30/8/10

Ple Municipal setembre 2010


Aquest dijous tenim el primer Ple Municipal del mes de setembre donant inici d'aquesta forma a un nou curs polític.

Aquí teniu l'ordre del dia, les propostes de resolució, preguntes i precs presentats.












També us faig una relació de totes aquelles preguntes que hem presentat durant els mesos de juliol i agost per ésser contestades per escrit amb la corresponent resposta donada per l'Ajuntament.





















III Mataró camina per l’Alzheimer 2010



Enguany és la tercera convocatòria, us animo a fer-la perquè és una ruta que està molt bé.

Us passo el full d'inscripció i també la seva pàgina web per informar-vos.

Som-hi!!

29/8/10

Festa Andalusa a Cirera








Aquesta tarda, cap al tard, he anat a treure el cap a les Festes de Cirera. Quina gentada! És ben cert que mouen gent però també ho és que tenen un equip humà treballant-hi impressionant. Moltes "casaques verdes" perquè tot surti bé i la gent estigui contenta. Professionals!
Van actuar la gent de la Casa de Andalucía en Mataró i, més tard, la María de la Colina.
Ambientàs !

Trobada motarra i paella solidària pel Pakistan, a Cerdanyola




















Segons vaig anunciar fa uns dies, aquest matí s'ha celebrat la trobada organitzada pel Moto Grup Diversos.
No se quantes motos hi havia però, moltes i molt bon ambient. La passejada, fins a Argentona, Parpers, Dosrius i altre vegada a la Plaça de Cerdanyola ha anat perfecte i sense incidents.
Després, arròs popular en benefici dels damnificats del Pakistan, organitzada per l'Associació de veïns de Cerdanyola i amb la col·laboració dels nouscatalans.cat, en aquest cas pels Joves, amb en Hasan al capdavant. Han recollit 525 euros que aniran per a comprar medicaments.
Cap a mig dia, ens van acompanyar també l'Angel Colom i l'Erik Bertran, apart d'alguns membres de la comunicat Pakistanesa catalana.


Sopar de Serenata, amb els amics del Carrer Sant Ramon




Ahir vaig acompanyar als amics del carrer de Sant Ramon en el sopar de cada any, amb motiu de la Serenata. Vaig fer poques fotos perquè xerrant i ballant no me'n vaig adonar, i això que vaig marxar-ne ben de matinada ;-))
Va haver-hi sopar, tant preparat sota tiquet com de molts veïns que van preferir el fet a casa, castell de focs, traca i regals per la canalla i, sobretot, molt de ball. Quina marxa, Mare de Déu, que porten els del Carrer Sant Ramon.
Que per molts anys !

28/8/10

28 d'agost de 1985. Ara fa 25 anys de la primera ascensió catalana a l'Everest

L'Everest des del Tibet

Oscar Cadiach al cim de l'Everest

Toni Sors, Oscar Cadiach i Carles Vallès celebren haver fet cim.


Per mi, les muntanyes tenen alguna cosa sobrenatural que m'excita alhora que em dona pau. No se com explicar-ho perquè sembla esquizofrènic, però és el que sento. Cap nit abans de fer muntanya he pogut dormir bé mai, i no he fet res d'espectacular. Només Pirineu i, per tant, ni hi entenc ni en soc cap expert ni en puc parlar. O sigui que aquest post només expressa la meva admiració per tothom que s'estima la muntanya i per aquests gegants que saben fer realitat els seus somnis.
Avui m'hagués agradat poder intentar l'Aneto dins el marc de la commemoració d'aquests 25 anys de la primera ascensió catalana a l'Everest, però primer és la obligació que la devoció !
Serveix també d'homenatge a tots els mataronins morts per practicar aquesta passió, i en aquest cas especial, a qui va ser un dels tres catalans que va coronar el 1985 la muntanya més alta de la terra: Antoni Sors ,nascut a Sant Vicent de Montalt i mataroní d'adopció per casament, malauradament desaparegut en aquell fatídic allau (*) del 1987 al Lhotse Shar amb els mataronins Sergi Escalera, Francisco Porras i Antonio Quiñones.

Inauguració de la Festa Popular de Cirera i bona música







Amb el títol de "Cirera trepitja fort" de Sebastián Cerdá Villa, tenim el cartell guanyador d'aquest any 2010 i emmarca la, segons diu la brigada municipal, segona gran festa de Mataró (després de Les Santes)
Ahir a la tarda, a les vuit, vam acompanyat la Comissió en la inauguració oficial de la festa, enguanya la Plaça Antonio Machado, per la concentració d'actes que ocuparan tant l'escola com la Plaça durant tot el cap de setmana amb un programa molt extens.
No m'hi vaig poder estar més perquè, després, m'havien convidat a fer de pregoner de la Serenata del carrer Sant Ramon però, de veritat, que val la pena el programa que fan i que any rera any, aplega multituds i no només del propi barri sinó de tot Mataró, per la qualitat dels actes i per la manera com s'hi bolca la comissió festiva.
A la nit, hi havia el Cirera Rock i me'n penedeixo (*) de no haver-hi pogut anar en acabar les havaneres del carrer Sant Ramon. 3 grups de Mataró i 3 de Barcelona van ser els encarregats de fer gaudir a la gent. Els guanyadors: The pink elephants, de Barcelona.



(*) Me'n penedeixo perquè no havia vist quins Grups hi tocaven i ara veig que entre ells hi havia el Mataroní CROSS on hi toca en "Valen", un vell amic meu que mai m'avisa quan toca -ho fa expressament ;-)) - i com que les havaneres van acabar tard i hi havia motius familiars, vaig tornar a casa perdent-me, una vegada més, de veure'ls evolucionar artísticament (encara que tampoc puc estar segur de que ell hi hagi participat aquesta nit)
Mireu si no ho fan bé ! Escolteu-los i no us defraudaran.

Els altres grups de Mataró, que hi han participat, són el Hardy Abby i el Bellaco, de qui no he trobat espai web i, per tant no puc jutjar encara que ben segur que ho fan prou bé. La música en viu Mataronina és un filó per a explotar amb cada dia millor música.

27/8/10

Avui he fet el pregó de la Serenata del Carrer Sant Ramon 2010








He deixat programat aquest post, per tal de que a la mateixa hora de que l'estigui fent, es publiqui.

Aquest és el pregó:

27 d’agost de 2010. Pregó Serenata del Carrer de Sant Ramon.

Bona nit a tothom. És de consuetud, en començar, agrair l’honor que se’m fa –en nom de Convergència i Unió- de ser el pregoner d’aquesta cent quaranta-cinquena Serenata del vostre carrer de Sant Ramon.

Seré breu perquè estic segur que no heu vingut a escoltar a cap polític i espereu les Havaneres, però tampoc trencarem la tradició i intentaré fer-ho tant bé com sàpiga. Tot i que ja fa quatre anys que estic en primera línia política local, us ben asseguro que he passat algun nervi des que en Gallemí em va venir a convidar.

Primer vaig pensar que quedaria molt erudit dissertar sobre els fets de Sant Ramon nonat al nord d’Àfrica com a Mercedari redimint i alliberant captius o confortant cristians i fins i tot convertint algun mahometà. També vaig pensar mirar d’entretenir-vos parlant d’història d’aquest carrer, del de Pasqual Madoz, el de Mitja Galta, o de les mateixes Serenates de Mataró però ... com que sembla que això ja ho sabeu tots i a més us ho han explicat cada any, doncs ho he aparcat. Ara tinc un dossier importantíssim sobre el tema !

Al final, he preferit filosofar sobre el sentit mateix d’aquesta festa i dels valors implícits que hi hem de saber buscar i trobar. De vegades, pel fet mateix de perdre’ns en la frivolitat superficial d’una festa més, ens hem oblidat del fons veritable que representa l’esperit de la Serenata.

Perquè, fixeu-vos: no és cert que després de la família i els amics, és en el veïnatge on hi trobem el sentit més proper de la solidaritat ? Avui, afortunadament, les distàncies se’ns han escurçat i la capacitat de les administracions públiques de solucionar problemes ha crescut molt, fins i tot fins a semblar que ja no calien certs comportaments familiars o de bon veïnatge (greu error al meu entendre). Tinc la sensació de que, havent avançat molt, també hem perdut alguna cosa d’aquella fraternitat entre veïns. Anar pel carre, ser saludat i correspondre és motiu d’alegria constant: bon dia ! bon vespre ! Passi-ho bé ! ...

Conèixer els veïns ens aporta seguretat i confiança. Hi ha molta saviesa popular darrera el veïnatge. Per exemple i tot i que jo no en vaig fer cabal, de petit sentia allò de “si vols estar ben casat, casa’t al mateix veïnat”. Però n’hi ha molts més com ara “Qui te la teulada de vidre, no tira pedres a la del veïnat”, “si vols saber quin tipus de persona és, espera a que s’enfadi amb els veïns”, “bones tanques fan bons veïns”, “més val un bon veí que un amic llunyà” . Si us els escolteu bé, veureu que ancestralment s’ha donat al veïnatge un valor intrínsec a reconèixer i, si cal, com que fa modern en reivindicaré una versió actualitzada que en direm “Serenates 2.0”. Més encara! Estic convençut que fomentant-les, insuflaríem a casa nostra un guariment contra molts mals d’avui com són la soledat o l’egoisme.

Probablement des del moment de l’aparició de la Televisió que va abatre molt la conversa familiar, no havíem rebut cap altre impacte tant important com el dels darrers anys: els ordinadors i els mòbils ens connecten a internet amb tot el món i n’hi ha molts que no saben o sabem viure sense blog, Messenger, Twitter, Facebook, skype, o d’altres, perquè ens aporten relació social, informació i sobretot, comunicació immediata. Sense anar més lluny, aquest pregó estarà pujant, automàticament, a internet des del meu blog perquè així l’he programat per aquesta hora. Ben segur que més d’un dels presents en farà –si no ha fet ja- alguna fotografia o comentari que pujarà també a les xarxes socials. Des d’allà, qualsevol amic o amiga, des de qualsevol punt del planeta, se’n recordarà de la Serenata del carrer Sant Ramon de Mataró perquè l’imatge li hi transportarà i permetrà fins i tot iniciar una conversa a base de missatges d’anada i tornada que poden durar dies i dies i enganxar a més i més gent. Així, retrobar amistats des del núvol és fa molt senzill, i difondre’n tot tipus d’informació és l’esport mundial més de moda (llàstima que normalment es fa assegut).

I ara pensareu ... on vol arribar aquest en Mora amb això de les Serenates 2.0 ... ? Doncs al fet de que hi ha alguna cosa que falla quan aprofitem tant bé la capacitat de relació que ens donen les noves tecnologies i, en canvi, potser hi ha cada vegada més desconeguts entre els nostres veïns més propers, que tot i no ser el cas del carrer de Sant Ramon, sí que ho és si parlem en general.

Per tant, i no voldria posar-me transcendental ... sobretot perquè ara comença una festa que precisament va en la línia que esmento, el que hem de pensar és que, d’alguna manera, fa 145 anys o més, amics i amigues del Carrer Sant Ramon i rodalies, ja us vau connectar a la vella autopista de la informació: era el carrer 1.0 !!! i allà vau encetar aquesta nova via de relació. Als joves els haurem d’explicar que la Serenata és la precursora de les xarxes socials, i als més grans doncs, que no s’atabalin amb això d’internet perquè al final, és com una Serenata però a tot hora i amb l’inconvenient de que no pots fer ni el gelat, ni la cervesa ni, molt menys, tocar cuixa o ballar perquè, el carrer, més que a internet, és el punt on retrobar vells coneguts, fer noves relacions, compartir experiències i vivències, desfer mals entesos, i on perquè no? enamorar-se bojament de l’hereu o la pubilla dels veïns gravant per sempre el record el primer petó.

Sapigueu que m’enorgulleixo de com manteniu aquesta tradició i la nostra identitat en forma de Serenata perquè també així es fa Mataró i, també així es fa Catalunya. Que mai us falti l’empenta ni la il·lusió. Si donar fa més feliç que rebre, en aquest carrer hi ha molta felicitat perquè s’ha fet i es continuarà fent, molta Serenata !

I acabo, apart d’agraint la paciència per escoltar-me, fent un reconeixement a la feina de tots els que la feu possible perquè tot just acabada la de l’any passat ja esteu pensant en què fareu el vinent. I recordar, com heu fet vosaltres en el programa, a dos col·laboradors incansables de la Serenata, persones que malauradament ens han deixat recentment: en Ventura Blanch i en Miquel Batlle, amic, de qui permeteu-me que manllevi la poesia que va escriure l’any passat per la ocasió:

Sant Ramon Nonat

Patró d’aquest veïnat

per la vostra gran bondat

ompliu les vostres llars

en pau, amor i felicitat.

Que per molts anys conserveu i traspasseu la Serenata!

Visca la Serenata del Carrer Sant Ramon, visca Mataró i Visca Catalunya !

Joan Mora i Bosch

President de CiU a Mataró.


Links d'interès:



26/8/10

IIIa matinal motera, a Mataró. Diumenge 29 d'agost 2010, a les 9h.





El Moto Grup Diversos, ha organitzat la III matinal motera per diumenge vinent, al Parc de Cerdanyola, de Mataró. Trobada a les 9h del matí. Inscripcions allà mateix.

Després, l'Associació de veïns de Cerdanyola, i aprofitant la massiva assistència que s'hi espera, a les 14h organitzen una paella popular per a recollir fons per els damnificats del Pakistan.

Ràfegues!



Festa a Mataró. A Cirera, a Les Santes-Escorxador i Serenata del Carrer de Sant Ramon


Cartell d'aquest any.


A partir de divendres, i fins i tot d'avui mateix en algun cas, trobareu festa a Cirera, Les Santes-Escorxador i la Serenata del carrer de Sant Ramon.


En el cas del Carrer de Sant Ramon, m'han convidat a fer el pregó. Serà el primer de la meva vida ! Espero que els agradi. Serà demà divendres a 3/4 d'onze de la nit.

19/8/10

Tragèdia al Pakistan.



Ahir, a la tarda, vam estar a la Plaça de Santa Anna, amb la carpa habitual, recollint fons per els damnificats del Pakistan i, sobretot, conscienciant a la gent de la necessitat.

Va ser un bonic gest. Ara cal continuïtat. Al món hi ha mil causes que valen la pena, a casa nostra també. Ara és Pakistan qui te una crisi humanitària sense precedents. Pensar-hi i actuar ens obrirà una mica la pell morta que moltes vegades se'ns fa, de veure tant d'engany i dirigent barrut en la política.


18/8/10

Isards al Forcau

A dalt de la Portella, ja tornant.
Primeres fotos arribant als Plans del Calm Agre (es veuen les ombres allargades)
El ramat gran, al fons, a l'altre costat del Forcau.



Aquí el ramat ja ha travessat el torrent i l'estem fotografiant



Un que s'ha quedat enrrere o ha deixat el ramat.
Pujant cap a la Portella
Vaca de la família dels trencalossos.
Ens hem fet un tip de riure veient el vedellet corrent amunt i avall. Sembla que érem els primers humans que havia vist ;-))




Pujant a la Portella, mirant enrrere.


Aquest matí, amb en Vila, hem anat a mirar de trobar els Isards per poder tenir bones fotografies per un article que ha de fer. Ens hem llevat d'hora i a quarts de vuit ja començàvem a caminar. En teoria havíem de fer pocs quilòmetres i així ha estat. De l'estació en direcció a la Portella i a la dreta cap a Coma Ermada però tombant a l'esquerra cap al Forcau (Torrent de les Forques). Allà ja els hem vist davant nostre i ens hi hem anat acostant, deixant-nos caure primer i tornant amunt després, seguint-los i donant-los tranquil·litat perquè no fugissin. Per les fotos veureu que hi ha un ramat amb més de 150 isards i, encara, ens en ha quedat un de molt nombrós més a la dreta.
Un cop fetes, ens hem deixat caure cap al Pla de Mantent i després cap a l'esquerra al Pla de la portella fins trobar el torrent que puja de Mantet.
Des d'allà, amunt cap a la Portella.
Ni un rovelló, encara.