S’ha de reconèixer una cosa: la política catalana està arribant a límits de vodevil.
Ja tindrem temps d’anar estudiant el “nou finançament” ja que ara per ara, només estic intentant agafar-me fort a terra per no sortir volant amb la eufòria mediàtica tripartita i la seva venda del “millor finançament de la història”. Només faltaria que no fos així. Qualsevol avanç és un avanç!
D’entrada, diré que estic content de que, per fi, tinguem quelcom. Això ja és un pas. El resultat ja es veurà d’aquí uns anys i les expectatives les analitzarem bé quan tinguem dades clares, els propers dies.
Ara per ara només sabem que CiU érem molt dolents negociant i el tripartit és molt bo -això diuen els del tpt contínuament aquesta tarda-. Bé, si finalment fos així, a mi ja m’està bé perquè el que compta és el País i no els partits.
El que passa és que si la calculadora d’ERC (no pas la de tots) dona una xifra que no sabem d’on surt (la ministra Salgado ja ha sortit a dir que no es compromet amb les xifres anunciades per la generalitat) i a IC li és igual el que surti i només dient que CiU som el dimoni gros ja és feliç, el que passa –dic- és que amb amics així, als socialistes no els es gens difícil intentar presentar-se com els grans salvadors. S’ha de tenir estómac ! Si ni han estat capaços de defensar l’estatut segons ells rebaixat per en Mas amb el pacte amb en Zapatero! Si fa un any van acceptar renunciar a la bilateralitat que permetia l’Estatut per entrar al vesper general ! Això és un finançament just? Si només el dèficit d’aquest any 2008 de la Generalitat serà d’uns 4.800 milions? 1000 menys que la xifra que diun en podria sortir del nou finançament d’aquí 4 anys! Si tothom estava d'acord que el que aportava l'Estatut eren aproximadament uns 5.600.
Els números no em quadren per enlloc i no em deixo entabanar. Això sí, les conseqüències les patiré exactament igual com tots els que vivim a Catalunya.
Tindrem un nou finançament, sí, però haurem de continuar lluitant i denunciar que l’Estat no compleix amb els seus compromisos amb Catalunya. Fins quan continuarem aguantant aquesta farsa ? Una cosa és acceptar el que “et donin” i l’altre vendre-ho a la teva gent com un gran negoci. El primer potser és l’únic que podeu o sabeu fer a hores d’ara però lo segon és ignominiós. Política a banda, això és enganyar a la gent.
Aquest vespre, des de la bodeguilla, deuen celebrar que ens han tornat a enredar però que quedi clar, a tots no.
Sempre hem fet costat al govern en la negociació. Si alguna cosa hem fet ha estat recolzar al govern per reclamar el que Catalunya va pactar no sense esforç ni patiments. Reclamar, en definitiva, el compliment d’un Estatut que es va fer, principalment, per resoldre d’una vegada el greuge del dèficit fiscal. No només per aquest tema però sí en gran part. Ara, avui, queda clar que els que ens han estat refregant per la cara el pacte Mas/Zapatero s’han plegat i no han sabut defensar ni tant sols aquests pacte.
Amics i amigues. Ja sabem que no hi ha res a fer. De fet, ja ho sabíem. Ho hem sabut els darrers 300 anys. Continuarem treballant per resoldre-ho però està clar que el País necessita una força que aglutini una majoria important i constant (en totes les eleccions) en un sol sentit. Mentre el País continuï votant el que vota ens trobarem així. Em refereixo als 25 diputats del PSC contra, per exemple, els 10 de CiU en el Congreso de Diputados. Jo soc un demòcrata convençut i penso que tenim el que volem/votem. L’exemple d’avui hauria de servir perquè el País entengui que mentre voti forces d’obediència estatal, o forces que encara no tinguin clar aquest eix primordial, Catalunya mai podrà reclamar amb garanties el que és nostre i que no és res més que gestionar la nostra pròpia cartera i el nostre futur. Tant senzill com això. Una nació ho pot perdre tot menys el respecte que qui la vol asimilar i tinc la sensació de que nosaltres estem a punt de perdre'l si no és que l'hem perdut ja.
Aquest vespre, des de la bodeguilla, deuen celebrar que ens han tornat a enredar però que quedi clar, a tots no.
Sempre hem fet costat al govern en la negociació. Si alguna cosa hem fet ha estat recolzar al govern per reclamar el que Catalunya va pactar no sense esforç ni patiments. Reclamar, en definitiva, el compliment d’un Estatut que es va fer, principalment, per resoldre d’una vegada el greuge del dèficit fiscal. No només per aquest tema però sí en gran part. Ara, avui, queda clar que els que ens han estat refregant per la cara el pacte Mas/Zapatero s’han plegat i no han sabut defensar ni tant sols aquests pacte.
Amics i amigues. Ja sabem que no hi ha res a fer. De fet, ja ho sabíem. Ho hem sabut els darrers 300 anys. Continuarem treballant per resoldre-ho però està clar que el País necessita una força que aglutini una majoria important i constant (en totes les eleccions) en un sol sentit. Mentre el País continuï votant el que vota ens trobarem així. Em refereixo als 25 diputats del PSC contra, per exemple, els 10 de CiU en el Congreso de Diputados. Jo soc un demòcrata convençut i penso que tenim el que volem/votem. L’exemple d’avui hauria de servir perquè el País entengui que mentre voti forces d’obediència estatal, o forces que encara no tinguin clar aquest eix primordial, Catalunya mai podrà reclamar amb garanties el que és nostre i que no és res més que gestionar la nostra pròpia cartera i el nostre futur. Tant senzill com això. Una nació ho pot perdre tot menys el respecte que qui la vol asimilar i tinc la sensació de que nosaltres estem a punt de perdre'l si no és que l'hem perdut ja.
Nota: El títol pertany a la sèrie “Zapatero no ens entabanis més”
Aquí us deixo la compareixença, d’aquesta tarda, d’en Felip Puig i la Joana Ortega:
“En fem una valoració negativa i clarament preocupant. No acceptem aquest pacte vergonyant que incompleix l’Estatut i insuficient que no permetrà als ciutadans de Catalunya superar la crisi econòmica. Rodríguez Zapatero i el Govern del PSOE han dinamitat l’Estatut”. Amb aquesta contundència, el secretari general adjunt de Convergència i diputat de CiU, Felip Puig, reaccionava a l’acord que sobre matèria de finançament han arribat aquest matí l’Executiu central i el Govern de la Generalitat.
En la roda de premsa que Puig ha protagonitzat juntament amb la diputada de CiU i vicepresidenta portaveu d’Unió Democràtica, Joana Ortega, han afirmat que el pacte “és molt pitjor del que ens pensàvem”. Segons els dirigents nacionalistes, el que avui s’ha acceptat “és el mateix model que en Solbes va presentar el mes de desembre i que el Govern Català va rebutjar”.
Tots dos s’han preguntat “Què ha canviat?” perquè avui l’Executiu de Montilla hagi acceptat “un acord de renúncies” i que comporta que el “model de finançament pactat amb el nou Estatut desaparegui”. “No compleix l’Estatut i no es té en compte la voluntat del poble de Catalunya”. Aquest és un acord que “dinamita l’Estatut, hipoteca el país i no ens permetrà resoldre els greus problemes de finançament”, ha sentenciat Felip Puig.
I és per aquest motiu que el diputat nacionalista ha retret al PSC, ERC i ICV que siguin “còmplices d’una cerimònia d’obscurantisme, de confusió i d’engany. No es compleix ni el calendari, ni el model, ni la xifra, ni la cistella d’impostos”.
Però l’anàlisi ha anat més enllà. Per a ell, “si Catalunya accepta aquest pacte imposat, el Govern estarà fent la feina bruta al Tribunal Constitucional”. Serà el mateix Govern de la Generalitat qui incompleixi l’Estatut.
I això no agrada gens a la federació nacionalista que s’ha reafirmat, una vegada més a “ser bel·ligerants en fer complir” la llei catalana, tal i com ha dit Joana Ortega. “Com afrontarem la sentència del Tribunal Constitucional si, des d’aquí, es permet que s’incompleixi el nou Estatut”.
Montilla es posa en contacte amb Mas quan tot està dat i beneït
Els dos polítics nacionalistes han aprofitat per posar de manifest un nou incompliment del President Montilla. Han recordat que a l’inici de la negociació, el mandatari català es va comprometre amb Mas a donar-li a conèixer la xifra i el pacte abans que aquest fos públic. “Montilla ha trucat a Mas 30 minuts abans de les sis de la tarda. Ha incomplert el seu compromís i ens ha informat quan tot el món ja ho sabia”.
I és que està clar que aquest és un pacte en el qual “s’ha primat més els interessos dels partits que no pas els interessos del país”. I creuen que aquest ha estat el motiu pel qual Esquerra també ha dit finalment que sí després “d’haver votat en contra de l’Estatut per considerar-lo insuficient en matèria de finançament. I ara han dit sí a un model de finançament que retalla en un 50% el que preveia l’Estatut”.
Finalment, Puig i Ortega han recordat que CiU tornarà a posar damunt la taula el model de finançament “si torna a la Generalitat un Govern nacionalista fort”. Així mateix, s’han compromès a lluitar per aguantar què “no es generi una onada entre l’opinió pública basada en l’engany”.
