Èxit artístic i èxit de públic. Un Casal del Parc com no havia vist mai. Totes les cadires plenes i molta gent dreta.
Aquesta gent no paren. Potser sí que la Carme és un nervi però el que te al costat Déu n’hi do. Començant per l’Anna Mª Rovira (Samaritana i Direcció), passant pel Josep Riera (Centurió) –impecable- , o un Salvador Abril (Pons Pilat) contundent i amb el cap fred quan ha calgut, o la Elisa Colomer (Maria) -radiant-, i tota la colla de repartiment i equip tècnic, amb la Núria Muñoz fent de narradora conductora amb aplom. Tots a l’alçada d’un espectacle que no sembla fet per amateurs sinó més aviat professionals “Grey power”. Fins i tot els efectes especials hem aplaudit !! perquè s’ha de dir que ens han sorprès amb les torxes quan ningú s’ho esperava, igual que el “curiós” cant del gall anunciant la triple negació de Pere. A més, s’han buscat uns convidats de luxe, els Armats, que amb la seva presència han fet molt més creïble l’obra. En definitiva, bona posada en escena i heu quedat més que bé.
Des que us vaig veure fer els Pastorets, ja m’esperava que si us hi veieu amb cor en sortiria una de grossa.
Us felicito sincerament. Proper desafiament?
