31/7/09

Les Santes 09, èxit de participació

El parèntesi polític per Les Santes, una de les més grans i participades festes majors de Catalunya ja ha acabat. Queden enrere els concerts multitudinaris, els castells a la plaça de Santa Anna, les passejades de les comparses amb el foc i el soroll dels petards. Infants i grans hem gaudit de gairebé una setmana molt intensa, tot i que alguns actes s’han deixat de fer o se’n hagi modificat el format a causa de la crisi la festa ha estat esplèndida.

Com sempre, Les Santes han fet que Mataró fos el destí de molts joves, o no tant joves, i això s’ha de mantenir durant tot l’any, organitzant nous esdeveniments que ens facin atractius. Ara vindran les vacances, però, ni que sigui a un ritme inferior, continuarem treballant per a la ciutat.
.

19/7/09

48è aniversari de la Penya Barcelonista de Mataró






Avui, amb motiu d’aquest 48è aniversari de la Penya Barcelonista de Mataró hem estat a Santa Maria fent una ofrena floral a la Mare de Déu de Montserrat.
Després, hem tingut un dinar de germanor per acabar de celebrar-ho. Festa grossa, i la constatació de que el Barça és molt més que un club.

Ai Ai Ai, Los Chichos i Delincuentes ! Tot al Cruïlla 2009



Des que me’n vaig assabentar que venien que ja vaig comprar les entrades. M’agrada la rumba catalana i la que no ho és. Des de fa molts anys, vaig aprendre a escoltar les lletres i el fons que hi ha darrera de cadascuna. Sentir-les cantar amb sentiment hi fa la resta. Sempre dic que la música que surt de l’ànima m’emociona i, tot i que Los Chichos son molt comercials (i més en un concert així) ahir em vaig treure una espineta que tenia clavada de fa 25 anys! Com aguanta aquesta gent !
Encara no havia pogut trepitjar l’Espai Arquera però ja sabia que havia quedat força bé. Ahir ho vaig comprovar i s’ha de felicitar la feina feta pels organitzadors.
El concert va estar molt bé i des de les deu del vespre amb els Ai Ai Ai, i fins que van acabar els Chichos a quarts de dues no vaig parar. Delincuentes, tot i que prometien, van arribar massa tard i tenia “l’entorn” cansat. Vaig marxar-ne amb pena (ara resulta que he deixat un compte pendent amb aquests)i vam anar a matar la set al carrer de Cuba.

18/7/09

Trobada amb l’Associació cultural Amistat



Al matí, a Cerdanyola, ens hem trobat amb la junta de l’Associació cultural Amistat, que presideix Mostafa El Kaderi. Ens ha acompanyat l’Àngel Colom, l’Èric Bertran, en Xavier Cos i en Quim Fernàndez.
Xerrada interessant sobre la Casa Gran del Catalanisme, Els Nous Catalans, els Nous Catalans Joves i, sobretot, buscant escoltar les seves reflexions i conèixer-los millor per poder treballar junts.
Una nació forta també es mesura per la seva capacitat d’integració. Mai els intents d’assimilació han portat a una societat veritablement lliure. Catalunya sempre ha estat terra d’acollida i hem de lluitar per integrar tothom i garantir-ne la convivència real. Això no vol dir renunciar a la nostra pròpia cultura ni identitat. Al contrari, si sabem obrir-nos, de mica en mica, aconseguirem que la gran majoria de nous catalans ens entenguin, respectin i uneixin. Amb una actitud oberta se sentiran orgullosos d’arrelar a casa nostra i, per tant, també sabran defensar la nostra nació i els nostres interessos perquè també seran els seus. Demanar que renunciïn ells a les seves arrels no és ni lògic ni raonable. El nostre País ha de donar-los la oportunitat de sentir-se un més.La Casa Gran, també és això. A Convergència no sabem treballar d’altre manera.

17/7/09

Miquel Sala al Museu Arxiu, Més col·lecció Bassat a Can Palauet, Festa Camí de la Serra i assaig general Capgrossos











Aquest vespre, entre les set i les onze he estat a tots aquests llocs. Cada setmana, quan preparem l’agenda, mirem de distribuir-nos el millor possible en funció de mirar d’arribar a tot arreu i, de vegades, sembla que volem ser massa optimistes. En el cas d’avui, ho hem aconseguit.
A les vuit volia ser al Museu Arxiu per ser present a la inauguració de l’exposició homenatge a Miquel Sala “Visions de Mataró” i que us recomano. Com l’exemple que us deixo, de la Via Europa, veureu com ha canviat Mataró. Hi ha les fotografies del propi Miquel reflectint els canvis de la Ciutat comparant els anys 80 i mitjans dels 90 i, s’hi ha afegit una fotografia actual, malauradament no d’ell (per la seva desaparició recent).
Després a Can Palauet, he estat present a la inauguració de l’exposició “Figures dels anys 70. Col·lecció Bassat 2”, amb quadres d’artistes com Eduard Arranz-Bravo, Francesc Artigau, Rafael Bartolozzi, Gerard Sala, Xavier Serra de Rivera i Miquel Vilà.
I corrent cap al Camí de la Serra per ser al tret de sortida de la Festa del Camí de la Serra on han presentat la nova “figura” El Serranet. Durant uns moments, com que la figura estava tapada i no ho sabíem, hi ha hagut moments de confusió perquè el Regidor Teixidor (ERC) semblava que es passejava amb un mocador del “Toro d’Osborne”. Sort que finalment ho hem aclarit ;-)
Després, cap a la Plaça de Santa Anna on els Capgrossos feien l’assaig obert tot preparant la diada de Santes del diumenge 26. A les fotos surto molt seriós però és que, a aquella hora, hi havia molta gent que estava de xerrameca i les “broncas” de la direcció d’operacions eixordaven. Jo, calladet que estàs més guapo, mantenia el posat seriós i com que no hi tinc gaire traça mirava d’estar-me quiet on se’m manava. Al final, en algun intent, he llepat de valent. Noi! Ja se sap que això de fer castells no és com pasturar ... I ep! bon ambient eh! M’ha semblat que això de “fotre” quatre crits a la tropa deu ser més habitual del que sembla en aquest mon. M’ho he passat bé.

Debat dels 2 anys de mandat a Televisió de Mataró. TVM.





Ahir vaig ser a TVM, al Pantalla Oberta amb en Pep Andreu. Això vol dir debat en directe, començar tard i acabar l’endemà!
M’hi vaig sentir còmode durant tot el debat tot i que sempre, quan acabo, sento i penso que m’he deixat moltes coses i que hauria pogut dir això i allò, etc etc. Com em diuen sempre, soc massa exigent, fins i tot amb mi mateix.
No se què us haurà semblat? En Fernández, ha fet un post però ell és de la casa!
Per exemple, me’n vaig oblidar de parlar de lo bruta que tenim la Ciutat en relació al tema dels graffitis i la gran diferència d’actitud que hi tenim CiU en vers el tripartit local o, tampoc vaig parlar del fet recent on el govern ha declarat “PRESCINDIBLE” l’actual estació de tren.
Ja se sap que no es pot parlar de tot (i jo tinc massa tendència a intentar-ho) però sí que vaig tenir la sensació de que ens vam allargar i, en alguns moments, va haver-hi un debat filosòfic de nivell estratosfèric durant el qual no se pas si el zapping no devia fer el seu efecte.
I com diuen a Can TVM, com que temps és l’únic que els sobra, doncs barra lliure! I vam acabar a les tantes ;-) com sempre.

Per molts anys, Nova Aliança Mataronina!









Ahir al vespre vaig ser convidat per la Nova Aliança, com a representant de CiU, al sopar commemoratiu del centenari. Va ser un sopar molt emotiu, on es va evocar l’història de les dues entitats que un dia van decidir anar juntes i constituir el que avui és la Nova Aliança. Parlo de l’Aliança Mataronina i la Nova Herència Mataronina.
Acte emotiu, com he dit, on els parlaments del President de l’entitat, Sr. Manuel Puigvert va est molt bé i el President de les Mútues catalanes també. L’Alcalde, que va cloure l’acte, també va estar bé.
Potser el que va estar fora de joc per marejar fins embolicar-se una mica forçant el discurs per col·locar la cunya propagandística sobre l’acord de finançament va ser el Sr. Jordi Pericàs (Secretari de Política Financera, Comerç i Consum).
En definitiva però, un acte excel·lent, ben programat, ben preparat i millor executat on es van notar en tot moment les atencions del Gerent Joan M. Calleja, així com el suport institucional de la Caixa Laietana encapçalada pel el seu President, el Sr. Jaume Boter de Palau.
Amb les Laietanes de postres, un clauer de record obra d’en Perecoll i un final de festa apoteòsic de la Maria Rovira i el seu grup TRANSIT DANSA que ens va oferir una coreografia ad hoc que va anomenar “Bellesa matemàtica” i que vuit ballarins magnífics es van encarregar d’escenificar van cloure la festa que havia començat dies enrere amb la festa al carrer, a la Plaça de Santa Anna i amb el que tanta i tanta gent, de totes les edats, va poder-hi gaudir.
I acabo com he començat, per molts anys Nova Aliança ! Moltes gràcies en nom de tots els mataronins i mataronines a qui, des de 1909 feu costat.

14/7/09

La estació de rodalies de Mataró de tota la vida NO ÉS PRESCINDIBLE !



Avui hem hagut de sortir a alertar sobre el fet consumat amb que, el govern de la Ciutat de Mataró, ha al·legat que la estació actual de tren NO ÉS IMPRESCINDIBLE. Aquesta afirmació en les al·legacions que s’han presentat davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la GENCAT ens sembla, signat pel regidor d’urbanisme de Mataró, una mostra de debilitat monumental ja que significa l’obrir la porta a que, algun dia, altres administracions decideixin eliminar-la basant-se en que els propis governants mataronins han dit que “no és imprescindible”. Per tant CiU presentarem una proposta, al Ple, per tal de que tots els Grups polítics es posicionin davant d’aquesta afirmació que, a la nostra manera d’entendre, no reflexa el sentiment de la majoria de la Ciutat ni molt probablement, s’ha meditat prou. Des de CiU, la volem soterrada, amb les noves quatres estacions possibles (Pla d’en Boet, Cerdanyola, Parc Central i Rocafonda) però no volem que el fet que durant molts anys han patit els ciutadans i ciutadanes que viuen a la part alta de la Ciutat (distancia a la estació) es repeteixi en el futur amb els ciutadans que avui viuen a la part baixa (Centre, Eixample, Havana).

A més, i tant important com l’anterior, hi ha la potencialitat que un traçat circular a la Ciutat te en permetre recuperar en el futur els trens semi-directes en convivència amb la connexió pràcticament a la línia metropolitana de Barcelona.

Mataró és la Gran Porta Nord de Barcelona i no ens podem permetre anar enrere. Recordem que ja hem perdut el tren directe a l’aeroport i hem de lluitar per millorar el transport públic i els serveis ferroviaris però no podem anar a menys.

Hem aprofitat també, per recordar el fet de que ja fa uns mesos, vam presentar les nostres pròpies al·legacions a la línia orbital demanant que s’estudiés la proposta de fer passar sortir la línia per la carretera de mata fins a resseguir els laterals de l’autopista i situar els tallers darrer del turó d’Onofre Arnau, de forma que quedin allunyats de la Ciutat. Tallers que, evidentment, haurien de substituir els actuals a primera línia de mar.





13/7/09

Recoder, 10 anys d’Alcaldia.



He volgut anar a treure el nas a Sant Cugat, al sopar (400 persones) que en Lluís ha organitzat per celebrar els 10 anys d’Alcalde. S’ha de reconèixer que Sant Cugat, com tantes altres Ciutats de Catalunya, també ha fet un canvi gran. Potser el que més em fa pensar cada vegada que parlo amb ell i el seu entorn, és la gran similitud que hi ha amb Mataró. Em direu que no però jo estic convençut que sí. Nosaltres som la porta nord de la Gran Barcelona i una Ciutat amb molta història i vida pròpia. Tenim coses que no te Sant Cugat com és el Mar. Ells tenen molt espai i, per tant, hi ha pogut ubicar empreses però, nosaltres, si ho sabem fer bé i treballem propostes com la de l’Agencia per el Redesenvolupament , també ho podrem fer. És qüestió de voluntat i creure-s’ho !

GMVC - Grup de Muntanya Vall de Camprodon. Activitats juliol i agost 2009


Ja tenim calendari d'activitats i n'hi ha per tots els gustos:




------------------------------------
* Excursionisme: Volta al Circ d'Ulldeter i Morens: Dissabte 25-07-2009
Aniversari de la inauguració del xalet refugi d’Ulldeter:
50 aniversari del nou i 100 aniversari del vell.

Corba nº8 - Vallter2000 - Portella de Mantet- Pic de la Dona - Bastiments
- Gra de Fajol - Pas de l'Isard - Refugi d'Ulldeter.

Llargada: 12,3 km Desnivell 1120m Temps estimat: 5 hores.

Desplaçament amb cotxes particulars.

Sortida: Estació d'autobusos de Camprodon Hora: 7:00 h
Nota JMB: Fantàstica pels valents. Inoblidable.

------------------------------------
* Excursionisme: Capçalera de la Vall de Bacivers : Diumenge 02-08-2009
Vallter2000 - Porella de Mantet - Pic de la Dona - Jaça dels Burros -
Vall de Bacivers - Estany de Bacivers - Coll de la Geganta - Pla de
la Regalessia - Font de la Perdiu - Vallter.

Llargada: 10 km Desnivell: 850m Temps previst: 4 hores.

Desplaçament amb cotxes particulars.

Sortida: Estació d'autobusos de Camprodon Hora: 7:00 h
Nota JMB: Preciosa. Si podem arribar a l'estany, és un paradís a tocar del cel.

------------------------------------
* Excursionisme: Ulldeter - Núria : Diumenge 09-08-2009
Clàssica travessa a Núria des de Ulldeter.

Llargada: 13,3km Desnivell: 925m Temps estimat: 4 hores.

Transport col·lectiu amb autocar fins a Ulldeter i recollida a Ribes.
Cal inscripcions a Esports Vivac i esports Nabes.
El bitllet del cremallera fins a Ribes NO està inclós.

Sortida: Estació d'autobusos de Camprodon Hora: 6:30 h
Nota JMB: Veure el meu post linkat a sobre.

------------------------------------
* Excursionisme: Volta al Costabona : Diumenge 16-08-2009
Roques d'en Mercer - Coll de Pal - Barraca de la Coma del Tec -
Coll de l'Ollat - Pista de les mines - Barraca de les mines -
Roques d'en Mercer.

Llargada: 15,5km Desnivell: 855m Temps estimat: 5 hores.

Desplaçament amb cotxes particulars fins a les Roques d'en Mercer.
Nota JMB: Aquesta és molt maca i l'única dificultat és la pista de les mines amb el sol a l'esquena.

Sortida: Estació d'autobusos de Camprodon Hora: 7:00 h
------------------------------------
* Excursionisme: Travessa a Toès : Diumenge 23-08-2009

Llargada: 18,3km Desnivell: pujada 420m - baixada 1720m.
Temps estimat: 6 hores.

Transport col·lectiu amb autocar fins a Valldeter i recollida a Toès.
Cal inscripcions a Esports Vivac i esports Nabes.

Sortida: Estació d'autobusos de Camprodon Hora: 6:00 h
Nota JMB: Un 10 sobre 10. Veure el meu post linkat a sobre. Per gravar a la memòria dels nois i nòies petits (a partir de quan ja caminen hores ...). Se'n recordaran tota la vida com una gran aventura.

------------------------------------
* Excursionisme: Coma de Vaca - Queralbs : Diumenge 30-08-2009
Ulldeter - Coll de la Marrana - Coma de Vaca - Queralbs.

Llargada: 16,5km Desnivell: pujada 600m - baixada 1600m.
Temps estimat: 5h:30'.

Transport col·lectiu amb autocar fins a Valldeter i recollida a Queralbs.
Cal inscripcions a Esports Vivac i esports Nabes.

Sortida: Estació d'autobusos de Camprodon Hora: 6:30 h
Nota JMB: Vall preciosa.

------------------------------------

Per a més informació visiteu el nostre lloc web:
http://www.muntanyavalldecamprodon.org/


Nota JMB:
No se pk faig notes si totes m'agraden.
Tenim un País magnífic. Als que us agradi la natura i esteu mínimament preparats, després d'aquestes sortides hi quedareu units per sempre.
Quin País !!!

12/7/09

Zapatero, els has ben entabanat.



S’ha de reconèixer una cosa: la política catalana està arribant a límits de vodevil.
Ja tindrem temps d’anar estudiant el “nou finançament” ja que ara per ara, només estic intentant agafar-me fort a terra per no sortir volant amb la eufòria mediàtica tripartita i la seva venda del “millor finançament de la història”. Només faltaria que no fos així. Qualsevol avanç és un avanç!
D’entrada, diré que estic content de que, per fi, tinguem quelcom. Això ja és un pas. El resultat ja es veurà d’aquí uns anys i les expectatives les analitzarem bé quan tinguem dades clares, els propers dies.
Ara per ara només sabem que CiU érem molt dolents negociant i el tripartit és molt bo -això diuen els del tpt contínuament aquesta tarda-. Bé, si finalment fos així, a mi ja m’està bé perquè el que compta és el País i no els partits.
El que passa és que si la calculadora d’ERC (no pas la de tots) dona una xifra que no sabem d’on surt (la ministra Salgado ja ha sortit a dir que no es compromet amb les xifres anunciades per la generalitat) i a IC li és igual el que surti i només dient que CiU som el dimoni gros ja és feliç, el que passa –dic- és que amb amics així, als socialistes no els es gens difícil intentar presentar-se com els grans salvadors. S’ha de tenir estómac ! Si ni han estat capaços de defensar l’estatut segons ells rebaixat per en Mas amb el pacte amb en Zapatero! Si fa un any van acceptar renunciar a la bilateralitat que permetia l’Estatut per entrar al vesper general ! Això és un finançament just? Si només el dèficit d’aquest any 2008 de la Generalitat serà d’uns 4.800 milions? 1000 menys que la xifra que diun en podria sortir del nou finançament d’aquí 4 anys! Si tothom estava d'acord que el que aportava l'Estatut eren aproximadament uns 5.600.
Els números no em quadren per enlloc i no em deixo entabanar. Això sí, les conseqüències les patiré exactament igual com tots els que vivim a Catalunya.

Tindrem un nou finançament, sí, però haurem de continuar lluitant i denunciar que l’Estat no compleix amb els seus compromisos amb Catalunya. Fins quan continuarem aguantant aquesta farsa ? Una cosa és acceptar el que “et donin” i l’altre vendre-ho a la teva gent com un gran negoci. El primer potser és l’únic que podeu o sabeu fer a hores d’ara però lo segon és ignominiós. Política a banda, això és enganyar a la gent.
Aquest vespre, des de la bodeguilla, deuen celebrar que ens han tornat a enredar però que quedi clar, a tots no.
Sempre hem fet costat al govern en la negociació. Si alguna cosa hem fet ha estat recolzar al govern per reclamar el que Catalunya va pactar no sense esforç ni patiments. Reclamar, en definitiva, el compliment d’un Estatut que es va fer, principalment, per resoldre d’una vegada el greuge del dèficit fiscal. No només per aquest tema però sí en gran part. Ara, avui, queda clar que els que ens han estat refregant per la cara el pacte Mas/Zapatero s’han plegat i no han sabut defensar ni tant sols aquests pacte.
Amics i amigues. Ja sabem que no hi ha res a fer. De fet, ja ho sabíem. Ho hem sabut els darrers 300 anys. Continuarem treballant per resoldre-ho però està clar que el País necessita una força que aglutini una majoria important i constant (en totes les eleccions) en un sol sentit. Mentre el País continuï votant el que vota ens trobarem així. Em refereixo als 25 diputats del PSC contra, per exemple, els 10 de CiU en el Congreso de Diputados. Jo soc un demòcrata convençut i penso que tenim el que volem/votem. L’exemple d’avui hauria de servir perquè el País entengui que mentre voti forces d’obediència estatal, o forces que encara no tinguin clar aquest eix primordial, Catalunya mai podrà reclamar amb garanties el que és nostre i que no és res més que gestionar la nostra pròpia cartera i el nostre futur. Tant senzill com això. Una nació ho pot perdre tot menys el respecte que qui la vol asimilar i tinc la sensació de que nosaltres estem a punt de perdre'l si no és que l'hem perdut ja.



Nota: El títol pertany a la sèrie “Zapatero no ens entabanis més”

Aquí us deixo la compareixença, d’aquesta tarda, d’en Felip Puig i la Joana Ortega:
“En fem una valoració negativa i clarament preocupant. No acceptem aquest pacte vergonyant que incompleix l’Estatut i insuficient que no permetrà als ciutadans de Catalunya superar la crisi econòmica. Rodríguez Zapatero i el Govern del PSOE han dinamitat l’Estatut”. Amb aquesta contundència, el secretari general adjunt de Convergència i diputat de CiU, Felip Puig, reaccionava a l’acord que sobre matèria de finançament han arribat aquest matí l’Executiu central i el Govern de la Generalitat.
En la roda de premsa que Puig ha protagonitzat juntament amb la diputada de CiU i vicepresidenta portaveu d’Unió Democràtica, Joana Ortega, han afirmat que el pacte “és molt pitjor del que ens pensàvem”. Segons els dirigents nacionalistes, el que avui s’ha acceptat “és el mateix model que en Solbes va presentar el mes de desembre i que el Govern Català va rebutjar”.
Tots dos s’han preguntat “Què ha canviat?” perquè avui l’Executiu de Montilla hagi acceptat “un acord de renúncies” i que comporta que el “model de finançament pactat amb el nou Estatut desaparegui”. “No compleix l’Estatut i no es té en compte la voluntat del poble de Catalunya”. Aquest és un acord que “dinamita l’Estatut, hipoteca el país i no ens permetrà resoldre els greus problemes de finançament”, ha sentenciat Felip Puig.
I és per aquest motiu que el diputat nacionalista ha retret al PSC, ERC i ICV que siguin “còmplices d’una cerimònia d’obscurantisme, de confusió i d’engany. No es compleix ni el calendari, ni el model, ni la xifra, ni la cistella d’impostos”.
Però l’anàlisi ha anat més enllà. Per a ell, “si Catalunya accepta aquest pacte imposat, el Govern estarà fent la feina bruta al Tribunal Constitucional”. Serà el mateix Govern de la Generalitat qui incompleixi l’Estatut.
I això no agrada gens a la federació nacionalista que s’ha reafirmat, una vegada més a “ser bel·ligerants en fer complir” la llei catalana, tal i com ha dit Joana Ortega. “Com afrontarem la sentència del Tribunal Constitucional si, des d’aquí, es permet que s’incompleixi el nou Estatut”.

Montilla es posa en contacte amb Mas quan tot està dat i beneït
Els dos polítics nacionalistes han aprofitat per posar de manifest un nou incompliment del President Montilla. Han recordat que a l’inici de la negociació, el mandatari català es va comprometre amb Mas a donar-li a conèixer la xifra i el pacte abans que aquest fos públic. “Montilla ha trucat a Mas 30 minuts abans de les sis de la tarda. Ha incomplert el seu compromís i ens ha informat quan tot el món ja ho sabia”.
I és que està clar que aquest és un pacte en el qual “s’ha primat més els interessos dels partits que no pas els interessos del país”. I creuen que aquest ha estat el motiu pel qual Esquerra també ha dit finalment que sí després “d’haver votat en contra de l’Estatut per considerar-lo insuficient en matèria de finançament. I ara han dit sí a un model de finançament que retalla en un 50% el que preveia l’Estatut”.
Finalment, Puig i Ortega han recordat que CiU tornarà a posar damunt la taula el model de finançament “si torna a la Generalitat un Govern nacionalista fort”. Així mateix, s’han compromès a lluitar per aguantar què “no es generi una onada entre l’opinió pública basada en l’engany”.

Festa popular Rocafonda, l’Esperança i Ciutat Jardí.

Poques coses com les festes populars fan tant per la integració de la gent que ha decidit venir a instal·lar-se entre nosaltres.

L’esforç de preparar un programa tant immens i variat te recompensa. Els neguits i mesos de feina tenen compensació quan es veu tanta varietat de gent participant-hi.
Divendres vaig ser al pregó que, juntament amb la presentació de la festa a càrrec de la Núria Ibran, va fer en Nieto remarcant precisament aquest factor.
Aquesta tarda he estat a la Ciutat Jardí escoltant el concert de banda de l’Agrupació Musical del Maresme. Molt bé.

Tots els mataronins hauríem de participar molt més en aquests esdeveniments i contribuir a demostrar als que hem anomenat nouvinguts que som una societat acollidora i tenim ganes de compartir espais i cultures. Demanar respecte per la cultura catalana, la d’acollida, ens serà així molt més fàcil.

Gràcies Núria i a tot el teu equip per aquest esforç.