Aquest matí hem tingut un Ple extraordinari per acceptar la renúncia, com a regidor, d'en Vicent Garcia i Caurin.
No recordo quants anys fa que el conec, però ha estat per la meva militància política. És a dir, quan dic que en política he fet molts amics, parlo d'en Vicent.
De Vilamarxant, és un militant valencianista i un tros de pa. L'admiro per la feina que ha fet a l'Escola d'Educació Especial Les Aigües i per l'amor que posa en el tracte amb els seus alumnes. Enamorat de la feina i sempre disposat a ajudar tothom no s'està de romanços per dir el que pensa.
Ara s'haurà de dedicar a una feina més de gestió i, tot i que segur que ho farà bé, també se que enyorarà els seus alumnes perquè, en el fons, és el que el fa ser com és de feliç.
Jo, tot i que és una pèrdua que suma, en el sentit de que sempre el tindrem disponible i, a més, serà substituït per la Montserrat Quijo, que porta anys treballant en el mateix equip, el trobaré a faltar. Les seves ocurrències i geni al ple, les seves discussions amb l'Alcalde per temes, sobretot, d'ensenyament, les seves "maniobres culinàries" (sempre està preparat) ens han ajudat molt a mantenir aquesta companyonia i esperit de grup que tant es nota a la sala de plens. Ara, senzillament, serà diferent. Ni millor ni pitjor. Diferent.
Vicent, no se com acabarà tota aquesta aventura però, per si de cas, sempre ens quedaran les gw i una carretera per descobrir.
gw3.
