Una combinació perfecta (la Fira Motortotal i cotxes-motos clàssics)

Aquest matí i per segon any consecutiu, Mataró acollia la mostra Motor Total. Tots sabem que el sector automobilístic és sense mena de dubte un dels sectors més perjudicats per aquesta crisi, però tot i així les marques no deixen d’apostar en aquestes iniciatives i així potenciar la venda de cotxes i motos.

He fet la passejada acompanyat de més regidors de CIU pel Nou Parc Central. Enguany hi havia prop de 250 vehicles d’ocasió i entre d’altres marques he vist  la Mercedes, Smart, Chevrolet, Audi, Ssangvong, Volkswagen, Seat, Peugeot, Opel...

Ha estat curiós i atractiu el fet de combinar la fira amb una concentració de cotxes i motos clàssics. Trobaves marques de cotxes reconegudes com Studebacker Champion, Neckar, Buick, Austin Mg, Victoria o Porsche i de motos com Impala, Mosquito, Vespa,...

Valoro la idea que va sorgir d’un grup d’amants dels clàssics que des del març de 2006 van crear una gran família d’amics incondicionals d’aquests cotxes i motos. Entre d’altres persones i amb les que he pogut parlar hi havia el Sr. Bassas, orgullós de les seves joies, que m’ensenyava una bici amb motor de 1904, una “Mosquito” de 1950 i per una altre banda, el Sr. Alsina, que tenia una Impala, una Bultaco, que anomenava “la nina dels seus ulls”.  I qui no ha somiat mai, poder  pujar a un camió de bombers? Doncs avui, ho he pogut fer realitat.

Crear una fira combinant allò antic i modern és satisfactori pels amants del motor; però també ho és per tots aquells avis i pares que podien explicar als seus fills i nets l’evolució d’aquest medi de transport.

Felicitats als organitzadors i us encoratjo a seguir-la fent.

4a Matinal Motera

Encara recordo la trobada motorra de l'any passat. La primera edició va ser de caire local, la segona com la tercera van reunir a motoristes d’arreu de l’estat.  Es tracta d'un acte que mica en mica es va consolidant més i que encara que creixi manté els motoristes que són de la comarca.

Avui ens hem reunit al Parc de Can Tuñí aproximadament unes 400 persones a la 4a Matinal Motera organitzat per el grup de teatre EPMA i per Moto grup diversos. Al llarg del dia podies passejar per les paradetes que havien posat molts moteros per mostrar les seves motos, el funcionament dels seus motors i quina era la vestimenta més adequada per conduir.

Els participants hem fet una petita ruta Mataró-Argentona-Cardedeu- Mataró (voltant pels carrers de la nostra ciutat) fins al punt de partida.

És sabut de molts la meva passió vers les motos i sempre que tinc ocasió m'agrada participar en aquestes concentracions.

 

Motera 2009 - Mataró, Chamonix, Sankt Moritz, Mayrhofen, Brignoles, Mataró. 3128Km.

Aquest any hem anat cap als Alps. Han estat 4 dies i mig d’estar sobre la moto fent kilòmetres des de primera hora del matí fins que el cos i el cap deien prou, en jornades d’unes 12hores (incloent les aturades).
Sortida a les 5 del matí per evitar la calor i ens vam aturar a Chamonix per una mica de pluja i boira però pensant que si el coll estava tapat (volíem arribar a Gruyéres) tampoc veuríem res. Per tant, vam cercar una habitació al primer hotel que ens va semblar i a sopar la fondue tradicional. Encara vam tenir temps de veure la sortida de la prova d’Ultra-Trail del Mont-Blanc per equips i cap a dormir.
Una curiositat: sempre he tingut ganes de pujar al Mont-Blanc. És allò que es diu, algun dia ho faré ... Total que vaig veure una escultura que em va semblar d’algú que havia promocionat aquelles muntanyes i, ara ho he buscat. Resulta que l’Horace-Bénédict de Saussure (el de l’escultura) volia mesurar l’altura del Mont-Blanc i, com que encara no s’hi havia arribat, no se’n coneixia la via de fer-ho. Llegiu-ho. En fi, que la casualitat és que el primer cim es va fer el 8 d’agost de 1786, el mateix dia però 177 anys abans que jo nasqués. Un altre motiu per fer-lo !!
L’endemà amb un dia mig tapat (ideal per anar en moto) vam sortir en direcció a Martigny i després cap a l’altre banda de Suïssa (est) cap a Sankt Moritz passant pel Furkapass (2431m) i l’Oberalppass(2044), i el Julierpass(2284). Després de la mateixa rutina de trobar hotel i sopar, aquest cop tot allà mateix.
Tercer dia, enlaire i cap a Davos (per curiositat) i després cap a Liechtenstein a treure el nas. Un cop travessada la frontera austríaca, a Feldkirch, se’ns va aturar una furgoneta i el conductor, que es va identificar com a motarra, ens va regalar la Alpen Motorrad Hotels Bike-Karte i ens va explicar coses que podíem fer per gaudir de carretera i moto. Per tant, enlloc d’iniciar el retorn per Suïssa, ens vam embolicar a seguir el que ens havia anat explicant. Evidentment, buscàvem fer carreteres maques i passos de muntanya. Total que vam fer el Furkajoch (1760m) i després de dubtar si anar a dormir a Garmisch-Parternkirchen vam acabar dormint a Mayrhofen per recomanació d’un altre amic.
Al quart dia, i a 1400km de casa, ja no podíem fer més l’aventurer i vam desfer camí fins a Innsbruck sense estar gens decidits de si tornàvem per travessant Itàlia o Suïssa. Només cinquanta metres abans del desviament que ens podia fer agafar un camí o l’altre vam agafar la direcció del Brennerpass(1370m) que fa frontera amb Itàlia i, per tant, avall que fa baixada fins a Gènova i sortint a dormir a Brignoles (Provença) quan el risc de no sopar (per tard) començava a ser evident. Val a dir que a Menton, no vaig poder convèncer al company d’arribar-nos a veure si trobàvem entrades per la final de Mónaco. Què hi farem !! :-( Un motarra no n’abandona mai un altre !!! Total que a dormir i ahir, dissabte al matí, a fer els 500km que ens separaven de casa.
Una sortida d’aquelles que només els motarres entenen ...
Com dic sempre ... hi ha motos d’anar i motos d’arribar. A mi, tot i que m’agraden totes, prefereixo les d’anar ...
La llàstima és que s’ha de tornar : -(