Us adjunto el discurs que vaig fer al balcó de l'Ajuntament a ses Majestats els Reis Mags d'Orient:
Benvolgudes Majestats.
Benvinguts, un any més a Mataró.
Avui és un dia molt especial per a tots nosaltres, sobretot per als nens i nenes, però també per aquells que ja no ho som tant.
Ens fa molta il·lusió veure-us novament aquí, entre els mataronins i les mataronines. I ens fa il·lusió veure-us amb aquestes carrosses tan grans i tan maques.
Fa un any que us estem esperant.
Aquesta és una nit màgica on pot passar de tot.
És una nit de nervis; de molts nervis, perquè tothom està a l’expectativa de saber si els seus desitjos s’acabaran fent realitat.
Els nens i les nenes han escrit les seves cartes que de ben segur, us hauran arribat. Si no les teniu vosaltres, segur que les tenen els vostres patges.
Tots hem demanat coses.
Cadascú ha omplert la seva carta particular de desitjos i d’il·lusions. Ja sabeu que quan arriba aquesta nit, hi ha molta i molta il·lusió.
Imagino que ja ho sabeu... Bé, sé que ho sabeu, però... us ho vull recordar.
Aquest any a Mataró hem treballat el tema dels valors. Molts nens, a les escoles, han parlat, reflexionat i estudiat valors com el compromís, la solidaritat, l’esforç, l’alteritat, la identitat... 12 valors...
Alguns nens i professors, com els de l’Escola Torre Llauder, fins i tot han fet una cançó que parla dels valors i de la mascota que simbolitza aquest projecte, en CORGRÒS.
Deia, Majestats, que segur que ho sabeu tot això perquè el dia que els vostres missatgers reials van arribar al Port de Mataró el vostre emissari, rei Melcior, ens va dir --i té tota la raó-- que els valors no són per guardar-los en un calaix, sinó per practicar-los cada dia.
El darrer valor, el del mes de desembre, ha estat el de la il·lusió.
Il·lusió de viure...
Il·lusió per fer un món més just...
Il·lusió per ser més bones persones cada dia...
Il·lusió per gaudir d’allò que tenim...
Il·lusió per superar-nos dia a dia; per esforçar-nos; per sentir-nos útils...
I il·lusió per aquesta nit màgica...
Ens fa molta il·lusió aquesta nit, especialment als nens i nenes, però també als pares, les mares, els avis...
En nom de tots els nens i nenes de la Ciutat, tant els que han sortit aquest vespre a rebre-us, com d’aquells que per malaltia s’han hagut de quedar a casa, -en nom de tots ells- us demano que els porteu, si no pot ser tot el que demanin, sí, tot allò que els ajudi a créixer feliços.
Tenim clar, insisteixo, que no serà possible tenir tot allò que volem.
Ens conformarem.
Ens conformarem perquè sabem que heu fet l’esforç d’intentar portar tot el que us han demanat a les cartes. I que allò que no porteu, que segur que n’hi haurà, és perquè sabeu el que necessitem a cada casa, perquè al cap i a la fi, sou Màgics!
Ja hem après, majestats, que en el fons, el més important, no és tenir-ho tot sinó tenir allò que necessitem; que el més important és estimar i sentir-se estimat.
El més important són els nostres amics i amigues, la nostra família...
Majestats. Espero que aquesta nit de feina us sigui plaent. I perquè pugueu treballar amb més comoditat us lliuro la clau de la Ciutat.
I que demà al matí, mentre els nens i nenes estiguin obrint els regals, pugueu acabar la vostra tasca visitant hospitals i residències de gent gran.
Mataronines i mataronins; nens i nenes, avui cal anar a dormir aviat.
Desitjo que les vostres llars s’omplin de felicitat.
