ELECCIONS DES DE LA PIRÀMIDE DEL SOL A TEOTIHUACAN

Aquestes són les primeres eleccions que recordo, des de fa molts anys, en que no participo directament en el dispositiu Convergent, sigui d’interventor, apoderat, missatger, multimèdia, o el que sigui.
Com que fins el mateix diumenge vaig estar molt atrafegat i el diumenge feia el viatge, en cotxe, de retorn de Querétaro al D.F. vam aprofitar per passar a veure Teotihuacan. Això de tenir amics a per tot va la mar de bé. En aquest cas he d'agrair-ho a en Manel i a en Jorge, que va ser l'unic que em va acompanyar a dalt de la piràmide del sol i on jo, per si de cas, vaig posar el dit al centre (per si de cas es reparteix energia positiva de veritat ... ;-)
Des d’allà, vam fer vàries connexions en directe amb la seu electoral. Era una mica estrambòtic però funcionava. Del meu mòbil pujant piràmides a l’skype de la seu electoral, amb la qual cosa era una mena d’intervenció en directe que projectàvem perquè tothom sentís. Estic segur que si hagués agafat el portàtil i la webcam hagués pogut enviar-hi imatges. Ara bé, com que solen passar coses tècniques ... vam anar parlant fins a tancar els col.legis però a partir de les 9 vaig entrar en un forat negre i ja no vaig tenir cobertura. Coses que passen !
Al vespre, a l’hotel, vaig seguir totes les intervencions de tothom fins a veure com ens donava aquell diputat ballarí (l’onze) que finalment no ha acabat venint.

COM MENTEIX AIR FRANCE

AIR FRANCE ET LES CHATS

THE CATS AND AIR FRANCE

ELS GATS I AIR FRANCE

LOS GATOS I AIR FRANCE

Per cert, l’anècdota incomprensible és que no entenc com AIR FRANCE pot deixar entrar gats a la cabina, tot i anar en una gàbia. Al meu entendre, l’animal pateix i fa patir. Us imagineu un vol d’onze hores (MÈXIC – PARÍS) amb l’animaló a la falda del seu amo, fent les seves necessitats a 20 cm de l’àpat del veí ? Doncs si és per mi, després de veure això em costarà tornar a volar amb AIR FRANCE. Ni els membres de la tripulació entenien com es podia permetre una cosa així ... però ho van permetre. Evidentment, el gat, a les poques hores de vol ja feia una flaira impressionant i el resultat va ser que el gat va viatjar en el seient mentre els passatgers que havien pagat el bitllet del costat ho feien com podien voltant per l’avió. Bravo Air France !

Per curiositat he buscat una mica i de seguida he vist com menteix AIR FRANCE.

EO LATIN AMERICAN/CARIBBEAN CONFERENCE 2008

Del 5 al 11 de març vaig ser a Mèxic per assistir a la Conferència que EO va muntar a la Regió i que, donat que m’interessa molt veure de fer negocis allà, vaig decidir ser-hi.
Tot i que quan m’hi vaig enrolar ja sabia que m’enxamparien les eleccions (les dates de la conferència ens són donades amb un any d’anticipació) vaig pensar que marxant el 4 ja seria la recta final i la Campanya en clau mataronina ja estaria, pràcticament, feta.
La conferència era a Santiago de Querétaro, una ciutat declarada Patrimoni Universal per la Unesco el 1996 i amb un centre històric preciós.
Com que havíem de ser allà el dijous a la tarda vaig decidir avançar un dia l’arribada a fi de minimitzar els efectes del Jet lag i, així, vaig poder fer una visita poc més que de tafaner a San Miguel d’Allende (un altre preciositat colonial) i a Querétaro.
Allà vam comptar amb la inestimable col.laboració dels amics d’EO i d’en Manel i la Gemma, amics barcelonins que van marxar ja fa un any al D.F. per establir-s’hi professionalment i que son els guies perfectes. Com que formen part també de la família EO ja es coneixen a tots els “autòctons” i, per tant érem una colla i vam poder apreciar com en són d’hospitalaris aquella gent. Jo ja començo per dir que he tornat enamorat del País. ¡ Qué viva México !
Dijous a la tarda ja anava arribant tothom i vam coincidir gent de Guatemala, El Salvador, República Dominicana, Colòmbia, Canadà, de molts Estats USA (New York, Chicago, Boston, Houston, Silicon Valley, ... ), nosaltres –els de BCN- que érem 3 membres, algú de New Delhi i d’europeus només van fallar els anglesos per no se quin problema de darrera hora. Això apart dels propis Mexicans que venien del D.F., Monterrey i el propi Querétaro.
Val a dir que la companyonia entre el conjunt d’emprenedors és immensa i sembla que et coneguis de tota la vida i ningú es fa estrany ni des del primer minut. Per mi, una alegria retrobar els que vaig conèixer al GLC de Washington l’any passat. Per això, aquell vespre, amb la Welcome reception ja n’hi va haver prou per agafar confiança i preparar l’ambient per l’endemà.
Tot i que érem on érem, tot és en anglès i entre els companys és una barreja total però les conferències son en anglès i tota l’organització també. Deu ser per això que anàvem a “toc de pito” i les hores del “lunch” i “dinner” eren les pròpies de “més amunt”. S’ha de dir que així vam complir agenda perquè, si no, a l’estil mexicà potser haguéssim allargat massa les coses ...
Les sessions que em van agradar més van ser las de Bob Prosen, Blair Singer, Christina Harbridge-Law, Fernando Melo i Bruno Ferrari (PROMEXICO). Totes elles super-interessants, molt interactives i plenes de contingut.
Cada dia, a les 9 ja érem a les conferències i pràcticament no paràvem fins a les 5 de la tarda on ens havien preparat diverses activitats: futbol a l’estadi de Querétaro, “Charlotada” a la plaça de Juriquilla, festivals mexicans, etc. Tot plegat ja us ho podeu imaginar !
Ah ! i tequilitas reposados y añejos (em van agradar el Don Julio i el 1800) que em prenia amb molt de compte perquè jo aviat havia de frenar però ells semblava que beguessin aigua del riu ...
La conferència es va acabar diumenge i jo tenia previstes trobades professionals al D.F. i, per tant, diumenge vam retornar cap a la Capital (més de vint milions de persones ) fins dimarts al vespre que vam agafar l’avió cap a París i Barcelona on vam arribar-hi ja dimecres a la tarda.

Precs, Preguntes i Propostes de Resolució del Ple de Març

Com cada mes, us faig arribar una relació dels Precs, Preguntes i Propostes de Resolució que hem presentat per al Ple Municipal de Març que tindrà lloc aquests dijous dia 13:

1. Proposta de Resolució sobre les mancances i les deficiències del Pavelló de Cirera.
2. Pregunta sobre la situació en que es troba el Fons d’Art “Proposta Mataró”.
3. Pregunta respecte la situació d’emergència que s’ha donat a les platges mataronines arrel de l’aparició d’hidrocarburs.
4. Pregunta sobre les mesures per a l’escolarització dels nouvinguts.
5. Pregunta respecte els expedients sancionadors oberts a dos agents de la Policia Local arrel de l’aparició d’una persona morta dins d’un vehicle al Dipòsit Municipal.
6. Pregunta respecte els atracaments que s’han produït al barri de Cerdanyola.
7. Pregunta sobre les molèsties que ocasionen les sirenes als veïns de l’Avinguda Europa-Parc Central.
8. Prec sobre el pagament dels sexennis al personal de l’IME.
9. Prec respecte el futur del projecte Tecnocampus.
10. Prec sobre l’ús que es donarà a la Nau Gaudí.

TECNOCAMPUS, BONASTRE ENS DEIXA EL ...

Ja fa uns dies que ens va arribar el que el Director del TECNOCAMPUS, el Sr. Ricard Bonastre ens deixava. Malauradament, una vegada més, ha corregut més la informació que qui l’havia de donar.

Per la meva experiència, això és sempre així i per tant he de reclamar una vegada més que ens despertem. El mon va molt de pressa i aquest govern continua el seu xup xup endormiscat. Crec que els companys regidors (de la oposició) ens mereixem més transparència i celeritat però , també, els esdeveniments cada dia requereixen anar més despert.

Val a dir que el fet de que un treballador plegui és una situació absolutament normal en l’empresa privada i, per tant, sorprendria poc si no fos perquè ell és l’eix sobre el que ha pivotat tota la estratègia des de fa un parell d’anys que és quan ha pres el cos actual i, per tant, es pot dir que el projecte és a la seva mida.

La sorpresa ve quan no estem davant de “la privada” sinó d’un projecte públic de primera magnitud econòmica que, ara, queda orfe de qui li ha donat la forma darrera. Dic primera magnitud per la inversió que hi aporta Mataró, en solitari, i que haurà de tirar endavant sense”l’arquitecte” que n’ha fet els planells i ens ha dit que tot el projecte s’aguanta, que es pot pagar ..., que vindran moltes empreses, que etc etc ...

Tot això, ara exigeix un punt d’inflexió i obligarà als responsables a moure’s. Es poden fer dues coses, buscar un recanvi “si senyor” i aquí no ha passat res. Tirem endavant i peti com peti o bé aprofitem la oportunitat que aquest fet ens brinda per revisar les bases del projecte i tornar a començar. És evident que l’obra ja està en marxa però el disseny dels continguts deixa tot el marge per actuar.

Tampoc és bo, i ja ho dèiem fa molt temps (quan se’l va nomenar), que una persona assumeixi tants càrrecs perquè difícilment ho pot fer tot bé, ni que se li pagui proporcionalment, ni és bo que no tingui dins l’organigrama cap contrapès per contrastar tota l’estratègia. És a dir, com que tindrem tantes carreres i tants alumnes ens podem gastar tant i tant i arribarem a tant lluny ...

Ja fa temps que vaig dir Tecnocampus Sí, Temples faraònics No i que hi ha moltes coses que s’han fet malament com la contractació de la ex-Presidenta però som on som i ...

I ara què ?

Des de CIU ja hem fet un prec demanant auditar externament totes les bases del projecte sobre les quals, torno a repetir, els mataronins tot sols farem la major inversió de l’història i, a partir de que tinguem les coses clares, estem disposats a actuar en col.laboració amb el govern per ajudar a tirar endavant un projecte ambiciós però realista, tocant de peus a terra i treballant amb la humilitat que la situació mereix. Això no vol dir no tenir orgull ni molt mensy però crec que primer cal demostrar que sabem fer les coses i que, fins ara, encara no hem demostrat res.

Crec que, en aquest tema, no se’ns pot demanar més compromís que el que sempre hem assumit ni més bona disposició que la que estem mostrant a la Regidora Romero.

Per acabar, desitjar sort i un bon futur al Sr. Bonastre.

“Día de Andalucía”

El 28 de febrer, Andalusia celebra la seva festa institucional i les diferents entitats andaluses de la Ciutat han preparat diferents actes.

Ahir, després de picar en un conegut restaurant de Cerdanyola vam anar a treure el cap a la Peña Cultural Al Andalus on els seus quadres de ball treballaven de valent.

Sempre he dit que la música que surt del cor m’emociona i veure a aquells nois i noies ballant em fa sentir bé. Sempre m’ha agradat i em sembla que no me’n cansaria mai. Em passa també, p.e. amb els fados i d’altres músiques amb sentiment. Ara pensareu que què te aquest ... però em ve de gust deixar-vos una recomanació per quan aneu a Lisboa. Sopeu al O Faia tot escoltant a la Lenita Gentil. Si nous us emocioneu amb aquest "Maria Magdalena" és que sou de pedra !

Bé, torno al que estava dient que me’n estic anant .... deia que val la pena veure com ballen les sevillanes la gent de l’Al Andalus.

I aquest matí, he anat a la “Casa de Andalucía en Mataró” on en Paco Luque i tota la seva junta s’han esmerat preparant un acte de primera. Han començat amb un ball i després ha vingut la presentació del llibre d’en Paco García Duarte on el mateix autor ens ha explicat el com ha enfocat el relat del seu llibre “El ideal de Blas Infante en Cataluña” i com s’ha proposat escriure un relat de les vivències dels que, com ell, van haver de deixar un dia la seva terra per buscar-se la vida a Catalunya.

Després, hem tingut la conferència del Sr. Estanislao Naranjo Infante, net del mateix Bas Infante, parlant-nos de “Andalucía, su historia y la democracia actual”. Durant la xerrada, que m’ha sorprès i agradat molt, ha desfet tota una sèrie de tòpica històrics sobre el que ha estat la història Andalusa i de com ha estat de manipulada i tergiversada fins a fer-la adaptada als interessos del “nord” (Castella) com a conqueridors. Ha estat una conferència sorprenent ja que n’ha deixat anar una darrera l’altra i suposo que ha sorprès a molta gent i en sorprendrà encara més a mida que es vagi difonent. Per exemple, ha dit que no és que els Andalusos parlin malament el castellà sinó que els castellans parlen malament l’Andalús ! No seré jo qui el retopi i queda clar que se m’ha girat feina a investigar i aprofundir. Ambdues coses, la presentació del llibre i la conferència les ha conduit en Paco Torres a qui li agraeixo que m’hagi ensenyat quelcom que no sabia ... d’on surt lo de “Paco” ... (PAter COmunitas ... que és el que era Sant Francesc d’Assis i que reduint ...)

Bé, total que, aquest home , en Naranjo Infante (President del Centro de Estudios Históricos de Andalucía) m’ha tingut enganxat durant tota la conferència. Ho seguirem ...

I al final, himnes i manzanilla.

Gràcies a tots.

Himne Andalús:

La bandera blanca y verde
vuelve, tras siglos de guerra,
a decir paz y esperanza,
bajo el sol de nuestra tierra.

¡Andaluces, levantaos!
¡Pedid tierra y libertad!
¡Sea por Andalucía libre,
España y la Humanidad!

Los andaluces queremos
volver a ser lo que fuimos
hombres de luz, que a los hombres,
alma de hombres les dimos.

¡Andaluces, levantaos!
¡Pedid tierra y libertad!
¡Sea por Andalucía libre,
España y la Humanidad!

Intervencions Míting Central del Maresme

Ja podeu trobar al nostre espai del Youtube les intervencions del Míting Central del Maresme d'ahir al vespre, la d'en J. A. Duran i Lleida i la meva.