Avui era el dia que havíem de fer la travessa clàssica de la Vall. Teníem un autocar ple per anar-hi i el temps ens ha fet avortar.
El dia abans encara teníem esperances de tenir una finestra de bon temps oberta però, ja a la nit, la cosa pintava malament. L’endemà però, els mapes i radar ja no deixaven dubtes. Avortar i fins la propera setmana (si es pot)
Total que, a les 6,30h del matí, érem a l’estació d’autobusos de Camprodon amb la gent amb ganes de caminar i amb la desil·lusió lògica. Llavors, hem decidit fer alguna cosa propera per estirar les cames i no perdre el matí ni els entrepans.
Hem anat cap al Monestir i ens hem enfilat cap a l’oratori de l’Ascensió on hem esmorzat. Com que el dia s’aguantava hem tirat una mica més amunt tot decidint si tornàvem per Freixanet o per Feitús. A l’hora de triar, el gran grup, amb en Joan Vila i en Toni Suriñach al capdavant, ha tornat per Freixanet i un grupet disident hem volgut anar fins al Puig Moscós (1739m). En tornar, dels quatre que érem, dos han tombat per Freixanet i en Quim i jo hem volgut anar a petar a Llanars. Però com que avui era un dia d’improvisacions, un cop érem sobre Llanars, hem anat tombant cap a l’esquerra tot seguint per prats de falgueres i d’altres camps acabats de segar fins a trobar un boral que resseguia el filat electrificat que baixava dret cap a Camprodon. Total que hem anat a sortir darrere l’Hospital, just per on hem entrat.
Segons en Quim Bruna –vaja, el seu GPS- diu que hem fet 18,8km. Una pasturada però amb molt bon gust i zero dificultat si no és les darreres pendents. Cal dir però, que si el filat no arriba a estar tant ben estassat (net) hagués estat impossible baixar per on ho hem fet. Eh Quim?
N’hi ha que pensen que ens hem “perdut” però ;-) ja se sap que fer recerca a muntanya ho te això ... sempre vèiem on volíem anar però hi hem arribat per on Sant Patllari ens hi ha obert forat.
Quin País !!!
