31/12/09

Diem adéu al 2009. Final d’un cicle polític.


Aquesta nit direm adéu a l’any 2009. Un any que ha estat difícil per a moltes persones, també a Mataró.

Arribada aquesta data tocaria fer balanç però, sobretot per corregir allò que estigui a les nostres mans, també en política. De fet, darrerament ja he comentat aquesta línia i he aprofitat el Ple de pressupostos per fer un anàlisi exhaustiu de l’Ajuntament i plantejar que faria CiU, oferint diàleg i col·laboració. Avui mateix, en tenim una mostra més amb el Cruïlla.

Com dic en el discurs, el tripartit local ens ha portat a una situació financera molt greu. I aquesta és una realitat que corroboren els més alts tècnics municipals, no és pas una cosa que diguem només des de CiU. En el 2009, a més, el govern ha rebutjat revisar el Pla de l’Habitatge, no ha volgut sentir a parlar d’un Pla global d’Equipaments, continua modificant el Pla general a pedaços sense abordar-ne un de nou, segueix entestant-se en tapar la incapacitat amb més propaganda, manté i fa créixer una estructura municipal insostenible i impossible de mantenir negant-se a revisar l’artificiosa estructura política que han anat creant durant 30 anys, quan la lògica i els temps (apart de l’economia) exigeixen buscar l’eficiència i la coordinació per evitar redundàncies.

En definitiva, des de CiU, i jo personalment, estem convençuts que, com també vaig dir al darrer Ple, la deriva econòmica a que ens ha portat el govern municipal requereix un gran pacte polític per a cercar l’eficàcia per sobre del rendiment electoral, però d’aquest primer i fonamental pas perquè al 2010 les coses vaig per un altre camí, el govern no vol ni sentir-ne parlar.

Clarament, estem davant un final de cicle. El 2010 pot ser la darrera pàgina d’un tarannà i d’un projecte absolutament esgotat. A la tardor tindrem eleccions al Parlament a Catalunya i podrien portar el primer canvi i iniciar la recuperació del respecte que la feina ben feta mereix (quan es fa) i que seria, sens dubte, un primer pas molt important. Ara bé, des de Mataró, aquest canvi que també s’albira a les municipals del 2011 vol dir també escoltar molt. Escoltar la gent més que intentar convèncer-la. Només així recuperarem, de mica en mica, la credibilitat que els polítics hem perdut pel camí i sense la qual no podem esperar altre cosa que més indiferència. I una societat indiferent és una societat desmobilitzada. Jo no vull un Mataró així.

Però de tot això en continuarem parlant demà mateix, avui vull desitjar-vos una MOLT BONA ENTRADA D’ANY i UN VENTURÓS 2010.


Joan Mora i Bosch. Quin País !!!

30/12/09

Balanç Mataró 2009 a la premsa i coses de la COMUNICACIÓ de l'Ajuntament.




Aquests dies, la premsa local ens convida a fer balanç.

Aquí en trobareu l'entrevista de Mataró Ràdio però també podeu sentir la de tots els altres partits.

La de TVM encara s'ha d'emetre però us deixo una foto de la gravació amb l'Oriol Debat. Suposo que sortirà un dia d'aquests i la podreu veure repetida en qualsevol altre moment. A la que en tinguem accés a la còpia, la penjarem. Suposo que serà la última entrevista a TVM, abans de l'absorció.

Aprofito també, per deixar-vos la part de COMUNICACIÓ del nostre discurs del Ple de Pressupost. Llegiu-la amb atenció.

Recordeu que trobarem tota la informació sobre el pressupost a MATARÓ TRANSPARENT


SOBRE LA COMUNICACIÓ

En una lectura ràpida del pressupost ens podria semblar que la davallada en comunicació que fa el govern municipal és molt important, però de seguida podem veure que la partida més gran, l’aportació a Mataró Audiovisual, que enguany supera els 404.000 €, s’ha traslladat a les despeses generals de l’Àrea de Presidència. Com aquesta, altres partides de menor volum sumades a rebaixes insignificants són les que sumen els 579.250 euros que aparentment disminueixen els recursos en comunicació.

Pel que fa a Mataró Audiovisual, prescindint del canal Maresme Digital TV i de l’encàrrec de COM Ràdio, el seu pressupost disminueix un 3,8%, mentre que l’aportació municipal augmenta un 13,7 %. La necessitat de revisar el pressupost aprovat l’octubre pel consell d’administració ha posat de relleu la manca de rigor en la seva confecció, fent-lo quadrar jugant amb l’import d’algunes partides, a més de demostrar que no existia una imputació correcte dels costos que diferenciés entre les despeses ocasionades pel funcionament de la ràdio i per la gestió del canal de televisió Maresme Digital TV.

No podem passar per alt que el balanç del 1r trimestre de 2009 de Mataró Audiovisual donava un resultat de pèrdues tant pel que fa a Ràdio com, i sobretot, pel que fa al de televisió, havent-se anunciat una rebaixa en l’aportació del Consorci Digital Mataró Maresme. Això passava en un moment en que encara es comptava amb mantenir l’encomana del canal del baix Maresme i es preveia que també es faria la del canal públic del Maresme Nord. Finalment, el Consorci no ha renovat el contracte programa que tenia amb l’empresa sense que es conegui si existeix deute per part seva, malgrat tot fa pensar que sí. Recordem que Mataró Audiovisual ha hagut de demanar l’avançament de l’aportació municipal en un parell d’ocasions i un ajut de caixa que fa pocs dies encara no s’havia retornat.

Malgrat ser reiteratius, cal recordar que aquest Ajuntament ha passat de només tenir un web corporatiu a tenir: nou web, butlletí municipal en paper, butlletí digital diari, emissora pública de ràdio i més del 50% en un canal públic de televisió.

I aquí toca parlar de la famosa ABSORCIÓ de TVM. En el discurs de l’any passat ja els dèiem que ni Mataró necessitava una nova Televisió, ni ningú havia demanat de gastar-hi diners. Només la seva visió intervencionista i el seu afany de controlar-ho tot els va impedir escoltar el que tothom deia i en pocs mesos, el fracàs, sí, el fracàs, el seu fracàs Sr. Baron, s’ha fet evident.

Però vostè no en té prou. La seva tossuderia en no reconèixer la inviabilitat del projecte –per una raó tant senzilla de que no hi ha espectadors- el porta a una fugida endavant. Si l’any passat li dèiem que la seva TV, MD, tirava amb pólvora del rei mentre la privada TVM s’havia d’espavilar com podia per fer front a la nova competència que vostè li havia creat, avui aquesta empresa amb anys d’història s’ha hagut de rendir als seus peus. El que hauria de ser un fracàs per a vostè sol, acaba arrossegant a la TVM. Això sí, tot fet a la seva manera. D’amagatotis, mentint perquè expliquen que és una fusió quan és una absorció i, sobretot, amb la seva mala gestió habitual perquè no sabem quins llocs de treball en quedaran afectats o en quan s’ampliarà la plantilla municipal, ni quan ens costarà. Evidentment, va córrer a anunciar-ho sense haver fet cap pla de viabilitat ni cap valoració de les conseqüències que no fos la d’evitar enfrontar-se a la realitat.

Ens angoixa pensar què pot arribar a passar quan aquest nou projecte sumi despeses dels dos canals i els ingressos que avui són capaços d’arrancar TVM per publicitat i serveis es puguin marcir degut a la mateixa incapacitat que han mostrat vostès en el MD TV o la mateixa ràdio en aquest aspecte. Al final, haurà de ser altre vegada el ciutadà de Mataró qui pagui dels seus impostos els deliris d’aquest govern.

I no deixaria de ser curiós que, al final, el seu intervencionisme malaltís sobre el control de la comunicació acabés donant la raó als qui, avui, ja veuen en tot aquest procés una volta de cargol més per col·locar a coneguts amics de la òrbita socialista per mitjà de les maniobres de sempre.

I per tancar aquest tema, una referència al “Premi Lluís Lligonya”, que torna a desaparèixer del pressupost municipal. Ens preguntem si ja definitivament, o si és que aquest merescut homenatge no nat es farà alguna vegada.


25/12/09

La saviesa de pare i mare. Nadal 2009. A la Rosa Bosch i a en Joan Mora.




Poques coses em fan més feliç que estimar uns pares que em fan sentir tant orgullós. El Nadal sempre ha estat molt especial per la família i no se si és perquè em faig gran, o perquè cada vegada tenim menys ocasions com aquesta però, avui, ha estat per mi un dia molt especial.

Reunir la família al cau és una sensació de plenitud que voldria compartir, però més encara quan, mare i pare, ens donen lliçons de saviesa i amor. Tots dos m’han donat la constància i el valor del sacrifici; la mare, a més, encara no m’ha deixat de sorprendre amb la seva tendre saviesa.

Trobar-se al voltant de la taula amb els tradicionals canalons i pollastre és com sentir que encara sóc nen. Fa dies que s’ho treballen amorosament. El pare fa la seva feina; des de l’hort vigila els pollastres (5kg nets feien) que el veí li engreixa i procura tenir a punt l’amanida (api, escarola, enciam ...) La mare fa dies que rumia per no oblidar ni el més petit detall, fa dies que s’ho ha organitzat per cuinar i rostir per tenir-ho tot a punt per avui, fer goig a taula. Quina feinada per fer els canelons: rostir la vedella i el porc amb llar i oli. Apart, la “pechuga” de gallina –més gustosa , diu ella- ; em sembla que hi afegeix un parell de fetgets de pollastre i un cervell de xai. Tot trinxat amb la vella màquina ... La ceba rostida amb mantega –també ben roseta- i després a barrejar-ho tot amb la carn i una mica de llet per amorosir abans d'embolicar. Quina feinada!

Tot però, per triomfar avui a l’apoteosi de la festa. Ella vestida de mestressa, amb els galons que li confereix el davantal comença amb el ritual: Quans en vols (de canelons)? On vas a parar, te, quatre! Cuixa o “pechuga”? Sempre amb la mateixa cantarella de qui acaba fent el que li ve de gust sabent el que ens agrada i la mida de la gana (multiplicada per dos). No me’n posi tant! Però ella fa el que vol, que per això és la mare. Perquè vol que ens atipem i perquè vol omplir-nos a vessar del seu amor de cassola en forma de pinyons, panses, peres, prunes i orellanes. Aquest any, encara, hi ha afegit carn de porc rostida –diu que abans també es feia- Quina festassa la de la mare, quan ens te tots a la taula. El pare s’ho mira, feliç de la trobada. Li diu la mare, Joan, l’any que ve no me’ls portis tant grossos que em costen de rostir. El pare, no li farà cas perquè ni ell seria el pare, ni faria feliç a la mare.

I al final de l’àpat, amb els torrons, he intentat, per tornar-li una mica d’amor, llegir-li a la mare el Romanç de la coca, que no he pogut acabar. Però la mare, sàvia , s’hi ha tornat amb un altre poema: el plat de fusta. I encara no n’ha tingut prou que me’n ha descobert un altre: la festa major.

Aquí us els deixo perquè tots dos contenen els ingredients de la seva felicitat i el perquè del seu enamorament.

Quina saviesa la de la mare!


EL PLAT DE FUSTA

Un cert home va envellir,
i com més els anys venien,
més les forces li fugien,
i al fi no es pogué tenir;
i per causa de l'edat,
i del pols molt tremolós,
així que menjava, dos
tot seguit feia del plat.

Per sabut deixo de banda
com per tal causa posava
les estovalles: vessava
quasi sempre la vianda.

El seu fill, cansat d'això,
i qui és el vell oblidant,
diu cremat: "-D'aquí endavant
menja el pare en un recó.
Tanta trencadissa assusta
i més no es pot aguantà;
avui mateix menjarà
el pare en un plat de fusta".

En compliment del manat,
al pobre vell es donava
un plat de fusta, i menjava
en un recó, com llençat.

I això dirà fins que un dia
observà el fill un petit
que era séu, molt eixerit,
que un troç de fusta tenía,
i encara que de pocs anys,
treballava per trencar-la,
i en trencar-la i arranjar-la
hi posava el seus afanys.

-Què fas? - preguntà al xicot-.
Què es proposes? Què barrines?
I el seu fill- No ho endevines?
li respon tot palpissot,
i amb el dit posat al llavi,
"un plat de fusta, perquè,
quan tu seràs vell, farè
que hi mengis com ara l'avi".

Es cremà en sentir això
el seu pare tant i tant,
que li pegà, i tremolant,
el nin cridà amb un gran plò.
"-Com veia que al pare teu
li donaves semblant plat,
jo fer-ne un per tu he pensat
perquè tu ets el pare meu¡"
Calla el nin; el pare pensa;
al seu fill dóna un petó,
de l'avi s'en va al recó,
li agafa el plat i m'el llença;

i amb commoguda paraula
mana com un desagravi,
que en endavant tingui l'avi
el lloc preferit a taula,
i ho mana perquè repara
que és exacte i ben segur
"que el fill es portarà amb tu
com tu et portis amb el pare".

Si ets bon fill, bons fills tindràs,
el teu exemple aprendran,
que és molt veritat el refrany:



Èpica d’una Festa Major

Alegres repiquen al vol les campanes;

i a punta de dia ja surt un pregó,

que el batlle publica per fer saber al poble,

que avui és la festa, la festa major.

Al mig de la plaça s’aixeca un tablado,

que diu a les noies que allí es ballarà,

i els joves del poble se’n van amb frisança,

a rebre la cobla que està per arribar.

Hi ha festa d’església, concert al casino,

sortija i tauletes que venen torrat;

funcions de teatre, per còmics de fama;

hi ha focs i sardanes, i balls d’envelat.

Ja arriba la cobla! Sentiu la tenora?

que dolça modula! Quin so més potent!

Ja fa la passada, tocant una estona

davant de la casa de l’ajuntament.

A joves i velles que estan ja vestint-se,

per anar a missa, a missa major,

les cames els brinquen, el cor se’ls eixampla

no en ballaran poques després del sermó!

Ningú es queda a casa. Tothom vol més aire,

sortir a divertir-se, rodar pels carrers.

Quina gent, mare meva! Fins i tot hi ha cares noves,

ja es veu per la roba que són forasters.

Tothom està alegre. Davant de l’església

de joves del poble s’hi forma un cordó,

que n’és de bonica la festa del poble,

la festa de casa, la festa major!

En caure la tarda, al poble entra un jove,

porta un trajo negre, vesteix molt sever,

és guapo, moreno, té bona presència,

no sembla del poble, deu ser foraster.

Camina de pressa, sovint es detura

i mira les cases amb molta atenció,

quan és a la plaça, sospira i contempla

els arcs que la volten, cor pres d’emoció.

- Aquí l’esperava sortint de l’ofi ci,

–Murmura amb tristesa–, i aquí em va donar el sí,

la trobaré morta, serà ja casada?,

no vull pas pensar-hi, què fóra de mi?

De sobte la cobla del ball de la tarda

fa sonar una tonada que sentíem en temps passat.

- Qui sap si ara balla, si balla amb un altre!

exclama, i s’aixeca per anar a l’envelat.

- No –diu– no he de fer-ho, les forces em manquen;

me’n vaig a cal batlle, que ell prou m’ho dirà.

I ja no s’hi pensa, donant la volta a la plaça,

a casa del batlle, de pressa se’n va.

Ja són prop les dotze. La nit és preciosa;

no es veu un sol núvol; fa un cel estelat,

la cobla fa estona que toca, com ballen!

quin goig fan les noies que hi ha a l’envelat.

Hi ha anat tot el poble, vestit de les festes.

Les noies per anar-hi s’han fet un vestit,

les velles, cansades de tot, fan becaines,

només es desperten quan creix el brogit.

No hi falta una noia. I quina estranyesa!

La Margarideta també ha anat al ball;

hi ha anat a la força, son pare entestant-s’hi

me l’ha convençuda, no sense treball.

Però ella no balla. Si ni s’ha fet roba!

Va tota de negre, vestida de dol;

D’ençà que el seu Jaume va anar-se’n del poble

no troba en el poble ni goig ni consol.

Quan més entristida la pobra es trobava,

un jove s’hi apropa, mirant-se-la bé.

- Que està compromesa? –li diu amb dolçor–

- Dispensi’m, no ballo –contesta–; no en sé.

- Ni amb mi, ni amb Jaume? –Replica aquell jove–

com pot ser possible que em diguis que no?

- En Jaume! –Exclama ella– , s’aixeca, se’l mira,

se’l menja amb la vista i arrenca amb un plor.

La gent se n’assabenta. Sa mare s’alarma,

Tothom acostant-s’hi la vol consolar.

- No es res –diu el batlle que sap qui és el jove–

son plors d’alegria, ja es consolarà.

I tant si es consola!, després d’explicar-se

les mil amargures que els dos han passat,

la nit se’ls fa curta, ballant l’han passada,

dels balls del programa ni un sol n’han deixat.

I des d’aquella hora, la Margarideta,

per qui era la vida neguit i tristor,

també diu, joiosa, que preciosa és la festa...

la festa del poble, la festa major!...

24/12/09

Bon Nadal 2009



Amics i amigues.
Aquest any només hem fet la postal en format virtual però, per mi, és molt especial.
La foto, com els darrers anys, l'hem aconseguit del Museu Arxiu de Santa Maria i el poema, és El Romanç de la Coca, de Josep Punsola (1913-1949)
Els que seguiu aquest bloc lligareu caps de seguida. (Carme, gràcies)

Us desitjo el bé més preuat que es pot tenir, la felicitat. Però, aquest any, deixeu-me que també us demani alguna cosa més. Aquests dies tenim el cor més entendrit i tots ens sentim solidaris però penseu que l'època de crisi que vivim aquests darrers temps necessita aquesta solidaritat de forma constant. Pensem-hi durant tot l'any. Se que molts ho feu/fem però hi ha molta gent necessitada. Siguem-ne conscients en tot moment i mirem de fer una mica més. Tots podem.

Ple extraordinari de pressupostos 2010. Mataró.




Aquest any, degut a l’endarreriment en conèixer les xifres de la aportació de l’Estat als Ajuntaments, així com la configuració final del Fons extraordinari per aquest any ha fet que l’Ajuntament, organismes autònoms i empreses municipals hagin hagut de fer doble feina que altres anys i, a més, no puguem acabar l’any amb el pressupost aprovat, com s’havia fet altres vegades. Fins i tot, se’ns ha convocat per avui, el ple d’aprovació inicial. Un 24 de desembre a les 9 del matí.

Ha estat, per mi, un Ple curiós. El govern, en la seva línia habitual, CUP i PP m’ha donat la impressió de que no s’havien mirat cap expedient o bé han preferit fer discursos recurrents, ideològics i en el cas del PP, amb pinzellades de model i d’humor cinèfil. En el nostre cas, no se si per seriositat, per responsabilitat, o perquè es tractava de discutir sobre el pressupost, hem presentat un discurs molt treballat i dens, intentant posar sobre la taula la situació real de tot l’Ajuntament.

Evidentment, ha faltat temps per llegir tot el discurs que havíem preparat amb tant d’esforç. Quan ho fèiem, ja érem absolutament conscients d’aquest extrem i de que, amb els 30 minuts que ens donen, és impossible parlar seriosament de com veiem el pressupost però havíem decidit que no ho discutiríem (ni el govern ni els companys d’oposició ens ajuden a ampliar el temps) i que presentaríem la nostra visió fins on tinguéssim temps, en el ben entès de que no tot s’acaba a la sala de plens i de que la difusió posterior és molt més important que el propi escenari d’avui. Aquí caldria reflexionar sobre com és que l'Alcalde permet allargar lliurement els plens normals i , en aquest, ens talla rigorosament. Se'ns dubte, el fet de voler ser concret i tocar-ho tot em fa llegir molt ràpid i perdent entonació.

El podeu llegir íntegrament aquí, amb molta documentació de recolzament, així com trobar al bloc MATARÓ TRANSPARENT , a més d'altres vídeos que completen la intervenció, molta més informació detallada i comparada per tal de que pugueu prendre opinió per vosaltres mateixos.

Us recomano, fortament, que llegiu els apartats sobre les empreses municipals PUMSA, GINTRA, PROHABITATGE, PORTA LAIETANA, i MESSA.

A sota, us deixo les conclusions, de la mateixa manera que trobareu aquí el nostre posicionament a les ordenances fiscals.

Si llegiu el discurs veureu l’altre cara d’aquest govern tripartit que, allunyat de la realitat, es creu les seves pròpies mentides i després s’ofèn quan algú els ho explica en públic. Estan tant poc acostumats a debatre i a contrastar que són incapaços de assimilar que hi pugui haver una visió diferent. M’atreveixo a dir, fins i tot, que es creuen aquest mon feliç que pinten i, per tant, els comprenc quan no veig que no tenen mecanismes de defensa que no sigui el fer-se els ofesos. De vegades, les veritats ofenen i, en aquest cas, són incapaços ni tant sols de fer-ne la prova empírica. Estic segur que si alguns dels els regidors del govern dediquessin menys temps al facebook i més a saber què porten entre mans la cosa canviaria molt. I dic alguns perquè l’evidència de que 15 regidors de govern a dedicació exclusiva és innecessària es fa més que palès quan es veu la implicació de cada àrea. Hi ha regidors o regidores que, millor o pitjor, administren càrrega més que suficient per justificar-ho però n’hi ha d’altres que no suporten la comparació. Molt em temo que, en moments com avui, on algú ho fa evident, afloren les tensions en el sí del govern donat que posa el dit a la nafra.

En tot cas, i per acabar, la feina de control de govern, Convergència i Unió la fa i la continuarà fent, de la mateixa manera que oferim també diàleg. Si el govern creu que per dialogar amb nosaltres, hem de renunciar al deure democràtic del control del govern, està ben equivocat.

CONCLUSIONS

La situació de les finances municipals és molt greu. Molt!

Ara ja no només som nosaltres qui ho diu sinó que els propis serveis d’intervenció alerten de les circumstàncies.

Honestament, pensem que la deriva econòmica que han provocat requeriria un gran pacte polític per a buscar la eficiència per sobre del rendiment electoral però molt ens temem que, vostès, en aquest capítol poques ganes en tenen. P.e., l’eix 3.1 del PAM 2009 era l’eficàcia i la transparència de l’administració i, ara, al PAM 2010 ja no en parla, de la mateixa manera que en gairebé 3 anys de mandat el nostre grup no ha tingut la confiança del govern per, ni tant sols, assentar-se a parlar-ne sincerament.

Aquest govern, també, ha rebutjat la revisió del Pla de l’habitatge, no ha volgut parlar sobre la definició d’un pla d’equipaments i ha preferit dibuixar la ciutat en base a modificacions puntuals del Pla General.

Aquest govern ha desoït sistemàticament totes les nostres alertes sobre la greu situació econòmica de les empreses municipals involucrades a l’entorn del GRUP PUMSA.

Aquest govern continua portant-nos un pressupost 2010 que no afronta la realitat.

Entenem que aquesta manera de fer política s’ha acabat. Això d’anar fent la pilota grossa, endeutar-nos irresponsablement pensant en que el 2011 hi haurà eleccions i, llavors, a qui li toqui governar ja s’espavilarà ens fa veure clar que som al final del règim i que, vostès, són els primers que ho saben. Per això intenten desesperadament fer política d’aparador per provar si els surt bé una vegada més.

Des de Convergència i Unió estem disposats a posar el nostre capital polític i humà a disposició de la Ciutat. Ho vam dir i ho repetim, no els donarem un xec en blanc i exercirem la tasca de control de govern que la democràcia ens exigeix però, avui, més que mai per la situació de greu patiment que veiem cada dia al nostre voltant, els tornem a fer una oferta sincera de diàleg perquè sigui qui sigui a qui li toqui governar, la situació que es trobarà serà tant dura que no és desitjable.

Mentre el canvi arriba, però, caldria per part seva no continuar ni un dia més amb aquesta actitud de ceguesa i sordesa davant de la magnitud de la tragèdia econòmica i la nostra proposta de diàleg queda sobre la taula.

I per acabar, una reflexió més: un bon capità és aquell que no només sap veure les dificultats, i les evita, sinó que sap com sortir-ne. La trista realitat de Mataró és que al seu capità, ni hi és ni se’l espera.

18/12/09

Assaig de càntic en el temple. Salvador Espriu.


Quantes vegades em ve al cap aquest poema de Salvador Espriu !
Del seu llibre El caminant i el mur ens fa entenedores moltes situacions.
Quin grau d'intel·ligència el del poeta i com és d'actual el seu pensament!

Quin País!


ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m'agradaria d'allunyar-me'n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,

així l'home que se'n va del seu indret",

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l'antiga saviesa

d'aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.


Paralelo 36. La dignidad de Catalunya, la de Andalucía y la del Tribunal Constitucional


Desde que conocí a Antonio Manuel en la celebración del día de Andalucía sigo con interés la evolución de Paralelo 36. Hoy publican su acuerdo de suscribir como propia la editorial publicada el reciente 26 de noviembre por 12 periódicos de Catalunya.

Os recomiendo su lectura puesto que a muchos sorprenderá saber que otros pueblos también sienten inquietud por el momento que vivimos.

Es de agradecer saber que hay quien se plantee los motivos de nuestras cavilaciones y trate de comprender los motivos del desasosiego que sentimos. La sensación de muchos ante la sensación de que estamos ante una voluntad de hacer una segunda transición que involucione respecto a la primera, en lugar de evolucionar hacia la construcción de un futuro ilusionante de construcción común.

16/12/09

Veritable esforç de transparència


Agrair de tot cor a tot l’equip de voluntaris que ens ajuda per poder tenir la informació que necessitem i fer l’estudi dels pressupostos . I que gràcies a ells podreu trobar tota la informació següent al Mataró Transparent.

Dels Organismes Autònoms, podreu trobar els ingressos i despeses de:
Institut d’esports
Cultura
Educació
IIMPEM Ingressos i Despeses

En quan a les Entitats públiques empresarials i societats municipals, trobareu les de:

EPE Mataró Audiovisual
Aigües de Mataró
Gintra
Prohabitatge SA
PUMSA

Tota aquesta informació i més que trobareu és la que posem a disposició dels ciutadans i ciutadanes de Mataró i que com a grup fa anys que reclamem al govern municipal sense que aquest l’hagi volgut lliurar mai.

Darrera Assemblea General de la Federació CiU 2009


Ahir vaig tenir una tarda completa, Consell d’alcaldes, Consell Comarcal i Pumsa, i com sempre arribo amb l’ai al cor a l’Assemblea General de la Federació de CiU.
Abans de tot, dono la benvinguda als nostres militants i simpatitzants que ens acompanyen, li passo la paraula a la Carolina que parla d’un dels temes que tan domina, les Ordenances Fiscals i aprofita també per comentar les al.legacions presentades.

Posteriorment, començo amb uns dels temes que ens ocupa, fer balanç de l’any 2009 i comentar el Pressupost 2010, que queda molt lluny de la trista realitat. L’alcalde no s’adona de la greu situació que vivim.

I més tard comença un interessant debat sobre les consultes populars per l’autodeterminació a diversos municipis. Interessant, perquè els nostres militants joves com també els que tenen joventut acumulada van tenir ocasió de dir la seva. Uns demostrant la seva opinió i on queda palès la bullició de la sang i d’altres amb l’experiència i el raonament arribem al consens. Tots volem el mateix, ser estimats per aquest Estat. I jo dic, estima i fes el que vulguis.

12/12/09

13D2009 Tu decideixes que se’n parli !






Ahir vaig ser a Arenys, convidat per CiU, per donar suport a la consulta popular de demà. I és que el que passi demà serà un pas més. I tant que sí !

Valor objectiu? Que se’n parla!

O és que no és un gran pas endavant el fet de que es pugui parlar del dret a decidir, de si ens convé més la situació actual o la independència, de què volen els que parlen de la federació, o de confederació ... etc

La societat civil d’aquest País, amb totes les mancances i limitacions pròpies d’un temps on el poder polític l’havia substituïda en part, ens torna a donar als partits polítics una lliçó de ciutadania. Una part d’aquesta societat nostra fa un pas endavant cansada d’aquesta negociació eterna entre Catalunya i l’Estat, farcida d’incompliments per part d’aquest, i proposa una cosa tant democràtica com és fer una consulta popular i preguntar si no fora millor la independència que continuar així.

Desgraciadament, avui, Catalunya a més de no tenir un estat propi en tenim un en contra i aquesta sensació, per sí sola, és la que ha conreat el sentiment de cansament i d’arribar al límit. Sóc dels que sempre he estat convençut de que s’ha de saber diferenciar, quan parlem de l’Estat, entre el que són els ciutadans en general, orgullosos de ser espanyols –el mateix orgull que sento jo de ser català-, i la estructura centralista dels poders fàctics. Els primers em mereixen tot el respecte del mon i comprenc i entenc algunes reaccions perquè tots sabem la feina que pot fer una manipulació constant i sistemàtica per part d’un poder que no vol perdre privilegis. De la mateixa manera, cal que tinguem clar que a casa nostra hi ha cada dia més gent que veu aquest mal tracte i se’n adona que aquesta circumstància el perjudica amb independència del seu origen. Catalunya s’ha fet de sedimentar orígens diversos i la voluntat d’arrelar aquí és la millor eina que tenim per guanyar aquest pols. Actuar amb intel·ligència és millor que amb abrandaments voluptuosos que massa vegades acaben retroalimentant aquestes forces de les que parlo.

A qui fa por, doncs, que es pregunti i la gent es pugui manifestar? No és això pel que hem estat lluitant sempre, per la llibertat d’expressió, per la lliure circulació d’idees ? Doncs consultem, decidim, parlem, debatem, expliquem, contrastem ... que no ens farà cap mal.

Recordo que l’any 2006, defensant l’acord que significava el darrer Estatut de Catalunya, ja alertava que “un poble que ha tingut Constitucions, pot acceptar estatuts transitoris però anhela la plena llibertat”. Recordava les dificultats del pacte i que hauríem d’exigir-ne el compliment. L’any passat, alertava de que “el País no pot tolerar cap humiliació” i que assenyalava la idea de “última oportunitat” i que ens trobem davant d’una “cruïlla històrica”.

Per desgràcia el resultat del finançament, l’Estatut empantanegat al Constitucional, i la sensació de que no hi ha res a fer s’està estenent més del que molts es puguin imaginar i, per tant, no és gens d’estranyar la situació en la que ens trobem.

Sense prepotències, sense desqualificacions, sense aires de superioritat i ni, molt menys, sense ofendre a ningú, hem d’afrontar la situació política que tenim al davant. La nostra nació no és ni superior ni inferior a cap d’altra. Molta gent al nostre País no entendria un enfrontament basat en raons sentimentals perquè el sentiment supera les lògiques racionals i, per tant, crec que és interessant anar treballant en trobar tot allò que ens uneix i fixar objectius que no frustrin a ningú. Ben explicat, i racionalment, ens convé administrar-nos solets i, per tant, des d’aquest punt de vista, el fet de que en parlem ens permet assegurar la victòria final. Sigui quin sigui el resultat de demà, serà una festa democràtica i ens permetrà continuar-ne parlant perquè la voluntat de llibertat no s’atura així com així.