Ara ja sóc a l’espai 2.0 en plena trobada de blocaires.

Sembla que he arribat a l’hora clau i al seient clau. En Quim m’ha cridat i en seure, he vist que tinc al costat l’Artur que també segueix atentament les reflexions, primer d’en David Morgades i ara d’en Manel Bargalló (que viu a Alemanya i diu que es va fer d’ERC arran del fracàs a Espanya de l’operació reformista)
Veig que hi ha en Campuzono, en David Madí, la Carme Laura, en Saül Gordillo, en Marc Vidal i en Carles Puigdemon.
Estem parlant d’un cybermilitant ... en Carles Puigdemon diu que els tres darrers militants de CDC que s’han apuntat al projecte han estat nois joves que, sense conèixer-lo, se li han presentat com a gent que segueix el seu bloc i que s’han volgut fer militant. Jo també estic d’acord que això serà una mica el procés que tot seguirà. Haurem de treballar molt perquè ningú es quedi endarrere ja que la fractura digital pot ser un handicap però el que queda molt clar és que no podem aturar-nos.
La Carme Laura Gil ens diu que les conseqüències d’aquest mont només s’està començant a intuir. Ella vol ser una ciutadana 3.0 !! que és una web semàntica complementària però que no aporta cap canvi important al 2.0 que, en definitiva, es tracta de viure les xarxes socials de mons connectats.
Els joves són els grans consumidors d’internet. Aproximadament una hora al dia és el que els nostres joves inverteixen en surfejar la xarxa. Per tant, és segur que la diversificació de mitjans serà considerable i qui no estigui a la xarxa no existirà per a determinat segment de població cada vegada més jove.
Saül gordillo diu que 2.0 sense trepitjar carrer i parlar amb la gent no serveix i que complementarà la política però no pot suplir. Serà un canal més.
No puc continuar a la sessió perquè a les set menys 10 he de ser a reunió d’organització amb en Pere Macias.

Arrenquem el 15è Congrés

Ja sóc al Palau de Congressos de Barcelona, inscrit com a blocaire i amb el que és més important, una –sembla- bona connexió sense fils.
Com a blocaires hi tenim també en Quim Fernàndez i en David Morgades, aquest últim ara posat en el bloc gran del sobiranisme.
Començo però una reunió amb en Felip Puig, Pere Macies, Ramon Camp, Carme Laura ...

I ara, 15è Congrés de Convergència.

Divendres a la tarda comença el nostre Congrés. Jo estic enquadrat en la ponència 1.
El primer que faré és participar en la taula rodona de “blocaires” i després, a la feina.
Esperem no anar a dormir massa tard perquè ja n’he vist de tots colors. De vegades el debat de les esmenes s’allarga fins a altes hores de la nit i encara que em fa il.lusió participar-hi, és un cap de setmana molt intens i cansat. Val la pena perquè contrastem idees amb gent de tot el País (més de 2000 delegats) i sempre és bo discutir punts de vista.

Dues bones aportacions: Aparcament IVECO-PEGASO i ampliació horari cap de setmana

Ara resulta que condicionar, com vam proposar, el solar d’IVECO-PEGASO com a aparcament gratuït per als mataronins i no mataronins costaria més de 330.000 euros !!
Mare de Déu !!! haurem de reconsiderar com fa les coses aquest Ajuntament perquè ens sembla una barbaritat. Qualsevol que s’ho vagi a mirar veurà que amb una excavadora que netegi el solar (que ja està pràcticament net) n’hi hauria prou. Fer més d’un accés ho fa una màquina en poques hores i si ha de ser gratuït, tampoc cal cap luxe. El fet d'arreglar i netejar la vorera ja hauria de fer-se regularment i, en tot cas, el cost seria mínim. Si vam fer la proposta fa setmanes va ser perquè “s’hi treballés” però sembla que hi havia poques ganes. Si se’ns hagués volgut convèncer de que no es podia fer o de que era tant clar se’ns hagués explicat però si es va esperar a respondre’ns al ple va ser per diguem-ho així, “guardar distància”. O no? Si se’ns hagués donat l’informe on diu que costa aquests diners abans del ple de dijous passat, amb una mínima explicació podríem haver-ho entès. Fet així, és que no hi ha gens de ganes de treballar en les propostes que els fa la oposició, en aquest cas, de CiU.
Una pena perquè els botiguers estaven disposats a jugar-hi.
Haurem de demanar, per escrit, aquest informe o pressupost tant car per poder contrartar-ho.

És una mica com el tema que els vam proposar de que treballin en estudiar la possibilitat de que, p.e. l'aparcament públic del Parc tanqui més tard. No s’entén com el regidor de via pública dona tantes voltes al tema per acabar dient que només pot acceptar mirar lo dels caps de setmana... I què caram diu el nostre prec? No és justament això? Són ganes de jugar? O poques de treballar? Llegiu vosaltres mateixos: el que demanem és, exactament:
PREC:
Que el Regidor-Delegat de Via Pública, responsable del Departament de Mobilitat i president de l’empresa municipal GINTRA, doni les oportunes instruccions per tal d’estudiar la possibilitat d’ampliar l’horari dels estacionament públics municipals, en especial el de la Plaça d’Espanya, els caps de setmana i quan s’organitzi qualsevol esdeveniment en un espai proper, com ja s’ha fet en alguna circumstància.

TROBADA AMB LES ASSOCIACIONS DE VEÏNS

La setmana passada, tot el Grup Municipal, ens vam trobar amb les Associacions de veïns que van poder venir. Els agraeixo profundament l’esforç. Regularment ens anem trobant amb ells però, aquesta, va ser la primera trobada conjunta des de les eleccions i va servir per intercanviar punts de vista però, sobretot, per oferir-los recolzament i escoltar-los. Espero que ho continuarem fent de tant en tant, apart dels contactes bilaterals cada vegada que convingui. De la trobada en va sortir una necessitat que constant i que és el comunicar bé tot el que fan. Dilluns ho vam discutir al Grup i ens va semblar que, efectivament, tirarem endavant la proposta.

9 de juliol, Sant Zenon

Demà és la festa major d’Arenys. Com que estic subscrit a la llista d’areny@utes de tant en tant llegeixo el que em crida la atenció. Acabo de veure’n una, que de fet ja em sonava però la veig tant “curiosa” que no se si prendre-la amb escepticisme o què.
La curiositat és que la família de la meva esposa és d’Orihuela del Tremedal. Ella va venir a Mataró amb dos anys. Ara resulta que Sant Zenon i Orihuela del Tremedal estan conectats !!!
Llegiu i jutgeu vosaltres mateixos. Repeteixo que no tinc ni idea de la seriositat de l’assumpte i podria ser una especulació. Quan tingui temps ja ho investigaré.

SABER VOLAR …

Una de les coses que em queden per fer (i no se si faré mai) és aprendre a pilotar. Sempre m’havia agradat i encara sento enveja dels pilots. Sempre que tinc oportunitat m’agrada veure avionetes i saber coses d’aquest mon, tot i que també em pregunto si en tindria la capacitat i els nassos ... Qui sap !
Ahir, un amic de Vitòria va venir a treballar a Mataró i va venir amb la seva avioneta, una CIRRUS SR20. Comprada entre 3 ó 4 o per a us empresarial no surt tant cara (una de senzilleta sense cap luxe). Pels que viatgem, anar i venir a l’hora que et ve de gust, no perdre temps facturant, seguretat, etc és una passada. Al vespre el vaig acompanyar a Sabadell i vaig aprofitar per fer una ullada a l’avió. Enveja pura!
Ara bé, dit això, estic convençut que aquest País te molts deures per fer pel que fa a l’aviació privada. S’està avançant molt però estem a anys llum dels Estats Units.
Aquest amic meu, te una empresa informàtica a Vitòria i clients per tot l’Estat. La capital basca, tot i tenir aeroport, no te gaires connexions i han d’anar a Bilbao si volen tenir millor servei. Això els va fer pensar en aquesta solució i avui aconsegueixen estalviar costos, ser molt més productius, i dormir moltes més nits a casa. La utilitza tothom a l'empresa i l'estalvi és molt gran. Fet i fet això també és conciliar la vida familiar amb la professional, no?
Tant de bo l’aeroport que s’està planificant per aquest tipus de vols ens caigui ben a prop o, com a mínim, hi tinguem una bona comunicació. Cada dia hi ha més companyies d’aerotaxis amb tot tipus d’aparells que ens ajudaran i canviaran molt la nostra perspectiva.

PLA D’HOSPITALETS – MARDANYA – PLA REBOST – SALT DEL COSI – SETCASES

Ahir em vaig passar el dia a dalt de la moto (Camprodon-Andorra-Pas de la Casa-Porta-Llívia-Puigcerdà-Collada-Camprodon) i avui tocava retrobar-se amb la muntanya.
Em pensava que aniríem al pic de Bessibers però degut a l’amenaça de mal temps hem canviat el recorregut i ens hem quedat més avall. L’hem encertat perquè havent esmorzat hem hagut de posar-nos la capelina per no remullar-nos. Al final ha estat poca cosa però els trons no feien presagiar res millor.
Hem sortit a dos quarts de vuit i hem deixat un cotxe al camí del Salt del Cosi (una mica més amunt de Setcases) i, amb l’altre, ens hem arribat al Pla d’Hospitalets, gairebé a Vallter, just abans del refugi del Pastuira. Des d’allà ens hem enfilat cap a Mardanya, un bosc de Pi negre preciós (una amiga el va batejar com el bosc d’en Daniel Boom) i que és l’únic lloc on fa anys vaig veure el Gall Fer. Hem esmorzat i hem anat travessant fins arribar a Pla rebost i avall passant per la pedra d’en Toni i el salt del cosi, fins a Setcases. Pel camí era ben visible la petjada d'un allau.
Les pluges han deixat la muntanya com feia molts anys que no veia. Els nerets florits espectacularment, els pins han fet unes crescudes fenomenals i l’aigua sortia a dojo per totes les fonts.
Us deixo unes fotos on es veu l’exemple dels avets amb les crescudes que encara tenen el doble color verd. Quin País !!!
A la tarda he tornat a casa i ara marxaré a escoltar a la Névoa.
Em sap greu haver-me perdut les activitats mataronines d’aquests dies però de tant en tant es necessita un recés. Sobretot la família.

Ple de Juliol

Com cada cop que hi ha Ple Municipal us penjo les Propostes de Resolució, Precs i Preguntes que presentem. Entre altres temes, hem demanat al govern que habiliti el solar on hi havia l’IVECO-PEGASO com aparcament gratuït; o quines mesures té previst l’Ajuntament per pal·liar la crisi econòmica que afecta a tot l’Estat.

1. Proposta de resolució per la modificació dels Reglaments de Consells Municipals de Participació.
2. Proposta de resolució en relació a la coordinació urbanística i territorial entre els municipis de l’entorn de Mataró.
3. Proposta de resolució sobre la tercera hora de Castellà a l’escola.
4. Prec referent a la construcció de l’escola Maria Mercè Marçal.
5. Prec per l’acondicionament d’un espai d’estacionament provisional al sector d’IVECO-PEGASO.
6. Prec sobre els horaris dels estacionaments públics i municipals.
7. Pregunta en relació a la creació d’una orquestra simfònica a la nostra ciutat.
8. Pregunta sobre la llista d’espera a les llars d’infants municipals.
9. Pregunta sobre les mesures per pal·liaar els efectes de la crisi econòmica.
10. Pregunta sobre el manteniment dels equipaments escolars.

La famosa Eurocopa!

M’he incorporat a veure el partit al minut 70 aproximadament.
La veritat és que sento una sana enveja per tots els espanyols que porten gaudint de valent unes setmanes i, depenent de com acabi això, tocaran el cel esportiu amb les mans.
De tota manera, si no són campions, tampoc seria cap drama, no? Arribar a la final i, pel que he sentit, fer un gran futbol ja és per estar-ne orgullós.
No sóc cap anti-espanyol, ni vull que perdi la “roja”, ni prefereixo que guanyi Alemanya.
La meva selecció no pot jugar. Millor dit, l’Estat espanyol ens ho ha impedit sistemàticament i aquí és on comencen els problemes.
El problema dels catalans és que massa vegades reaccionem sobre les reaccions enlloc de sobre els orígens de les coses. Què hi hem de dir de la explosió de sentiment nacional espanyol d’aquests dies ? És normal ! Què faríem nosaltres ? Igual.
El problema rau quan la manipulació interessada de sentiments aprofita aquestes ocasions i vol enfrontar-ne uns al altres. Com que no sento com a pròpia la selecció espanyola ja no em mereixo cap respecte? Tota la vida he preferit ignorar als que ens volen fer mal perquè també en fan, indirectament, a tanta i tanta gent de bona fe que hi ha a tot l’Estat i que mai ningú els ha explicat un altre realitat que la que viuen.
Per tant, a tots els espanyols que senten la seva selecció, enhorabona. Sigui quin sigui el resultat. Jo me'n alegro.
Jo, continuaré treballant per poder gaudir, com ells, de forma natural, amb la meva selecció.

Bill Gates. Darrer dia a Microsoft.

Avui, un dia qualsevol, és el darrer dia que Bill Gates serà a Microsoft (recomano el vídeo) A partir d’avui es concentrarà en la fundació Bill & Melinda Gates.
Gates ha estat un gran visionari i un gran empresari. Segur que hi ha molts matisos i per arribar on és, Microsoft ha perdut molt de la candidesa original. Eren temps del MS/DOS però jo em quedo amb els primers anys de Windows on, amb aquesta paraula –com deia ell: la única estratègia- va revolucionar el mon. Sí senyor ! va saber llegir com ningú com anirien les coses.
Millor dit, ell representa la revolució després dels molts sistemes operatius que feien que els ordinadors no parlessin entre sí, que quan algú canviava l’ordinador havia fer-se fer programes nous, que si havies comprat una comptabilitat i volies una nòmina havies de trucar sempre a la mateixa porta i pagar el preu que et deien, que quan tancava un fabricant de computadors tots els seus clients patissin el haver de llençar tota la seva inversió, etc etc. Ell ha representat la estandarització d’un sistema operatiu i un tipus de programari que corre en, pràcticament, tots els ordinadors del planeta. Si avui tenim mil.lions d’aplicacions de software que podem instal.lar en els nostres ordinadors és gràcies a ell.
Ara mateix recordo que, amb la bandera del Windows, el PC (creat per IBM) i les xarxes -jo mateix- anava pel mon empresarial explicant les lloances d’aquest sistema per davant de les grans companyies fabricants de hardware que esclavitzaven els seus clients fent-los hostatges indirectes i involuntaris de la seva tecnologia perquè no podien comprar res que no portés la seva marca.
Recordo p.e., i no fa tants anys, quan venia per 1.000.000 de les antigues pessetes 1Mb de RAM i em podria remuntar més enrere i donar infinitat d’exemples. El “truco” estava en que només encaixava i funcionava la memòria “d’aquell” fabricant, cap d’altre.
Doncs tot això ho va canviar Microsoft amb la visió de que hi hauria un ordinador sobre cada taula de despatx i a cada casa. Propiciant el que tothom cregués que ho aconseguiria i molts –com jo mateix- apostéssim molt aviat per aquest futur i desenvolupéssim programari sota Windows.
El que ha vingut després, la gran maquinària en que s’ha convertit la Companyia i la multitud de productes que desenvolupen ja, potser, no tindria la mateixa qualificació però deixeu-me que, tot i això, digui quelcom que penso. Per més històries i bytes que s'hi vulgui ver córrer, i tot el que vulgueu, ho han fet perquè n’han sabut més que la gran majoria que ho han intentat i no se’n han sortit. Jo no em sento “hostatge” sinó agraït i si hagués de trobar exemples de coses i empreses que em tracten pitjor en trobaria un munt. Estic convençut de encara ens han de portar més sorpreses.
Finalment, deixeu-me explicar també que des de maig de 2002 MS va entrar, a Europa, amb xifres astronòmiques a fer la competència en el mon del desenvolupament d’aplicacions de gestió i ara és un competidor ferotge meu. Per tant, crec que això dona també la mida del que penso en el sentit de cal saber apreciar el que de bo hi ha en la vida de la gent i les empreses.
Per tant, al Cèsar el que és del Cèsar i molta sort en la teva nova etapa Bill.
Amb la teva Companyia, jo m’hi seguiré batent en coo-petència en el mon de les aplicacions empresarials (ERP) ja que crec que hi ha moltes i variades necessitats, de la mateixa manera que penso que McDonald’s tampoc es menjarà els bons restaurants (cosa que ja s’ha demostrat) però estic segur que amb molts dels altres productes MS hi mantindrem la mateixa relació que fins ara i que no ha estat altra que utilitzar-la i treballar-hi mentre sigui la millor o la més adequada en cada camp i moment, sense perjudici de que hagi de ser per sempre. Amors eterns ja en queden pocs ...

I acabo. Aquest post només pretén donar la meva visió sobre l’home, res més. Si hem de parlar de tecnologia, de software lliure, de LINUX, de .NET, de JAVA, etc ho farem en un altre forum.

Entrevista 1 any mandat al Canal Català

Acabo de ser als estudis del Canal Català Maresme per gravar una petita entrevista que s’emetrà avui mateix.
La podreu seguir dins l’espai informatiu d’avui a 2/4 de nou i suposo que es repetirà el cap de setmana.

Gràcies a Créteil

Deixo algunes fotos per anar fent boca.

No se si tindré temps d’escriure. Suposo que no. Son dos quarts de tres de la matinada de dilluns (nit de diumenge per a mi). Com que la festa ha acabat a la una he decidit que entre anar a l’hotel i fer la maleta ja se’m menjaria força temps. Així que m’he dutxat, he fet el check-out i he baixat a la recepció per revisar les fotos d’ahir i d’avui.
En penjo alguna i ja faré el post més endavant.
Mentre estant, bona revetlla !

Nous sommes a Créteil

Aquesta tarda hem marxat a Créteil (France) per participar a le Jour de fête. Hem sortit de la plaça de les Tereses, a les tres de la tarda, amb en Carlos Fernandez, la Quiti, en Ferrando i en Xavi Safont Tria (tots branca política) acompanyats de la M. Àngels Briansó i l’Anna Roca (agermanaments i comunicació).
Tot ha anat molt bé fins arribar al mostrador d’Air France (voir el que vaig dir) en que ens hem trobat fent una cua espectacular. Es veu que havien d’encabir a la gent de vols que, al matí, s’havien cancel.lat i, finalment, ens hem trobat que nosaltres teníem overbooking i no hem sortit fins a dos quarts de nou del vespre. Be patients!
Tanta paciència que en Carlos i en Xavi han anat de compres (tema corbates) i després en Ferrando ens ha engaltat una lliçó mestra sobre nusos. Vaja ... dedicada al Sr. Safont Tria.
Total que hem arribat al Charles de Gaulle gairebé a les onze.
Sort que la Brigitte Martin Simonina és un encant i ens estava esperant amb l’equip de Créteil, encapçalades per Mme Danielle, Mme Claudine (electes) i la Catherine (responsable d'agermanaments) . Ens han acollit de manera excepcional i el tracte ha estat exquisit. Ens han portat a sopar al Grand Bleu (Port de la Bastille) on han tancat més tard per poder-nos atendre. Allà s’hi ha incorporat en Sergi Penedès que havia arribat ahir per preparar la festa.
Ha estat un sopar divertit on hem pogut copsar les diferències entre el nostre sistema polític i, sobretot, sobre el diferent sistema d’administració municipal.
Al final, veig que estic escrivint a les 3 de la matinada (penjant a 2/4 e quatre) però, què caram, si hi ha gairebé 400 mataronins i mataronines volent quedar bé aquí, jo també m’he d’esforçar perquè qui vulgui ens pugui seguir.
Rumiant-ho bé , és el de sempre ... a la que sortim de casa, les diferències polítiques es fan més petites encara que hi continuen essent. La Seine n’és testimoni.

El Congrés de CDC avança amb fermesa

En parlaré amb tranquil·litat més davant, quan trobi una mica de temps per fer-ho, però vull deixar constància de com anem avançant en el debat congressual. El dissabte passat va ser a Calella, amb el Congrés del Maresme i el proper dia 28 de juny serà a Martorell, amb el Congrés de la Regió I on seguirem treballant amb fermesa en el debat que culminarà en el Congrés Nacional, que celebrarem el segon cap de setmana de juliol a Barcelona.

Em comprometo a donar-vos detalls ben aviat.

Valors 50

Dissabte al matí, a la Sala Cabañes, assistirem a la primera jornada 'Valors i Compromís. Els valors de la societat actual', organitzada per l’equip que ha fet possible que la revista “Valors” compleixi cinc anys i hagi arribat al número cinquanta. L’acte comptarà amb la presència de gent tant destacada com el President Jordi Pujol, Francesc Torralba, Begoña Roman i Toni Comin.

Fa dies que vaig rebre la invitació d’en Joan Salicrú, codirector, i no penso deixar-m'ho perdre, però, de moment, mentre esperem a dissabte, us deixo un fantàstic vídeo-anunci de l'acte que ha preparat l’Eloi Aymerich.

Ple de juny

Com cada cop que s’apropa el Ple, us penjo les Propostes de Resolució, Precs i Preguntes que hem presentat al Ple Municipal. Aquest mes de juny tractarem temes com la necessitat d’un espai firal a la ciutat, els usos de l’edifici de l’Escola Universitària de Mataró un cop marxi al Tecnocampus o la modificació dels reglaments dels consells Municipals de Participació.

1. Pregunta sobre la denegació d’ajuts al lloguer.
2. Proposta de resolució per la modificació de reglaments de Reglaments de Consells Municipals de Participació.
3. Pregunta sobre les façanes de l’Illa de Can Cruzate que s’han de mantenir i consolidar.
4. Pregunta referent a l’emissió d’un debat polític a Maresme Digital TV.
5. Prec en relació als futurs usos de l’actual seu de l’Eupmt.
6. Prec sobre politiques de fires i espai firal.
7. Pregunta en relació als equipaments esportius de la zona de la ciutat.
8. Pregunta sobre la situació actual de la Nau Gaudí.

Finalment tindrem debats

Finalment tindrem els debats de valoració de mandat. El primer serà el proper dimecres dia 4 de juny a Televisió de Mataró, i el següent l’11 de juny el de Mataró Ràdio.