24/12/09

Ple extraordinari de pressupostos 2010. Mataró.




Aquest any, degut a l’endarreriment en conèixer les xifres de la aportació de l’Estat als Ajuntaments, així com la configuració final del Fons extraordinari per aquest any ha fet que l’Ajuntament, organismes autònoms i empreses municipals hagin hagut de fer doble feina que altres anys i, a més, no puguem acabar l’any amb el pressupost aprovat, com s’havia fet altres vegades. Fins i tot, se’ns ha convocat per avui, el ple d’aprovació inicial. Un 24 de desembre a les 9 del matí.

Ha estat, per mi, un Ple curiós. El govern, en la seva línia habitual, CUP i PP m’ha donat la impressió de que no s’havien mirat cap expedient o bé han preferit fer discursos recurrents, ideològics i en el cas del PP, amb pinzellades de model i d’humor cinèfil. En el nostre cas, no se si per seriositat, per responsabilitat, o perquè es tractava de discutir sobre el pressupost, hem presentat un discurs molt treballat i dens, intentant posar sobre la taula la situació real de tot l’Ajuntament.

Evidentment, ha faltat temps per llegir tot el discurs que havíem preparat amb tant d’esforç. Quan ho fèiem, ja érem absolutament conscients d’aquest extrem i de que, amb els 30 minuts que ens donen, és impossible parlar seriosament de com veiem el pressupost però havíem decidit que no ho discutiríem (ni el govern ni els companys d’oposició ens ajuden a ampliar el temps) i que presentaríem la nostra visió fins on tinguéssim temps, en el ben entès de que no tot s’acaba a la sala de plens i de que la difusió posterior és molt més important que el propi escenari d’avui. Aquí caldria reflexionar sobre com és que l'Alcalde permet allargar lliurement els plens normals i , en aquest, ens talla rigorosament. Se'ns dubte, el fet de voler ser concret i tocar-ho tot em fa llegir molt ràpid i perdent entonació.

El podeu llegir íntegrament aquí, amb molta documentació de recolzament, així com trobar al bloc MATARÓ TRANSPARENT , a més d'altres vídeos que completen la intervenció, molta més informació detallada i comparada per tal de que pugueu prendre opinió per vosaltres mateixos.

Us recomano, fortament, que llegiu els apartats sobre les empreses municipals PUMSA, GINTRA, PROHABITATGE, PORTA LAIETANA, i MESSA.

A sota, us deixo les conclusions, de la mateixa manera que trobareu aquí el nostre posicionament a les ordenances fiscals.

Si llegiu el discurs veureu l’altre cara d’aquest govern tripartit que, allunyat de la realitat, es creu les seves pròpies mentides i després s’ofèn quan algú els ho explica en públic. Estan tant poc acostumats a debatre i a contrastar que són incapaços de assimilar que hi pugui haver una visió diferent. M’atreveixo a dir, fins i tot, que es creuen aquest mon feliç que pinten i, per tant, els comprenc quan no veig que no tenen mecanismes de defensa que no sigui el fer-se els ofesos. De vegades, les veritats ofenen i, en aquest cas, són incapaços ni tant sols de fer-ne la prova empírica. Estic segur que si alguns dels els regidors del govern dediquessin menys temps al facebook i més a saber què porten entre mans la cosa canviaria molt. I dic alguns perquè l’evidència de que 15 regidors de govern a dedicació exclusiva és innecessària es fa més que palès quan es veu la implicació de cada àrea. Hi ha regidors o regidores que, millor o pitjor, administren càrrega més que suficient per justificar-ho però n’hi ha d’altres que no suporten la comparació. Molt em temo que, en moments com avui, on algú ho fa evident, afloren les tensions en el sí del govern donat que posa el dit a la nafra.

En tot cas, i per acabar, la feina de control de govern, Convergència i Unió la fa i la continuarà fent, de la mateixa manera que oferim també diàleg. Si el govern creu que per dialogar amb nosaltres, hem de renunciar al deure democràtic del control del govern, està ben equivocat.

CONCLUSIONS

La situació de les finances municipals és molt greu. Molt!

Ara ja no només som nosaltres qui ho diu sinó que els propis serveis d’intervenció alerten de les circumstàncies.

Honestament, pensem que la deriva econòmica que han provocat requeriria un gran pacte polític per a buscar la eficiència per sobre del rendiment electoral però molt ens temem que, vostès, en aquest capítol poques ganes en tenen. P.e., l’eix 3.1 del PAM 2009 era l’eficàcia i la transparència de l’administració i, ara, al PAM 2010 ja no en parla, de la mateixa manera que en gairebé 3 anys de mandat el nostre grup no ha tingut la confiança del govern per, ni tant sols, assentar-se a parlar-ne sincerament.

Aquest govern, també, ha rebutjat la revisió del Pla de l’habitatge, no ha volgut parlar sobre la definició d’un pla d’equipaments i ha preferit dibuixar la ciutat en base a modificacions puntuals del Pla General.

Aquest govern ha desoït sistemàticament totes les nostres alertes sobre la greu situació econòmica de les empreses municipals involucrades a l’entorn del GRUP PUMSA.

Aquest govern continua portant-nos un pressupost 2010 que no afronta la realitat.

Entenem que aquesta manera de fer política s’ha acabat. Això d’anar fent la pilota grossa, endeutar-nos irresponsablement pensant en que el 2011 hi haurà eleccions i, llavors, a qui li toqui governar ja s’espavilarà ens fa veure clar que som al final del règim i que, vostès, són els primers que ho saben. Per això intenten desesperadament fer política d’aparador per provar si els surt bé una vegada més.

Des de Convergència i Unió estem disposats a posar el nostre capital polític i humà a disposició de la Ciutat. Ho vam dir i ho repetim, no els donarem un xec en blanc i exercirem la tasca de control de govern que la democràcia ens exigeix però, avui, més que mai per la situació de greu patiment que veiem cada dia al nostre voltant, els tornem a fer una oferta sincera de diàleg perquè sigui qui sigui a qui li toqui governar, la situació que es trobarà serà tant dura que no és desitjable.

Mentre el canvi arriba, però, caldria per part seva no continuar ni un dia més amb aquesta actitud de ceguesa i sordesa davant de la magnitud de la tragèdia econòmica i la nostra proposta de diàleg queda sobre la taula.

I per acabar, una reflexió més: un bon capità és aquell que no només sap veure les dificultats, i les evita, sinó que sap com sortir-ne. La trista realitat de Mataró és que al seu capità, ni hi és ni se’l espera.