Einstein i l'Erik Brieva

Ja se que no tenen res a veure l'un amb l'altre. De l'Einstein no cal que digui res però de l'amic Erik, sí.

És un altre d'aquests personatges incansables que un dia va decidir "canviar de rumb". Cubà, emprenedor nat, amb totes les característiques d'aquests: curiositat, venedor, remeneta, encantador de serps, ... un dia va decidir que allà no podria fer tot el que ell li semblava que volia fer. Va sortir de Cuba després de llicenciar-se en matemàtiques i essent professor de la facultat (apart de taxista) per anar a London, i des d'allà, a Barcelona. Un cop aquí, ja en el mon informàtic, crea Polymita.

Igual que en Johan (a qui ja coneixeu) també el vaig conèixer a EO. Un d'aquests altres personatges a qui cal seguir i cuidar. Avui, casat amb una catalana, i amb la vista posada a portar Polymita als USA, és un exemple del talent que hem de mirar d'atraure.

Total, que el que m'ha decidit a fer el post ha estat rebre la seva felicitació del nou any amb aquesta cita de l'Einstein:

"No pretendamos que las cosas cambien, si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países, porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura. Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar "superado". Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones. La verdadera crisis, es la crisis de la incompetencia. El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia. Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo. En vez de esto, trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora, que es la tragedia de no querer luchar por superarla.”

ALBERT EINSTEIN