PELS MALALTS DE TELE I D'INTERNET

Remenant, acabo de trobar un nou sofware per veure alguns canals de TV però amb un funcionament que no havia vist fins ara. Vull dir que es veu molt millor que tot el que havia provat fins ara.

Ho podeu baixar de http://www.zattoo.com/

De moment no hi ha molts canals però ...

CASA NOVA PELS CAPGROSSOS !

Aquest matí, amb l’empenta i ajut de tothom –primer els propis castellers- i, com ha dit l’Alcalde, amb les plusvàlues de PUMSA... els mataronins hem estrenat casa nova pels Capgrossos.
Són unes instal.lacions espectaculars que ajudaran, se’ns dubte, a consolidar i fer créixer a la colla.
Ara, a continuar treballant com s’ha fet fins ara perquè tots nosaltres estem orgullosos dels nostres Capgrossos.

FET ! LA BANDERA JA ÉS A LA PLAÇA DE SANTA ANNA.

Des d’ahir ja tenim la bandera a la Plaça de Santa Anna.

Ja ho vaig escriure al Tot Mataró quan em van demanar de fer la secció “cara a cara”:

Normalitat. Per mi aquesta és la paraula que defineix el fet de que la nostra bandera presideixi la Plaça més transitada de la nostra Ciutat. No crec que faci falta parlar-ne massa perquè sempre hi haurà qui en voldrà sucar-hi pa o treure’n conclusions i judicis que no toquen. Per nosaltres, només és un signe de normalitat. El nostre és un País que ve de lluny i que va veure estroncada la seva normalitat ja fa molts anys. De mica en mica hem de recuperar-la sense estridències. Ningú hi ha de veure un fet a la contra. Ben al contrari ! Només es tracta del que ja he dit, de recuperar allò que és normal i inherent a tot poble, que és que la nostra bandera flamegi orgullosa per sobre dels nostres caps quan Mataró passeja, festeja o, fins i tot, quan estigui de dol per qualsevol cosa.
Per això no ens va costar gens convèncer al consistori de plantar la bandera i vull agrair, personalment, el recolzament unànime de tots els Grups Municipals a la nostra proposta. Ens va sembla que era gairebé una obvietat que així fos i per tant, repeteixo, no cal parlar-ne. A partir d’ara, normalitat i que siguin els milers d’ulls que la contemplin dia rere dia qui jutgin si els estimula o no. A mi sí, sense cap dubte !

10.4.8 LA GESTIÓ DEL TRIPARTIT AGREUJA LA SITUACIÓ DE TVM

A la Comissió lnformativa Municipal celebrada del el passat dia 10 d’abril, entre d’altres temes, es va tractar la compra del Fons d’Imatges de Televisió de Mataró per part de l’Ajuntament. A simple vista és podria entendre com una compra o simplement com una inversió més de l’Ajuntament.

Des del grup municipal de CiU vam estudiar en profunditat el cas tot i que, altra vegada, no se’ns van donar tots els documents que vam demanar ni gaire temps per tractar el tema com es mereix, abans de portar la proposta a votació en aquesta passada Comissió. Per a nosaltres, per posicionar-se, era imprescindible que l’expedient definís la gestió que es farà del Fons o, com a mínim, que existís un informe que fixes clarament els criteris amb els quals es farà aquesta gestió (on anirà, com estarà classificat, com s’hi podrà accedir, qui ho podrà fer,...). Ningú fa una inversió de més 670.000 euros, preu que costa la compra de la totalitat de les imatges més la digitalització d’aquestes, sense saber que en farà.

Igualment, només amb el que vam poder veure i llegir en els documents facilitats vam identificar alguns punts mancats de coherència i fins i tot amb algunes contradiccions. Per posar un exemple, els documents que hem tingut a les mans no parlen de com TVM farà front al seu trasllat a una nova ubicació quan hagi de deixar els locals que actualment està ocupant i que han d’acollir el futur Museu.

Segon, és evident que TVM, la televisió de la nostra ciutat amb més de 20 anys d’experiència i amb una molt bona feina feta fins a dia d’avui, es veu ofegada pel nou canal de comunicació propulsat per l’Ajuntament de Mataró, i es veu obligada a vendre’s el seu Fons d’Imatges, el seu patrimoni més important, per agafar oxigen en aquesta nova situació.

D‘aquesta manera, des de CiU veiem una ajuda irònica i absurdament complicada per part del Govern municipal per mantenir viva TVM tot i que són ells mateixos els causants d’aquesta situació d’ofegament.

Tampoc trobem raonable que si algun dia TVM vol accedir a aquest fons d’imatges hagi de pagar per poder-ho fer, i en aquest moment no existeix cap document o acord signat entre l’Ajuntament i Televisió de Mataró que garanteixi que això no serà així.

Amb tot aquest tema, volem deixar ben clar i remarcar que en cap moment volem parlar per boca de TVM. Simplement ens semblen “increïbles” els passos que està donant el Govern amb la seva nova política de comunicació. Per tant, des de CiU critiquem les formes de fer de l’equip de Govern i les “presses” per tirar endavant un tema tan important i que comporta una despesa tan gran com és la compra del Fons d’Imatges i que finalment haurem de pagar entre tots els mataronins.

4.4.8 PLE D’ABRIL 2008 – CITA AMB L’ALCALDE

Aquest ple ha tingut moments interessants però, sobretot, il.lustratius. És una llàstima que els Plens no se segueixin per més gent perquè, en el fons, és la única manera de seguir el dia a dia de la gestió municipal. Sempre he pensat que fora bo que hi hagués un canal que donés els Plens en directe (suposo que en el futur la TV IP ho farà més factible) o la mateixa ràdio municipal ...
Tampoc tinc cap dubte de que moltes estones avorriríem al personal sobiranament però què li farem, ja he dit molts cops que ningú ha dit que la gestió de 247 milions d’euros sigui per riure.
Aquí us deixo alguns apunts:
CiU no aprova la gestió de PUMSA

CiU s'interessa per la vinguda del Museu Bassat

GINTRA paga un "premi laboral" que no li correspon

CiU demana més debat als instituts de cultura i esport

L'ajuntament s'endeuta més any darrere any
Al final, l’anècdota va sorgir quan l’Alcalde no se’n va poder estar i després de dir-li, una vegada més, que no teníem cap tipus de comunicació va saltar amb una proposta de trobada “si volia demà mateix” a lo que vaig saltar amb allò de “demà a les dues seré a la porta de l’Ajuntament”.
Encara que fos d’aquesta manera, una “quedada públic”, com a mínim ja ens hem trobat una vegada i hem parlat una mica.

2.4.8 ANTONI UIX, NOU DIRECTOR DEL TCM

Conec a l’Antoni Uix des de fa molts anys. Va ser professor meu de comptabilitat. El seu mon professional sempre l’ha portat a cavall del mon de l’ensenyament i les finances. Tant a l’Escola Pía com a la Universitat de Vic va fer una bona feina i espero que, ara, també ens ajudi a tirar endavant el Tecnocampus.
Vaig donar aquest nom a l’Alícia Romero abans de que en Ricard Bonastre ens deixés. Val a dir que ho vaig fer davant del propi Ricard quan, ni remotament, pensava que poc després ell marxaria.
Crec que és un bon fitxatge i sé que farà tot el possible per tirar el projecte endavant, afegint-hi una bona dosi de realisme, sobretot, a la vesant universitària que és la que sempre hem vist coixa.
Al contrari que en temes tant importants, també, com el de la Plaça de Cuba, que l’ha portat fatal, reconec que, en aquest tema, la regidora Romero ha sabut valorar els consells donats per molta gent i espero que sigui un punt d’inflexió en tot el projecte. Si se sap aprofitar tota la capacitat que hi ha a la Ciutat, sense sectarismes, es pot fer molta feina.
Tant de bo, repeteixo, aquest sigui el punt d’inflexió que permeti començar a treballar més positivament.
Evidentment, nosaltres continuarem fent la nostra feina d’oposició criticant el que no es faci bé però quan hi ha quelcom positiu, també ho hem de saber reconèixer.

Preguntes que presentem al Ple Municipal d’abril

Com cada vegada que tenim Ple, us penjo les preguntes que hi presentarem. El del mes d’abril tindrà lloc el proper dijous dia 3. N'hi ha algunes de gran importància com la del Museu Bassat o la del “premi” de GINTRA a l’empresa privada Logístiques Escolano:

1. Pregunta sobre la proliferàció d’edificis que incompleixen les normes urbanístiques pel que fa als materials i als colors de les façanes.


2. Pregunta sobre “el premi a la lavor efectuada” de GINTRA als treballadors de l’empresa privada Logístiques Escolano.


3. Pregunta sobre l’augment de l’atur a Mataró.


4. Pregunta en referència a la cessió de la Col·lecció d’Art Contemporani del Sr. Lluís Bassat.

EL PATIO DE MI CASA ...

Potser ha estat la tònica fins avui, no ho sé ... però a hores d’ara ja és ben clar que aquest govern funciona amb la inèrcia i sense cap il.lusió. Es governa Mataró com si fos “el patio de mi casa” i el que més dol es que és per por, per manca de valentia, per no estar a sobre dels temes, per no saber dir que no, per no afrontar problemes ... en definitiva per amagar el que no agrada sota la catifa.
Per com van les coses, ens és molt fàcil seguir el “rastre” que deixa la mala administració d’aquest govern municipal.
En tenim exemples com el que ja vaig dir de PUMSA i el Rengle, on el no buscar la col.laboració de l’Escola Universitària i l’entorn del mon audiovisual local ens porta a gastar massa diners i de forma gens acurada. Mentre les circumstàncies de les revaloritzacions i plusvàlues dels 10 anys anteriors els han funcionat s’ha viscut “a todo trapo” però no vivim els mateixos temps ni cap administrador assenyat pot actuar així..
Ahir en vam denunciar un altre exemple amb el pagament més que discutible d’una “bonificació” a una empresa que havia de deixat de prestar els seus serveis. Es veu ben clar que la finalització misteriosa del conflicte just abans de la campanya de les passades eleccions es va acabar amb aquest pagament que no ens correspon. A més a més, es dona el cas de que la xifra pagada excedeix les atribucions que te el Gerent de GINTRA i la proposta havia d’haver passat prèviament pel Consell d’Administració. No es va fer ... i no es va fer per amagar-ho i qui dia passa eleccions empeny.
A hores d’ara, començo a pensar que la mala gestió no es paga electoralment però estic convençut que, amb la il.lusió i empenta del nostre Grup aconseguirem que la gent en sigui conscient i pugui actuar en conseqüència. Per canviar aquesta manera de fer les coses cal que hi hagi gent nova al capdavant de la política municipal.
Ahir, per exemple, també vam tenir reunió de la comissió de seguiment del PDES (Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social). La darrera reunió es va fer el febrer del 2007 i a la pròpia acta, consta que l’Alcalde es va comprometre a fer una reunió a la tardor ... M’agradaria que algú m’expliqués com és que aquestes coses passen. Per què no es va fer la reunió quan tocava ? Com és que aquest govern ha trigat tant a reaccionar ? Per mi, la evidència és clara i ja l’hem denunciat molts cops. Un cop passades les eleccions i assegurat el tripartit local, vacances i a dormir que tot ho farem ...
És penós veure com es pot treballar amb tanta parsimònia i amb tant poca empenta. Problemes en te tothom i governar Mataró ningú ha dit que sigui fàcil però d’aquesta manera, més que governar, anem on ens porten les circumstàncies.
Estudis i més estudis per saber on som, on hem d’anar, etc. ... despesa i més despesa. No dic que no se’n hagin de fer però es veu clarament que mentre es fa un estudi es pot marejar la perdiu i anar vivint ...
A la reunió del PDES ja vaig comentar aquest fet de que no s’hagi reunit la comissió fins més d’un any després. No vaig voler més que dir-ho sense més acritud perquè la gent que va a aquestes Comissions hi va amb tota la voluntat del món i no li agrada que hi hagi “tensió” però la realitat és aquesta. El govern es pren aquestes coses com pur tràmit i no en treu cap suc. Si no, com es vol que la gent participem si no se’ns envia la informació en temps per poder-la mirar i preguntar ? En aquest cas ni tant sols teníem cap informació abans de la reunió ...
Vaig aprofitar també, per deixar sobre la taula el fet de que s’hauria de promocionar molt més la possibilitat de que les empreses locals coneguin totes les contractacions del “Grup Ajuntament”. Me’n canso de dir-ho a cada reunió, Patronat, Consell, etc sense massa èxit. Tots els països promociones les seves empreses perquè saben que no deixen de ser font de riquesa pel seu entorn. Fins i tot vaig dir que em semblava que s’havia de mirar de donar la màxima informació possible i intentar que les empreses locals tinguin totes les possibilitats d’accedir a les feines de l’administració. Evidentment hi ha una llei de contractacions que s’ha de complir però això no és cap contradicció amb el que he dit i en vaig donar un exemple. Em costa de creure que alguna empresa de Mataró hagi quedat fora per molt poc, de la contractació del nou web municipal per un parell de criteris tècnics que, ben explicats, és difícil de pensar que no s’acomplissin. Una llàstima.
També estic d’acord amb el que van dir els sindicats de que s’ha de premiar aquelles empreses que practiquen la responsabilitat social i que els empresaris s’han de posar les piles i fer UTE’,s donat que l’administració requereix empreses de determinada mida i la nostra realitat està plena d’empreses molt petites. En aquest cas però, el del web municipal, cal dir que GENTIC va promocionar una UTE de 5 empreses i, per tant, justament va fer el que els sindicats demanaven.
Com a cloenda, l’Alcalde va proposar de treballar en una propera reunió abans de l’estiu sobre el què hem de fer per prevenir una, ja evident, pujada de l’atur. Estic segur que a ell també el preocupa però no és menys cert que no puc evitar pensar que te sobre la taula, de fa dies, les propostes del nostre Grup i d’altres de l’oposició per a parlar del tema i, per tant, una vegada més va a remolc.

ENS HA MARXAT L’ANNA PALÀ ...

Mentiria si digués que era amic seu com mentiria si digués que la coneixia bé. Entre altres coses perquè no li conec la família a qui, primer de tot, expresso el meu condol. No puc imaginar-me com es deuen sentir amb una situació així. Esgarrifosa com totes, una pèrdua com aquesta no se supera mai.
Ara bé, potser ni ella era conscient de com la sentíem tots aquells que hem seguit la realitat mataronina veient-la cada nit als informatius i a les entrevistes. Professionalment la vaig començar a tractar en convertir-me en candidat i llavors vaig “tastar” la seva murrieria. En sabia de Mataró un niu i gairebé sempre et feia les preguntes més intel.ligents i aclaridores per l’audiència. Et portava al seu terreny ... que no és ni més ni menys que el que ha de fer el periodisme.
La recordo a la sala de plens sempre atenta a prendre nota dels talls que li semblaven més importants ...
Desgraciadament, el mal se’ns l’ha emportada i és lamentable veure com s’escapça una vida tant jove i plena de potencialitat. Potser en el moment més vital de la vida, quan menys t’ho esperes, hi ha quelcom que et crida i et diu que prou, que ja has fet tot el que havies de fer i, senzillament, tot s’acaba. El patiment s’acaba però comença el buit.
Ara hem de viure amb el record que ja s’ha convertit en “per sempre”.
Una presentadora de notícies es algú que veus des del menjador de casa i, per tant, comparteix amb tu moments d’intimitat familiars i ja queda per sempre més en el nostre conscient.
Anna, gràcies.

ÀNIM A TELEVISIÓ DE MATARÓ
Amigues i amics de la tele ... també a vosaltres us colpeja fort la vida. Dues pèrdues en tant poc temps són una prova massa fort per a ser superada sense llàgrimes.
Voldria dir-vos que seguiu endavant però això, ja se que ho feu, voldria dir-vos que tingueu ànim però ja se que en teniu, doncs deixeu-me dir-vos que us aprecio que és quelcom que em surt del cor.

TROBADA AMB EL GRUP DEL PNV A L’AJUNTAMENT DE VITORIA-GASTEIZ

Divendres, aprofitant que no tenia visita fins a mig matí, havia mirat si podia visitar al Cap del Grup Municipal del PNV a l’Ajuntament de Vitòria , en Mikel Martínez, cosa que no em va costar gens.
Evidentment, hi va haver sort que el que tenia s’ho va poder arreglar però així vaig poder estar-m’hi una hora intercanviant impressions i sobre realitats tant diferents.
He estat a Vitòria un munt de vegades i, des de la primera vegada, per allà l’any 90, que ja em va impressionar la diferència de serveis.
La realitat de finançament que els permet el concert econòmic els permet moltes coses que, a nosaltres, en semblen increïbles.
Allà governa el PSE en minoria amb 9 Regidors, els mateixos que te el PP. Arribant a acords amb el PNV en tenen prou per governar i l’aritmètica de les diferents administracions basques fa la resta.
En sortir, en Mikel em va presentar l’Alcalde, el socialista Patxi Lazcoz amb qui vam anar a prendre un cafè i comentar l'actualitat política.

Encara rumio en com de gran són les diferències amb la nostra realitat, a tots els nivells.

JO NO GASTARIA TANTS DINERS

Avui i demà sóc a Vitòria-Gasteiz per motius professionals però seguint l’actualitat mataronina i en contacte permanent.
Políticament, aquesta setmana està essent “mogudeta”. Dimarts vaig tenir dues comissions informatives i Consell d’administració de PUMSA. Va ser un dia complet perquè en acabar el consell, a les 10 del vespre, encara ens vam trobar el Grup Municipal per preparar el Ple de la propera setmana. I tot i això, encara em vaig perdre, i em sap molt greu, la celebració eucarística que obre el mil.lenari de Santa Maria. Sort que hi va poder anar una bona representació del Grup.
El títol del post està relacionat amb el fet, per mi escandalós, de que PUMSA decideixi gastar 182.000 euros + IVA en un seguiment fotogràfic de la transformació del Rengle que durarà 42 mesos. Ens els temps que vivim, trobo que les administracions haurien de donar exemple i mesurar moltísim les seves despeses i donar exemple d’austeritat i rigor.
Està bé deixar testimoni de la transformació d’una ciutat però confondre aquest testimoni amb 182.000 euros (més de 30.000.000 de les antigues pessetes) és quelcom que em sembla grotesc. Per mi no hi ha cap excusa i es podria fer una cosa ben digna amb menys import. Fins i tot em sembla increïble no haver convidat a trobar una solució a la UNIVERSITAT POLITÈCNICA o a d’altres agents de la Ciutat. Potser fer un concurs públic d’idees ... NO, AQUÍ NO ! ENS GASTEM ELS QUARTOS I LA CASA ÉS GRAN ! Quan tinguem les dades del tancament del 2007 de l’empresa podrem saber-ne més però tot indica que, fins avui, els polítics del tripartit municipal continuen vivint en la opulència del nou ric mentre els símptomes de desacceleració en la construcció ja són més que evidents.
I si no, com s’interpreta que, d’acord amb l’Observatori del Mercat de Treball de Mataró, a finals de gener d’aquest any, a la nostra Ciutat hi havia 6.496 aturats que situen la taxa d’atur en el 9,7% ? com s’interpreta que l’atur registrat sigui, a finals de gener, el més elevat dels mesos de gener dels últims 10 anys ? o que l’ increment de l’atur respecte al mes de gener de 2007 sigui de 492 nous aturats, o sigui, un 8,2% més en termes relatius ? i no és especialment indicatiu que l’augment d’aturats en el sector de la construcció sigui d’un 50,72% ?
Vull dir que aquí cal que siguem més prudents en l’administració del bé comú. Cal que siguem ambiciosos en projectes i invertim en el que creiem que han de ser les bases del futur però si persistim en models anteriors no acabarem bé.
I aquest tema només n’és un ... la remodelació “a la tripartita” de la Plaça de Cuba ja va endavant (i encara s’han de veure les nostres al.legacions), el nou web municipal (sobre el que ja explicarem contradiccions) també ... , i més coses que vindran perquè aquest govern te massa vicis , sobretot, un de gros ... ignorar que els “altres regidors” també som a l’Ajuntament i amb una representació i tasca tant legítima com la del govern que és fer-ne el control. Si aquest govern continua negant-nos el diàleg i fent-se l’enfadat sense adonar-se que hi te la màxima responsabilitat ens passarem la resta de mandat veient més oposició de l’oposició, nervis, opacitat i, sobretot informes del secretari ...
O és que algú es pensa que perquè se’ns tracti així deixarem de denunciar allò que creiem que no es fa bé ?

BARRANCOT, HORTMOIER I TORNAR PER ESCALADUIX

Ull que també corre Ormoier (sense h), però l’enciclopèdia catalana diu clarament Sant Miquel d’Hortmoier.
Ahir al vespre semblava que avui havia de fer un dia igual de “rufu” però en si en Vila diu que no farà vent (a baix) vol dir que sortirem i ens anirem a l’Alta Garrotxa (a baix des de Camprodon). I així ho hem fet.
A 2/4 de vuit trobada per fer el cafè i l’entrepà, i cap a Beget. Hem deixat els cotxes al Barrancot i hem sortit per la llera dreta cap a la Vall d’Hortmoier. Feia un matí esplèndid amb un sol preciós. Segur que als cims ventava de valent però al nostre camí no es movia ni una fulla.
Hem esmorzat a sota els roures “del rei” que són catalogats com a arbres monumentals per la Generalitat i que tenen més de 500 anys. Ara només n’hi ha dos ja que al 1997 el vent en va abatre el tercer.
Als peus del Bestracà, a prop de Talaixà, i amb un pic de les Bruixes ben emblanquinat per la nevadeta d’ahir, hem reemprès la caminada tornant per Escaladuix. Allà en Vila i en Toni sempre expliquen el fenòmen càrstic que fa que l’aigua s’esmunyi i no surti fins a Banyoles. A la canalla els encanta sentir-ho però, avui, feia una fila de llera seca on això de l’aigua és gairebé impossible. Tot i les quatre gotes d’ahir, la sensació del terreny és de sequedat total. Fins i tot les cares nord no tenen la quantitat de molses que se solen veure.
A Escaladuix, des de la llera cal fer una grimpada molt dreta per seguir el camí fins tornar al Barrancot. Pels nanos és una aventura i pels grans també. Ara ja hi ha unes escales (graons metàlics) i s’hi puja molt bé. Recordo que fa anys hi havia un cable però algú el va treure i el GMVC hi va fer els esglaons.
Després d’aquesta petita dificultat, de seguida soms de retorn.
Ens hem parat a fer la cervesa a Beget i no hi cabia cap cotxe a l’aparcament. Aquests dies deuen tenir un ple absolut (com a mínim a l’hora de dinar)

DIA DE BLOC I FLOCS (DE NEU)

Avui només he sortit de casa una estona al matí per anar al súper. Fa un dia d’aquells que la meva àvia en deia “rufus” i a partir de mig dia s’ha posat a fer el xim-xim i a estones han caigut flocs de neu. De ploure ploure no gaire i tot just ha fet una regadeta. Tot i això, els turons més propers han quedat empolsinats durant uns instants però no n’ha caigut prou com per agafar. Sembla que no farà gaire res (per desgràcia) ...
Així que estic aprofitant per recuperar-me de bloc.

Ja se que un bloc s'ha de portar al dia però el meu és així.

SAGRADA FAMILIA I PROCESSÓ DELS SANTS MISTERIS

Ahir al matí vaig anar a la Sagrada Família per acompanyar-hi uns parents. Mare de Déu quina gentada ! i a la tarda vaig pujar a Camprodon per la processó.
Es pot dir que vaig arribar ben justet però a les 8 era al Monestir preparat pel que fes falta. Aquest any no va fer fred i Déu n’hi do la gent que hi havia a tot el recorregut. És ben bé que, a la Vall, és un atractiu de primer ordre.
En acabar, sopar i bunyolada a Can Ferran per comentar la jugada.
I en clau de ;-)) aquest any, el fill pròdig ha tornat al pas. Com que en Pol estava volant, en Jordi va venir amb la Mar. L’ hauríeu de veure, en Jordi Surinyach, amb el respecte que es mou durant l’hora i pico que dura la processó. Diu que li recorda la seva infantesa i és veritat que, participar-hi, et transporta temps enrere. A mi, sempre em ve al cap el viacrucis a Arenys. Suposo que sí que l’espiritualitat que tots portem a dintre ens fa aflorar sentiments que, normalment, portem molt ocults.
Per cert, ara que hi penso, heu llegit el darrer article d’en Suri ?

HOMENATGE A LA CIUTAT

Dijous 20, vaig voltar tota la tarda per la Riera, vaig anar a comprar la mona amb el fillol i a veure la sortida del Castrum dels Armats i veure’ls en diferents punts fins a la Plaça de Santa Anna on van fer-hi l’Homenatge.
Gràcies Soldats de la Pau !

COMIAT DEL CCM A LA MONTSERRAT CANDINI

Dimarts 18 vam tenir Ple al Consell Comarcal. Poques novetats però va ser el Ple de comiat de la nova senadora, la Montserrat Candini.
Segur que qui la substitueixi ho farà molt bé però, sens dubte, cada persona te les seves circumstàncies i, Montse, tu ets molta Montse ! Que es prepari el Senat !
Penseu que per 40 vots no va treure majoria absoluta a Calella i, el tripartit, la va enviar a l’oposició . En canvi, al CCM, ha estat una Consellera Delegada de Serveis a les Persones lleial i en un govern de CIU amb el PSC i ERC. Això és estar al lloc !
Com vaig dir al Ple, Montserrat, et portarem al cor.

PRENDIMENT I LA PASSIÓ DELS ARMATS

Diumenge a la tarda vaig anar a Santa Maria a veure la sortida de la Processó del Prendiment i, al vespre, a la presó a veure la nova representació que per celebrar els 25 anys, han fet els Armats.
Em va agradar molt tot i que, pel lloc i per on seia jo (molt escairat), em vaig perdre algun detall artístic perquè tenia una visió molt lateral. L’escenari en canvi, la presó, feia la representació molt especial i creïble. Molt bé Armats !

12è ANIVERSARI DE LA PEÑA AL ANDALUS

Diumenge 16, el President de la Peña ens havia convidat a la festa que fan cada any per celebrar l’aniversari i vam anar-hi a veure els balls. Ja sabeu que jo hi gaudeixo i no se’m fa gens difícil anar-hi. Ben al contrari, m’agrada i molt. Particularment, aquesta Peña te en la seva escola de ball el cor del seu ser i se’ls nota. Hi ha molt bon ambient i com que tenen quadres de totes les edats es nota que hi ha nois i noies (moltes més) que han crescut amb ells.
Quina alegria en rebre bosses noves per portar els vestits ! Tothom estava contentíssim, particularment els més petits ...
Que per molts anys continueu amb aquesta empenta !