El tretze de maig de 2008, el grup municipal de CiU, davant la negativa del govern municipal de facilitar les factures de telèfon del llavors Cap de Policia, va dirigir-se al Síndic de Greuges per tal de sol·licitar-li un informe sobre els drets dels regidors. Aquest fet no es va fer públic, com no es va optar per dirigir-se als tribunals ordinaris, per tal de no judicialitzar la política local.
En primer lloc, hem de denunciar i ho farem a través del nostre Grup al Parlament de Catalunya el llarg termini (vuit mesos) que ha estat l’oficina del Síndic per donar resposta a un tema que a priori havia de ser merament administratiu. Segurament això demostra la complexitat real.
Segon, la resposta, que dóna la raó al govern basant-se en “el dret al secret de les comunicacions”, no té altra fonament de dret que el mateix que va ser emprat pel Secretari Municipal en primera instància, consultat pel govern i no aporta res de nou.
En tercer, lloc, l’informe es basa en l’ús del document que es sol·licita, probablement per la influència de les respostes a les consultes que ens consta que l’oficina del Síndic ha fet a estaments municipals. Quan el que es tracte de dictaminar és si un regidor té dret a rebre un document que sol·licita sense que en cap cas hagi de justificar el motiu.
Aquest darrer punt és fonamental, atès que en el fons s’amaga la negativa a poder saber quines trucades va fer el Sr. Giménez Cernuda la nit que va ser detingut per la Guàrdia Urbana de Barcelona acusat d’un delicte contra la seguretat pública per conduir sota els efectes de l’alcohol.
Per altra banda, cal saber que l’opinió expressada pel Síndic no és vinculant. És una opinió que respectem però que no compartim i que entenem que es contradiu amb resolucions i opinions seves anteriors, per exemple: en l’informe del Parlament de l’any 2006, el síndic manifesta: “davant les sol·licituds d’accés dels regidors, no es tracta de ponderar el dret fonamental a la intimitat amb el principi de transparència administrativa, sinó que el dret en qüestió forma part del també dret fonamental de l’exercici d’un càrrec públic representatiu”. Ara, curiosament, ho matisa afirmant que no és coincident amb el criteri de CiU, quan en realitat aquesta és la tesi que CiU sempre ha defensat.
En qualsevol cas, ens ratifiquen en la nostra tesi del fet que les trucades fetes per funcionari públic des d’un mòbil de titularitat pública i pagat pels contribuents, no es poden considerar que formin part del dret a la intimitat, sinó d’un servei públic del qual hi ha d’haver la deguda transparència, més encara quan estem parlant només de saber horaris i telèfons, mai el contingut (per raons òbvies). Des del moment en què un funcionari públic està fent trucades des d’un telèfon pagat pels ciutadans, sap que les seves trucades no poden estar emparades pel dret a la intimitat. Els ciutadans de Mataró tenen tot el dret del món a saber en què es gasta els seus diners l’Ajuntament de Mataró, cosa que l’Equip de Govern ens vol ocultar.
Afirmar el contrari seria exactament el mateix que afirmar que no tenim dret a conèixer a qui s’adrecen les comunicacions escrites que es fan des de l’Ajuntament perquè afectarien el dret al secret de la correspondència del personal que ho ha escrit.
L’Equip de Govern, una vegada més, segueix mantenint una actitud obstruccionista i opaca, i nega el dret a la informació als Regidors de CiU, els quals també han estat votats pels ciutadans i ciutadanes de Mataró i que tenim el dret i l’obligació de fiscalitzar i supervisar l’actuació Municipal.
Posts relacionats: 27 de febrer i 25 de febrer 2008.
