Aquesta és l'entrevista que va publicar el Capgròs en el seu número 1096 i que podeu consultar també
aquí. Es tracta del balanç que fem nosaltres de l'any i consta de tres blocs. A continuació us passo el text íntegre:
"Cal escoltar el ciutadà, aquesta és la diferència entre CiU i el govern"
L’any ha estat marcat per la crisi. Per què no hi ha hagut un consens govern-oposició per tirar endavant mesures per fer-hi front?En situació de crisi el ciutadà vol veure com l’administració s’estreny el cinturó, tal i com ells mateixos fan. No pas en ajuts socials, sinó en elements menys prioritaris. Per poder aprimar l’estructura municipal hem de començar per l’estructura de govern, però cada cop que en parlem ens diuen que el pacte de govern es inamovible. No hi ha manera de poder parlar de menys regidors a dedicació completa, de competències impròpies dels ajuntaments, de reduir les despeses en comunicació, o de canviar la política clientelar amb les entitats. Si no es pot parlar de tot això, ja no podem anar més enllà a buscar un consens. La voluntat de diàleg del govern acaba sent una pantomima.Tant el govern com oposició parleu de la reducció de la despesa corrent, però això és suficient per combatre la crisi?Per combatre una crisi, cal mirar el teu nivell de despeses i situar- lo en un punt de solidesa respecte als teus ingressos. Ara mateix la despesa corrent està molt per sobre dels ingressos. La participació de l’Ajuntament en els ingressos de l’estat ha caigut un 22. El que passa aquí és que en aquests darrers anys hem convertit uns ingressos variables com els de l’Estat en una despesa fixa ingressos variables. Ara aquests ingressos han caigut per la crisi econòmica, però la despesa corrent es manté fixa. Així és difícil que ens n’acabem sortint. I què hauria fet CiU per combatre la situació actual?Dues coses: per un costat, buscar una situació d’estabilitat econòmica; per l’altre, trobar complicitat amb societat civil per tirar endavant projectes. La gent ara percep que l’administració està una mica en contra d’ells, que els posa impediments. Tothom que vulgui tirar un negoci endavant necessita que l’administració li faci costat, li doni suport i li faciliti les coses. Però sembla que tenim una administració més preocupada pel canvi climàtic –que és un tema molt seriós- que no pas per la pèrdua de més de 1000 llocs de treball en el comerç local. El comerç és el sector que genera més ocupació a la ciutat. Però si l’ajuntament no és conscient d’aquesta pèrdua de llocs de treball, quan d’aquí a uns anys vingui El Corte Inglés com ens ho farem per fer una aposta real en el comerç de la ciutat? Necessitem que l’administració potenciï la creació de valor afegit, que no passi tot per la construcció. Sembla que un cop haguem contractat els paletes, ja no calgui fer res més. Es refereix al TecnoCampus? Sí, ha de ser molt més que dues torres i un edifici universitari. La qüestió és si serà capaç de treure alumnes capaços de transferir coneixement real a les empreses. És aquí on hem de treballar, perquè si aconseguim pujar al tren de les noves tecnologies no serà gràcies a un edifici maco, sinó perquè comptarem amb alumnes que disposaran d’un valor afegit diferencial als de les altres universitats. Creu que el projecte TecnoCampus tal i com està concebut complirà aquest objectiu?És un projecte que hem de recolzar sí o sí perquè pot contribuir a canviar la fisonomia de la ciutat, però necessita molta mes atenció de la que se li està donant. La facultat de ciències de la salut és un pilar important, però no ho és tot, també ho són els estudis d’enginyeries i telecomunicacions, que poden ser un gran projecte de futur però no hi estem prestant prou atenció. Hem d’aconseguir captar empreses, hem de vendre el nostre campus residencial, hem d’aconseguir que el projecte marítim sigui important ja que és un element que ens diferencia de la resta de ciutats, hem de generar contactes amb universitats xineses o japoneses... Tot un seguit d’elements que hem de potenciar per crear una imatge de ciutat que ens ajudi a tirar endavant el TecnoCampus i fer-lo atractiu. Compartiu a grans trets els projectes del govern, tot i que amb matisos. Això vol dir que el model de ciutat del tripartit ja us està bé, o és que no heu tingut ocasió de desenvolupar un projecte propi?El projecte TecnoCampus, per exemple, només s’ha omplert de contingut quan l’hem concretat entre tots. No podem renegar d’aquelles coses que poden ser positives, però només si aquestes es treballen de manera adequada. Per aconseguir-ho, necessitem la complicitat de tota la societat, de les idees que aporten. Això a CiU ho tenim molt clar, Mataró necessita la complicitat de la societat civil, el contacte de l’administració amb els ciutadans perquè tot tiri endavant. Si la gent no confia en l’administració, és molt difícil que després s’arrisquin a crear nou teixit econòmic.
"CiU està pujant com a marca, mentre que la marca PSC està baixant"
Què ofereix CiU perquè la societat civil torni a sentir confiança vers l’Ajuntament?Ara l’Ajuntament no manté un contacte real amb els ciutadans capaços de fer coses. Necessitem un alcalde més proper i valent, que visiti les empreses, que sigui el primer comercial de la ciutat, que vengui els seus projectes i escolti les necessitats de les empreses. No podem pensar que només amb anar a les inauguracions ja mantenim prou contacte amb la gent. Cal escoltar-la de veritat, i aquesta és una de les grans diferències entre CiU i el govern. El nostre compromís és escoltar tota aquella gent que s’està jugant els seus diners per tirar endavant projectes a la ciutat. Els únics que ens poden treure de la crisi son els ciutadans de Mataró, tant els treballadors que defensen els seus llocs treballant cada dia més i millor, com els empresaris que intenten tirar endavant els seus projectes sent cada dia més productius i competitius. Sense producció ni competitivitat, és molt difícil que ens en sortim. Per aconseguir aquests dos factors, també hem de treballar per reduir les elevades taxes de fracàs escolar. No podem modificar el currículum escolar, però si motivar els alumnes perquè surtin més preparats. Podríem, per exemple, potenciar els intercanvis escolars amb centres de l’estranger o fent un pacte amb les escoles d’idiomes mataronines per potenciar la presència de l’anglès a la ciutat. Parleu molt de la necessitat d’estar en contacte amb els ciutadans, però CiU encara no té una gran presència als barris. La realitat electoral és la que és. No tenim la mateixa implementació a tots els barris, no hi tenim la mateixa entrada que els socialistes, que durant molts anys han disposat de la clau d’accés a determinades entitats i associacions d’aquests barris. Però tenim clar que ara mateix la ciutat pren el mateix camí del moviment electoral global. CiU està pujant com a marca, també a Mataró, mentre que la marca PSC està baixant. Però la tendència de vot als barris segueix anant cap al PSC. Com penseu fer-ho per capgirar-la?D’un cens de 85.000 votants, la diferència entre els vots dels partits del govern i els de l’oposició va ser tan sols de 2.500 vots. Hem demostrat que a Mataró CiU guanya a les eleccions al Parlament català, però fins ara no hem pogut mobilitzar el mateix electorat per als comicis municipals. Les enquestes que tenim ens diuen que el PSC està baixant de manera homogènia a la ciutat i que CiU s’hi acosta, en dos anys hem reduït la nostra diferència electoral a la meitat. Segons els nostres sondeigs, a Mataró el 65% dels ciutadans diuen que tenen voluntat de canvi, això vol dir que alguna cosa està passant. Ara ens tocarà accelerar la nostra presència al carrer per liderar aquesta nova tendència. El canvi cada dia és més a prop. Però si voleu governar, haureu de buscar pactes. Amb el PP?Caldrà buscar aliats, sí, però sempre hem dit que els pactes electorals els configuren les urnes. Nosaltres no rebutjarem mai a ningú, la nostra estratègia és entendre’ns amb el màxim nombre de partits de la ciutat.En el balanç de l’any heu estat molt crítics amb la gestió de Pumsa. Segurament Pumsa com a promotora ha fet coses que no li han sortit prou bé, però finalment qui sotmet l’empresa municipal a fer determinades coses és l’Ajuntament. Pumsa és tan sols el braç executor d’unes determinades polítiques. El que passa aquí és que ens fem trampes al solitari, l’Ajuntament esquiva els controls de l’administració i utilitza les empreses del grup Pumsa per superar el límit de l’endeutament. Pumsa actuava com a promotora especulativa, però ara que amb la crisi s’ha frenat la pilota, enlloc d’aportar diners a l’Ajuntament, Pumsa truca a la seva porta per aconseguir avals, ajut de caixes i endeutaments. El deute conjunt d’Ajuntament i empreses municipals és de més de 180 milions d’euros, quan el pressupost conjunt volta els 130 milions. I el forat econòmic creix ja que les finances de l’estat, les plusvàlues i les llicències d’obres estan baixant i no tenen perspectives de creixement a curt termini. I què cal fer?L’auditoria municipal ja ha dit al conjunt d’empreses que tindran moltes dificultats per retornar el crèdit i que cal reorientar la seva activitat. Nosaltres ja fa dos anys que diem que s’han d’integrar totes en una sola companyia i racionalitzar la seva despesa. Però aquest procés implicaria gairebé aturar tots els projectes urbanístics?Però és que aquesta és la realitat que tenim. Molts dels projectes previstos per a 2010 estan condicionats a que hi hagi finançament. Veient com està la cosa, difícilment ens donaran aquest finançament. Seguim gastant-nos els diners en comunicació però potser no tindrem finançament per construir pisos de lloguer, i això és el que ens sap greu. Però vosaltres no us heu mostrat especialment a favor dels pisos contenidor de Figuera Major, que seran de lloguer per a joves.Nosaltres no entenem com encara a dia d’avui no hi ha debat públic sobre si és adequat viure en pisos contenidor. Molt ens temem que es tiri endavant tot i saber que això pot no complir algunes normatives i per un procés de compromís electoral. Sent l’obra pòstuma d’ERC pot ser que no es pugui fer perquè ningú ho podrà finançar.
"El projecte de Maresme Digital TV és un fracàs directe de l'alcalde"
Al govern no li va agradar que l’oposició en bloc es posés al costat dels veïns de Figuera Major.No es tracta de fer costat als veïns en totes les seves demandes. El que hem fet és escoltar-los. El govern finalment ha acabat modificant el projecte dels pisos contenidors amb peticions nostres i dels veïns, però no ho ha fet fins que els veïns han protestat als plens i l’oposició els ha demanat que els escoltessin. Les vostres reclamacions passen per la revisió del Pla de l’Habitatge.Es va firmar el 2006 en unes circumstàncies que han canviat totalment i que cal tornar a estudiar. Però el govern s’hi nega i ens vol mantenir presoners del que es va signar llavors. No estem dient que es pari de construir, sinó que revisem el pla. Ens està marcant unes perspectives fins al 2017, però no té cap lògica comptar amb un document amb una perspectiva tan a llarg termini amb la situació econòmica actual. Diem el mateix amb el Pla d’equipaments. No tenim un espai polivalent per fer concerts ni per realitzar fires, la situació amb els teatres també cal revisar-la, a l’igual que els equipaments esportius del centre. De nou, però, el vostre model de ciutat es basa en corregir coses que ja estan en marxa, sense alternatives. Tenim les nostres pròpies propostes a realitzar a cada lloc de la ciutat, al Triangle dels Molins, a l’eix Riera, al Sorrall... Des de l’oposició no ho podem tirar endavant, però sí posar sobre la taula aquestes idees i discutir-les. Per què no ho fem? Per què aquests temes només apareixen quan arriben les eleccions? Ens passem el dia jugant al gat i al gos amb el govern, i això ens preocupa molt. No es tracta d’esmenar la plana a cada acció que faci el govern. Tenim el nostre propi projecte però veiem que és impossible parlar-ho amb el govern, discutir-ho, buscar acords, fer dels dos projectes un de sol. Ells porten 30 anys tirant per la via directe, unilateralment, sense adonar-se que això se’ls està acabant. Tampoc us han escoltat en la fusió de les dues televisions. No és una fusió, sinó una absorció. Maresme Digital TV es va vendre com un projecte tecnològic, comarcal i d’ocupació, i finalment ha estat un fracàs directe de l’alcalde, que l’ha tirat endavant sense escoltar ningú. Hi hem invertit una milionada i arrossegat molts ajuntaments de la comarca que ara s’adonen que la cosa no funciona. L’única sortida que han trobat ara és absorbir TVM, després de fer-li competència directa amb diners públics. Busquen en TVM el que no han aconseguit ells: ingressos publicitaris i espectadors, ja que Maresme Digital no s’ha fet un lloc en l’opinió pública. És una fugida endavant que comportarà un nou augment en la despesa en comunicació?I què faríeu vosaltres?Ja no l’hauríem creat en el seu moment, perquè ningú la demanava. Ara mateix considerem que és un projecte tocat i enfonsat, el tancaríem i retornaríem la llicència. Si des de CiU ho haguéssim d’afrontar més endavant, intentaríem posar el canal a la venda perquè els ciutadans poguessin recuperar part de la despesa feta. L’Ajuntament no pot estar al darrere d’un projecte tant costós, i alhora ajudar a la gent que ho necessita en uns moments de crisi econòmica. Quina previsió feu de l’any que ara iniciem?Creiem que aquest 2010 el govern ja ha donat els deures per acabats, un cop ja ha contractat tots els paletes per a aquest any. Ara voldrà treure pit inaugurant el TecnoCampus, veient si posa la primera pedra del Corte Inglés, inaugurant més obres del FEIL, el Museu del Gènere de Punt, el Museu Bassat... I, sobretot, procurar que durant l’any no passi res. Ja ha acabat amb tots els seus projecte i no li queda marge de maniobra per fer res més.
