Pisos contenidor a Figuera Major?

Ho sabrem, segur, al Ple de dijous dia 8. De moment ens hem de guiar per la informació que ens han donat els propis veïns.
Després de fer-ne varies comprovacions de que els trets podrien anar per aquí, i com que ens sembla que el tema no s’està portant de la manera que toca, hem decidit presentar una pregunta i un prec.
La pregunta va en relació, sobretot, a si el nombre d’habitatge i volums és correcte i el prec és tant simple com que un canvi de model d’aquestes característiques s’hauria de debatre i sembla que es porti en secret i misteriosament.
Si ho llegiu, veureu que no estem en contra de cap tipus d’innovació ni, tampoc, d’aquesta. Som molt conscients de la necessitat d’habitatge de lloguer a preus públics reduïts per joves i gent gran, però les coses s’han de fer més bé del que s’estan fent. Els veïns tenen dret, també, a que se’ls expliqui clarament les raons i els perquès. Recordem Figuera Major era una parcel·la d’equipaments i els canvis s’han d’explicar bé.

Aquí teniu el link al PLA DE MILLORA URBANA DEL SISTEMA DOTACIONAL PÚBLIC DE FIGUERA MAJORAPROVACIÓ INICIAL (PMU-007)

A falta d’algun retoc final, aquí teniu la pregunta i el prec que entrarem demà a l’Ajuntament:

PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CIU SOBRE EL PLA DE MILLORA URBANA DEL SISTEMA DOTACIONAL PÚBLIC DE FIGUERA MAJOR

El passat dia 1 de desembre de 2008 la Junta de Govern local de l’Ajuntament de Mataró va aprovar inicialment el Pla de Millora Urbana del sistema dotacional d’habitatge públic de “Figuera Major” presentat per PUMSA.
L’esmentat Pla, essencialment, preveu la construcció d’uns 90 pisos amb una superfície útil d’entre 40 i 50 m2 cadascú, sobre un solar de 3.378 m2, ocupat el 100 %, determinant-se el nombre de plantes d’acord a 5 nivells d’alçada (pb+4) sobre la façana del carrer Riera de Figuera Major i 4 nivells d’alçada (pb+3) sobre la façana posterior. L’edificabilitat de la parcel·la és de 2,5 m2 sostre/m2 sòl, essent la mitjana de l’entorn segons els criteris d’ordenació urbanística del PMU . Els habitatges públics estan destinats, d’acord amb l’esmentat pla i amb la modificació puntual del PGOUM dotacions d’habitatge públic de diversos carrers de Mataró aprovat definitivament el 20 de desembre de 2006, a règim de lloguer.
Així mateix, tan aquesta última modificació puntual del PGOUM de dotacions d’habitatge públic, com el PMU aprovat ara inicialment, substitueixen en aquest sector concret, i concretament en aquesta parcel·la, la modificació puntual del pla especial d’equipaments de Mataró nord Via Europa i Figuera Major aprovat definitivament per aquest ple municipal el dia 4 de maig de 2006, que proposava en aquesta parcel·la com a ús dominant, el d’equipaments esportius, amb una edificabilitat permesa de 1.00 m2 sostre/m2.
A rel de l’aprovació inicial de l’esmentat PMU, el Grup Municipal de CiU realitza les següents
PREGUNTES:
PRIMERA- Quins criteris s’han fet servir per adjudicar una edificabilitat de 2.5 m2 st/m2 basant-se en l’entorn en una zona on en principi es proposava una edificabilitat màxima de 1m2 st/m2 ?
SEGONA- S’ha tingut en compte l’edificabilitat existent en els habitatges veïns de la zona posterior de la parcel.la (carrer Salvador Espriu) ? i la de futura escola Maria Mercè Marçal ?
TERCERA- S’ha plantejat la possibilitat de rebaixar l’edificabilitat i la no ocupació al 100 % del solar i altres paràmetres per tal que els edificis resultants tinguin una alçada més reduïda ?
QUARTA- Al marge de les al·legacions que es puguin presentar, s’han tingut converses amb els veïns afectats per aquest PMU ? s’ha arribat a algun tipus de consens o solució a rel de les reclamacions veïnals ?
CINQUENA- El PMU planteja en principi tres sub-parcel·les amb tres edificis corresponents. Es té previst realitzar-los en diverses fases, o tots tres de cop ? amb quin cost aproximat ?
SISENA- La planta baixa està destinada com a mínim a un 60 % d’equipament públic. S’ha pensat quin tipus d’equipament hi ha d’anar ? S’ha parlat amb els veïns sobre quin tipus d’equipament és necessari ? Quins compromisos existeixen?
SETENA- A l’espera de l’aprovació definitiva i el corresponent projecte d’urbanització, i tenint en compte la reduïda dimensió dels habitatges resultants (entre 40 m2 i 50 m2 cada habitatge), s’ha pensat quin tipus d’habitatge es construirà ? És cert com se’ns ha informat que hi pensen construir, tots o una part, dels anomenats “pisos contenidor” ? Si fos així, com és que no s’ha informat adequadament als Grups Municipals? Pensa el govern que es pot fer un canvi de model constructiu d’aquestes característiques sense fer-ne un debat públic o, com a mínim, amb la resta de grups del Consistori?


PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CIU SOBRE LES VIVENDES CONTENIDOR DE FIGUERA MAJOR

Pel que ha pogut saber aquest Grup Municipal, el govern municipal es planteja la possibilitat que les 90 vivendes públiques dotacionals destinades a lloguer que s’han de realitzar a la zona de figuera major i que proposa el PMU aprovat inicialment per la Junta de Govern Local el passat dia 1 de desembre de 2008, siguin en el seu dia projectades, totes o una part, a partir de contenidors adaptats o altres tipus de materials alternatius al sistema tradicional.
Convergència i Unió, som conscients de la necessitat d’habitatge de lloguer per joves i gent gran, a preus públics reduïts, i de cap manera no estem tancats a cap tipus d’innovació ni en el model ni en els materials però sí que ho estem a que si fos d’aquesta magnitud, el canvi s’executi després d’un debat seriós i molt rigorós sobre els avantatges i inconvenients que cadascun dels nous sistemes podrien tenir i, sobretot, es faci amb la informació i el consens necessari.
En aquest cas, atès que sembla que es tracta de contenidors nous i no pas reciclats per adaptar-los a habitatge, i tota vegada que els costos sens dubte no serien tant avantatjosos respecte a la situació prèvia (reciclatge) i l’impacte visual en tot aquell entorn seria molt important, creiem que cal replantejar-ho.
Al marge de la radical oposició de veïns de la zona en relació a com està inicialment projectada la construcció d’aquests nous 90 habitatges, i a més, no existint cap tipus d’informació per part del govern municipal de com podrien ser aquests pisos contenidors, de quin material estan fets, de si són adaptables a la zona on es construirien, de quins usos determinats poden tenir, de quines són les limitacions i avantatges en relació a les construccions d’obra tradicionals, de si existeixen construccions similars a Catalunya o a l’estat Espanyol (en latituds properes) i quin resultat han donat, o de quin cost final tindrien, qui els finançaria i com es repercutiria el preu del lloguer als futurs arrendataris, quin manteniment estarien els llogaters o propietaris obligats a fer i si, aquest, seria més o menys que el tradicional i, per tant, assumible o no, de quina durabilitat i per tant amortització tindrien, etc etc el Grup Municipal de CiU presenta el següent,

PREC
Aturar provisionalment el projecte constructiu del sistema dotacional públic del PMU de Figuera Major per tal de revisar la conveniència del nombre de vivendes projectades, la volumetria dels edificis projectats, l’alçada dels mateixos edificis i tots els paràmetres resultants, així com obrir el debat polític necessari per abordar las possibles innovacions en el sistema constructiu que pugui impulsar la Ciutat, tant des del punt de vista dels materials com de la ubicació d’aquests potencials nous tipus de vivenda.

PLE MUNICIPAL DEL MES DE GENER

A cada Ple Municipal, el nostre grup municipal es treballa algunes propostes de Resolució, precs i/o preguntes.
Les d'aquest mes són aquestes:

1. Proposta de resolució / Declaració Institucional per fer una crida a l'alto el foc a Gaza i el retorn de les parts en conflicte a la negociació pacífica.
   
2. Proposta de Resolució per tal que el Parlament de Catalunya declari la sradana Dansa Nacional de Catalunya.


3. Pregunta relativa als actes vandàlics que s'han produït a Mataró


4. Pregunta sobre el Pla Director del Patrimoni


5. Pregunta referent a la seguretat al comerç, oficines i altres serveis


6. Pregunta en relació a les declaracions fetes pel regidor Carlos Fernàndez a Mataró radio


7. Pregunta en relació al mal funcionament de les càmeres de videovigilància de l'Ajuntament


8. Pregunta en relació al cost del TecnoCampus


9. Pregunta sobre el futur de la Ronda Barceló


10. Pregunta sobre la planificació i construcció de noves escoles i l'enderroacament del CEIP Menéndez Pelayo


11. Prec sobre les vivendes conetnidors de Figuera Major


12. Pregunta sobre el Pla de Millora Urbana del sistema dotacional públic de Figuera Major

El Consell de PUMSA aprova els pisos contenidor de Figuera Major

Tot i que el govern continua negant que el tema estigui fet, avui, al Consell de PUMSA ens han portat a votació la “Contractació d’un tècnic per redactar el projecte i PORTAR LA DIRECCIÓ DE LES OBRES de la promoció d’habitatges de Riera de Figuera Major” per un valor de 183.711,69 Euros.
Nosaltres no ens movem de lloc. No estem en contra de la innovació però cal fer un debat tècnic serè i seriós abans de fer els 30 pisos contenidor de cop.
El més sorprenent és que tot i aquesta aprovació (amb el nostre vot contrari pel motius exposats) el Regidor continua dient que no ... que encara s’ha de fer el projecte ... que ja veurem ...
No entenc aquesta tossuderia en mantenir una proposta poc reflexionada d´abans de les eleccions sense que, ara, no es vulgui estudiar a fons quan semblaria el més lògic. Els polítics no hauríem de ser tant tossuts. Quina por ha de fer un debat tècnic?

Més posts sobre aquest tema.

Pisos contenidor a Figuera Major. Ja hi ha projecte!

Revolucionarà el mon de la construcció? 30 pisos, construcció normal 18 mesos, aquesta 3 mesos segons el Regidor d’Habitatge, Sr. Teixidor.

La diferència de cost, entre 500 i 600 euros els contenidor i uns 700 en construcció tradicional no és tant important (tot i que ho és) si es considera que, avui, el cost del sòl és el que marca fortament els preus però sí que hi ha molta diferència quan al temps de construcció. També s’hauria de considerar l’impacte sobre la reducció de la ma d’obra i el canvi de model que significa.

He insistit en la necessitat de que el govern faci, públicament, un debat tècnic i no polititzat sobre aquesta innovació. No ho volen fer i ho emmascararan en una jornada sobre habitatge. Això ja va quedar clar davant la negativa a acceptar la nostra proposta. Tampoc deixa de ser curiós que com que no hi ha una “fàbrica de pisos contenidor” hem buscat uns arquitectes que se’n inventin una proposta mataronina.

Bé, a mi no m’està malament si davant un debat tècnic seriós es conclou que val la pena intentar-ho. La resposta lògica seria a què estem esperant ? El que em sembla és que, ara per ara, només hi ha l’encaparrament polític però qui sap, de vegades els pioners només confien amb seu olfacte, no escolten a ningú, i tot i això se’n surten, no?

En tot cas, pisos contenidor i, per exemple, sense aire condicionat (avui diuen que no n’hi haurà) ... hauran d’estar molt estudiats. Sí senyor. Potser és una nova tècnica del govern local i, a partir d’ara, tocarà obrir finestres enlloc de posar aire condicionat. A mi ja m’està bé provar-ho però és que una cosa és fer-ho per convicció i si no funciona, connectes l’aire, i l’altre és que no s’hagi ni pensat en com es posaria la maquinaria si la situació fos insostenible. Clar, potser és que com que la promoció seria per a joves fashion tant li és.

En fi, quan parlo de debat tècnic, parlem precisament d’això. No es pot jugar tant alegrement ja que no hi ha experiència de persones vivint en capses de ferro en situacions climàtiques com les nostres i, per tant, caldria parlar-ne a fons.
Bé, és que avui ha passat allò de sempre ...
De no tenir res, a tenir-ho tot. Aquest matí, sense que sortís a l’ordre del dia de la Comissió de Serveis Territorials, ens han explicat –sobrevingudament- que ja tenim projecte dels pisos contenidors per Figuera Major. De moment, una maqueta més o menys agraciada i uns planells ...
A la tarda, s’havia convocat un Consell d’administració extraordinari de PUMSA, amb un únic punt a l’ordre del dia: els pisos contenidor. Aquí, ja ens han ensenyat un power point amb més imatges i planells, i amb totes les respostes a les preguntes que m’han vingut al cap.
A totes dues reunions, representant a la oposició municipal, només hi érem CiU. Res a dir, tot el govern per nosaltres.

La llàstima d’aquesta manera de fer les coses és que, com que no t’envien res abans ni et donen res durant la reunió, la informació et ve tota de nou i tens poc temps per reaccionar als conceptes tècnics. És allò d’agafar al contrari en fred !
Bé, suposo que d’aquí pocs dies, la premsa n’anirà plena i ens assabentarem de més coses. Tot seguit, el govern ens enviarà la informació que ens havien ensenyat i tothom content.

Com està el Gremi de Constructors !
Tot seguit després de PUMSA, he anat a l’IMPEM on es presentava un estudi sobre l’estat del sector de la construcció a Mataró. El tema ha acabat en un debat i amb declaracions molt pujades de to (per part del Gremi) i retrets creuats (IMPEM/GREMI/CCOO). Haurem de mirar-nos en profunditat l’estudi que penjaran al web però les recomanacions i reflexions són sí o sí. Potser les solucions no seran aquestes ni serviran per tothom, segur, però el que cal és actuar perquè res tornarà a ser com ha estat fins ara. Debatre en base a tòpics, consignes i estereotips no porta enlloc. El sector està tocat però només el que sàpiguen re-fundar el negoci del “constructor” se’n sortiran. N’estic segur. Sindicats i administracions públiques també hauríem de fer autocrítica. Mentre ha durat, tothom hi ha guanyat (o s'ho ha pensat). Ara, les culpes, també han de ser compartides i, la sortida, conjunta. La directora de l’IMPEM, molt correcte en tot moment, ja ho ha dit: “tots hem especulat”. Suposo que li ha sortit de dins però alguns ens hem quedat de pedra. Ja era hora que algú ho reconegués!

També curiós el fet de que només CiU hi érem. Ni la regidora de promoció econòmica, ni el d'urbanisme, ni el d'habitatge, ni els grups de la oposició. Es pot disculpar a l'Alcalde perquè és fora però, ningú més? Directora de l'IMPEM, Srs. del gremi, o bé l'informe no tenia interès o bé algú ja el coneixien i han preferit fer un "mutis". Què ha estat?

Balanç de l'any 2009 a Capgròs

Aquesta és l'entrevista que va publicar el Capgròs en el seu número 1096 i que podeu consultar també aquí. Es tracta del balanç que fem nosaltres de l'any i consta de tres blocs. A continuació us passo el text íntegre:

"Cal escoltar el ciutadà, aquesta és la diferència entre CiU i el govern"

L’any ha estat marcat per la crisi. Per què no hi ha hagut un consens govern-oposició per tirar endavant mesures per fer-hi front?En situació de crisi el ciutadà vol veure com l’administració s’estreny el cinturó, tal i com ells mateixos fan. No pas en ajuts socials, sinó en elements menys prioritaris. Per poder aprimar l’estructura municipal hem de començar per l’estructura de govern, però cada cop que en parlem ens diuen que el pacte de govern es inamovible. No hi ha manera de poder parlar de menys regidors a dedicació completa, de competències impròpies dels ajuntaments, de reduir les despeses en comunicació, o de canviar la política clientelar amb les entitats. Si no es pot parlar de tot això, ja no podem anar més enllà a buscar un consens. La voluntat de diàleg del govern acaba sent una pantomima.Tant el govern com oposició parleu de la reducció de la despesa corrent, però això és suficient per combatre la crisi?Per combatre una crisi, cal mirar el teu nivell de despeses i situar- lo en un punt de solidesa respecte als teus ingressos. Ara mateix la despesa corrent està molt per sobre dels ingressos. La participació de l’Ajuntament en els ingressos de l’estat ha caigut un 22. El que passa aquí és que en aquests darrers anys hem convertit uns ingressos variables com els de l’Estat en una despesa fixa ingressos variables. Ara aquests ingressos han caigut per la crisi econòmica, però la despesa corrent es manté fixa. Així és difícil que ens n’acabem sortint. I què hauria fet CiU per combatre la situació actual?Dues coses: per un costat, buscar una situació d’estabilitat econòmica; per l’altre, trobar complicitat amb societat civil per tirar endavant projectes. La gent ara percep que l’administració està una mica en contra d’ells, que els posa impediments. Tothom que vulgui tirar un negoci endavant necessita que l’administració li faci costat, li doni suport i li faciliti les coses. Però sembla que tenim una administració més preocupada pel canvi climàtic –que és un tema molt seriós- que no pas per la pèrdua de més de 1000 llocs de treball en el comerç local. El comerç és el sector que genera més ocupació a la ciutat. Però si l’ajuntament no és conscient d’aquesta pèrdua de llocs de treball, quan d’aquí a uns anys vingui El Corte Inglés com ens ho farem per fer una aposta real en el comerç de la ciutat? Necessitem que l’administració potenciï la creació de valor afegit, que no passi tot per la construcció. Sembla que un cop haguem contractat els paletes, ja no calgui fer res més. Es refereix al TecnoCampus? Sí, ha de ser molt més que dues torres i un edifici universitari. La qüestió és si serà capaç de treure alumnes capaços de transferir coneixement real a les empreses. És aquí on hem de treballar, perquè si aconseguim pujar al tren de les noves tecnologies no serà gràcies a un edifici maco, sinó perquè comptarem amb alumnes que disposaran d’un valor afegit diferencial als de les altres universitats. Creu que el projecte TecnoCampus tal i com està concebut complirà aquest objectiu?És un projecte que hem de recolzar sí o sí perquè pot contribuir a canviar la fisonomia de la ciutat, però necessita molta mes atenció de la que se li està donant. La facultat de ciències de la salut és un pilar important, però no ho és tot, també ho són els estudis d’enginyeries i telecomunicacions, que poden ser un gran projecte de futur però no hi estem prestant prou atenció. Hem d’aconseguir captar empreses, hem de vendre el nostre campus residencial, hem d’aconseguir que el projecte marítim sigui important ja que és un element que ens diferencia de la resta de ciutats, hem de generar contactes amb universitats xineses o japoneses... Tot un seguit d’elements que hem de potenciar per crear una imatge de ciutat que ens ajudi a tirar endavant el TecnoCampus i fer-lo atractiu. Compartiu a grans trets els projectes del govern, tot i que amb matisos. Això vol dir que el model de ciutat del tripartit ja us està bé, o és que no heu tingut ocasió de desenvolupar un projecte propi?El projecte TecnoCampus, per exemple, només s’ha omplert de contingut quan l’hem concretat entre tots. No podem renegar d’aquelles coses que poden ser positives, però només si aquestes es treballen de manera adequada. Per aconseguir-ho, necessitem la complicitat de tota la societat, de les idees que aporten. Això a CiU ho tenim molt clar, Mataró necessita la complicitat de la societat civil, el contacte de l’administració amb els ciutadans perquè tot tiri endavant. Si la gent no confia en l’administració, és molt difícil que després s’arrisquin a crear nou teixit econòmic.

"CiU està pujant com a marca, mentre que la marca PSC està baixant"

Què ofereix CiU perquè la societat civil torni a sentir confiança vers l’Ajuntament?Ara l’Ajuntament no manté un contacte real amb els ciutadans capaços de fer coses. Necessitem un alcalde més proper i valent, que visiti les empreses, que sigui el primer comercial de la ciutat, que vengui els seus projectes i escolti les necessitats de les empreses. No podem pensar que només amb anar a les inauguracions ja mantenim prou contacte amb la gent. Cal escoltar-la de veritat, i aquesta és una de les grans diferències entre CiU i el govern. El nostre compromís és escoltar tota aquella gent que s’està jugant els seus diners per tirar endavant projectes a la ciutat. Els únics que ens poden treure de la crisi son els ciutadans de Mataró, tant els treballadors que defensen els seus llocs treballant cada dia més i millor, com els empresaris que intenten tirar endavant els seus projectes sent cada dia més productius i competitius. Sense producció ni competitivitat, és molt difícil que ens en sortim. Per aconseguir aquests dos factors, també hem de treballar per reduir les elevades taxes de fracàs escolar. No podem modificar el currículum escolar, però si motivar els alumnes perquè surtin més preparats. Podríem, per exemple, potenciar els intercanvis escolars amb centres de l’estranger o fent un pacte amb les escoles d’idiomes mataronines per potenciar la presència de l’anglès a la ciutat. Parleu molt de la necessitat d’estar en contacte amb els ciutadans, però CiU encara no té una gran presència als barris. La realitat electoral és la que és. No tenim la mateixa implementació a tots els barris, no hi tenim la mateixa entrada que els socialistes, que durant molts anys han disposat de la clau d’accés a determinades entitats i associacions d’aquests barris. Però tenim clar que ara mateix la ciutat pren el mateix camí del moviment electoral global. CiU està pujant com a marca, també a Mataró, mentre que la marca PSC està baixant. Però la tendència de vot als barris segueix anant cap al PSC. Com penseu fer-ho per capgirar-la?D’un cens de 85.000 votants, la diferència entre els vots dels partits del govern i els de l’oposició va ser tan sols de 2.500 vots. Hem demostrat que a Mataró CiU guanya a les eleccions al Parlament català, però fins ara no hem pogut mobilitzar el mateix electorat per als comicis municipals. Les enquestes que tenim ens diuen que el PSC està baixant de manera homogènia a la ciutat i que CiU s’hi acosta, en dos anys hem reduït la nostra diferència electoral a la meitat. Segons els nostres sondeigs, a Mataró el 65% dels ciutadans diuen que tenen voluntat de canvi, això vol dir que alguna cosa està passant. Ara ens tocarà accelerar la nostra presència al carrer per liderar aquesta nova tendència. El canvi cada dia és més a prop. Però si voleu governar, haureu de buscar pactes. Amb el PP?Caldrà buscar aliats, sí, però sempre hem dit que els pactes electorals els configuren les urnes. Nosaltres no rebutjarem mai a ningú, la nostra estratègia és entendre’ns amb el màxim nombre de partits de la ciutat.En el balanç de l’any heu estat molt crítics amb la gestió de Pumsa. Segurament Pumsa com a promotora ha fet coses que no li han sortit prou bé, però finalment qui sotmet l’empresa municipal a fer determinades coses és l’Ajuntament. Pumsa és tan sols el braç executor d’unes determinades polítiques. El que passa aquí és que ens fem trampes al solitari, l’Ajuntament esquiva els controls de l’administració i utilitza les empreses del grup Pumsa per superar el límit de l’endeutament. Pumsa actuava com a promotora especulativa, però ara que amb la crisi s’ha frenat la pilota, enlloc d’aportar diners a l’Ajuntament, Pumsa truca a la seva porta per aconseguir avals, ajut de caixes i endeutaments. El deute conjunt d’Ajuntament i empreses municipals és de més de 180 milions d’euros, quan el pressupost conjunt volta els 130 milions. I el forat econòmic creix ja que les finances de l’estat, les plusvàlues i les llicències d’obres estan baixant i no tenen perspectives de creixement a curt termini. I què cal fer?L’auditoria municipal ja ha dit al conjunt d’empreses que tindran moltes dificultats per retornar el crèdit i que cal reorientar la seva activitat. Nosaltres ja fa dos anys que diem que s’han d’integrar totes en una sola companyia i racionalitzar la seva despesa. Però aquest procés implicaria gairebé aturar tots els projectes urbanístics?Però és que aquesta és la realitat que tenim. Molts dels projectes previstos per a 2010 estan condicionats a que hi hagi finançament. Veient com està la cosa, difícilment ens donaran aquest finançament. Seguim gastant-nos els diners en comunicació però potser no tindrem finançament per construir pisos de lloguer, i això és el que ens sap greu. Però vosaltres no us heu mostrat especialment a favor dels pisos contenidor de Figuera Major, que seran de lloguer per a joves.Nosaltres no entenem com encara a dia d’avui no hi ha debat públic sobre si és adequat viure en pisos contenidor. Molt ens temem que es tiri endavant tot i saber que això pot no complir algunes normatives i per un procés de compromís electoral. Sent l’obra pòstuma d’ERC pot ser que no es pugui fer perquè ningú ho podrà finançar.

"El projecte de Maresme Digital TV és un fracàs directe de l'alcalde"

Al govern no li va agradar que l’oposició en bloc es posés al costat dels veïns de Figuera Major.No es tracta de fer costat als veïns en totes les seves demandes. El que hem fet és escoltar-los. El govern finalment ha acabat modificant el projecte dels pisos contenidors amb peticions nostres i dels veïns, però no ho ha fet fins que els veïns han protestat als plens i l’oposició els ha demanat que els escoltessin. Les vostres reclamacions passen per la revisió del Pla de l’Habitatge.Es va firmar el 2006 en unes circumstàncies que han canviat totalment i que cal tornar a estudiar. Però el govern s’hi nega i ens vol mantenir presoners del que es va signar llavors. No estem dient que es pari de construir, sinó que revisem el pla. Ens està marcant unes perspectives fins al 2017, però no té cap lògica comptar amb un document amb una perspectiva tan a llarg termini amb la situació econòmica actual. Diem el mateix amb el Pla d’equipaments. No tenim un espai polivalent per fer concerts ni per realitzar fires, la situació amb els teatres també cal revisar-la, a l’igual que els equipaments esportius del centre. De nou, però, el vostre model de ciutat es basa en corregir coses que ja estan en marxa, sense alternatives. Tenim les nostres pròpies propostes a realitzar a cada lloc de la ciutat, al Triangle dels Molins, a l’eix Riera, al Sorrall... Des de l’oposició no ho podem tirar endavant, però sí posar sobre la taula aquestes idees i discutir-les. Per què no ho fem? Per què aquests temes només apareixen quan arriben les eleccions? Ens passem el dia jugant al gat i al gos amb el govern, i això ens preocupa molt. No es tracta d’esmenar la plana a cada acció que faci el govern. Tenim el nostre propi projecte però veiem que és impossible parlar-ho amb el govern, discutir-ho, buscar acords, fer dels dos projectes un de sol. Ells porten 30 anys tirant per la via directe, unilateralment, sense adonar-se que això se’ls està acabant. Tampoc us han escoltat en la fusió de les dues televisions. No és una fusió, sinó una absorció. Maresme Digital TV es va vendre com un projecte tecnològic, comarcal i d’ocupació, i finalment ha estat un fracàs directe de l’alcalde, que l’ha tirat endavant sense escoltar ningú. Hi hem invertit una milionada i arrossegat molts ajuntaments de la comarca que ara s’adonen que la cosa no funciona. L’única sortida que han trobat ara és absorbir TVM, després de fer-li competència directa amb diners públics. Busquen en TVM el que no han aconseguit ells: ingressos publicitaris i espectadors, ja que Maresme Digital no s’ha fet un lloc en l’opinió pública. És una fugida endavant que comportarà un nou augment en la despesa en comunicació?I què faríeu vosaltres?Ja no l’hauríem creat en el seu moment, perquè ningú la demanava. Ara mateix considerem que és un projecte tocat i enfonsat, el tancaríem i retornaríem la llicència. Si des de CiU ho haguéssim d’afrontar més endavant, intentaríem posar el canal a la venda perquè els ciutadans poguessin recuperar part de la despesa feta. L’Ajuntament no pot estar al darrere d’un projecte tant costós, i alhora ajudar a la gent que ho necessita en uns moments de crisi econòmica. Quina previsió feu de l’any que ara iniciem?Creiem que aquest 2010 el govern ja ha donat els deures per acabats, un cop ja ha contractat tots els paletes per a aquest any. Ara voldrà treure pit inaugurant el TecnoCampus, veient si posa la primera pedra del Corte Inglés, inaugurant més obres del FEIL, el Museu del Gènere de Punt, el Museu Bassat... I, sobretot, procurar que durant l’any no passi res. Ja ha acabat amb tots els seus projecte i no li queda marge de maniobra per fer res més.

Ple Municipal març 2010

Com cada mes que s'apropa el Ple Municipal, us penjo l'Ordre del dia, les Propostes de resolució, les Preguntes i els Precs que hem presentat al Ple Municipal.

Ordre del dia

Moció que presenten els grups municipals ERC, ICV-EUiA, PSC, CIU i CUP, per donar suport a la promotora de la ILP "Televisió sense Fronteres" per a la recepció de TV3 en tot l'àmbit lingüístic català

Declaració Institucional que presenten tots els grups municipals amb motiu del dia Internacional de les Dones

Proposta de Resolució en relació a les llicències de locals de pública concurrència on es pretén exercir la prostitució

Proposta de Resolució referent a la contractació de viatges per al personal municipal

Pregunta sobre la manca de bancs al carrer Riera de Figuera Major

Pregunta sobre els ajuts de la Llei de la Llei de Dependència

Pregunta sobre els mitjans que s'utilitzen per lluitar contra les pintades, els tags i els grafits

Pregunta referent a l'aportació al Consorci Digital Mataró-Maresme

Ple Municipal desembre 2009

Com cada cop que s’apropa el Ple, us penjo les Propostes de Resolució, Precs i Preguntes que hem presentat al Ple Municipal.

1. Declaració Institucional que presenten tots els grups municipals amb motiu del dia Internacional de les persones amb discapacitat física


2. Proposta de Resolució en suport a la històrica editorial publicada per la premsa catalana el dia 26 de novembre


3. Proposta de Resolució de suport a les propostes de l'estudi FERRMED


4. Pregunta sobre el "Fons documental audiovisual de Televisó de Mataró"


5. Prec sobre el centre de creació d'arts visuals i pensament contemporani de Can Xalant


6. Prec per tal de garantir una millor participació ciutadana al Ple de l'Ajuntament de Mataró


7. Prec perquè, dins el marc de la integració tarifària prevista en el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya, es determini la homogeneïtzació i coherència dels títols socials existents


8. Prec per a la permissió d'aparcament lliure per a vehicles al solar de la Riera Figuera Major


9. Pregunta sobre l'avaluació del Pla Jove 2004-2008 i l'elaboració del Pla 2009-2012


10. Pregunta sobre els ajuts de la Llei de Dependència


11. Pregunta sobre la promoció d'habitatges públics al sector de Can Gassol


12. Pregunta referent al futur desenvolupament del "Tub Verd" al front de mar