Des del saló de plens, divendres, vaig assistir a l’acte de lliurament de togues i distincions que el Col.legi d’advocats de Mataró va voler fer, aquest any, de forma especial, pel seu Patró.
Amb la sala plena tant plena, cada vegada em fa més basarda veure com hi ha gent que no hi cap i, nosaltres, estem amples i ben asseguts. La distribució de la sala és dolenta (per petita) i segurament no hi ha massa solucions però em sap cada vegada més greu. En fi, no és això del que volia parlar sinó l’acte en si.
Potser ells hi estan acostumats però jo, de togues, més aviat en veig poques i em miro amb molt respecte aquesta tradició. Potser era perquè no estic acostumat a veure togues ... o potser és que el que no estic acostumat és a veure’ls a ells ni a elles amb toga? Més aviat és això ...
El que més em va agradar és la humanitat i senzillesa de tots els distingits que destil·laven dignitat i passió per la professió i, alhora, una tendresa immensa.
Els parlaments van estar molt bé, començant per un Degà reivindicatiu, i una Consellera Tura a l’alçada. En Santi Martínez, en Bartra, en Soler, l'Herrero, ... tots molt bé.
Gemma ... de tu no dic res perquè em vas deixar bocabadat i no me’n recordo del que vas dir.
