29/9/08

Encuentro Empresarial ArgenTIna, Valueshore para España










Hoy hemos tenido una jornada maratoniana. A las 7,30h estábamos, todo el grupo, desayunando con el típico “Who is who” de la misión y muy pronto salíamos para el Auditorio del Banco Santander Rio para mantener la primera jornada del Encuentro.

La agenda ha sido super apretada y muy estricta. Felicidades a los organizadores. Impecable.

10,00h. Apertura.

Miguel Angel Calello. Presidente de CESSI ArgenTIna.

Luís Gryngarten. Presidente Polo IT Buenos Aires.

Enrique Avogadro. Director General de Comercio Exterior – GCBA

10,45h Posibilidades de negocios entre España y Argentina.

Carlos Pallotti. Comisión de Internacionalización – CESSI

Tomás Cascante. Tertúlia Digital.

Antonio Mas. Vicepresidente AECEM-FECEMED

11,30h Distrito Tecnológico de Buenos Aires (*)

Francisco Cabrera. Ministro de Desarrollo Económico GCBA.

Inmediatamente después hemos practicado otro “Who is who” ante todas las empresas presentes donde cada uno de nosotros nos hemos presentado como empresa así como nuestras pretensiones en la misión.

A continuación, “lunch-networking” durante casi dos horas hasta las 14,00 donde hemos entrado en otra sala para los “face to face” de 30min. Esquema clásico de mesas individuales para los contactos en un excepcional marco de altura con vistas al Rio de la Plata y a la Ciudad.

En mi caso, por ejemplo, aparte de una decena de empresas contactadas durante el lunch, he mantenido 10 entrevistas, de media hora, seguidas. Únicamente una de ellas no tenía ningún viso de prosperar y ha terminado antes de la cuenta. Simplemente por cuestiones de opción tecnológica no casábamos. Con el resto, el potencial es grande y el problema estará en decidir cual o cuales elegir. Ciertamente el interés, por ambas partes, es alto.

Sobre las 19h partíamos hacia el hotel.

La única nota gris ha sido mi resfriado que, durante la tarde, ha ido en aumento. Afortunadamente y una vez más, la solidaridad del grupo –en este caso Aleix Ixole Activa- me ha salvado y permitido continuar con el ritmo a través de su Aspirina Complex.

A las 19,30h salida del hotel para compras en la peatonal Florida. He conseguido hacerme con un polar (de rebajas puesto que en aquí vamos a verano) para el frio puesto que sigue lloviendo en Buenos Aires y lo que es la primavera, de momento, brilla por su ausencia.

Más tarde, sobre las nueve, de nuevo a Puerto Madero para cenar y comentar los encuentros de hoy y a la que se ha incorporado una joven Compañía que ya está haciendo negocios con uno de nosotros. Quizá su atrevimiento les haga atractivos …

Mañana, más o menos el mismo plan pero con la intuición de que la misión podría ser un éxito.

(*) Proyecto similar al 22@

28/9/08

Amor Porteño.


En la Sala Pablo Neruda del Paseo La Plaza, Tomás nos ha declarado su amor Porteño.

Inés es puro nervio y sensibilidad. Tomás, de por sí feliz, parece otro hombre. Enhorabuena a ambos.

Me pregunto, sin embargo, si este asunto tendrá algo que ver con que, últimamente, no se le vea por su azotea

En fin. Yo no quería hablar de esto sino reseñar la obra que hemos visto.

Dos menos. Con Hector Alterio y José Sacristán. Humor muy recomendable.

Buenos Aires. Aclimatant-me en un dia plujós.







Al final, tot i arribar cansats (4 de la matinada a casa – 11 del vespre aquí) i que entre baixar de l’avió, tràmit d’immigració, recollir maleta, aduana, fer el canvi de moneda (1 euro = 4,51 pesos), contractar el remis (cotxe amb xofer) i la mitja hora de cotxe se’ns va fer més de la una, vam decidir anar a sopar a Puerto Madero. Ens esperaven uns amics al Restaurant Casa Tua i com que portàvem molta gana no ho vam voler deixar passar. Bon sopar, amb el típic ojo de bife, un vi negre Sirah i una agradable conversa amb una part de la que serà la nostra colla d’aquests dies. D’alguna manera, aquestes estones ajuden a forjar la companyonia necessària per a moure’s aprofitant totes les oportunitats que aquests viatges poden aportar.

En definitiva, vam anar a dormir a quarts de quatre amb aquella sensació tant típica de que estàs cansat però no tens son. Al final però, vaig dormir fantàsticament fins a quarts de nou del matí.

Avui hem quedat per fer una volta pel barri de San Telmo i després per la Boca (caminito, etc). L’ambient és el d’una ciutat en diumenge. Llàstima que el dia és plujós i gris, força fresquet i que no podrem passejar més. Ja ho hem fet durant unes hores, fins i tot sota la pluja, voltant parades d’antiguitats, visitant per exemple l’antic mercat de Sant Telmo, algun antic cafè i caminant des de Sant Telmo fins a la Boca. Molt curiosa, també, la explotació del tango a nivell turístic.

Hem anat a dinar on ens han recomanat, la Cabaña Las Lilas, també a Puerto Madero. Excel.lent. Queda a tocar de la Casa Rosada.

Avui ja érem més colla perquè s’han anat afegint més empreses que hem arribat amb diferents vols i la tertúlia del dinar ha estat fantàstica. En Tomàs ha estat a punt de fer anar la gravadora però, al final, ho ha deixat estar. Sembla mentida com, la distància, aclareix moltes idees i ajuda a separar el gra de la palla, fent-nos tocar molt més de peus a terra. D’alguna manera, aquí tots ens sentim una mica més propers i oberts.

Ara toca treballar a l’hotel per preparar les trobades de demà i, al vespre, hem quedat d’anar a veure alguna de les moltes obres de teatre que hi ha a la Ciutat. Ja us ho explicaré.

Tots estem amb moltes ganes de que la visita sigui un èxit i les expectatives s’acompleixin.

27/9/08

Cap a Buenos Aires! AR1161



Vaig a una trobada amb empreses TIC Argentines. Hi anem una quinzena de companyies de Catalunya i Madrid per trobar-nos amb una cinquantena d’empreses interessades a creuar negocis. Jo no he estat mai en aquell País i, per tant, per mi tot serà nou. Hi vaig amb il.lusió.

La trobada comença dilluns al matí i fins dimecres a la tarda. Per qüestions de vols he volgut marxar avui, dissabte, per poder tenir un dia d’aclimatació.

També s’ha de dir que he volgut agafar el VOL DIRECTE que Aerolíneas Argentinas te des de Barcelona per, de passada, agrair l’esforç que fa la companyia. Són gairebé 13 hores i mitja de vol i, per tant, qualsevol estalvi és bo encara que, a les 8 del matí ja era a l’aeroport, i el vol que havia de sortir a les onze i vint ha acabat enlairant-se a dos quarts de tres de la tarda. Tres hores i mitja d’endarreriment perquè l’avió no havia arribat. Comencem bé però la moral és alta i la paciència encara està intacta. El més fotut però, serà que arribarem a les quatre de la matinada (hora d’aquí) i encara que allà seran les onze (cinc hores menys) no crec que tinguem gaires ganes d’anar a fer el primer bife.

L’organitzador en aquesta banda de l’Atlàntic és en Tomás Cascante (Tertúlia Digital) que habitualment porta la comunicació dels Ponts Tecnològics de la Cambra de Comerç. En són els promotors el CESSI-Argentina (Càmara de Empresas de Software y Servicios Informáticos) i el Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires.

Anem al mateix vol en David Tomás de Cyber-Click (publicitat on-line i mobile marketing) i membre d’EO, l’Àlvar Soto i la Noèlia Huguet de CombyCom, i en Tomàs. Inicialment, es va intentar un viatge en grup però la sortida anava per Madrid diumenge al vespre, arribant allà a les sis del matí i començar a treballar a les 9. Massa just i poc operatiu. Al final, suposo que tothom es deu haver espavilat per arribar-hi d’una manera o altre.

Per poder ser a Mataró dijous, a les set, al ple del mes d’octubre, he combinat la tornada per Iberia amb una aturada tècnica (no comment). Sortiré, si tot va bé, dimecres a les 21,30h del Pistarini i arribaré a BCN dijous a la tarda.


26/9/08

Vols dir Quico Homs?


A dos quarts de vuit teníem preparat un acte per a presentar el llibre d’en Francesc Homs, “Catalunya a Judici” i espero que no hagi decebut ningú. Ha arribat esbufegant i una estona tard i disculpant-se a tort i a dret.

Precisament avui ha tingut un dia mogut! Segur que tots heu pogut llegir que s’ha reunit amb el Govern per tal de continuar treballant en la tant comentada “unitat” dels partits catalans per afrontar la situació del finançament. En diem “unitat” però en realitat és “a ver como cuadramos esto porque todo no puede ser y además esto del Estatuto fue un exceso”. En diem “unitat” però sembla més un “a ver si estos del TC nos lo cepillan un poco y nos lo descaféinan otro poco para ningún gobierno optimista sufra”. En diem “unitat” però encara no sabem “perquè”

Com s’ha vist, avui mateix el tripartit aconsegueix que CIU –en Quico- accepti allargar terminis ...

I què s’hi pot fer? I què hi podem fer? Tampoc res més del que s’està fent. Segur que això ja cansa i molt. Potser el resum seria que tothom –jo el primer- volem la unitat però –diu ell- per què? Perquè si és per defensar l’Estatut –una llei- potser no fa falta que discutim oi? A veure si és que estem discutint perquè hi ha qui no vol complir l’estatut aprovat pel Congrés i ratificat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya ... i hi ha qui vol que “se note el efecte sin que se note el cuidado” ... Res de nou amic Quico! Estem com sempre.

Clar que el més gros és que resulta que tenim un Tribunal (el Constitucional) pensant-se què fa amb una llei –l’Estatut- que han pactat dos Parlaments ... i això és una absurditat. Coses que passen amic Homs! Estem com sempre.

Ep! I que quedi clar que hi ha varis recursos al TC, un del “Defensor del pueblo” i el del PP. O sigui que “juntos de la mano ...”

No repetiré la conferència ni molt menys i, com que tampoc tinc ganes de posar el dit a l’ull de ningú –avui- doncs ho deixo aquí.

Ara bé, sí que faré una reflexió del que em sembla que en resulta del paper de CiU en aquesta festeta. Jo crec que a hores d’ara, el ciutadà informat ja te clar qui defensa què i qui xiula com. Per tant, més val que no el tornem a cansar. Esperem a veure què passa. Votem en contra dels pressupostos generals de l’estat si no contemplen el que diu l’Estatut –peti qui peti-. Continuem sumant autoritat moral per quan toqui.

Ara per ara, no crec que se’ns demani res més ni se’ns vulgui per a cap més unitat que no sigui la d’aplaudir.

Nosaltres tenim els diputats que tenim però qui te els que ho podrien aconseguir no som nosaltres.

Es clar, que els han tingut sempre i el resultat és el que és.

Propostes per abordar la situació econòmica actual

Avui a les set, hem convocat una roda de premsa per presentar les propostes que hem entrat a l’Ajuntament per el proper ple de dijous que ve. Es tracta d’una Proposta de resolució amb 14 punts concrets que van en la doble línia de reducció de despesa i de preparació per si la situació es tornés més complicada. En definitiva, volem estendre la ma al govern presentant un document molt clar, amb punts concrets, perquè sigui estudiat.

Arran d’una pregunta feta anteriorment, el tripartit municipal ens va contestar que ja s’actuaria en el Pla d’Actuació Municipal i al Pressupost 2009. Doncs bé. Això toca ara i cal preparar-nos.

Ens sembla que totes les mesures són prou realistes i esperem que mereixen l’atenció de la resta de grups del consistori.

25/9/08

Entrevista TVM Manel Roca i Tecnocampus.


Aquesta tarda he anat a Televisió de Mataró a gravar una entrevista amb en Manel Roca. Com que a tots dos ens agrada enraonar ens ha marxat l’estona sense tocar tots els temes que em volia preguntar. Crec que es passarà dimarts que ve.

Després he anat a l’Ajuntament al Consell de la EPE Tecnocampus i més tard a l’IMPEM a la reunió del Patronat, també, del TCM.

Hem de donar un vot de confiança tant a l’Antoni Uix com al Jordi Teixidor perquè puguin treballar i intentar fer les coses millor que el que s’han fet fins ara. Jo m’esgarrifo moltes vegades com veig que es tiren endavant les coses sense saber massa bé com s’acabaran. Entenc que el risc és inherent a molts projectes però hi ha coses que em costen d’entendre. Un exemple: es va decidir vendre una part de la joia de la corona (de l’edifici Universitari del TCM) a CETEMMSA. Molt bé. La forma de pagar-lo, entre altres, és que CETEMMSA cedirà a l’Ajuntament l’edifici del carrer Balmes. Doncs nosaltres –Ajuntament- ara hem de projectar/pensar que en fem d’aquell Edifici ...

I jo pregunto... ara ens ho hem de pensar? Doncs perquè el comprem? Perquè canviarem metres de nova construcció d’un edifici emblemàtic per un edifici que està molt bé però que no te les mateixes possibilitats. Siguem realistes ... A veure si “preparar” l’edifici per no se quines coses serà allò de que costarà més el farciment que el gall ...

Perquè el que és segur és que alguna utilitat li trobarem ...

La pregunta és: es podria haver fet d'altre manera?

24/9/08

Man que pierda!


Des del mes d’agost no havia pogut anar a veure el Barça. Avui m’ha quadrat i, amb un cop de moto, he anat fins al camp a veure el Barça-Betis.

Hi anava amb una idea que constatava ja fa molts anys cada vegada que hi anava a un partit d’aquests: la gran quantitat de seguidors que te el Betis a casa nostra i la intensitat amb la que el vieuen. Doncs avui igual. A la primera part poca cantarella perquè el Barça ha fet els deures i, amb els dos gols, poca opció han tingut. Ah noi ... però a la segona part ... allà han sortit bètics per tots costats ...

Al final, content perquè ha guanyat el Barça i de que l’afició verdi-blanca continuï tant activa.

23/9/08

PUMSA, sessió llarga, llargament demanada.

Després de gairebé un any i mig de demanar-ho, avui hem fet una sessió específica per a explicar els projectes.

Mira que m’explico malament eh !!! Jo demanava una cosa tant simple com: projecte A. Quan es va planificar? Quins costos es van preveure? Qui ho va ordenar? Amb quins objectius? Quan es pensava tenir enllestit? Quina és la situació a dia d’avui? Amb quins costos tenim a dia d’avui? En quina data ho pensem tenir enllestit? Quines garanties hi ha? I així del projecte B, del C, del D ... etc.

És a dir, una cosa que qualsevol empresa hauria de saber.

Ah! Doncs tot i les explicacions, que vaig agrair molt i molt, clar, no vaig poder tenir aquesta fitxa de cada projecte. Caram! Com som els Consellers! Es veu que això porta molta feina i no s’ha fet ! Clar que en porta de feina! Això ja ho sé, però també sé que no es pot gestionar bé una companyia sense saber els costos de cada projecte i, aquí, una de dos, o no es porta –com es diu- o no es vol ensenyar per falta de temps d’escriure-ho com ho demanem els Consellers. No em vull imaginar un altre motiu perquè seria molt greu.

Però, atenció ... per exemple, a l’entorn Biada hi tenim una forta inversió, mil.lions d’euros. Sempre s’ha dit que la venda al Corte Inglés permetrà cobrir però sense marge. Llavors ... si ens endarrerim en el lliurament respecte a la data prevista voldrà dir que li vendrem al Corte Inglés per sota del que ens ha costat? No, eh que no? Doncs si no tenim aquestes dades com ho sabrem? I aquesta operació només és un exemple perquè n’hi ha moltes. O no? O és que a Lepanto-Churruca no n’hi tenim molts també de mil.lions d’euros pagant interessos i amb el projecte endarrerit? A PUMSA hi ha bons professionals i nosaltres necessitem aquesta informació en ordre a la transparència.

22/9/08

Amb l’Artur a la Mesquita de l'Associació Al-Ouahda.

Fa mesos vam tenir una trobada, també a Mataró, amb l’Artur i les diferents associacions musulmanes de la comarca. Allà van fer-nos la invitació per al ramadà i avui era el dia.

Tenim molt bona relació amb les dues associacions de la Ciutat i avui hem visitat els hem visitat a casa d’una d’elles. Amb en Drish Amahdi (President de Al-Ouahda) tenim molta relació per tot allò que pot facilitar la relació entre les nostres comunitats. De mica en mica hem anat teixint complicitats i més d’una vegada hem pogut constatar com el fet de mantenir el contacte sincer ajuda a resoldre petits problemes i evitar que vagin a més.

Hem compartit amb ells un bon sopar i l’alegria de la seva festa. Jo, és la tercera vegada que hi vaig i sempre m’han fet sentir com a casa. Gràcies Al-Ouahda.

Avui, a més, era el dia de l’elecció a la Presidència Comarcal de CDC i dels consellers nacionals. Evidentment, el primer és el primer i he anat on havia d’anar. Per la presidència només hi havia un nom, en Xavier Badia, però per consellers n’hi havia, em sembla, tretze. Entre ells en Quim i jo que ens hem quedat sense poder fer el tradicional “discurset” a la militància. Després del sopar hi hem anat corrent però hi hem arribat amb les votacions començades. Sort que hi ha amigues i amics que se’n han recordat de nosaltres i els ha semblat de votar-nos. També, gràcies.

21/9/08

Mataró camina per l’Alzheimer











Si, ahir, no em vaig quedar a dormir a Àreu era perquè, aquest matí, juntament amb uns 1200 inscrits, hem fet una caminada solidària organitzada per conscienciar sobre aquesta malaltia.

La marxa ha estat organitzada per les següents entitats: el Col.lectiu de Teatre EPMA (EPMA Solidària), el Patronat Municipal d’Esports, la Colla de Caminaires “Pocs i Bons”, el Club d’Hoquei Mataró, la Colla de Caminaires “Maimakansu”, Intersport Mataró i l’entitat titular AFAM (Associació de Familiars dels Malalts d’Alzheimer del Maresme).

Tots ells han fet una bona feina perquè tot ha sortit força rodó.

Hem començat a l’ermita de Sant Simó, Turó d’Onofre Arnau, Sant Miquel de Mata, Sant Martí de Mata, Santa Rita, Parc central i Pl Santa Anna. És ben bé que tenim un entorn preciós i que, massa vegades, ens n'oblidem i que hauríem d'aprofitar millor. La prova és que, cada dia més, la gent saps que fer salud és un bon negoci i marcar camins propers seria una gran opció esportiva per a tothom.

20/9/08

Pica d’Estats (3143m) amb els meus fills. Quin País !



















Fer el sostre del Principat no és fàcil i fer-lo en un dia encara menys. Aquesta vegada el tàndem muntanyenc Suri-Mora n’ha fet un gra massa. O no! Com dos nens petits hem passat una setmana que se’ns ha fet molt llarga esperant el moment de marxar. Ahir ja no podia estar-me quiet de nervis i tot i que vaig anar al gimnàs a primera hora del matí per relaxar-me, no ho vaig pas aconseguir. Conforme avançava el dia m’anava notant tots els músculs tensos, que si el genoll no se què, que si ... Els nervis infantils –fins i tot vaig dormir malament- se’m van menjar fins que vaig carregat la motxilla al cotxe. Quin patir!

L’ expedició l’hem format amb els meus dos fills (20 i 13), en Jordi, l’Aina i en Xenen.

Hem deixat el cotxe a la cadena que tanca la pista forestal que surt d’Àreu, després d’haver fet uns 19km. Són uns 35min si no trobeu trànsit perquè la pista no està massa bé. De fet s’hi puja amb cotxes normals però millor 4x4. És un petit aparcament, a 1806m d’alçada, a la zona de la Molinassa, sota el Refugi de Vallferrera i que porta també al Pla de Boet.

Per poder fer camí a primera hora vam sortir de Mataró, ahir a la tarda –divendres-, per venir a dormir a l’Hotel Vall Ferrera. Hi vam arribar a les 11 a punt de tancar la cuina. El sopar, que entra en el pla, és de tres plats i exquisit. Allà mateix vam pactar –ho tenen tot organitzat- que trobaríem l’esmorzar a la taula i que ens prepararien, també, els entrepans i la fruita.

Total que a les 7 del matí, encara fosc, ja deixàvem el cotxe i començàvem a caminar en direcció al Refugi, molt mentalitzats de que ens quedava una tirada llarga i dura.

Tot el camí està molt ben marcat i el primer objectiu és el Port de Sotllo (2893m) seguint el GR.

Conforme anàvem caminant vèiem néixer la claror del dia i començàvem a veure els primers raigs de sol a les crestes. La sensacions són indescriptibles. Del Refugi, per les Pales d’Areste que porten al Barranc de Sotllo i anar fent. Primer cap els Plans del mateix nom i després al primer estany, el de Sotllo. És de bona mida i, sense estar refets de la seva bellesa –ni de la de tot el parany- , ja hem arribat al segon: a l’Estany d’Estats. Per mida diria que són força iguals però, per l’alçada 2485m, l’indret es fa més pedregós i ja contemples clàrament la Coma d’Estats. A la part superior de l’estany hi ha una petita cabana per dues persones que sembla força nova i que no apareix, p.e. al plano de l’Alpina. Des d’allà, ja només queda arribar al fons de la Vall i enfilar-se per la tartera que s’enfila dreta com una mala cosa fins al coll a 2893 metres i des d’on ja hem tingut la sensació d’haver fet cim (deu haver estat la suada que hem fotut) . Al coll s’ha de triar si enfilar-se per la cresta i carenejar o deixar-se caure cap a la cara nord i voltar la Pica per afrontar-la per darrere. Després de dubtar-ho i analitzar el grup i la situació física i l’experiència hem decidit ser prudents –a muntanya no s’hi juga- i fer el camí clàssic. Allà és on s’ha d’estar més mentalitzat perquè després de l’esforç de fer coll, perdre alçada és desmotivador perquè tens molt clar que tot el que perds ho hauràs de recuperar en breu i així ha estat. Del coll al cim hem estat ben bé una hora i quart. En el descens s’havia de vigilar perquè hem trobat una mica de neu i tastàvem les relliscades. Fins i tot hem vorejat alguna congesta perquè, sense grampons, no ens hi hem vist amb cor. De fet, hem fet el camí més llarg fins el Coll de Riufred perquè la neu tampoc ens ha deixat fer l’altre drecera. N’hi havia poca però prou com per no deixar-te fer peu ferm. Aquí s’ha de dir que teníem una previsió meteorològica perfecte i no ves veia cap núvol per enlloc. Ni tant sols teníem vent. Un dia perfecte vaja ! L’arribada al cim no se com explicar-la. És la primera vegada que la faig i el fet de fer-ho amb els meus dos fills em donava una força especial. Potser el fet d’haver d’estar atent a qualsevol necessitat d’ells m’ha fet despreocupar absolutament de mi, aflorant-me l’emoció en aquells darrers metres. Segur que tots els que heu fet muntanya sabeu de què us parlo ...

Evidentment, amb el dia tant preciós el cim era gairebé una processó -potser exagero- i com que el cim no te espai perquè és estret i allargassat estava farcit de colles com la nostra.

Hi hem esmerçat gairebé set hores perquè ens ho hem pres amb molta calma (segons l’Alpina són 5 hores i quart). El retorn ha estat desfer, exactament, el mateix camí. L’hem fet amb sis hores perquè hem arribat al cotxe passades les vuit del vespre, fent-se fosc. Aquí sí que he de dir que hem fet una marxa molt lenta i ens ho hem agafat amb molta calma. Volia que el record que els quedés als nois fos bo i no hem forçat gens. Vaja! forçar més del que significa una marxa d’aquestes característiques ... i que s’ha de fer sempre a la velocitat de l’estol.

Al final però, hem gaudit el retorn xerrant i fent família. La profunditat d’aquests moments és molt difícil d’aconseguir a casa. Aquí dalt, ets tu i ells.

Estic segur que d’aquest dia de muntanya en quedarà el record d’un gran esforç i convençut que ja ho portarem gravat per sempre més.

Quin País!

Ep! Des del cim quin és el pic que més ens cridava vine? L’Aneto!

Notes.

1- Mataró – Àreu són tres hores i mitja de cotxe. Cal rumiar, si ho feu com nosaltres, potser fer nit també de tornada a l’hotel.

2- Si no és que esteu molt preparats o amb molta capacitat de sofrir, millor fer-ho amb dos dies dormint, p.e. a l’Estany d’estats. Molta gent ho fa així.

Demà:

... “Mataró camina per l’Alzheimer”

17/9/08

Congratulations Johan!



Today I saw the article in Expansión about the Swedish investment fund Scope that have just invested 6.5 MEUR in Artificial Solutions. It is possible that the name of the investor does not mean anything for you but they were the first investor in the open source database company MySQL that Sun Microsystems recently acquired for 1.000.000.000 dollars!

I am a good friend of Johan Ahlund and I can testify that he is a "murri". I don´t know how to say "murri" in his language but he is more clever than the foxes - (as my grandmother said). If you look carefully in his eyes you will know what I mean.

This company is dedicated to some very interesting things - developing applications in natural language. Webs like IKEA, for which they have created "Ask Anna" in 23 languages, use these applications for their customer service. As a summary "You are chatting with a machine."

Johan is part of the generation "guiris" (in his own words ;-) -I would not dare to use this expression- ) that have established themselves in Barcelona in the search for something more than the climate and good food. More than anything they are looking for a place in the world from which they can work world-wide. A place where they can find people that have come from all over the world to work here and to bring their special and different background (in this case the language) to create different type of businesses. Our little country should be proud that people like Johan work amongst us and we should make sure that we make it easy for people like him to settle here and to do business here. Because they also make us open our eyes and improve our general self-esteem. Our little country needs more people like Johan, hard-working visionaries.

We got to know each other a few years back in EO together with a great group of entrepreneurs. Today I think it is very proper to recognize this very important success, that at the same time is only "one more success". I know him well and I know that he is unstoppable. Good luck!


Congratulations Johan!

Avui he vist la notícia a Expansión de que el fons suec Scope ha invertit 6,5 milions d’euros a Artificial Solutions. Potser el nom del fons no us diu res però va ser un dels primers accionistes de la base de dades MySQL (softwre lliure) i que ha estat venuda, finalment, a Sun Microsystems per 1000 milions de dolars.

Sóc amic d’en Johan Ahlund i us puc ben dir que és un murri nat. No se pas com es deu dir murri en la seva llengua però és més viu que les guilles (que deia la meva àvia). Si us hi fixeu, veureu el que us dic en els seus ulls.

Aquesta empresa es dedica a fer una cosa molt curiosa: desenvolupar aplicacions en llenguatge natural. Webs com IKEA, per a qui han creat l'anna (amb els seus 23 idiomes) ho utilitzen en el seu servei d’atenció a clients. Resumint, esteu xatejant amb una màquina.

En Johan pertany a la generació de “guiris” (en paraules seves ;-) –jo me’n guardaria prou-) que s’han establert a Barcelona buscant quelcom més que el clima i la gastronomia. Sobretot, cerquen un lloc al mon des d’on treballar per tot el mon. Un lloc on trobar gent que des de tot el mon ha vingut a viure i treballar aquí i que ens aporten la seva diferència (en aquest cas la llengua) per crear negocis diferents. El nostre petit País hauria d’estar orgullós de que gent com en Johan treballi entre nosaltres i hauríem de procurar facilitar-los les coses perquè també ens fan obrir els ulls i milloren la nostra autoestima i el nivell general. El nostre petit País necessita molts Johan, treballadors i visionaris. Hem de vigilar que notícies com aquesta no són gens bones.

El vaig conèixer fa uns anys a EO juntament amb una bona colla d’emprenedors. Avui, crec que és just reconèixer-li aquesta fita que serà molt important, avui, però que només és una més. El conec i se que no s’aturarà mai. Molta sort !


15/9/08

Inici de curs escolar. Més i millor.

D’això parlàvem ahir ... mentre caminàvem, parlàvem de -llegiu l’article-

Veureu que la recepta, tot i no ser fàcil, és més senzilla del que sembla. Ara bé, significa esforç i sacrifici a tots nivells. Jo en dic "més i millor"

Estem disposats a fer-ho? La resposta és sí o sí perquè la situació requereix fer-ho si us plau per força. No hi ha cap més sortida. No sóc tremendista ni pesimista ni m'espanta el futur. Intento ser realista i aprendre de la vida. Només veient com hem arribat aquí, i observant l'esforç dels nostres pares i avis n'hi ha prou per adonar-nos de que hem de reaccionar i que la solució també la tenim a l'abast cadascun de nosaltres. Potser ens hem refiat un pel massa i hem caigut en el parany però segur que per sortir-ne, depèn en primer lloc de cadascun de nosaltres.

És a dir, començant per nosaltres mateixos i acabant pels nostres fills hem de treballar tant bé com puguem, i tant com puguem. De la mateixa manera cal que ens esforcem a intentar que aquesta mateixa màxima se superi cada dia a si mateixa.

Ara no serveix de res lamentar-se o llegir reculls com aquest sobre els que negaren la bombolla immobiliària si no és que ens serveixen per aprendre’n. Us recomano una ullada i, possiblement, quedareu curats per sempre de segons què.

Aquestes dues “consignes” –més i millor- les podem posar en pràctica tots a les nostres feines: al despatx, a l’obra, a l’escola –mestre o alumne-, a l'Ajuntament, al carrer, a l’hospital, a l'associació, a la junta, a l'APA, etc ...

Ningú més que nosaltres pot conjurar-se en aquest compromís i estic convençut que provocaria dos efectes: un l’exemplificador i l’altre l’revaloritzador. Mentre el primer augmentaria l’efecte sobre la resta, el segon seria el del reconeixement del mèrit a la feina ben feta.

Quan un s’esforça li agrada i reconeix l’esforç aliè. Al contrari, quan un “passa” , només genera més feina mal feta que se li acaba girant en contra.

Estic convençut de la generació d’un efecte competitiu que permetria guanyar efectivitat i al final, de retruc, productivitat. Pensem-hi. És ben senzill si ens hi posem tots.

La productivitat a l’escola és la que ens portarà l’altre en el futur. No ho oblidem.

14/9/08

Primers rovellons






Aquest matí hem sortit a caminar amb en Joan i en Toni. Vaja, no se si dir que hem anat a caminar i fèiem veure que buscàvem bolets o dir que hem anar a buscar bolets amb l’excusa de caminar.

Sembla que se’ n troben pocs i nosaltres hem deixat el cotxe a sobre Vilallonga, a prop de Can Sants i ens hem anat enfilant pel camí marcat (marques grogues) fins gairebé el pla de la bassa de Vilallonga. Realment anàvem a caminar però com que no teníem cap objectiu anàvem fent el tafaner a veure què. Sembla que no se’n troben masses o, potser, és que jo també estic desentrenat. Només n’he trobat un parell en tot el matí.

Amb el mal temps d’aquests dies la visibilitat era espectacular. Un d’aquells dies que tot et sembla més “maco”.

Abans de tornar al cotxe ens hem acostat a la Sala (casa fortificada) per veure’n l’estat. Sembla que és de les construccions més antigues de la comarca però si no es refà, ja en te enfonsat mig sostre, aviat només en quedaran els murs.

Total, una mica d’entrenament per la Pica (si el temps ho permet).