El 28 de febrer, Andalusia celebra la seva festa institucional i les diferents entitats andaluses de la Ciutat han preparat diferents actes.
Ahir, després de picar en un conegut restaurant de Cerdanyola vam anar a treure el cap a la Peña Cultural Al Andalus on els seus quadres de ball treballaven de valent.
Sempre he dit que la música que surt del cor m’emociona i veure a aquells nois i noies ballant em fa sentir bé. Sempre m’ha agradat i em sembla que no me’n cansaria mai. Em passa també, p.e. amb els fados i d’altres músiques amb sentiment. Ara pensareu que què te aquest ... però em ve de gust deixar-vos una recomanació per quan aneu a Lisboa. Sopeu al O Faia tot escoltant a la Lenita Gentil. Si nous us emocioneu amb aquest "Maria Magdalena" és que sou de pedra !
Bé, torno al que estava dient que me’n estic anant .... deia que val la pena veure com ballen les sevillanes la gent de l’Al Andalus.
I aquest matí, he anat a la “Casa de Andalucía en Mataró” on en Paco Luque i tota la seva junta s’han esmerat preparant un acte de primera. Han començat amb un ball i després ha vingut la presentació del llibre d’en Paco García Duarte on el mateix autor ens ha explicat el com ha enfocat el relat del seu llibre “El ideal de Blas Infante en Cataluña” i com s’ha proposat escriure un relat de les vivències dels que, com ell, van haver de deixar un dia la seva terra per buscar-se la vida a Catalunya.
Després, hem tingut la conferència del Sr. Estanislao Naranjo Infante, net del mateix Bas Infante, parlant-nos de “Andalucía, su historia y la democracia actual”. Durant la xerrada, que m’ha sorprès i agradat molt, ha desfet tota una sèrie de tòpica històrics sobre el que ha estat la història Andalusa i de com ha estat de manipulada i tergiversada fins a fer-la adaptada als interessos del “nord” (Castella) com a conqueridors. Ha estat una conferència sorprenent ja que n’ha deixat anar una darrera l’altra i suposo que ha sorprès a molta gent i en sorprendrà encara més a mida que es vagi difonent. Per exemple, ha dit que no és que els Andalusos parlin malament el castellà sinó que els castellans parlen malament l’Andalús ! No seré jo qui el retopi i queda clar que se m’ha girat feina a investigar i aprofundir. Ambdues coses, la presentació del llibre i la conferència les ha conduit en Paco Torres a qui li agraeixo que m’hagi ensenyat quelcom que no sabia ... d’on surt lo de “Paco” ... (PAter COmunitas ... que és el que era Sant Francesc d’Assis i que reduint ...)
Bé, total que, aquest home , en Naranjo Infante (President del Centro de Estudios Históricos de Andalucía) m’ha tingut enganxat durant tota la conferència. Ho seguirem ...
I al final, himnes i manzanilla.
Gràcies a tots.
Himne Andalús:La bandera blanca y verde
vuelve, tras siglos de guerra,
a decir paz y esperanza,
bajo el sol de nuestra tierra.¡Andaluces, levantaos!
¡Pedid tierra y libertad!
¡Sea por Andalucía libre,
España y la Humanidad!Los andaluces queremos
volver a ser lo que fuimos
hombres de luz, que a los hombres,
alma de hombres les dimos.¡Andaluces, levantaos!
¡Pedid tierra y libertad!
¡Sea por Andalucía libre,
España y la Humanidad!
