Aquest matí hem tornat a enfilar-nos al Pla de Coma Ermada per recordar-te, Meritxell. Ara ja fa onze anys en que un mal pas en el descens del Montblanc se’t va emportar.Des de llavors, cada any, per aquests dies anem al pedró que la família et va alçar per col·locar-hi una placa.
És un lloc proper, de poc pas. Un balcó perfecte al circ d’Ulldeter des d’on contemplar la majestuositat del Gra de Fajol o Bastiments. S’hi puja en mitja hora des de l’estació d’esquí, en direcció a la portella i, des de dalt del pla et sembla haver pujat al cel. Al fons, al darrere, el Massís del Canigó. Un privilegi d’indret que recorda una noia jove que un dia va deixar-nos per pujar a l’altar del món. Tots els que ens estimem les muntanyes t’hem d’estimar per força, Meritxell.
