22/2/09

Desastre total a Can Barça.


Al vespre, no em vaig poder resistir a la temptació d’anar a Can Barça amb el meu fill gran.
No comment.
Seria molt fàcil culpar l’estratègia dels “pericos”, a l’àrbitre, o l’errada d’en Víctor però la veritat és que no vaig veure al Barça i vaig tenir males vibracions des del primer minut.
No m’agradaven els crits de “a segunda ...”. Ja se que el futbol te aquestes coses però, a la vida, tot i que la rivalitat o el joc et pugui fer pensar segons què, més val callar no sigui que ens passi el que ens va passar.
Diu que a demà farà bon dia ...