18/05/08

CONSELL NACIONAL, LLUM VERDA A LES PONÈNCIES DEL 15è CONGRÉS DE CDC

Ahir al matí, vaig ser al Consell Nacional on, apart de que cada vice-secretari va fer la prescriptiva rendició de comptes abans del Congrés, els responsables de les 4 ponències van fer una molt breu –massa- explicació de cadascuna d’elles. Dic massa, pel meu gust, tot i que vam acabar a les tres de la tarda. Segurament l’extensió de les explicacions dels vice-secretaris va menjar-se el temps però bé. Com que ja feia setmanes que en teníem els esborranys i en els darrers dies també en teníem les propostes que vam discutir ahir, ja les teníem llegides.
Evidentment, l’Artur també ens va fer l’habitual exposició d’actualitat política i es va posar, com sempre, a disposició de tots els Consellers per respondre totes les preguntes que calgués.
Em va agradar també, tot i que potser s’hauria de fer més sovint, l’apartat on es va fer el seguiment del grau de compliment del mandat del darrer congrés. Qualsevol que hi estigui avesat (a això dels congressos dels partits) veurà que les ponències serveixen de marc de treball però en el pas dels mesos –anys- moltes vegades la Direcció ha de prendre decisions en funció de la realitat del moment, encara que s’hagi d’apartar una mica dels objectius marcats en l’anterior congrés. Això és normal i, precisament al proper congrés haurem de votar l’informe que en farà la direcció. Aquesta és la grandesa de la política i, encara que pugui semblar que no, depèn de nosaltres mateixos, de cada militant, de cada conseller, el fet de que les coses puguin anar d’una manera o d’un altra. Com va dir l’Artur, de l’única cosa que no es pot responsabilitzar a la Direcció és del grau de responsabilitat en l’exercici de la participació de cada militant o conseller. Això és responsabilitat de cadascú. Faltaria més ! Totalment d’acord.
En relació al grau de compliment, només posaré un exemple. Crec que ja vaig explicar com va anar l’anterior congrés pel que fa al tema d’Unió. CDC va marcar la línia d’intentar convèncer als amics d’UDC d’anar a una actuació política única per mitjà d’una força única com és la Federació. Doncs és evident que aquest objectiu no s’ha aconseguit.
Dic això perquè és un tema que a mi, personalment, m’agradaria molt i crec que a la majoria de votants de CiU també. Millor dit, la gran majoria ni saben que som dos partits.
En fi, hi continuarem treballant perquè, sigui com sigui, aconseguim perfeccionar el funcionament de la Federació i on tots ens puguem sentir el màxim de còmodes. En el meu cas, a Mataró, he de dir que no tenim cap problema i funcionem, pràcticament, com si ho haguéssim aconseguit i això és, sobretot, perquè les persones de tots dos partits hi estem molt compromesos.

SOPAR REMULLAT A LA FIRA
A la tarda vaig anar al despatx a endreçar i preparar la setmana però, al vespre, hem anat amb en Vicent i uns amics a sopar a la fira. Vaja, la intenció era anar picant als diferents punts però, caram, com que tot era ple, i mentre miràvem de menjar una mica de bacallà fregit, va començar a ploure maco maco. Total que ens vam refugiar a la caseta de la Casa de Andalucía i allí ens hi vam estar, a la barra tapejant, fins que va parar de ploure.
L’aigua és necessària però és una llàstima veure com a les 10 del vespre, aprox., quan més gent es podia posar a sopar, només es van poder utilitzar les taules que eren a cobert i que eren més que insuficients per tota la gent que ens hi vam concentrar.

Càritas Interparroquial de Mataró presenta “Dignitat” al Monumental per celebrar els 40 anys.

En el post anterior he parlat del Ple de divendres al matí on la Isa ha fet efectiva la seva renúnica per poder dedicar-se a fer de jutgessa. A mig dia, vaig fer una de les trobades regulars que tinc amb els companys que m’han precedit, com han estat en Pim Esperalba, en Ramon Camp o en Josep Mañach, on compartim coneixements i em traspassen experiències. En aquesta ocasió, en Pim, a darrera hora no va poder venir. Demà ja ens veurem en el sopar que farem amb l’Artur Mas al Casal.
A la tarda, roda de premsa on, degut a la manca d’informació en el seguiment del cas del Cap de la policia, hem decidit tirar endavant el portar la denúncia al Síndic de Greuges sobre el fet de que no se’ns permet arribar a la informació que demanem. És un tema jurídic però hem d’aconseguir trencar aquesta rutina de manca de transparència d’aquest govern.
Al vespre, vaig anar al Monumental on Càritas havia muntat una gran festa que va omplir tot el teatre. Primer van presentar-nos el documental “Dignitat” on s’hi explica la història i la tasca que fan tots els voluntaris que des del 68 hi treballen o hi han treballat. Vaig quedar-me’n un amb la idea clara de veure’l amb els meus fills ja que, massa vegades, aquesta realitat ens queda desconeguda o amagada darrera una façana de mon ideal.
Totes les intervencions, la d’en Fèlix Feliu, en Jordi Roglà, el Bisbe Carrera, i l’Alcalde van estar a l’alçada de les circumstàncies. Molt bé, diria jo.
Al final, l’actuació –totes juntes- dels quatre grups corals de la Ciutat va fer una cloenda perfecta de l’acte.

16/05/08

Perdre una companya de grup sempre és complicat

Avui he hagut d’intervenir en nom de tots els companys per acomiadar la Isabel en el Ple Extraordinari celebrat per acceptar la seva renúncia.

He parlat amb el cor a la ma quan he dit que la Isabel Martínez és una persona que es fa estimar de seguida. Té una gràcia natural i una energia com poques persones. Aquest any que ha estat amb nosaltres ha deixat empremta amb tot el grup.
.
El fet que la nomenin jutgessa demostra la seva vàlua i la seva capacitat de treball. Perdre algú així, tot i que aviat estarem acompanyats per en Pere, que suplirà la seva feina, suposa perdre una gran persona.

Intento trobar consol pensant que la justícia hi guanyarà tenint una persona amb totes les seves qualitats, però no li acabo de trobar. Per tant, res més que desitjar-li el màxim d’èxits en aquesta nova etapa que començarà.

Isabel, saps que tot el grup et trobarem a faltar i que t’estimem molt, com t’hem dit sempre.

12/05/08

DIA D’ENDREÇOS

Avui és un d’aquells dies que vols fer moltes coses però que, al final, m’ha marxat en un no res. He començat fent dissabte de papers i he acabat endreçant la pila de paperassa que et va quedant acumulada, ordenant els llibres comprats els darrers mesos i recuperant correus pendents.

Sort n’hi ha d’internet perquè no he sortit ni a comprar el diari.

Sense catastrofismes, us recomano llegir aquest article d’en Vila, "esperant el clatellot". Una crisi només es supera treballant més, augmentant la productivitat –sobretot- i prioritzant molt bé la despesa. Això val tant per la butxaca privada com per l’administració pública.

Fora bo que totes les administracions, en períodes així, donessin exemple del què vol dir tot això. L’Ajuntament, per ser qui està més al costat del Ciutadà, el primer. Segur que haurem de sortir en ajut de cada vegada més gent necessitada i fora bo predicar amb l’exemple de l’estalvi avançant-nos al que pugui venir. D'aquesta manera, predicant amb l'exemple, també ajudaríem a que hi hagi més gent que se'n adoni i miri d'equilibrar el seu pressupost.

11/05/08

PLUJA I NEU !

Aquest cap de setmana és plujós com feia molt temps que no recordàvem. Una pluja així, general a tot el País no arregla la situació, ni molt menys, però si més no, ens porta una mica d’esperança.
Divendres al vespre, després de passar pel Museu Arxiu a visitar amb més calma l’exposició, vaig pujar a Camprodon per descansa-hi una mica. Com que la pluja no ens deixa sortir massa de casa no me’n he pogut estar d’agafar l’ordinador i endreçar una mica. Ahir vaig fer el post del ple de dijous i aquest matí, sí o sí, he pujat fins a Vallter per veure com estava el Quin País!
Ahir em van dir que al xalet d’ull de ter hi havia 30cm de neu i avui se n’hi veia més. Ha fet, aquí dalt, la millor nevada de tot l’hivern. És molt humida i està molt catxada però el tou hi és.
Tant el Ritort com el propi Ter, quan s’ajunten a sota del Pont nou van molt carregats. Avui més que ahir.
Imatges en directe de la vall.
Al final, em sembla que no resistiré les pressions familiars i tornarem avui cap avall. Demà mirarem de fer un volt per la fira que, amb tanta aigua no se pas com deu haver quedat. Ja, divendres, es va comunicar l’aplaçament de la festa de la Via Europa i els firaires deuen estar que trinen.

LA FEBRE DE TRASLLADAR COSES CONTINUA I S’EXTÉN, ARA A CAMPRODON
Ja tenim revolucionada la Vall perquè es vol traslladar la Capella del Roure. Des que pujo per aquí dalt que sento que s’ha de moure per eixamplar el carrer però sempre s’havia dit que anava uns metres endarrere. Ara es veu que la capella es traslladarà fins a Can Pascal, fora del casc urbà.
Per les fotos, és evident la millora del carrer si la capella es mou però, canviar-la de lloc ja no ho veig tant bé si, com sembla, el desplaçar-la una mica enrere és possible.
Per més que m’ho miro ... no hi veig que hi càpiga una gran superfície. Sort! o no.

i finalment, remenant i llegint el bloc d'en Quim acabo d'assabentar-me que en Suri també te bloc. Guaita què fan ara ! Benvingut a la xarxa.

MATARÓ, SORPRESES AL PLE DEL 8 DE MAIG 2008

El ple de dijous, tot i de ser dels de set hores (després d’una jornada laboral normal) em va passar volant.
D’entrada he de dir que aniria bé quantificar el temps en que cada grup va parlar durant la primera hora per constatar el que ja he dit altres vegades. No som pas nosaltres qui ens allarguem.
A continuació, repasso alguns temes –tots seria un llibre- que em van semblar paradigmàtics de quina situació vivim a la Ciutat.

BATXILLERAT NOCTURN
D’aquests primers punts, el que més greu em sap és veure com no vam aconseguir que el tripartit votés a favor de la nostra proposta de resolució per demanar la continuïtat i la major difusió dels Batxillerats nocturns. Sap greu veure com el tpt local defensa el tpt nacional en contra, fins i tot dels interessos locals i de les necessitats de Mataró i del Maresme. Al final, va semblar que no hi volien votar a favor perquè tot estava arreglat. Avui, dissabte, quan escric aquest post, ja sabem que al IES Damià Campeny, i ara per ara, ja els han retallat un dels dos primers i el curs vinent, per tant, eliminaran un dels dos cursos de segon. Per tant, apart de mentir al ple, no sabem a que volen jugar perquè és evident que nosaltres volem arribar a acords i per això fem la proposta . No entenem la necessitat de mentir donant la sensació de que tot està arreglat quan no ho està. Quin mal hagués fet aprovar la proposta de CIU? Potser és com va dir en Vicent Garcia, evitar que els renyessin de més amunt? Poca personalitat, en diria jo.

PLAÇA DE CUBA
La piconadora tripartita tira endavant el seu plantejament sense escoltar les nostres al·legacions. Ja hem dit altres vegades que segur que el canvi millorarà l’estat actual però hem perdut una oportunitat més per fer una remodelació ambiciosa, tant de la mateixa plaça, com de tot l’entorn comercial.

TECNOCAMPUS/EDIFICI UNIVERSITARI - CEDIM LA JOIA DE LA CORONA?
No puc entendre com hem d’arribar a un ple i a base de preguntes, allà mateix, saber que el govern te planejat cedir una part de l’edifici universitari que s’està construint al Rengle.
Fixeu-vos, el que ens portava a votació el tpt municipal és cedir un màxim de 3000 m2 a CETEMMSA. Sense dir on, ni a canvi de què, ni res de res ...
Inaudit !
Tanta por fa explicar-ho? Sempre hem dit que és bo que CETEMMSA es traslladi a l’entorn del Parc però d’aquí a que, per aconseguir-ho, li cedim el menjador de casa ... vaja, potser tindrà una explicació però, d’entrada, no li veiem. Potser és perquè, repeteixo, tant de secretisme ens fa malpensar però què hi farem, és la nostra feina, precisament fer control de la gestió del govern. Quan dèiem Govern a l’ombra és això precisament.
D’entrada, el tema estranya perquè als membres del Patronat TCM, el mateix director de la EUPMT, Joan Gil, lògicament cofoi –ell-, ens havia ensenyat esborranys de planells de com estaven començant a distribuir els espais de l’edifici. No se pas què hi deu pensar la gent de la Universitat ? Potser no ho saben, encara, o tampoc poden dir-hi massa res perquè la pròpia Universitat depèn de la subvenció municipal.
És que no hi ha cap lloc al propi entorn del Rengle ? I a les dues torres del costat? Hi ha 14000m2 on s’hi podrien encabir ? s’ha estudiat? Ens diuen que els m2 de les dues torres són per explotació comercial ... bé. I és que no es pot fer algun tipus de canvi imaginatiu? Si CETEMMSA s’instal·la al TCM com es farà? Pagarà construcció? Què se’n farà de l’edifici actual de CETEMMSA al c/Balmes? Se’l queda CETEMMSA? El cedeix a l’Ajuntament? Si és així què en farà aquest ?
Pel que ens va contestar la regidora Romero sembla ser que CETEMMSA contribuiria al pagament de la construcció (no ens a aclarir en quins termes ni proporcions) cosa que ajudaria a PUMSA. Sembla mentida que, al final, l’ajut que ens nega la Generalitat ens hagi de venir de CETEMMSA (benvingut!). És això el màxim que es veu amb cor d’aconseguir el tripartit municipal?
Als entorns del Parc, PUMSA també hi està construint més espais per al “coneixement” i tampoc entenc que no s’hagi pogut arribar a cap acord en aquest sentit.
La veritat és que costa d’entendre tot plegat. Espero que la regidora faci un esforç –al que ara s’ha compromès- per no només explicar-nos-ho a “toro pasado” sinó que, de veritat, ens escolti i pugui aturar una situació d’aquestes.
Per què?
Doncs perquè ens sembla que la Fundació TCM hauria d’estar ja treballant en el que ja hem dit altres vegades que és en assegurar el projecte universitari i buscar alguna universitat internacional de prestigi que tingui ganes d’expandir-se i, llavors, sí, un espai a l’edifici universitari estaria més que ben pensat.
És a dir, “think big” que deia aquell.
Al final, com la resta de la oposició (que per cert no va dir res) vam fer una abstenció crítica però amb el desig que s’arregli.

FESTIVAL PENEDÈS
Entre el Shakespeare i el fons d’art, el regidor Penedès no està pas destacant ni per la bona gestió ni per la bona sintonia dins el mateix govern.
Del primer tema, evidentment vam votar a favor però molt crítics amb les formes. Del segon, era un prec perquè l’alcalde prengui cartes en un assumpte que, ell, mateix va signar i del que ara es desentén. Encara no tenim clar qui deixa als peus dels cavalls a qui.
Seguiu en Pere Pascual i jutgeu.
Nosaltres només volem que el tema no es perdi, encara que després d’aquest ple, veiem que a l’alcalde ja li va bé tenir un regidor de cultura que li faci de fusible. El que no s’entén és com és que ERC es presta a fer aquest paper.

SANTA MARIA
No se si dir que escoltant el ple s’entenia tot o que no s’entenia res perquè em va semblar un debat de sords. El PP hi te la banya posada igual que molta gent –nosaltres també-, però això no vol dir que el govern, sistemàticament, es negui a comprometre’s al ple. Sembla com si els fes alguna mena d’urticària adquirir aquest compromís públic. Si no ho vol fer a proposta del PP que negociï una proposta unitària !
Sembla ben bé que com que van a remolc de l’oposició, han decidit no escoltar res que no surti d’ells.
Nosaltres, es clar, hi vam votar a favor sense mirar de qui era la proposta. Crec que les coses són bones o no per si mateixes, no en funció de qui les diu o proposa.
En política, és evident que hi ha també l’oportunitat però i què ? si n’hi ha un que se t’avança, doncs mala sort ! com a la vida mateixa ... però s’ha de saber reconèixer una bona proposta vingui d’on vingui.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ, NOSTRA, PER MILLORAR LA SITUACIÓ DE MOLTES PERSONES EN L’ÀMBIT DE RESIDÈNCIES PER PERSONES AMB DISCAPACITAT PSÍQUICA I FÍSICA
Llegiu la nostra proposta i digueu-me si hi ha algun motiu perquè el TPT hi voti en contra.
Evidentment, respecto la intervenció que en nom del President, un membre del patronat de la Fundació Maresme va fer al ple però encara no l’entenc. Ho aclarirem però, repeteixo, llegim els acords i es veu clara la nostra voluntat constructiva i en positiu:
PRIMER.- Reclamar al Govern de la Generalitat un Pla d’Actuació urgent amb els ajuntaments i consells comarcals per dotar-los del suport necessari per atendre adequadament el desplegament de la Llei estatal 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
SEGON.- Instar el Govern de la Generalitat a què aprovi immediatament el Decret de la Cartera de Serveis Socials, segons el que preveu la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials.
TERCER.- Creació d’una Comissió Tècnica, amb la col·laboració de les entitats implicades, que estudií i impulsi la creació de noves places de residència a la Ciutat per a persones amb discapacitat psíquica i física.

Aquest tres acords són els que proposàvem, a proposta del nostre regidor Vicent Garcia i el que, al final, amb els vots en contra del tripartit local no van sortir endavant.
És ben estrany, també, que no ens acceptessin ni tant sols la proposta que els vam fer de, si volien, retirar els dos primers i deixar el tercer. Es veia clar que ni en tenien ganes ni volien permetre que les iniciatives de l’oposició tirin endavant.

BASSAS, PUMSA, “EXCUSES DE MAL COBRADOR”
Ja ho vaig dir al ple. El regidor Bassas acaba de crear una nova figura literària o una nova manera de fer. A mi em va venir al cap la dita “excuses de mal pagador” però que en aquest cas és a l’inversa. Són “excuses de mal cobrador”
Resulta que, arran de la denúncia de CIU –que estem seguint de fa temps el tema- s’ha sabut que PUMSA fa anys que actua d’una manera, diguem-ne especial, amb un determinat llogater. Nosaltres vam fer una pregunta, sense dir cap nom, i que ràpidament es va convertir en un escàndol ja que el mateix regidor Bassas (President de PUMSA) es va encarregar d’esbombar-ho a la seva manera: no passa res, és normal, ho hem fet molt bé, etc.
Quedi clar, per endavant, que CIU no pretén fer res més que defensar els interessos que legítimament ens corresponen i que no son altres que els de tots els mataronins i mataronines i, per tant, no hi tenim res a dir si un determinat operador comercial ha aconseguit del govern municipal unes condicions tant favorables. És dir, tota la nostra pressió va en la línia de demanar responsabilitats polítiques a qui ha negociat un acord tant perjudicial per els nostres interessos com a conciutadans.
Com que el tema ve de lluny, resulta que va ser l’anterior President de PUMSA, el Sr. Arcadi Vilert qui va portar el tema i l’actual President, el Sr. Bassas, enlloc d’acceptar que les coses no s’han fet bé, es fa seu el sistema i argumenta sense final tota una sèrie d’arguments que no s’aguanten enlloc més que en la seva imaginació. Si, dijous, al ple, hi hagués hagut qualsevol persona que pagui un lloguer s’hagués fotut un tip de riure com, si el tema no fos tant seriós hauríem fet nosaltres. Riure però aquell riure irònic de qui se sent menystingut. Val a dir, però, que hi havia algun membre del govern que miraven a terra mentre el Sr. Bassas s’explicava. Fins i tot, en aquest tema, vaig felicitar el tímid pas endavant que ha fet IC-V (el comitè local) en demanar més transparència.
Al final, va quedar clar que tant el Sr. Bassas, com el Sr. Vilert, pensen el mateix sobre aquest tema i per tant, la responsabilitat ja se l’agafa l’actual regidor. Ara veurem, des del punt de vista legal, com queda ja que algú no ha fet bé les coses. Queda per saber si va ser el Director de PUMSA qui els ha portat a l’hort, cosa dubtosa per la defensa que feia de tot plegat el també regidor d’Urbanisme, o si en canvi, va ser el propi govern qui va ordenar al Director de PUMSA que actués d’aquesta manera.
En definitiva, el resum és que al voltant de 28 mensualitats de 6000 euros cadascuna no s’han cobrat i, apart, hem fet unes obres per valor de més de 40.000 euros pagant els mataronins, que tampoc sembla que ens corresponguessin. Entre unes coses i altres estem parlant de més de 210.000 euros que anem ajornant ...
Ni tant sols l’argument, esgrimit els primers moments, de que l’entorn no estava arranjat es va aguantar ni 2 minuts perquè, és clar, algun més sí que va pagar el llogater. Sembla, vaja.
En el fons, el problema de tot plegat és com és que s’ha actuat així, afavorint els interessos d’uns privats que, com no es cansava de repetir el sr. Bassas, tenen solvència per fer front al pagament. Si era així, tant fàcil, com és que no es va instar el cobrament ? si era tant clar i normal, com és que durant anys no s’ha explicat al Consell de PUMSA?
Senyors del govern, la oposició tenim raó i continuarem treballant aquest tema encara que, en el cas de CIU, no vam votar la proposta del PP en aquest ple perquè significava anar contra l’arrendatari, quan nosaltres creiem que cal, primer, demanar responsabilitats a qui ho ha permès, que no són altres que vostès, però, no dubtin de que continuarem endavant i fins al final.
Després de continuar veient coses com aquesta, ens reafirmem en el que ja vam dir al seu dia. Per responsabilitat continuarem al consell de PUMSA però no podem confiar gens ni mica en el seu President perquè, lluny d’intentar fer les coses millor i amb més transparència, s’entesta en defensar el que és indefensable.
.
ESPAI JOVE DE CERDANYOLA I XERINOLA
A la una de la matinada, el ple va tenir moments de molta tensió provocada en gran mesura per la poca traça dels regidors del govern que van sortir a parlar dels fets. Tant la regidora de joventut com el de via pública crec que van desenfocar el tema, sobretot la primera que semblava que “ella i el govern ho havia fet tot bé”. Un dia li vaig sentir a dir que les crítiques l’ajudaven a millorar. És veritat, ajuden. Aquest cop millorarà molt, es veu.
La realitat és que amb l’actuació duta a terme, el que va aconseguir el govern és desviar l’atenció de l’esforç que s’està fent, tot i que amb èxit relatiu, sobre la droga cap al fet de posar en l’eix de les actuacions a Xerinola. Segur que es podia haver fet millor, actuant sense perjudicar el treball intens d’aquesta gent deixant-los en el punt de mira del barri.
Ara bé, no puc aprovar les contínues interrupcions que va tenir el ple per part del públic. Això tampoc, tot i que s’ha de tenir un cert “entrenament” per suportar les mentides del govern sense escandalitzar-se i és evident, que la gent de Xerinola no es podia esperar la frivolitat amb la que els regidors esmentats van dirigir-se al ple.
El fet però, és que quan un governa tant de temps, la prepotència comença a aflorar i, sobretot, es comença a no escoltar ningú. Llavors, aquestes coses passen i continuaran passant. Com no podem oblidar, tampoc, que els fets van ocórrer mentre l’alcalde accidental era el regidor d’urbanisme qui, sense saber com s’ho fa, sempre és enmig de tots els escàndols encara que, d’alguns –com aquest i el del cap de policia- se’n intenti esmunyir fent mutis. No se pas què es pitjor!

En definitiva, un ple de set hores. Llarg, intens i amb control de govern.
Qui diu que la política és avorrida? Doncs no sempre !
Des de CiU, continuem amb més il.lusió que mai per poder canviar aquesta forma d’exercir el poder.

07/05/08

Debat a Maresme Digital





Vagi per endavant aquesta consideració, vull dir que segur que hi ha arguments i motivacions periodístiques que ho recolzen i potser fins i tot ho aconsellen pel bé de l'audiència.
A mi se m’escapen però preguntaré ...
Ahir al vespre vaig connectar i em va sortir el “Debat” del que us deixo aquestes imatges. Debat sobre la “N-II” ... amb totes les derivacions que vulgueu. Hi participen els Presidents Comarcals del PSC, ERC, i IC. El tripartit.
No vaig ser capaç de trobar el debat per enlloc però, continuaré preguntant ...
No se què en deuen pensar les "plataformes".
Des de CIU, per si de cas, ja ens apuntem voluntaris pel proper debat de debó.

40 anys de Càrites. Conferència DR. FRANCESC TORRALBA

Ahir al vespre vaig anar a la sala de la Caixa Laietana a sentir la conferència del Dr. Francesc Torralba i organitzada per Càritas en commemoració dels seus 40 anys: “Viure dignament, el deure de respondre”.
Vaig estar tant enganxat al que deia que no vaig ni recordar-me de fer una foto (linko noto capgros) i en canvi, vaig prendre sis pàgines de notes.
Vaig a veure si les endreço perquè va valer la pena i escric frases que em van quedar.
Viure dignament i el deure de respondre vol dir no pasar de llarg, no mirar a un altre banda.
Dignitat inherent. És independent de l’edat, sexe, creences, lloc de naixement, etc. És un valor en si mateix. Te un valor pel fet de ser persona. Aquesta, en cap cas perd la dignitat, p.e. per ser mut, mancat d’extremitats, greu malaltia, etc. Podríem dir que és una dignitat transversal defensen també les tesis de l’Església.
No obstant hi ha qui la qüestiona i la veu derivada d’alguna propietat: color de la pell –p.e. blanca-, tenir papers, classe social, casta, etc.

Després hi ha una dignitat moral. Aquesta te a veure en com vivim. Les virtuts d’una persona com són l’amabilitat, la capacitat de superar el sofriment sense fer escarafalls, la justícia, la honradesa, el coratge, etc.
Podríem dir que encara que es visqui indignament no es deixa de ser persona, ni tant sols que es visqui per sota del que un és.
Una societat civil te dignitat moral quan respon, no en te quan deixa passar. La qualitat ètica s’expressa en termes de respondre. Només en la resposta podem dir si una persona te dignitat moral o no.
La dignitat de la resposta no és patrimoni de cap ideologia ni religió. Tenim un exemple en Marx quan, a la seva manera, va respondre conta l’explotació de persones, nens, en la societat industrial ...
El reconeixement a la dignitat inherent no pot portar, tampoc, a la indiferència en el sentit de que no cal “arremangarse”. No hi ha dret a permetre que es visqui suportant la prostitució infantil, o viure en un contenidor. Cal actuar perquè les persones no hagin d’auto-instrumentalitzar-se de cap manera.
Per això, per viure amb dignitat, cal tenir en compte 4 factors.
Primer. Identificar les necessitats bàsiques. Disposar dels instruments per suplir aquestes necessitats: p.e. l’aigua. Quan una persona ha de fer 16km diaris per aconseguir un gibrell d’aigua perquè no te les necessitats bàsiques cobertes. Tots sabem que aquesta vida passa factura respecte a la longevitat i això no li permet desenvolupar-se en altres àmbits. No li permet mirar més enllà. Cal que la persona tingui els instruments per viure dignament.
Segon. Vincles de qualitat. Te a veure amb qui es comparteix aquest viatge. Si tens la nevera plena però ets víctima d’un dèspota que et maltracta dia a dia ... quina vida digna tens ? És important saber que es compta per algú, encara que sigui només per una persona. El que compta és la incondicionalitat. Si pots viure al costat d’algú amable, compassiu, atent, etc encara que sigui en una barraca pot ser molt millor que viure en un castell amb un dèspota.
Tercer. Disposar d’un projecte, d’un sentit, d’un perquè de viure. Com pot ser que els nostres fills siguin més dependents de tantes coses materials? Com pot ser que necessitin tantes coses per sentir que viuen dignament? Si no hi ha un sentit, la vida és un itinerari de frustració. Cal que tothom tingui la possibilitat de desenvolupar projectes de futur, siguin del tipus que sigui, com ensenyar a llegir, acompanyar a gent gran, formar, ajudar, etc s’ha de tenir un perquè de viure. Trobar la raó per viure.
Quart. Entorn. Eco-sensibilitat. Te a veure amb l’entorn on vivim (temperatura, contaminació, acústica, etc.). Tot el que vagi orientat a preservar la vida on vivim. P.e. a Mèxic DF on la contaminació no et permet agafar una bicicleta sense mascareta per por a que els pulmons quedin afectats ...

En definitiva “el deure de respondre” te a veure amb l’exercitar la sensibilitat humana. La societat que es preocupa només per el jo és una societat malalta, autista. Una societat orientada al nosaltres, sobretot al “ells” (als que pateixen) és una societat digna. És el respondre a “l’altre vulnerable”. És el respondre a “l’altre vulnerable”, respondre a les mirades que no podem suportar i hem de girar la vista a l’altre banda: p.e. aquella nena que pica al vidre en els semàfors i a qui no li podem aguantar la mirada.

Una organització que fa 40 anys que respon –Càrites- ja és motiu de joia però ha de ser capaç, també, no només de respondre sinó de ser la veu d’aquells que no poden cridar, davant les autoritats, i que no poden viure dignament al nostre País.
Davant de tants exemples mirant a l’altre costat també n’hi ha, com per exemple, el d’un jove estudiant que va marxar a l’India i, un cop allà, colpejat en veure l’actuació de les màfies que treballen amb la prostitució infantil, va quedar-s’hi i està lluitant-hi. Ens va parlar de Bombay Smiles.
Un altre exemple del que va parlar i sobre el que no anem bé, va dir, va ser el fet de la gent que ha de viure amb hipoteques tota una vida, 40 anys, o deixar-les com a herència als fills ...

En fi, he anat passant a net el que em sembla més interessant de les notes perquè em va semblar molt aclaridora. La forma de teoritzar i fer tant entenedors i clars aquests conceptes em va fer passar, com ja he dit, l’estona volant.
Gràcies Càrites.

06/05/08

Propostes de Resolució, Precs i Preguntes del Ple Municipal de Maig


Un cop més penjo les Propostes de Resolució, Precs i Preguntes que hem presentat al Ple Municipal. Aquest mes de maig tractarem temes com el pagament dels lloguers de locals a PUMSA, el Fons d’Art “Proposta Mataró”, la Llei de Dependència o la reconstrucció del Tramvia número 4 de Mataró:

04/05/08

JA SOM A CASA


Estic endreçant i preparant les coses per demà, mirant d'aguantar el son perquè no he dormit gens aquesta nit.

Hi ha una cosa que, quan tornes d'aquests Ponts costa una mic deixar ... el "badge" que hem portat al coll tota la setmana, a totes hores.

Fins al proper..


DISSABTE 3, BOSTON-PARÍS-BCN-MATARÓ, JA ÉS DIUMENGE


Aquest matí he revisat el bloc que vaig escriure ahir al vespre i l’he penjat. Fer cada post d’aquesta setmana i arreglar les fotos no em costa menys d’una hora ben bona.
És pesat però el tenir la informació arxivada i al dia és la millor manera de que sigui útil per a mi mateix. Si, a més, és útil pels que em llegiu, doncs molt millor.
Avui el dia ha estat molt tranquil. Matí per anar a buscar una càmera per l’amic Martí i que és ell i càmera tant especial que no l’he trobat. Què hi farem ! Total que he voltat botigues d’electrònica i fotografia però “rien du rien”. La veritat és que he aprofitat per fer el tafaner i és curiós veure com ja no hi ha cap diferència, pràcticament, entre banda i banda de l’atlàntic (quan a coses que es venen). La tecnologia que avui te a disposició qualsevol en una gran superfície és pràcticament tot el que hi ha al mercat. És curiós veure com ja som a Pen Drives de 16Gb ($200), i una cosa que ja és més impactant, ja venen com si fos qualsevol cosa discs portàtils de 1Tb ! Això són 1000 Gb ! Clar que, després, guardem i guardem i la feina és per trobar qualsevol cosa o pitjor, tenim el mateix copiat 25 vegades en llocs diferents. Vaja, potser hi ha gent molt endreçada però la meva experiència és que és molt cert allò que diu que “un tendeix a ocupar tot l’espai disponible” ...
A les 2/4 de tres hem sortit de l’hotel cap a l’aeroport de Boston (LOGAN) on hem agafat l’avió que ens porta a París les 17,30h. Si tot va bé, arribarem a les sis del matí i tenim tres quarts per canviar de terminal i agafar el vol a BCN. Molt just, tant per nosaltres com per les maletes ! Veurem ...
Al matí també ha estat dia de comiats. Gent que marxava a New York per quedar-se uns dies i continuar fent contactes. Algú que deu haver aprofitat per fer una mica més de turisme ... i gent que tenia vols diferents per haver-se muntat el viatge de forma diferent al gran grup.
Ha estat un Pont profitós, molt instructiu, molt de carregar piles i amb un gran ambient. He fet més amics. He aprofundit en l’amistat amb repetidors i he d’agrair als organitzadors la gran tasca que fan. Amics de la Cambra, de Barcelona Activa i de ViaP, molt bé. Fins a la propera !
I ara ... vaig a mirar si gravo les fotos que he fet en un pen i el reparteixo per qui les vulgui i me’n torno de seguida cap al “sector conya” que tenim muntat als diferents punts d’avituallament del 747 on el grup hi tenim la continuació de la tertúlia.

UNA MÉS D’AIR FRANCE
Hem arribat a París i sortíem de l’avió a les 6,25h. Exactament la mateixa hora en que hauríem d’haver estat embarcant cap a BCN. Ja ens han esperat a la sortida de l’avió però no per acompanyar-nos cap a l’altre sinó per canviar-nos la carta d’embarcament que portàvem des de Boston i ens han donat un vol per dues hores més tard (que també està sortint amb retard). Com a “compensació” ens han donat un val per cafè i croissant ;-)
Com a conseqüència del que li ha passat a en Manuel Mas amb el seu bloc, hem sortit a una conversa sobre la Casa Gran, el reagrupament, el referèndum, el catalanisme, el etc ...
Fixeu-vos, l’Andreu Francisco (alcalde d’Alella ERC), la regidora Romero (PSC Mataró), en Miquel d’ERC (BCN), jo mateix, i una colla de d’empresaris tots discutint si anàvem bé o no.
Podríem dir que la conclusió amb la que treballàvem és que hem de superar l’actual situació mirant endavant i trobant la fórmula perquè el País segueixi. Cal trobar un full de ruta, amb estacions que el gruix del País pugui i vulgui assumir, de forma que creem una línia comuna d’actuació. A la meva manera d’entendre, fins i tot i si cal, amb una nova força política que ens permeti defensar cada estació amb una única veu. Tant senzill i difícil com això perquè si continuem amb retrets, immediatament la gent que ens escolta i que no està polititzada, senzillament, desconnecta. Si continuem amb els fronts dreta/esquerra, també “desconnecta” ...
Evidentment, la conversa s’ha tallat en cridar a l’embarcament i, per tant, no hem pogut acabar, com a mi m’agrada, amb “to do list” ... però bé. Per aquí es comença.

03/05/08

WONDER B.R.A. !












Divendres, 2 de maig, Boston, fred, un quart de nou del matí, molts (al grup) “on hem d’anar?” i pocs conscient del que hi havia avui.
Jo ho he tingut clar des del primer dia i ho he dit a qui m’ha volgut escoltar. L’any passat em va agradar molt la visita a l’Agencia pel Redesenvolupament de Sant José i avui tenia l’oportunitat de visitar el BRA ! Boston Redevelopment Authority.
Total que m’he unit al grup del BRA i cap al City Council.
Com que hem arribat amb temps hem voltat 20 minuts per fora per fer temps.
El BRA, no m’ha decebut gens. Al final, jo era la única empresa donat que la resta era Ajuntament de Barcelona –promoció económica-, Barcelona Activa, 22@, Btech, KIM BCN, Cambra de Comerç ... i no se si alguna institució més.
Bé, era l’única empresa i no, perquè tothom sap que sóc el convergent de Mataró i que estic a l’oposició, de moment –dic jo- . També saben que al grup tenim a una regidora del govern de Mataró, igual que un grup del Maresme i que la relació és excel.lent entre tots. Diuen que aquí semblem un altra cosa ... bon “rollo”. Allà (Maresme) no ?
No marxem del tema ... el BRA no m’ha decebut perquè ens han enlluernat amb els grans projectes que tenen per Boston i per les xifres que maneguen. Primer ens han donat quatre xifres de Boston com són 589.000 habitants (9% de Massachusetts), 64% de no residents, 19500 empreses, 139.784 estudiants en Colleges, 247.000 estudiants a l’àrea metropolitana, 30.000 graduats cada any, 67.000 llocs de treball directes que genera l’educació, 24.000 d’indirectes, el 10% de llocs de treball de Boston ... i una cosa important: “people with a lot of free time and a lot of spent power” Entesos !
Tot això ens ho ha explicat el Jim Tierney, juntament amb els nous projectes com la construcció de la torre més alta de New England (per oficines), el Fan Pier (residencial, marina, botigues, amarratges), el Pier 4 al waterfront, la Waterside place, Seaport square , Russia Wharf, South Station Air Raights, 120 Kingston street, Parcel 24 Chinatown, Filene’s Redevelopement, Paramount Center- Theatre District, Haywart .... etc etc etc ...
Realment és impressionant la llista de projectes que tenen, uns en construcció, molts amb data d’execució i finançament assegurat i d’altres com a planejament estratègic. Es nota com van construint la Ciutat en funció de les necessitats econòmiques però seguint un pla pre-establert.
Harvard, ens han dit, creixerà en 10 mil.lions d’square feet i, per tant, serà una gran transformació.
Tot extremadament calculat i amb voluntat de “think big” com els demana l’Alcalde. Aquí, aquest Alcalde, Mr. Thomas M. Menino sí que és omnipresent en tots els brochures de la Ciutat (si ho veuen els de Seattle !). Una frase d’ell, la primera que diu ... “The success of our city depends on the vitality of our businesses. For moret han 375 years, the City of Boston has flourished because of the strenghts of its diverse businesses ...” Crec que no cal traduir. Tot està dit.
El BRA te sis programes i ens hem reunit amb la responsable i amb 5 dels top managers (només en mancava un). La Lisa Thompson n’és la Deputi Director of Economic Initiatives i controla tots sis programes:
BACK STREETS – per atraure, retenir i fer créixer a Boston negocis industrials i comercials.
BOSTON RETAIL – també per atraure, retenir i fer créixer el sector del comerç.
CREATE BOSTON – ídem però referit a les relacions amb institucions i relacions regionals per generar oportunitats referides a la marca Boston.
GREENTECH – ídem però buscant el desenvolupament de llocs de treball basats en una anella verda .
LIFETECH – ídem referit a les “life sciences” (biotecnologia, medicina i manifacturing en aquest sector)
ONEin3 – és potser el més curios perquè pretén atreure, retenir i incrementar el nombre de població entre 20 i 34 anys linkant-los amb els serveis municipals, institucions locals i oportunitats de treball entre tots ells.
En definitiva, el BRA preten ser el primer POINT OF CONTACT, assegurant FINANCIAL ASSISTANCE, i proveint de la WORKFORCE DEVELOPMENT en ordre a la SITE FINDING/SECTOR OUTREACH, que no vol dir més que facilitar les coses a qui vulgui venir a muntar el seu negoci a Boston proporcionant-li tots els contactes per fer-li la vida fàcil. That’s it !
Entre mig de la reunió ens han ensenyat la “sala de mapes”. Vaja, la de maquetes ... que era una dependència enorme amb una maqueta descomuncal de tota la ciutat actual i tot el nou desenvolupament. Jo començo a estar familiaritzat amb el preu de les maquetes que paga PUMSA i el Jordi Portabella s’ha atrevit a donar una xifra “descomunal” del que podia costar la que hem vist.
A mig dia ens hem separat i jo m’he quedat amb la Yolanda i el Víctor passejant tot fent temps per la xerrada del Ken Morse i el Bill Aullet (professors del MIT). Tot caminant , hem anat a parar al Neptune Oyster on hem pres unes ostres i un entrepà de llagosta. No comment (+ patates i ketchup)
Després he tornat caminant a l’hotel (pel mig hem vist la Paul Revere House) i a escoltar la xerrada del Bill (perquè el Ken ha fet la momerota i ha desaparegut) que m’ha semblat que només ens volia vendre el curs de Fund rising que fa. Fixeu-vos que ens ha repartit l’esquema del curs que dona (que dura un dia i mig i val una pasta) i ens ha anat explicant l’index. Ell mateix, quan parlava massa, anava dient ... “too much details” volent dir que parlava massa i que allò era pel curs ...
I a les sis de la tarda, Boston, divendres, s’ha baixat el teló del contingut del viatge i ha arribat, per fi, el temps lliure.
Però com que la felicitat no pot ser complerta, també ha arribat la pluja i no només feia fred sinó que també plovia.
Jo havia quedat per sopar amb l’Abby, una noia de Califòrnia (l'altre costat del País) que està estudiant a Boston i conec de fa alguns anys de les seves visites a Barcelona per estudiar spanish (ara està estudiant francès). És d’admirar el grau de sacrifici que fa per la seva formació amb l’objectiu clar de treballar amb negocis internacionals. D’aquí 15 dies es gradua en Econòmiques i ja te una quantitat d’experiències de les que en diríem “d’actituts” que faran que no crec que li costi trobar feina. És evident que sense l’ajut de la família no ho hauria pogut fer però us ben asseguro que apart del cost de l’escola, no rep ni un dòlar. Quan viatja per estudiar, també te el bitllet pagat però ni un dòlar per res més. Per tant, vol dir que ella s’ha d’espavilar per treballar i estudiar, i estalviar. També cal dir que tota la infraestructura de suport als estudiants, aquí, està molt més desenvolupada que allà. Qüestió de temps !
Hem anat al Prudential Centre on a la planta 52 hi ha el restaurant “Top of the hub”. Excel.lent sopar, molt de gust, i amb unes vistes impressionats sobre la ciutat.

02/05/08

M.I.T. I H.B.S. (MASSACHUSETTS INSTITUTE OF TECHNOLOGY I HARVARD BUSINESS SCHOOL)














Està aviat dit però avui hem estat a dos llocs mítics.
Anys i panys sentint a parlar del MIT o de HARVARD i fins avui no hi he posat els peus. My god!
Com és possible? Doncs perquè la vida és com és i tampoc m’ha anat malament però cal dir que aquí se sent quelcom diferent. Potser pel fet mateix del que ho hem sentit i vist en mil llibres o al cinema.
Des del punt de vista visual no m’ha generat cap impacte, més enllà de que es nota la pulcritud i la orientació a un campus energètic, absolutament orientat a treure el màxim profit dels millors talents per trobar les millors idees i “monetitzar-les”, of course.
En aquesta àrea (Boston) hi ha més de 100 intitucions entre Universitats i Colleges. Diuen que és el punt del mon amb major concentració de saber.
A les 8,15 hem sortit a peu de l’hotel per anar a l’Stata Center on hi hem estat fins a dos quarts de dues en que ens hem dividit per anar a diferents laboratoris en funció del que vam voler veure cadascú. Us deixo l’agenda súper interessant que hem tingut al matí. Primer ens ha donat la benvinguda el Consul General d’España el Sr. Carlos Robles (tot un diplomàtic), paraules del Sr William Carnes (Deputi Mayor of Barcelona) i després ja ens han presentat la iniciativa del MIT Spain i ens han parlat sobre la seva potencialitat (m’ha anat molt bé el lunch networking perquè he aprofitat per parlar amb l’Alice –coordinadora- i el Luis Perez-Breva per aprofundir alguna possibilitat de fer coses amb ells) Veurem ...
Ens ha parlat també del projecte la Dra. Mercedes Balcells que també és Co-Directora del MIT-Spain que ens ha parlat sobre la investigació que fa aquí.
Dels dos Keynote speakers, el que més m’ha agradat –per passió i contingut- ha estat el Rich Kivel, CEO TheraGenetics i membre del Global Board of Directors del MIT Enterprise Forum. Ens ha parlat sobre: International Entrepreneurship & Global fundraising strategies.
En Charles Cooney, Professor of Chemical and Biochemical Engineering, Faculty Director for Deshpande Center for Technological Innovation ens ha parlat sobre Accelerating Innovation from University Research i, tot i que ha dit veritats i coses interessants, m’ha semblat menys apasionat.
Després, jo m’havia apuntat per tenir una sessió al Entrepreneurship Center on hem carregat de valent preguntant sobre el funcionament d’aquest laboratori i del mon de l’emprenedor al MIT, al Profesor José Pacheco, que n’és el Program Manager. Se li nota que porta sobre les esquenes la experiència de centenars d’assessoraments a empreses reals i que ho viu de forma constant i directe. El més contundent ... quan ens ha parlat de les 100/120 hores de feina setmanals que treballen els que comencen aquestes startups. Que no és possible? I tant !
Les fotos que es veuen del carrer són vistes mentre caminavem entre l'Stata i l'altre edifici.

HARVARD BUSINESS SCHOOL
Després hem anat a la HBS Harvard Business School on el profesor Francisco de Asís Martínez-Jerez ens ha fet una presentació de l'escola idel seu MBA, també súper apassionada, de l’Escola, del seu funcionament i dels projectes d’expansió que tenen. Ha estat bé el fet d’acompanyar-se de 3 alumnes de Barcelona, dos d’ells ex-UPC, que ens han explicat les seves vivències.
Hi ha hagut un moment en que s’ha palpat la tensió perquè xerrada ha pres aires de crítica irreflexiva cap al nostre sistema universitari però, afortunadament, en Josep Casanovas i la Raquel Egea han sabut posar les coses al seu lloc. Després d’això, passejada pel Campus, foto de grup, foto Maresme i corrent cap al següent lloc.
El Cambridge Innovation Center ... que està bé però no m’ha semblat massa més que un Business Center amb un model de negoci a 1000$ mensuals per usuari (sense més costos). Això sí, excel.lents instal.lacions i al rovell del MIT.

01/05/08

30.04.08 VOLANT A BOSTON





Avui poca cosa hi ha a explicar.
Pràcticament és un dia de treball normal encara que la taula de despatx ha estat, primer l’hotel i després l’avió. Les sis hores entre San Francisco i Boston donen per molt. És una pena no tenir connexió internet en vol però m’he posat al dia en correus mentre creuem aquest vast país de punta a punta.
És ben cert que el networking entre el mateix grup és una realitat i, quan és tant nombrós i variat encara més. Ahir vaig sopar amb el Josep Casanovas, Vice-rector de la UPC i amb la Clara Barreneche, del CIDEM (Oficina de New York) i amb l’amic Carles Güell, de GÜELL CONSULTING de Mataró. Vam compartir plats en el restaurant indi Dosa. Excel.lent i molt recomanable. Recordo que l’adreça era Valencia amb la 21. Una mica picant però molt bó.
Hi vam anar més gent però ens vam haver de repartir en taules petites.
Un viatge així et permet estar parlant amb, avui ja amics, com el Jordi Badia, CTO de E-MAGISTER , ara amb el Jordi Portabella (ERC), després amb gent de la Cambra de Comerç de Barcelona com el Lluís Lluch, la Marta Amorós, o la Yolanda de Barcelona Activa, o el Juan Carlos de EDUCA AMIGOS, o el Roman Martín d’INTERBEL, i tants i tants d’altres. Només són exemples de la riquesa diferent de gent que tenim. Això apart de que, en aquest viatge tenim a en Miquel Buch (Alcalde de Premià de Mar), a en Bernat Costas (CCM i Tordera), a l’Andreu Francisco (Alcalde d’Alella i President de l’EUM, i sense oblidar-me de la regidora Alícia Romero. Enmig de tot, en Tomàs Cascante (Tertúlia Digital) et pesca i et fa una entrevista arrossegan-te fins el carrer on busca l’angle perfecte per contextualitzar i et fa explicar quelcom que hem vist o fet ... us recomano que llegiu les seves cròniques. Sempre t’arrenca el somriure.
Finalment m’han dit que som 40 empreses i 30 persones entre polítics i institucions. Jo, aquí, em sento empresa perquè realment vinc per feina però no puc abstreure’m del segon barret de polític i aprofitar tota la informació per ambdues coses. El fet d’estar en contacte amb tota aquesta gent, estar al corrent continu del que passa a Mataró per la comunicació constant amb els periodistes i mitjans locals via mail, la meva gent via skype, etc fa que tinguis la sensació de que el mon és cada dia més petit. Un exemple. M’he assentat a esmorzar a la taula amb en Josep Casanovas i en Josep Lladós de la UOC. Resulta que es coneixen amb en Pedro Gómez (Gerent de KRITER) de la seva època de Director de la EUPMT ... doncs ràpidament des del holl de l’hotel li he muntat una video-conferència amb el portàtil i s’han saludat. Visc la tecnologia i no deixo de trobar-hi cada dia més naturalitat. És fantàstic.
Paral.lelament, treballo bit a bit amb el Grup Municipal i anem fent la feina de cara al proper ple de dijous que ve i que, intueixo, serà llarg perquè estan sortint molts temes. Alguns els podeu veure ja en notícia i d’altres aniran sortint de mica en mica. Total, que amb ganes de pencar es pot fer molta feina.
Ara bé, de temps per turisme –malpensats- no me’n queda gens. I què sí ho fes? Però res de res. Si es vol seguir l’agenda, i tot el que us he explicat, queda cero temps per altres coses. Ja serà la segona vegada que hauré estat a San Francisco però no podré pas dir que conegui la ciutat que, per altra banda, s’intueix preciosa.

BOSTON
El vol ha durat 6 hores aproximadament i hem hagut d’avançar el rellotge tres més. Ara, enlloc de a nou hores de diferència, en quedarem a sis. Ens acostem a casa.
Val a dir que al vol, un cop feta la feina ens hem divertit de valent fent-la petar. Com que m’han donat l’aisle 36C (últim seient) i teníem l’office de l’avió allà mateix, era una corrua de gent . Es nota que el grau de confiança entre el grup ja està molt madur.
Cada vegada que penso en Boston em ve al cap una amiga, l’Abby, que és de Califòrnia però estudia a Boston i, amb el seu spanglish diu “mucho frío en Boston”, cosa que en arribar ja hem notat una mica.
Hem arribat a l’hotel Marriot de Cambridge que gairebé eren les 12 de la nit i tot just hem tingut temps de fer una Marriot burguer al bar i fer-la petar amb els amics de la UOC, el Josep i el Marc, i en Jordi E-MAGISTER.
Ara tanco aquest post i el penjo quan ja són més de la una. Demà a les 8,15 hem de ser al mític M.I.T. encara que es podria dir que ja hi som perquè hi anirem a peu ...

30/04/08

HUNGRY OF SUCCESS / GANA D’ÈXIT !









Avui hem visitat el Plug And Play Tech Center al cor del Silicon.
És una comunitat d’unes 135 Startup en diferents àrees. És una mena de barreja entre incubadora, acceleradora i bussiness center que, a més de semblar la ONU per la multi-culturalitat s’ocupa de buscar les diferents rondes de capital, desl del capital llavor, risk, venture capital, etc. A més, fan co-inversió entre ells mateixos i els inversors externs.
Per la foto on es veuen penjats a la paret diferents noms d’empreses coneixereu algunes de molt famoses que han passat per aquí.
He de dir, d’entrada, que de tots els que he vist mai, tant aquí com en d’altres llocs del mon, aquests model és el que m’ha semblat més ben muntat. Potser que la Jackie Hernández (mexicana) ens ho hagi venut molt energèticament però així ha estat.
El seu ganxo està en dir que si al SV hi ha un 10% d’èxit, és a dir, 9 de cada 10 empreses noves no arriben als 5 anys, ells ho multipliquen per 3 i arriben a un 30%.
Cada setmana reben visites d’inversors per fer el seguiment de les seves empreses i , per tant, els és molt fàcil trobar-se amb d’altres interessats per contrastar els plans d’empresa.
El promig d’estada de les empreses és d’un any i mig i en tenen per cada una de hardware, 10 de software. Normalment, la gent que munta quelcom de hard és que ja te experiències prèvies. Per exemple, ens ha parlat de APRIUS, una que està mirant com se’n surt per a fer un sistema de descàrrega ràpida d’internet que arribi a la capacitat de 20 CD,s per segon. El seu impulsor havia treballat a Intel i ja va crear un altre empresa que va vendre per 200 mil.lions de $.
Aquí hi ha una empresa espanyola, SECUWARE i des d’on en Feliciano Rivera porta la comercialització per a tota amèrica del sud i centre amèrica, a més de donar serveis de suport.
M’ha semblat un bon punt d’entrada per localitzar-se al Silicon i amb moltes facilitats.
El títol que he posat al post està en relació al que ens ha explicat en Saeed Amidi (iranià). Ens ha dit que el 70% de les empreses de Plug & Play estan fundades per immigrants. Com ha dit “hungry of success”. Ve de que, en general, els americans de neixement tenen una vida com més fàcil ... No se de què em sona !

INBAC
Després hem anat a InBAC, un altre iniciativa, un business acceleration segons ells innovador i diferent de tot el que es fa a Europa.
A mi no m’ho ha semblat tant tot i que també m’han semblat molt seriosos. Dic que no m’ho ha semblat perquè tot el que hem vist és molt diferent a Europa però és que, com també els agrada dir, el Silicon tampoc és els USA. Vol dir que això és un microcosmos molt especial. Només cal dir que Califòrnia seria, per si sola, la octava potència econòmica mundial.

FEBRE iPHONE
Es veu que hi ha febre i stocks trencats.
M’han encarregat comprar-ne i, en arribar a l’hotel, he anat a la botiga d’Apple, just a la cantonada del davant, en plena Market street. M’han dit que no en tenien i que aquest matí sí, però els han durant 20 minuts.
No se pas ...
I el que és per a mi, no és pas un estri que m’interessi massa, com a mínim fins que surti la segona generació amb capacitat de connexió a correu que utilitzem habitualment i ens permeti la sincronització remota. Però repeteixo, és una febre. La moda Apple no para !

29/04/08

SILICON VALLEY I TERTÚLIA DIGITAL A SAN FRANCISCO





















VISITES AL SILICON
Avui ha començat, de fet, el Pont i a dos quarts de nou, puntuals, érem tots a la porta de l’hotel per pujar als dos autobusos que ens havien de portar al Silicon.
El primer lloc on hem anat ha estat a ORACLE on, com per aquí saben fer, ens han atès de meravella. Feia d’ amfitrió el Fèlix Monedero (Director d’Oracle per la Regió Mediterrània d’Oracle Ibérica) però ens han posat dos ponents d’alt nivell que ens han parlat sobre dues estratègies de la Companyia, la de Mergers & Acquisitions a càrrec del Vishal Bhagwati (Vice President, Corporate Development) i la de Overall Corporate Strategy a càrrec de Robert Shimp (Vice President, Global Technology Business Unit). Sempre va bé escoltar que ens tenen a dir i com fan les coses aquests gegants.
Després hem fet una volta pel seu Campus. Impressionant ! Envejable ! Chapeau !
Havent dinat (ens han convidat allà mateix) hem anat al SRI (Stanford Research Institute) on ens han rebut les mateixes persones que l’any passat. El Gene Thiers i el Jordi. El Gene és un crack i se sap posar a la gent a la butxaca com ningú. És Vice President i hi porta més de 30 anys. En Jordi només n’hi porta 3 (és de Castellar i Dr. en químiques)
Ens han explicat què fan, com ho fan, i quin és el mètode que els porta a haver llan