L'imaginari emocional de Mataró té a l'Ermita de Sant simó un dels seus llocs de referència. Segurament pocs indrets com aquest han estat tan presents a les vides de les mataronines i dels mataronins. En el decurs de la història ha estat referència de navegants ("ja veig l'ermita de Sant Simó, axiò vol dir que hem arribat a Mataró"); de viatgers que tornen a casa ("bé, ja som a Sant Simó, ja hem arribat") o de viatgers que marxen ("quedem a Sant Simó i sortim plegats"). La vella Ermita ha estat lloc de trobada de moltes generacions de petits i grans que han compartitt un dia de lleure, la cerca del famós sabre endolcit: una peça de pastisseria que recorda els sables dels vells corsaris. És el dia de la seva festivitat, el 28 d'octubre. Ni el primer tren de la Península, el que va unir Barcelona amb Mataró, es va voler perdre aquesta diada. Per això el seu primer trajecte, justament va arribar a l'estació de la nostra ciutat el 28 d'octubre de l'any 1848.
Sant Simó és sinònim de senzillesa, d'acolliment i de caliu. La seva ermita se sap modesta, petita i important, com la Nau Gaudí; se sent plena de records dels que hi han fet cap en alguna ocasió, com Santa Maria en ple ofici de Festa Major; i es veu maca, radiant i atractiva, com una posta de sol. I, sobretot, se sap, se sent i es veu forta, combativa i resistent, perquè quan Les Santes encara no eren Les Santes, les festes de Santi Simó ja eren les festes de Sant Simó, és a dir, ja existeixen a l'imaginari de mataronins i mataronines.
Mataró fa el seu camí, creix, s'obre a nous horitzons, però sap que sempre podrà tornar a l'ermita marinera de Sant Simó i trobar-se una mica més a si mateixa.
