Ho dic amb la tristor del que ho veia a venir i, per desgràcia, ho pronosticava si no és que es feien canvis estructurals.
Ja fa un parell d’anys que, a l’empresa, no hi exposem. SIMO ha passat ens els seus molts i molts anys d’història (a prop de 50 em sembla) per molts canvis, sobretot en el tipus d’oferta perquè ha viscut tota la transformació des del “manguito” a les TIC.
Una fira s’aguanta perquè visitants i expositors senten que obtenen una contrapartida clara: negoci o com a mal menor, contactes. Evidentment, els organitzadors també hi han d’obtenir els seus guanys igual que l’entorn on es celebra la fira (allotjaments, restaurants, transport, arquitectura efímera, etc.) No he pas de descobrir ara la potència econòmica d’una fira tant per un sector com per a un territori.
Durant alguns anys, altres ciutats o comunitats autònomes d’Espanya van intentar crear la seva fira “informàtica” emulant el que era SIMO i tampoc se’n van sortir. Recordo, p.e., haver exposat al MITE (Silleda-Galícia) i a Valladolid. Barcelona, també amb l’INFORMAT, va funcionar de forma potent durant molts anys. Tots ells van viure moments d’història però, al final, molts estaven inflats artificialment per l’impuls de l’Administració pública sense comptar massa amb la opinió de les empreses del sector.
SIMO, els darrers anys, tampoc no ha volgut escoltar al sector que l’impulsava de veritat. Ha preferit viure en la bombolla de la telefonia i el consum. Ha perdut la sensibilitat al mon empresarial cegat per la contractació massiva de metres quadrats per part de grans companyies de telefonia mòbil i d’Administracions públiques que, algunes amb objectius lloables, i d’altres amb pura ostentació omplien el certamen artificiosament. Sempre he dit que cada empresa expositora que deixa d’anar a una fira li resta atracció perquè deixa de fomentar-la entre el seu entorn o va fins i tot molt més enllà, desprestigiant-la. Quan ho fa una de sola, la fira no se’n ressent perquè el conjunt és més potent i qui hi perd és la que no hi va (és allò del cost de no ser-hi). Ara bé, quan el degoteig de dimissions és constant, quan les que no hi van ho fem perquè ha perdut tot interès, és que alguna cosa passa.
Sempre he dit, i així ho vam dir fa anys en varies reunions amb els responsables del SIMO, que per mantenir-lo, entre d’altres aspectes, s’hauria de diferenciar clarament la fira professional i la de consum. Que si no es feia, SIMO, acabaria caient. No és lògic, p.e., fer mantenir oberts pavellons professionals fins diumenge a mig dia quan a partir de divendres a la tarda, majoritàriament, els visitants son nens. No és lògic, barrejar professionals i consum sense una comunicació i gestió diferenciada. Vam lluitar juntament amb moltes altres empreses del sector per a canviar el rumb i per trobar una solució. No se’ns va escoltar i els resultats, repeteixo, per desgràcia els tenim aquí.
Aquest problema el tenen també grans fires a tot el mon. A Hannover, el CeBIT s’està fent les mateixes preguntes però es manté com a referència Europea. Una fira local, SIMO, o s’especialitza o mor. Com a mínim hauria d’aconseguir convertir-se en el referent professional i en el gran esdeveniment anual de trobada del sector. Ara se’n diu “aplazamiento”. Si no hi ha diàleg amb la industria local mai més tindrem un INFORMAT o un SIMO. La rapidesa amb la que es mouen les coses, la facilitat de presentar novetats al mercat, la globalització, tot el que vulgueu ... tot això fa anys que passa i hi convivim de forma natural però si volem un sector TIC fort hem d’apostar per fer les coses millor. Aquesta no és una bona notícia però potser serà la manera de fer foc nou. Aquest sector te problemes de joventut i associacions febles i atomitzades. Aquesta també ha estat i és una de les meves lluites. Tant de bo, notícies com aquesta ens despertin a tots plegats.
