Cavalcada de Reis

Us adjunto el discurs que vaig fer al balcó de l'Ajuntament a ses Majestats els Reis Mags d'Orient: 

Benvolgudes Majestats.

Benvinguts, un any més a Mataró.

Avui és un dia molt especial per a tots nosaltres, sobretot per als nens i nenes, però també per aquells que ja no ho som tant.
Ens fa molta il·lusió veure-us novament aquí, entre els mataronins i les mataronines. I ens fa il·lusió veure-us amb aquestes carrosses tan grans i tan maques.
Fa un any que us estem esperant.
Aquesta és una nit màgica on pot passar de tot.
És una nit de nervis; de molts nervis, perquè tothom està a l’expectativa de saber si els seus desitjos s’acabaran fent realitat.
Els nens i les nenes han escrit les seves cartes que de ben segur, us hauran arribat. Si no les teniu vosaltres, segur que les tenen els vostres patges.
Tots hem demanat coses.
Cadascú ha omplert la seva carta particular de desitjos i d’il·lusions. Ja sabeu que quan arriba aquesta nit, hi ha molta i molta il·lusió.
Imagino que ja ho sabeu... Bé, sé que ho sabeu, però... us ho vull recordar.
Aquest any a Mataró hem treballat el tema dels valors. Molts nens, a les escoles, han parlat, reflexionat i estudiat valors com el compromís, la solidaritat, l’esforç, l’alteritat, la identitat... 12 valors...
Alguns nens i professors, com els de l’Escola Torre Llauder, fins i tot han fet una cançó que parla dels valors i de la mascota que simbolitza aquest projecte, en CORGRÒS.
Deia, Majestats, que segur que ho sabeu tot això perquè el dia que els vostres missatgers reials van arribar al Port de Mataró el vostre emissari, rei Melcior, ens va dir --i té tota la raó-- que els valors no són per guardar-los en un calaix, sinó per practicar-los cada dia.
El darrer valor, el del mes de desembre, ha estat el de la il·lusió.
Il·lusió de viure...
Il·lusió per fer un món més just...
Il·lusió per ser més bones persones cada dia...
Il·lusió per gaudir d’allò que tenim...
Il·lusió per superar-nos dia a dia; per esforçar-nos; per sentir-nos útils...
I il·lusió per aquesta nit màgica...
Ens fa molta il·lusió aquesta nit, especialment als nens i nenes, però també als pares, les mares, els avis...
En nom de tots els nens i nenes de la Ciutat, tant els que han sortit aquest vespre a rebre-us, com d’aquells que per malaltia s’han hagut de quedar a casa,  -en nom de tots ells-  us demano que els porteu, si no pot ser tot el que demanin, sí, tot allò que els ajudi a créixer feliços.
Tenim clar, insisteixo, que no serà possible tenir tot allò que volem.
Ens conformarem.
Ens conformarem perquè sabem que heu fet l’esforç d’intentar portar tot el que us han demanat a les cartes. I que allò que no porteu, que segur que n’hi haurà, és perquè sabeu el que necessitem a cada casa, perquè al cap i a la fi, sou Màgics!
Ja hem après, majestats, que en el fons, el més important, no és tenir-ho tot sinó tenir allò que necessitem; que el més important és estimar i sentir-se estimat.
El més important són els nostres amics i amigues, la nostra família...

Majestats. Espero que aquesta nit de feina us sigui plaent. I perquè pugueu treballar amb més comoditat  us lliuro la clau de la Ciutat.

I que demà al matí, mentre els nens i nenes estiguin obrint els regals, pugueu acabar la vostra tasca visitant hospitals i residències de gent gran. 

Mataronines i mataronins; nens i nenes, avui cal anar a dormir aviat.
Desitjo que les vostres llars s’omplin de felicitat.

Festes de Sant Simó, una festa amb gruix històric

L'imaginari emocional de Mataró té a l'Ermita de Sant simó un dels seus llocs de referència. Segurament pocs indrets com aquest han estat tan presents a les vides de les mataronines i dels mataronins. En el decurs de la història ha estat referència de navegants ("ja veig l'ermita de Sant Simó, axiò vol dir que hem arribat a Mataró"); de viatgers que tornen a casa ("bé, ja som a Sant Simó, ja hem arribat") o de viatgers que marxen ("quedem a Sant Simó i sortim plegats"). La vella Ermita ha estat lloc de trobada de moltes generacions de petits i grans que han compartitt un dia de lleure, la cerca del famós sabre endolcit: una peça de pastisseria que recorda els sables dels vells corsaris. És el dia de la seva festivitat, el 28 d'octubre. Ni el primer tren de la Península, el que va unir Barcelona amb Mataró, es va voler perdre aquesta diada. Per això el seu primer trajecte, justament va arribar a l'estació de la nostra ciutat el 28 d'octubre de l'any 1848. 

Sant Simó és sinònim de senzillesa, d'acolliment i de caliu. La seva ermita se sap modesta, petita i important, com la Nau Gaudí; se sent plena de records dels que hi han fet cap en alguna ocasió, com Santa Maria en ple ofici de Festa Major; i es veu maca, radiant i atractiva, com una posta de sol. I, sobretot, se sap, se sent i es veu forta, combativa i resistent, perquè quan Les Santes encara no eren Les Santes, les festes de Santi Simó ja eren les festes de Sant Simó, és a dir, ja existeixen a l'imaginari de mataronins i mataronines. 

Mataró fa el seu camí, creix, s'obre a nous horitzons, però sap que sempre podrà tornar a l'ermita marinera de Sant Simó i trobar-se una mica més a si mateixa. 

Serenata del carrer Sant Ramon 2014

Hi havia un temps on el carrer era el lloc de trobada habitual dels ciutadans; el lloc on s'hi feia més vida social. Pocs carros o pocs cotxes, poc perill i moltes ganes de compartir conversa a la fresca, tot matant el temps asseguts al portal o al voltant d'una immensa taula amb els veïns. Si, a més, s'hi afegia l'ingredient de la diversió amb un toc de música i una mica de sopar podem dir que la serenata ja estava muntada. Tot en la seva justa mesura; i ja se sap que la mesura justa no està escrita, s'intueix. 

La Serenata del carrer Sant Ramon és fruit d'aquell moment històric de fa 149 anys, quan els carrers de la ciutat vivien la seva pròpia identitat amb saraus a la fresca i sopars de veïns. A la Revista Mataronesa del 8 de setembre de l'any 1865 trobem per primera vegada una referència escrita de la Serenata del carrer Sant Ramon, al costat de la del carrer Sant Agustí, carrer Nou o Sant Roc, entre altres.

Mataró dedica el 2014 a parlar dels valors; cada més un valor. La Serenata cau de ple enmig de dos d'aquests valors, el de l'acollida (agost) i el de la identitat (setembre). Un i altre valors, el carrer de Sant Ramon els té ben interioritzats. Acollida com  a sinònim d'inclusió, d'acceptació, de saber compartir un espai on tots els veïns hi són protagonistes. I identitat com a definició del sentir d'un carrer de Mataró que se sap amb tradició i que no vol deixar de lluir la seva personalitat. 

La Serenata té tradició, pòsit històric i força, i és un referent obligat quan l'estiu comença a acomiadar-se. 

Ànims, per molts anys, i que continuï el ball.

Les Santes 2014: La Crida

Mataronines i Mataronins! D’aquí, d’allà i d’arreu! Ja les tenim aquí! Hem esperat tot un any però ja són aquí!    

L’Herald, diligent, ha fet la seva feina i ha proclamat la festa major als quatre vents. A tall de tastets, hem fet l’exposició d’en Quim Puig, el Festival d’orgue, les Santes esportives, els Capgrossos ens han fet gaudir de la millor diada de la història, els Ball de diables s’han superat amb la mostra i l’Encesa, les biblioteques han fet somniar grans i petits amb els seus contes, la gegantada i els Gospelsons ens van fer ballar, i tot degustant el cremat tradicional vam tornar a escoltar aquelles havaneres que ens fan sentir tan bé, abans de la nit de rumba.  

Però ja s’ha acabat l’espera! Puntuals, ens retrobem amb la festa major de la nostra ciutat. Petits i grans, hereus i donzelles, menestrals i prohoms, tothom és cridat a fer festa grossa i omplir carrers i places de gatzara.

Després d'un any de lluita, d’esforç, de patiments i de cabòries ha arribat el moment que més esperem de l’any, quan darrera del majestuós Robafaves dansarem incansables fins a exhaurir el darrer alè de força per guarir nostre esperit.

Aquest any, també estem d’aniversari. Hem de felicitar la banda de música pels seus 30 anys d’existència i per acompanyar-nos amb la seva alegria vital. Gràcies! moltes gràcies músics!

Deixeu-me, també, que tingui un record per a tots aquells mataronins i mataronines que ens han deixat, alguns d’ells abans que el rellotge natural s’exhaureixi. Recordem també nens i nenes, joves i grans que per malaltia són a casa o a l’hospital, a tots ells, us desitgem que us recupereu aviat. Us volem aquí amb nosaltres l’any vinent! 

Als que treballeu, als que sereu darrera de cada acte perquè la festa surti bé, el nostre agraïment. A tots aquells que es perden la festa perquè tenen altres obligacions, a tots ells, els enviem la nostra consideració i respecte.

La festa la fem entre tots i totes, menuts, joves i grans, amb la família Robafaves i l’àliga, momerota i momeroteta, drac i dragalió, nans i diablesses a més de la banda; però d’entre tots, sempre hi ha qui, tocat per la marinada, per l’esperit de les Santes o per l’olor de pólvora, qui la viu de forma tan plena que ens fa sentir a tots que som especials. I és aquí, precisament, que no em vull oblidar de que, aquest any, aquí sota ens en falta un!

Un d’aquells que s’encenia amb bogeria fent-nos sentir l’esperit de Santes com pocs ho saben fer. Company! Jordi! Aquest any ens hauràs de mirar des del balcó etern però sàpigues que et trobem a faltar i que el teu tremp marcarà les Santes per sempre!

L’any passat us deia que ens queden moltes batalles per guanyar i que n’hi havia una, la de manca de feina, que angoixa encara a moltes famílies. Aquest any tenim més confiança, hem estat capaços de millorar una mica en aquest terreny però no n’estem satisfets, ens queda molt per fer i és la nostra primera prioritat.

Permeteu-me també, que abans que sonin flabiols i gralles i que el tronar de la traca ens faci tremolar d’emoció, us expressi també el meu desig que, igual que la festa major ens agermana fraternalment, junts trobem la manera de fer un món més just, sense mesquineses, sense guerres, on els infants puguin viure feliços i en pau, que junts construïm un món de valors on el respecte per l’altre siguin la divisa que guiï el nostre cor,  i on no haguem de viure colpidores guerres que no fan més que manifestar-nos els límits de la nostra imperfecta humanitat. Hem de dir prou! Prou de guerres, prou de governants que se senten amos del seu poble, prou de nacions que se senten amb dret sobre les altres. Volem pau allà on hi ha conflictes!

I de cara a la festa, on hi haurà de tot i per a tots els gustos, us demano que l’encarem amb civisme i amb la ferma voluntat d’acabar-la amb la satisfacció d’haver-ho cremat tot -si voleu- però acabar-la bé. Que l’orgull que sentim ara sigui més gran quan anem a tancar! Per això hem de respectar les normes de cada acte, respectar les figures i la seguretat pròpia i d’altri, i sobretot la dels més menuts que viuen amb il·lusió la nostra històrica i cada dia més multitudinària festa major.

Fent una mica d’història: des d’aquell 25 de juliol de 1772, avui fa 242 anys que la comitiva mataronina arribava a Sant Cugat per recollir les relíquies de les nostres Santes, i que arribarien a Mataró l’endemà i que el 27 ja eren a Santa Maria durant l’ofici solemne. Podríem dir, que allà va néixer la nostra Festa Major actual, encara que per aquella època es feia festa grossa per la Mare de Déu d’Agost. Però mireu per on, un referèndum popular -el 1852- decidí que Santa Juliana i Santa Semproniana serien les noves patrones. I heus aquí que 162 anys després, i havent enriquit la nostra festa fent-la símbol conegut arreu, tornem a exhibir orgullosos la nostra voluntat de llibertat per triar el nostre camí.

Som lleials a les nostres tradicions. Hem acollit amb generositat a tothom qui ha arribat a casa nostra. Hem obert de bat a bat els nostres cors, per integrar cultures i tradicions alienes tot respectant les arrels de cadascú, però hem de deixar ben clar que volem que es respectin les nostres: ha de quedar ben clar que volem ser un País normal, i que no renunciarem al compromís amb la voluntat majoritària del nostre poble ni a reclamar la llibertat de la nostra nació per construir pacífica i democràticament un país nou: lliure, socialment just, econòmicament pròsper i, moral i espiritualment fort.

Robafaves, ha arribat el moment que t’alcis i, majestuós, comandis la Ciutat! Que tot Catalunya sàpiga que, a Mataró, són Santes.

Mataronines i Mataronins, ha arribat el moment que el tronar eixordador de la traca doni inici a Les Santes 2014.

Mataronines i Mataronins, agafeu aire i crideu amb mi: Glòria a les Santes!!!

Visca Mataró! Visca Catalunya lliure!

La Policia Local, més propera

 El cap de setmana passat es va celebrar la primera Cursa BTT de la Policia Local. Un acte emmarcat en la celebració del Dia de la Policia Local de Mataró i promogut pels propis agents amb la voluntat d’acostar-se a la ciutadania i mostrar la seva cara més amable. Un acte lúdic i esportiu organitzat pel propi cos policial que va ser tot un èxit de participació i que va permetre acostar-se als nostres agents de forma més amena i distesa.

Els agents de la Policia Local no tenen una feina fàcil. Són els responsables de mantenir l’ordre a la via pública, de garantir la seguretat als nostres carrers i places, amb les dificultats i riscos que això comporta. Al mateix temps, són els que primers que reben les queixes, la indignació i el malestar dels ciutadans, preocupats per un tema tant sensible com el de la seguretat. Per això activitats com la cursa BTT de dissabte, que ens fa propera la Policia Local, són tan importants. Els encoratjo a seguir endavant amb aquesta iniciativa.

Des de l’Ajuntament, aquesta setmana també hem celebrat l’acte institucional en motiu del Dia de la Policia Local. Un acte que ha servit per condecorar i reconèixer la tasca dels nostres agents i també dels ciutadans que han col·laborat amb el cos en la resolució de conflictes. No em cansaré de dir que la col·laboració ciutadana amb la Policia Local és essencial per al bon funcionament de la nostra ciutat.

En aquest sentit, des del govern hem fet un esforç per tal de reforçar el servei de Policia de Barri que vam haver de reestructurar a principis de mandat per tal de crear el quart torn de vigilància a les nits. Aquest any hem pogut cobrir les places vacants del cos i destinar a aquest servei de proximitat cinc agents que se sumen als cinc que ja vam recuperar del servei de grua i que ja patrullen als diferents districtes de Mataró. 

5è aniversari del Ball de Gitanes a Mataró

Aquest dissabte al matí, amb una plaça Santa Anna plena de gom a gom i la música de la Principal de la Bisbal, l'Associació Cultural i d'esbarjo Mestres del Gai Saber han celebrat el seu 5è aniversari, 5 anys de molta feina i il.lusió. 

Enguany s'ha estrenat la colla jove "La Corranda", que estic segur serà la següent generació. 

També vull felicitar a tota la colla per la seva espontaneïtat i sacrifici i fer-nos passar un matí agradable.

Presentació del Basilisc a Mataró

Aquesta tarda Mataró ha viscut ambient de Santes. La colla Basilisc presentava la seva figura en una cercavila envoltat de figures de diferents ciutats.

Els padrins d’aquest nounat han estat els Basilisc de Reus.

La Plaça Santa Anna plena de gom a gom rebia totes les figures amb il.lusió i festa.

Agraeixo la visita del Bou de Tarragona, de la Mulassa i Drac de Vilanova i la Geltrú, la Víbria i Tarasca de Barcelona, el Lleó de Manresa, els Basiliscs de Reus, el Drac, la Momerota i els Caballets de Mataró.