Vallter - Calm Agre - Pla Sagalar - Coll de Mentet - Pic tres esteles - Mentet - Portella - Vallter
9 i 10 d'agost de 2008
Dissabte i diumenge, i com a una de les sortides d’estiu del Club, vam deixar els cotxes a l’estació de Vallter i vam fer cap a Mentet. La ruta va ser: camí de la Portella però agafant el trencant cap als Plans de Calm Agre i seguir-los fins a baixar cap al Pla Sagalar i el coll de Mentet. Començàvem a caminar a ¾ de 8 i érem allà abans de quarts d’una. Per això, vam decidir allargar la festa i fer el Pic de Tres Esteles. Des d’allà, es pot ben dir que és un balcó per divisar tot el pendent del Canigó per la cara de Sant Martí. Vam arribar a Mentet sobre les tres de la tarda. Apart dels molts Isards vistos, quan pràcticament arribàvem a Rojà (no s’hi arriba) vam veure enlairar també, un parell de voltors. 
Tot i que portàvem tenda vam contactar amb Chez Richard per veure si tindrien lloc per quedar-nos-hi. En realitat, tant o més que el dormir sobre un matalàs hi ha els àpats que prepara l’Angelina (esposa d’en Richard). Després explico però ara continuo amb la ruta.
Diumenge al matí, vam quedar a dos quarts de vuit per esmorzar per no fer matinar als de la casa i ja vam sortir que gairebé eren dos quarts de nou en direcció a la portella. Això sí que era fer tota la vall de Mentet!! Una vall preciosa on hi ha el refugi de l’Alemany (no guardat) i on havíem quedat amb un altre grup que només va sortir una matinal i van venir a trobar-nos el mateix dia des de Vallter. Aproximadament, a les 10 del matí ens vam trobar i vam fer un mos junts, abans d’emprendre la marxa. Per no fer tant camí pel sol vam fer pel costat del riu on hi vam trobar una Iurta (tenda estil mongol) preciosa. Llàstima que estava tancada i no la vam poder veure per dins. Tampoc ens hi vam parar massa i vam fer amunt. A les 12 ja érem a Vallter fent la cervesa. Com diu en Joan de “can Tresic”: sort que Deu ens va donar el blat per fer cervesa! Com a mínim, la que prens assedegat et sembla pròpia dels Deus. Això segur!
Ara torno a una petita ressenya de Mentet i l’amable família que ens va acollir a la seva Gîte d’Étape (refugi) Chez Richard. En Richard i l’Angelina són el matrimoni que ho van muntar fa molts anys. No hi són tot l’any, només de primavera a tardor però podeu estar ben segurs que hi estareu com a casa. Les habitacions són molt netes i els llits també. Podeu triar portar sac o no. Ella, l’Angelina, és la que cuina i ho fa com els àngels. Vam sopar una amanida de tomaca i ceba (collita dels pares d’ella de prop de Perpinyà), gallina i verdures (patata, nap, porros, ceba, pastanaga) al forn, crema catalana i pastís de pinya, tot regat vi de la casa (també propietat de la família). Tot això amb ells sopant a la taula amb nosaltres, més els pares de l’Angelina amb una germana del pare, tots junts fent-la petar remenant català-francès tot i que també s’hi barrejava una mica el castellà. Tot ho menàvem però la barreja era ben maca. Tots ells ho entenen tot ! Cal dir que l’Angelina parla un català perfecte. Mare aragonesa i pare català. El pare, tot sopant ens va explicar que és de Llissà de Munt i que, ell amb 8 anys i la seva germana amb 3, van creuar la frontera amb els seus pares cap a l’exili (1939). Se’ls veu una família molt unida on tots s’han fet un tip de pencar –i encara ho fan- però se’n han sortit orgullosament. 
L’esmorzar va ser una degustació de confitures també fetes per ells: de figa, de préssec, de kiwi, de taronja, de tomaca, de ... no se pas quantes n’hi havia !! Pa, mantega i cafè amb llet a discreció. Tot plegat, com per quedar-s’hi, o comprar-ne si no fos que ho has de carregar durant hores ... que potser tampoc seria tant quan abans feien l’estraperlo carregant 25kg de cafè, per exemple.
A fora, veureu que hi tenen cavalls, cabres, i gallines i el poblet està cada dia més arreglat. És molt petit hi ha, potser, entre 30 i 50 cases màxim.
En fi ... un plaer d’excursió !! i a quarts de quatre a dinar a casa amb la família.
Quin País !!!
Us deixo també una foto que hi havia a la Casa de la natura de Mentet, de la cabana dels Alemanys, del 1956.
Telèfon Chez Richard 0033 468 056 099 (tancat fins a l’u d’abril)
Us deixo també una foto que hi havia a la Casa de la natura de Mentet, de la cabana dels Alemanys, del 1956.
Telèfon Chez Richard 0033 468 056 099 (tancat fins a l’u d’abril)
... i moltes gràcies a la Pilar i en Joan, del Club, que van fer la volta en cotxe per evitar que els altres carreguéssim amb el menjar de dos dies, tenda, sac i roba de canvi. Encara que, al final, no ho vam fer servir, és just dir-ho perquè una organització així és el que fa gran el nostre club. Cal dir però, que en Joan va fer la tornada de diumenge amb nosaltres. Ets un geni de les ocurrències, Joan !
... i de política, la justa. Només perquè, de casualitat, venia gent del ram del periodisme: la Marta -canal Terrassa TV- i l'Eduard (Olot) que com que estaven de vacances la cosa no va anar a més. Excelents companys tant ells com les parelles respectives, en Jordi i la Gemma. I si veieu una cadireta a l'esquena d'algú és la Jana que també va voler fer cim. En forma i un gran equip !
A la resta, també, gràcies. Vila, Pastoret i Josep que tant agradable em vàreu fer el temps. Sense oblidar-me del segon equip (diumenge) amb en Toni Surinyach, en Quim Bruna, en Jaume Bertran-Petit i en Miquel.
