Aquesta tarda he assistir, al foment, a l’homenatge que la Direcció General de la Memòria Democràtica ha fet a Mataró però en l’àmbit maresmenc.
Ha intervingut en Pep Riera i la historiadors Margarida Colomer, a més de l’Alcalde i el secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell.
Sembla mentida que, encara avui, s’hagin de fer aquests actes. Ho dic en el sentit de que fa molts anys i tocava. De la mateixa manera que cal fer tots els dols per tancar ferides i poder oblidar des del coneixement i claredat en els fets. No és bo destapar ferides mal curades però tampoc és bo ignorar que hi són. Per tant, en un acte com el d’avui, ben segur que hem fet un pas més en la bona direcció.
El final amb Primavera per la Pau ha estat memorable.
En Centre o Círcol Catòlic de Mataró, la mes antiga entitat mataronina sense afany de lucre encara viva, fou fundada el 1r de novembre del 1884 per persones d’àmplia sensibilitat social-cristiana, cultural i mataronina, va constituir i constitueix encara un centre d’activitat que ha reunit i reuneix a molta gent dintre la cultura i l’esport i altres activitats socials.
Aquestes activitats promogudes com a seccions autònomes però dintre de l’entitat, estan plenes de vida i activitat. L’Associació esportiva, potenciadora del bàsquet local, l’escola de música, amb col·laboració amb el Conservatori del Liceu; l’acadèmia Balmes que des de molts anys ha acollit a milers d’alumnes mataronins i, especialment, les activitats culturals de la seva secció teatral Sala Cabanyes i els seus Pastorets, Patrimoni cultural de la ciutat.
La major part d’actors locals que han triomfat en el mon artístic general, han sorgit de
A més dels citats, moltíssimes activitats socials, recreatives i culturals han tingut acollida en els locals del centre, sota el seu patrocini o col·laboració com és notori i sabut.
L’activitat desenvolupada des de 125 anys, solament interrompuda per la guerra civil és i ha estat un referent per la ciutat, que ha mantingut en tot moment la seva voluntat de servei, sense cap afany de lucre ni distinció de classes, amb la fidelitat al seu mataronisme i a la seva catalanitat intrínseca en tot moment i circumstàncies.
El que s’ha fet i encara es fa des del Centre Catòlic, ocupa un dels capítols més extensos de la vida social, cultural i pública de Mataró.
Hi ha hagut i continua havent-hi molts col·laboradors anònims i generosos.
Destaquem l’esforç dels seus directius en el llarg dels 125 anys de vida. La majoria ja desapareguts, el Sr. Cabanyes, fundador; el Srs. Boixet, Peradejordi, Colomer, etc. Però hem de recordar una especial figura que molts hem conegut, el Sr. Jesús Segura, que com a President del Centre o del Patronat de
Creiem just un reconeixement públic a favor de l’entitat més antiga de la ciutat que està en vida i que tant ha fet per ella i continua fent, amb el desig que continuï per molts anys amb les seves activitats.
Ahir escrivia sobre la frivolitat d’alguns polítics. Avui diré alguna cosa sobre aquest debat de l’endarreriment de l’edat de jubilació.
El primer que penso és que hi veig una improvisació malaltissa o mala fe en treure-ho sense estudiar i sense una proposta en ferm, justament en la setmana en que el President espanyol se’n va al World Economic Forum de Davos i, amb la por del que li pot caure a sobre (que ens cau igualment i a tots) se’n empesca la de treure aquest globus sonda gens treballat ni prou meditat. Així, dit de passada, també es pensa que s’estalviarà que pensem en l’augment de l’atur (4.326.000 aturats -18,8%- i pujant), o l’11,8% de dèficit públic del 2009 (que ja veurem si no és més) i la retallada subsegüent que ens ha de venir al damunt necessàriament. En definitiva, una cortina de fum per acontentar els prestamistes i economies mundials que han de confiar en nosaltres per a deixar-nos els diners que gastem de més.
Tornant al tema de la jubilació, és cert que hi ha altres Estats que ja ho estan aplicant però sempre d’una manera raonada i ben estudiada. Si les pensions són un pacte entre generacions, ens cal un debat seriós sobre qui, com i quan.
Reconeixent que el debat és sobre la taula dels tècnics, molt probablement s’hauria d’haver fet –igual que molts d’altres- en el moment en que les coses anaven bé. Tampoc no es pot passar a tothom pel mateix sedàs ja que ni totes les feines són iguals ni tothom ha cotitzat durant els mateixos anys i, per tant, hi haurem de trobar factors correctors amb seny i sentit comú.
És evident que també caldrà tenir en compte la força de treball més jove que anirà entrant progressivament al mercat i, per tant, considerar que frenar-la seria un error que pagaríem molt car.
Haurem d’afegir-hi molta dosi de pedagogia i flexibilització laboral per tal de que ens anem mentalitzant de que si bé no podem fer algunes feines quan tenim certa edat, sí que en podem fer d’altres, fins i tot millor que quan s’és molt jove. Vull dir que haurem de trobar la manera de que puguem evolucionar de feines més físiques, estressants o que requereixin molta concentració cap a feines de més paciència i tacte humà. Si som una mica intel·ligents sabrem trobar fórmules per continuar actius en feines alternatives, treballar menys hores, etc. No m’ho miro només des d’un plano econòmic –que és obvi que cal- sinó de pur retorn de valors a la societat en el moment en que l’experiència acumulada es tant gran.
Aquest debat exigeix molta responsabilitat i fer-lo d’aquesta manera és negatiu i enrocarà les parts. Una vegada més, aquesta frivolitat dels governants actuals del PSOE és esfereïdora.
Aquest matí he estat al Pavelló Vall d'Hebron. Ple de gom a gom i amb gent que ha hagut de marxar. Molta gent dreta i això que ha durat més de dues hores. Es nota la il·lusió i les ganes de la gent. Suposo que és normal quan les coses estan així però hi ha una completa sintonia i es nota. No ha costat gens omplir ... la gent hi ha anat contenta i n'ha sortit satisfeta però amb la sensació de que cal treballar el boca orella i perseguir els vots un a un. Convèncer i estirar a la gent a votar pel canvi. Aquesta serà la nostra feina. Aquí us deixo la transcripció de la nota de premsa de la Federació: El líder nacionalista proclama que “Catalunya pot acceptar ser una nació dintre d’un estat, però mai una província de la nació espanyola” El president de CiU, Artur Mas, ha expressat aquest migdia que de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, “la nostra actitud és la il·lusió; el nostre objectiu, el canvi; i el nostre compromís, governar amb els millors per la gran majoria dels catalans”. “El proper govern serà el de la millor gent, de la més preparada i la més entusiasta, la més sòlida, que tingui coses a aportar. Si son de CiU millor, però si n’hi ha algun de fora més preparat l’aniré a buscar”, ha anunciat. Mas ha clausurat amb la seva intervenció la festa-míting de CiU al poliesportiu de la Vall d’Hebron de Barcelona, que s’ha fet per celebrar la seva elecció com a candidat de la federació nacionalista a la presidència. Davant d’unes 4.000 persones que omplien de gom a gom el pavelló, Artur Mas també ha tingut l’ocasió de bufar les espelmes del seu pastís d’aniversari, ja que avui mateix compleix 54 anys. El líder nacionalista ha constatat que en el seus constants recorreguts per pobles i ciutats de Catalunya en els darrers sis anys hi ha trobat “la il·lusió brillant als ulls de molta gent”. Mas ha explicat que el que li ha donat empenta tots aquests anys d’oposició, tot i haver guanyat les dues darreres eleccions nacionals, ha estat “la força de les conviccions, i la força immensa de la gent de CiU que he tingut al costat en tots aquests anys difícils”. “Si el volem, el canvi requereix un 10% d’inspiració i un 90% de transpiració”, ha advertit, abans d’explicar que “vull el canvi per a que Catalunya assoleixi les cotes més altes de llibertat i progrés pels ciutadans”. Artur Mas ha citat Einstein per recordar que “la posició més elevada a que pot arribar una persona no és a governar, sinó a servir”. “Si algun dia esdevinc president de Catalunya i m’oblido d’això, us demano que em planteu cara, i també que planteu cara a qualsevol govern que cregui que manar és més important que servir al seu poble”, ha reclamat. Mas ha advertit que “la primera dècada del segle XXI Catalunya no l’ha aprofitat prou bé”, i ha insistit que “la primera prioritat és superar la crisi i aixecar el país”. Per a fer-ho “res és més important que estar al costat de la gent que està disposada a assumir riscos i sacrificis per tirar una empresa endavant, al costat de les empreses, que son les úniques que creen ocupació”, ha recalcat. El líder nacionalista ha subratllat que “aquest país pot acceptar ser una nació dintre d’un estat, però el que no acceptarem és que la vulguin convertir en una província de la nació espanyola”. “Això no ho acceptarem mai”, ha proclamat entre la ovació del públic. ELOGIS DE DURAN AL CANDIDAT A Mas l’ha precedit en l’ús de la paraula el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, que ha glossat les condicions que fan del candidat nacionalista“de llarg el millor i el més preparat”: “És una persona valenta, serena i alhora audaç; preparada i sobretot honesta; capaç de liderar el canvi, de governar i amb autoritat per fer-ho”, ha explicat Duran. El dirigent nacionalista ha constatat que “mai un govern com l’actual havia allunyat tant els catalans de les seves institucions, mai un govern havia fet el ridícul d’aquesta manera; amb CiU hi haurà govern, amb el tripartit és com no tenir-ne”. “Els socialistes signifiquen més improvisació, més impostos i baixada de les pensions; a Zapatero li demanem serietat en el tracte d’aquesta qüestió”, ha reclamat Duran. Per la seva banda, el president Jordi Pujol, que ha obert l’acte, ha constatat que “el país està encallat; però no tingueu por, perquè la societat, la gent, té vitalitat, encara que hagi perdut autoestima”.Amb tot, el president Pujol ha recordat que “sense bona política, sense objectiu ni direcció, un país s’atura”. “Un país ha de tenir un bon govern, que no el freni, que li doni impuls i incrementi l’impuls que té”. Jordi Pujol ha glossat les virtuts d’Artur Mas, de qui ha dit que “en temps difícils, no es pot posar al davant gent que no tingui molt de talent i categoria”. “Cal preparació tècnica, idiomes, coneixement dels debats actuals i de l’economia, i tot això en Mas ho té”. Pujol ha lloat també la “valentia i sentit de l’honor i el compromís” del cap de files nacionalista, i ha reclamat que en els mesos que venen “cal anar a trobar a tothom: als cansats i als decebuts, perquè no és veritat que no val la pena, també pel compromis i l’obligació de la gent de defensar les coses nobles i l’interès del país”. |
Ho trobareu a l'Ateneu Caixa Laietana, al carrer Bonaire.
Feia molts dies que hi volia anar i, per una cosa o altra no trobava el moment. Aquesta tarda, baixant del casal de la gent gran del parc, ens hi hem arribat. Sempre m’ha apassionat el volar i els ginys de l’aire.
Ens hi hem estat una bona estona i val molt la pena.
És un tast del món de l’aviació però molt recomanable. Us hi podeu divertir provant els molts simuladors de vol que hi ha instal·lats.
Aquesta tarda hem anat a Pastorets. No se si han assajat molts mesos o és que s’hi ha posat molt intensament. Potser més aviat les dues coses alhora. Més d’una hora d’obra en un format molt professional. Molt bona actuació que, fins i tot, m’ha fet emocionar el en passatge del fill pròdig: “Pensa en ta mare! “ i em desfaig com un flam. Suposo que em ve de petit ...
Molt bé! Felicitats per la feina a tot el repartiment i a la terratrèmol de la Carme que no es pot estar quieta. Quin nervi!
Cada setmana, en Tremosa, ens explica el més interessant de la setmana.
Semblaria esperpèntic si no fos perquè la realitat supera el que escriu. No m’agraden les exageracions i no ens fa cap bé que les coses vagin així però més mal faria el que ningú ho expliqués i continuéssim escoltant els missatges enganyosos que ens arriben del govern de l’Estat.
Prou ja!
Us recomano que llegiu la secció d’economia de La Vanguardia d’avui (4.326.000 aturats 18,8% i 11,4% de dèficit públic). La situació és molt seriosa i només es pot abordar fent el que cal. O els polítics comencen –jo el primer- a fer el que calgui, escoltant als millors de cada tema, i sense preocupar-se de si és o no del seu interès electoral o no en sortirem.
Tinc la sensació de que els socialistes pensen que les coses s’arreglen soles i en sortirem sense més. Tanta frivolitat m’altera i he de fer esforços per intentar fer comprendre les coses d’una forma senzilla però, a dia d’avui, no veig ni a Mataró, ni a la Generalitat, ni a l’Estat, cap símptoma de sensatesa.
El que estem veient és tant greu que sembla increïble.
El canvi és urgent i la solució cada dia exigirà més sacrifici.
Aquesta tarda hem participat de l’ofrena per la Memòria de l’Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat i així honorar la memòria de les víctimes del genocidi.
Què ofereix CiU perquè la societat civil torni a sentir confiança vers l’Ajuntament?Ara l’Ajuntament no manté un contacte real amb els ciutadans capaços de fer coses. Necessitem un alcalde més proper i valent, que visiti les empreses, que sigui el primer comercial de la ciutat, que vengui els seus projectes i escolti les necessitats de les empreses. No podem pensar que només amb anar a les inauguracions ja mantenim prou contacte amb la gent. Cal escoltar-la de veritat, i aquesta és una de les grans diferències entre CiU i el govern. El nostre compromís és escoltar tota aquella gent que s’està jugant els seus diners per tirar endavant projectes a la ciutat. Els únics que ens poden treure de la crisi son els ciutadans de Mataró, tant els treballadors que defensen els seus llocs treballant cada dia més i millor, com els empresaris que intenten tirar endavant els seus projectes sent cada dia més productius i competitius. Sense producció ni competitivitat, és molt difícil que ens en sortim. Per aconseguir aquests dos factors, també hem de treballar per reduir les elevades taxes de fracàs escolar. No podem modificar el currículum escolar, però si motivar els alumnes perquè surtin més preparats. Podríem, per exemple, potenciar els intercanvis escolars amb centres de l’estranger o fent un pacte amb les escoles d’idiomes mataronines per potenciar la presència de l’anglès a la ciutat. Parleu molt de la necessitat d’estar en contacte amb els ciutadans, però CiU encara no té una gran presència als barris. La realitat electoral és la que és. No tenim la mateixa implementació a tots els barris, no hi tenim la mateixa entrada que els socialistes, que durant molts anys han disposat de la clau d’accés a determinades entitats i associacions d’aquests barris. Però tenim clar que ara mateix la ciutat pren el mateix camí del moviment electoral global. CiU està pujant com a marca, també a Mataró, mentre que la marca PSC està baixant. Però la tendència de vot als barris segueix anant cap al PSC. Com penseu fer-ho per capgirar-la?D’un cens de 85.000 votants, la diferència entre els vots dels partits del govern i els de l’oposició va ser tan sols de 2.500 vots. Hem demostrat que a Mataró CiU guanya a les eleccions al Parlament català, però fins ara no hem pogut mobilitzar el mateix electorat per als comicis municipals. Les enquestes que tenim ens diuen que el PSC està baixant de manera homogènia a la ciutat i que CiU s’hi acosta, en dos anys hem reduït la nostra diferència electoral a la meitat. Segons els nostres sondeigs, a Mataró el 65% dels ciutadans diuen que tenen voluntat de canvi, això vol dir que alguna cosa està passant. Ara ens tocarà accelerar la nostra presència al carrer per liderar aquesta nova tendència. El canvi cada dia és més a prop. Però si voleu governar, haureu de buscar pactes. Amb el PP?Caldrà buscar aliats, sí, però sempre hem dit que els pactes electorals els configuren les urnes. Nosaltres no rebutjarem mai a ningú, la nostra estratègia és entendre’ns amb el màxim nombre de partits de la ciutat.En el balanç de l’any heu estat molt crítics amb la gestió de Pumsa. Segurament Pumsa com a promotora ha fet coses que no li han sortit prou bé, però finalment qui sotmet l’empresa municipal a fer determinades coses és l’Ajuntament. Pumsa és tan sols el braç executor d’unes determinades polítiques. El que passa aquí és que ens fem trampes al solitari, l’Ajuntament esquiva els controls de l’administració i utilitza les empreses del grup Pumsa per superar el límit de l’endeutament. Pumsa actuava com a promotora especulativa, però ara que amb la crisi s’ha frenat la pilota, enlloc d’aportar diners a l’Ajuntament, Pumsa truca a la seva porta per aconseguir avals, ajut de caixes i endeutaments. El deute conjunt d’Ajuntament i empreses municipals és de més de 180 milions d’euros, quan el pressupost conjunt volta els 130 milions. I el forat econòmic creix ja que les finances de l’estat, les plusvàlues i les llicències d’obres estan baixant i no tenen perspectives de creixement a curt termini. I què cal fer?L’auditoria municipal ja ha dit al conjunt d’empreses que tindran moltes dificultats per retornar el crèdit i que cal reorientar la seva activitat. Nosaltres ja fa dos anys que diem que s’han d’integrar totes en una sola companyia i racionalitzar la seva despesa. Però aquest procés implicaria gairebé aturar tots els projectes urbanístics?Però és que aquesta és la realitat que tenim. Molts dels projectes previstos per a 2010 estan condicionats a que hi hagi finançament. Veient com està la cosa, difícilment ens donaran aquest finançament. Seguim gastant-nos els diners en comunicació però potser no tindrem finançament per construir pisos de lloguer, i això és el que ens sap greu. Però vosaltres no us heu mostrat especialment a favor dels pisos contenidor de Figuera Major, que seran de lloguer per a joves.Nosaltres no entenem com encara a dia d’avui no hi ha debat públic sobre si és adequat viure en pisos contenidor. Molt ens temem que es tiri endavant tot i saber que això pot no complir algunes normatives i per un procés de compromís electoral. Sent l’obra pòstuma d’ERC pot ser que no es pugui fer perquè ningú ho podrà finançar.
