Acabo d’entrar per registre la sol·licitud d’obertura d’un expedient informatiu per esbrinar que va passar amb l’entrada d’un manifest estranyament utilitzat pel Regidor d’Urbanisme.
Fem història! El Govern ja havia decidit enderrocar la nau catalogada de Can Fàbregas i de Caralt, però la pressió popular, poc abans d’un eleccions municipals, i també el fet que el secretari ens donés la raó en que la votació del consell del Patrimoni era nul·la va fer que s’aturessin. Després volien fer una rèplica, però la Generalitat els hi diu que per això han de descatalogar i no s’hi veuen en cor. Finalment, ens proposen traslladar la nau a trossos. Tot plegat una capgrossada per no haver encarat el problema com cal i, sobretot, per actuar diferent quan el subjecte actuant és l’administració o el ciutadà, contradient el principi de que tothom és igual davant la llei.
Quan, mal ens pesi, semblava que el govern havia decidit no cedir ni negociar més i presentar una proposta definitiva, el Regidor d’Urbanisme i Primer Tinent d’alcalde aconsegueix “colar” a l’expedient un manifest apòcrif, amb noms, però sense cap dada ni signatura (Així és com el va lliurar als grups municipals i a la premsa).
Segurament, si qualsevol ciutadà s’acosta a l’administració amb un document així li fan notar que abans, com a mínim, s’ha de signar, però què passa si això ho fa el segon càrrec municipal? Per això vam decidir fer una pregunta al proper Ple. Però, una vegada se’n han adonat de que, encara que sigui políticament, l’acció ha estat incorrecte, corren a demanar al Secretari si s’ha actuat correctament, però es clar, només amb la versió del regidor del govern. Per això nosaltres volem escoltar a tothom. I, per fer-ho, demanem que s’obri un expedient i que es creï una comissió que ho aclareixi, convençuts que els treballadors de la casa actuen com cal quan ningú interfereix en la seva feina.
Fem història! El Govern ja havia decidit enderrocar la nau catalogada de Can Fàbregas i de Caralt, però la pressió popular, poc abans d’un eleccions municipals, i també el fet que el secretari ens donés la raó en que la votació del consell del Patrimoni era nul·la va fer que s’aturessin. Després volien fer una rèplica, però la Generalitat els hi diu que per això han de descatalogar i no s’hi veuen en cor. Finalment, ens proposen traslladar la nau a trossos. Tot plegat una capgrossada per no haver encarat el problema com cal i, sobretot, per actuar diferent quan el subjecte actuant és l’administració o el ciutadà, contradient el principi de que tothom és igual davant la llei.
Quan, mal ens pesi, semblava que el govern havia decidit no cedir ni negociar més i presentar una proposta definitiva, el Regidor d’Urbanisme i Primer Tinent d’alcalde aconsegueix “colar” a l’expedient un manifest apòcrif, amb noms, però sense cap dada ni signatura (Així és com el va lliurar als grups municipals i a la premsa).
Segurament, si qualsevol ciutadà s’acosta a l’administració amb un document així li fan notar que abans, com a mínim, s’ha de signar, però què passa si això ho fa el segon càrrec municipal? Per això vam decidir fer una pregunta al proper Ple. Però, una vegada se’n han adonat de que, encara que sigui políticament, l’acció ha estat incorrecte, corren a demanar al Secretari si s’ha actuat correctament, però es clar, només amb la versió del regidor del govern. Per això nosaltres volem escoltar a tothom. I, per fer-ho, demanem que s’obri un expedient i que es creï una comissió que ho aclareixi, convençuts que els treballadors de la casa actuen com cal quan ningú interfereix en la seva feina.
