Aquest vespre he pogut ser al lliurament dels Reconeixements
CECOT al Progrés Empresarial.
Antoni Abad, el president de la patronal CECOT , ha
fet una reflexió dient que havia arribat un punt en que una gran majoria de
la societat de Catalunya havia dit prou i oferia el seu suport al Servei del País.
Igualment, Artur Mas, el president de la Generalitat, ha agraït al
president de la CECOT, no només que ho hagi dit sinó que ho hagués dit en veu alta.
Sempre he dit que Catalunya és un país d’emprenedors,
on el gran teixit empresarial és basicament de les pimes, molt més pròxim, més arrelat
al territori. Però no hem d’oblidar que davant d’un mercat intern estancat, hem
d’esforçar-nos i ser més globals, més actius i més presents a diferents mercats per
garantir la continuïtat dels negocis.
COL.LABORAR, COMPARTIR, CONNECTAR, CORRESPONSABILITZAR,
COOPERAR.
Discurs d'Antoni Abad, a la 18a edició Nit de l'Empresari organitzada
per la Cecot
Us adjunto el discurs íntegre i el podeu linkar aquí:
Discurs d'Antoni Abad, a la 18a edició Nit de l'Empresari organitzada
per la Cecot
De la primera COoperació
que vull parlar aquesta Nit és de la COoperació social, empresarial i ciutadana
per atendre a les persones que viuen aquests moments, de tanta complicació i
duresa, en situacions límit.
Molt Honorable President de Catalunya,
Honorable Conseller d’Economia i Coneixement, Honorable Conseller d’Empresa i
Ocupació, Honorable Conseller de Territori i Sostenibilitat, Senyor Ministre de
Finances i Funció Pública del Govern d’Andorra, Excel·lentíssim Senyor Alcalde
de Barcelona, Magnífics Rectors, autoritats, representants empresarials de
Catalunya, representantes empresariales del
resto del Estado, empresaris portuguesos, senyores i senyors,
Ja portem divuit anys reunint-nos en aquesta festa empresarial per fer un
merescut reconeixement a empresaris, empresàries i personalitats, així com
empreses i entitats, que s’han distingit en algun àmbit d’excel·lència en el
marc del món global on vivim i competim. Una felicitació molt sentida a tots,
especialment en un context tan dur com l’actual! El vostre exemple ens inspira.
Vull també expressar el meu agraïment a tots els gremis, associacions i
personal de la Cecot, que amb la vostra professionalitat i dedicació feu que la
nostra patronal avanci i que aquesta festa de la Nit de l’Empresari sigui tan
reeixida.
I agrair a tots vostès la seva assistència. Més que mai té sentit estar
junts, té sentit fer patronal, i té sentit fer Cecot.
En aquesta CO-NIT el denominador comú a generar és COnfiança.
De la primera
COoperació que vull parlar aquesta Nit és de la COoperació
social, empresarial i ciutadana per atendre a les persones que viuen aquests
moments, de tanta complicació i duresa, en situacions límit. No és normal tanta
destrucció d’ocupació i el nostre marc laboral hi té molt a dir. Per sobre de
tot, hem de mantenir la nostra societat COhesionada.
I si el missatge principal d’aquesta edició és COoperar per créixer, es
dedueixen les ganes de que ens apleguem aquesta Nit, empresaris, professionals,
polítics i representants de les administracions, rectors d’universitats i
representants de centres tecnològics, representants d’associacions empresarials
i de cambres de comerç i indústria i també de col·legis professionals.
Perquè, qui ha de cooperar amb qui? Sembla evident que tots amb tots, entre
iguals i entre distints.
COoperar per créixer, quantitativa i
qualitativament, COl
A nivell macro-econòmic, en les darreres dècades, Alemanya ha tingut en
diverses ocasions governs de COncentració per abordar cicles econòmics molt
difícils o per a prendre decisions estructurals importants i trencadores,
enfocades a la seva competitivitat -país, en un exemple de responsabilitat.
El full de serveis d’Espanya es resumeix exclusivament amb els “Pactos de
la Moncloa”. Quant temps més haurem d’esperar els empresaris, per asseure’ns
amb el Gobierno i els principals partits polítics, per
acordar els canvis que aportin competitivitat–país i per no continuar amb una
política econòmica allunyada del teixit empresarial? La majoria absoluta no és
suficient; ha de ser dialogant i generosa per captar COmplicitats. En temps
excepcionals, solucions excepcionals.
No són els pressupostos de l’Estat per 2013 una mostra flagrant de la
incapacitat de tallar, no de retallar, del que sobra? Per què no aporta alguna
sortida per aflorar l’economia submergida? Les inversions previstes, no són en
bona part un burla a la lògica econòmica, al suport a la competitivitat i el
retorn dels diners invertits? Insisteixo, quan seiem al voltant d’una taula i
només ens aixequem, després d’aplicar raonabilitat empresarial i lògica
econòmica, amb els acords que convenen al teixit empresarial productiu i que
els creditors d’Espanya i els organismes econòmics volen escoltar? No s’aguanta
més fer empresa en un context polític, govern i oposició, tan allunyats de la
realitat i del sentit pràctic. Amb recursos tan escassos, s’haurien d’imposar
COoperació i COnsens.
I una puntualització estretament vinculada: la situació del crèdit a
particulars. Creiem que algunes entitats financeres, exhaustes de capital, ja
han esgotat el seu recorregut. Ordenadament, han de deixar el mercat als bancs,
que de debò poden oferir finançament a empreses i particulars.
A nivell micro-econòmic, els tres grans eixos per a recuperar l’ocupació i
els comptes de resultat de les empreses són: més exportació i
internacionalització, més innovació i millor gestió. Des de la Cecot deduïm que
la drecera per aconseguir-ho és la Cooperació; amb altres empreses, amb centres
tecnològics, universitats i amb les grans empreses. Hem de guanyar dimensió
empresarial, fer economies d’escala i gestionar més eficaçment. Més
professionalització, més interim-manangement, més orientació a
resultats.
COl·laboració fins a la fusió si cal, que sovint, caldrà.
Aquestes receptes no són exclusives de
l’àmbit privat, sinó que tenen especial sentit i recorregut dins l’àmbit
públic.
El seu marc regulatori segueix impedint estimular i premiar la bona gestió,
la cooperació público-privada a fons i la redefinició del funcionament de les
administracions.
Qualsevol país orientat a generar progrés a través de la llibertat, sinònim
d’iniciativa privada, reconeix l’empresa com la cèl·lula mare de l’economia, la
generadora de l’ocupació, la riquesa i el benestar. En conseqüència, ens podem
preguntar: les Administracions no haurien de voler que les empreses anessin
sempre molt bé? Hem tingut governs de tots colors polítics i encara avui tenim
un dubte raonable. La única sortida és la mà estesa basada en COoperar,
COl·laborar i COnnectar públic i privat.
Un Estat no és un fi, és un instrument.
Arribo a la conclusió que el principal problema de l’economia Espanyola és
la falta de qualitat de la democràcia Espanyola. Es podria afegir que un
país amb un nivell educatiu baix i amb un sistema de poders poc independent, no
és democràtic encara que voti.
Permetin-me, fem de la política virtut! Què n’esperem si la injuriem cada
dia varies vegades! Des de la Cecot afirmem que volem i necessitem política,
molta i bona. Política de més nivell, gestionada per menys polítics i amb la
retribució adequada.
I ara deixi’m enfocar el “Quo Vadis CAT”, “the Big Challenge”.
Algunes consideracions prèvies vinculades al terreny natural de l’empresari
i l’empresa:
- Els principals recursos que tenim
són la intel·ligència, la creativitat i fer equip.
- La democràcia no ens fa por. Les
societats de capital es gestionen democràticament per majories simples i
reforçades, quòrums, etc.
- En dret mercantil, les societats
incorporen, el dret de separació i el dret d’exclusió.
- Assumir risc i prendre decisions
tampoc ens fa por.
-Ens agrada tenir dades, informació
elaborada, ser racionals i positius, especialment ara davant de possibles nous
escenaris.
- Plena consciència de que els
territoris i les empreses són darwinisme pur: només sobreviuen els que
s’adapten i evolucionen.
Algunes altres consideracions:
- Si la democràcia ens permet optar,
dir que és il·legal el dret a decidir, és tan com dir que la democràcia és
il·legal. Fent un símil, els que pensen així, quan els seus fills són majors
d’edat, com ho porten?
-Dir que “Cataluña es muy
importante”, no és coherent amb el mal tracte que se li dispensa des de fa
dècades i que està en la base del sentir general.
-La majoria dels ciutadans que avui
viuen a Catalunya i a Espanya, no van votar la Constitució.
- La diversitat d’Espanya
(plurinacional, plurilingüística i pluricultural) és una gran riquesa, de gran
potencial. Si la vols mantenir rica i plural, cal cuidar-la.
I com ho veiem? Els asseguro que
pretenc explicar un relat que vol ser raonable, sensat, amb lògica empresarial
i econòmica, per atendre l’interès i el benestar general, posant l’èmfasi en
les pròpies forces i no en la sort o el destí.
Com a premissa de sortida, a la Cecot hem fet una primera enquesta
rigorosa, representativa, per tenir una primera impressió, i ens hem compromès
a fer sessions de treball per acostar informació i reflexions de qualitat,
sòlides, que facilitin elaborar criteri que ajudi a prendre decisions.
Sabem, perquè ho hem preguntat, que només el 3% dels empresaris creuen que
és possible seguir com fins ara a Catalunya. I el 82% creuen que s’han de fer
passes molt importants, i fins i tot un 56% d’aquests creu que s’ha d’anar cap
a un nou Estat d’Europa.
En paral·lel, m’ha interessat conèixer l’opinió dels empresaris d’España davant
l’eventual escenari de que Catalunya sigui una nació d’Europa.
Hi ha 4 tipus de respostes:
- les fora de to, que no repetiré
- uns altres, sorpresos i preocupats
per la magnitud de la situació actual, reaccionen dient “algo habremos hecho
mal” “aunque tarde, negociemos”
- els tercers directament diuen “que se
vayan”
- i finalment el grup d’empresaris i
executius que expressen el següent “si lo haceis bien, nos vamos a Cataluña”. I
ho raonen:
“las estructuras del Estado Español son
muy pesadas, anacrónicas y muy caras. Dominadas por varias oligarquías y
grupos, no contemplan la empresa como su prioridad. No estan enfocadas a
defender la competitividad, ni tan siquiera el nivel educativo general, no
incorporan la eficiencia en la gestión”. A continuació afegeixen “si dais el
paso, ¿seguireis haciéndolo como hasta ahora, seguireis haciéndolo como España?
Aquesta interessant resposta COnnecta
directament amb una pregunta que Cecot ve plantejant des de fa temps i vol
COmpartir: Quin país volem?
President, qualsevol país no ens val, però segons quin definim, els
empresaris catalans ens hi apuntem. Molts d’Espanya i de la resta del món,
també.
Per tant, un estat, per fer què? Ens haurem de posar d’acord.
L’atracció d’aquesta opció està vinculada als conceptes d’oportunitat i de
possibilitats que ofereix. La construcció d’un nou Estat, és una ocasió única
per fer creu i ratlla i iniciar un procés ambiciós i engrescador, que miri
endavant sense la càrrega del passat. Un Estat de “base zero” que, per la
experiència acumulada, trenqui motllos. Amb una nova governança.
Deixem-ho clar. Els aspectes positius que pot tenir el procés, haurien de
deixar enrere els més negatius i transitoris.
Expressat alternativament (l’altra cara de la mateixa moneda), quines
pistes indiquen que un Estat propi hagi de facilitar l’activitat de les
empreses i ajudar a generar nou teixit empresarial? Qui pensa que Catalunya, la
seva economia i el seu benestar se salvaran només pels diners? Pot la política
tenir tot el comandament? De cap manera.
Què ens pot fer pensar que la independència suposarà el redreçament dels
desencerts? De quins indicis disposem per pensar que els canvis i reformes es
portaran a terme en un marc d’independència?
Els recordo: “si lo haceis bien, nos vamos a Cataluña”.
Empresaris i empresàries, des de la Cecot us convidem a parlar-ne
obertament, a acordar i a actuar en conseqüència. I ja podem començar demà
mateix. Aquesta fixació del model de país ens és imprescindible i necessària en
qualsevol escenari, i és independent i prèvia al calendari “només polític”. Des
d’Espanya, Europa i molts altres llocs del món hi ha expectació per la nostra
definició. Per passiva, potser Espanya també s’ho hauria de plantejar.
En conseqüència, assenyalem algunes característiques i atributs d’aquesta
Catalunya.
Una societat Business Oriented amb governs Business Friendly. Una societat
que incorpora alhora, l’esperit social i el model econòmic de competència, fent
compatible l’atenció a la cohesió social i la pobresa amb l’exigència
d’espavilar-se i esforçar-se. Solidaritat i competitivitat donant-se la mà.
Un país amb molt pocs nivells d’administració i amb total COordinació entre
elles.
Necessitem famílies i escoles que proveeixin uns ciutadans amb autonomia,
amb criteri propi, que vulguin assumir risc i ser tolerants amb el revés
empresarial, sabent oferir la segona oportunitat.
Necessitem un nou model d’administració pública, basat en principis
d’eficiència i qualitat de serveis al ciutadà. Introduint criteris de gestió
empresarial. Una administració lleugera que confií plenament en la gestió
privada i la cooperació público-privada, amb auditoria i rendiment de comptes
per a tots. Cal reformular la figura del funcionari, del servidor públic,
rendint comptes i vinculant-la a incentius d’excel·lència.
Els marcs legals, els procediments
judicials i administratius: senzills, ràpids i eficients, buscant maximitzar la
seguretat jurídica dels particulars. I una Llei electoral que prioritzi
proximitat, compromís, independència i meritocràcia.
Fiscalitat de l’empresa i del treball que afavoreixi inversió i estalvi.
Extremadament simple. Activitat econòmica submergida: tolerància zero.
Marc laboral flexible, amb un contracte únic i on el paper dels tribunals
no consisteixi en “decidir per les empreses” sinó restringit a garantir el
respecte als Drets humans i als procediments.
Trilingüisme actiu. Marc d’atracció de talent estranger i política
migratòria d’oportunitats pels joves catalans, amb una estratègia de retorn.
Societat del benestar que no Estat del benestar, també gestionada des
d’àmbits privats i amb COoperació público-privada.
Necessitem una política que no estigui per sobre de la resta de la
societat, que treballi COnjuntament per generar riquesa i benestar. COnscients
tots de que el ritme de vida i de benestar col·lectiu és directament
proporcional a la generació de riquesa, de valor afegit. Una Administració no
intervencionista i que tracti al ciutadà com a subjecte que sap prendre les
seves pròpies decisions.
L’oportunitat la tenim davant.
Amb perspectiva, l’any 1888 el President de l’Ateneu Barcelonès es
preguntava: “para que España sea España, es necesario que Cataluña deje
de ser Cataluña?”
La resposta ha estat tossudament afirmativa. Catalunya sempre ha hagut de
renunciar. S’ha arribat a un punt que no volem continuar sent mesells. Una gran
part de la societat catalana ha dit que prou.
President Mas, vull expressar-li el nostre reconeixement pel coratge,
la claredat, la serenor i la dignitat institucional amb que està
gestionant aquests moments polítics tan excepcionals.
Com que el camí no serà gens fàcil, el futur govern necessitarà
recolzaments col·lectius, els més amplis possibles. En aquest sentit vull
oferir al nou govern que sorgirà de les properes eleccions catalanes, el nostre
suport institucional en tot el que pugui necessitar al servei del país.
Especialment, aquesta nit volem oferir-li “COoperació per anar endavant”.
Si vols anar ràpid, ves sol; si vols arribar lluny, ves acompanyat.
