Al cim del Canigó amb la bandera de Mataró
Al final quedarà com instituït i fins i tot ja tenim nom: Colla Quin País!
Sense proposar-nos-ho, ja és el tercer any seguit en que , el primer dissabte de setembre pugem al Canigó (post 2008, post 2009)
El que va començar com un retrobament d’amics després de l’estiu, està esdevenint un estímul important pel que fa d’inici de tradició i aquest any hem incorporat gent a la colla i hem estat vuit els que hem fet cim quatre d’ells, a més, amb bateig de Canigó: la Eva, la Berta, en Pedro i en Pere. Amb la Eva i la Berta ja havíem fet alguna cosa, amb en Pedro –una màquina- havíem coincidit intentant l’Aneto, l’any passat. I en Pere? Qui el va matricular ... de 0 a 100 en una sola sortida !
El punt de trobada ha estat Marialles (hem sortit de Mataró a les 4,30h) i amb menys de 7 hores efectives, hem fet cim i retorn. En total però, hi hem estat des de les 7,40h que hem començat a caminar, fins a les tres o una mica més en que hem acabat, amb una aturada per esmorzar a Font d’Aragò, a les 9,30h. A quarts de vuit del vespre, sense presses, ja tornàvem a ser a Mataró, havent dinat i havent-nos refrescat bé, en acabar.
Tinc la sensació que, aquest any hem anat molt per feina i amb molta concentració. No se perquè ha estat ... potser el fet de ser un grup més ampli ... potser el fet de que hi havia força gent fent el cim i teníem un grup nombrós al darrere que ens podia fer caravana a l’hora d’abordar la xemeneia i no volíem que ens avancés ... o que, senzillament, tots estàvem molt per la feina. Fins i tot en Suri no ha refilat fins que li hem recordat el tema, ja de tornada !
Quan a la tradició de fer el descens del cim per la tartera per tal de conèixer l’estat dels claviars ha estat respectada per la colla en vista de que “els nous” havien respost tant bé. Aquest fet (portar debutants al grup) ha fet que no hagi sentit a protestar a l’amic Jordi fins, pràcticament, arribar als plans del Cadí. Aquest any no hem tingut cap debat sobre la situació política donat que les circumstàncies han clarificat tant les coses que no hi havia discussió política. Diguem-ne que el reagrupament d’anys anteriors, unit a la solidaritat del grup ens ha fet convergir en els objectius, vistes les evidències.
Quarts de vuit, a Marialles. Colla Quin País ! d'avui
Arribem a Font d'Aragó, on esmorzem.
Jugant als plans del Cadí
Enfilant el cim, al fons.
Som a l'anomenada "Font nostra", iniciant l'ascens. No la recordava i semblava recent.
Quin País !!! ... eh Aina?
... la Berta !
La colla va fent ...
Ja som a la xemeneia
Ja soc dalt i em segueix l'Aina.
L'Eva com si ho hagués fet sempre
En Pedro i en Pere, just a punt de fer cim.
D'esquerra a dreta: Pedro, Suri, Aina Suri, Abdi, Berta, Joan Mora, Eva i Pere.
Pere Galbany i Joan Mora, dos regidors de CiU de Mataró, al Cim del Canigó amb la bandera de la Ciutat i que ha servit per identificar que no érem els únics mataronins al cim.
Baixar per la xemeneia sempre és més complicat que enfilar-se
A mitja xemeneia, ens topem amb el gendarme
... el nostre mal cap ens tira per la tartera
Ep ! fantàstic !!!
Contents d'haver baixat pel pedregam
En Suri s'ho pensa abans de travessar. No es refia dels "braus". Tenim la fi de l'excursió a menys de tres quarts d'hora.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg){kind=link}