Com que internet permet que estigui al dia de tot el que passa al món i pugui llegir les notícies de casa, m’he assabentat del intolerable fet de la mort d’una nena de Biscaia, a Cabrera.
En primer lloc, vull fer arribar el meu condol a uns pares, als que res els podrà consolar. No entenc el que ha passat ni com ha pogut passar, però és intolerable i espero que ben aviat en tinguem les explicacions i les solucions perquè no torni a passar mai mes. Amb el que dic no pretenc jutjar a ningú, sinó expressar el meu estat d’ànim. No sóc metge i, per tant, amb el que diuen els diaris no puc saber quin hagués estat el desenllaç en cas d’haver tingut un bon diagnòstic però que en dues visites no es detecti res, no ho entenc.
Gairebé no tinc ganes d’escriure quan veig que aquestes coses passen al nostre País. Necessitem un compromís nacional amb el nostre futur i, el primer de tot, és un compromís personal amb que les coses es facin bé.
Els únics que podem solucionar els nostres problemes som nosaltres mateixos. Culpabilitzant governs, estats, polítics, empresaris, empleats, etc no farem mai res. Segur que tots tenen coses per millorar però, i nosaltres ? Ens sacrifiquem el que cal per la feina ? per quedar bé ? per que el que fem sigui ben fet ? som conscients de què el que fem no només repercuteix en nosaltres sinó també en els altres i en el nivell del País ? quan algú falla, es falla primer a si mateix i després a tota la cadena. Som molt bons exigint però potser que fem una reflexió i ho encarem: ser puntuals, educats, interessats en la qualitat, en el ser millors cada dia –en tot-, en pensar més en el que fem, ser més responsables ...
Si un poble s’ho proposa, se’n surt de tot i, aquest fet, em fa sentir vergonya del meu propi País. Potser, com que escric des de Shenzen (Xina) em podreu dir que em precipito però segueixo sense entendre-ho per més que hi penso ... Jo no sóc metge però demà procuraré fer-ho millor, tot. Fem tots igual i evitem que el País i la nostra confiança amb ell, se’n vagi en orris.
MÉS SHENZEN
En primer lloc, vull fer arribar el meu condol a uns pares, als que res els podrà consolar. No entenc el que ha passat ni com ha pogut passar, però és intolerable i espero que ben aviat en tinguem les explicacions i les solucions perquè no torni a passar mai mes. Amb el que dic no pretenc jutjar a ningú, sinó expressar el meu estat d’ànim. No sóc metge i, per tant, amb el que diuen els diaris no puc saber quin hagués estat el desenllaç en cas d’haver tingut un bon diagnòstic però que en dues visites no es detecti res, no ho entenc.
Gairebé no tinc ganes d’escriure quan veig que aquestes coses passen al nostre País. Necessitem un compromís nacional amb el nostre futur i, el primer de tot, és un compromís personal amb que les coses es facin bé.
Els únics que podem solucionar els nostres problemes som nosaltres mateixos. Culpabilitzant governs, estats, polítics, empresaris, empleats, etc no farem mai res. Segur que tots tenen coses per millorar però, i nosaltres ? Ens sacrifiquem el que cal per la feina ? per quedar bé ? per que el que fem sigui ben fet ? som conscients de què el que fem no només repercuteix en nosaltres sinó també en els altres i en el nivell del País ? quan algú falla, es falla primer a si mateix i després a tota la cadena. Som molt bons exigint però potser que fem una reflexió i ho encarem: ser puntuals, educats, interessats en la qualitat, en el ser millors cada dia –en tot-, en pensar més en el que fem, ser més responsables ...
Si un poble s’ho proposa, se’n surt de tot i, aquest fet, em fa sentir vergonya del meu propi País. Potser, com que escric des de Shenzen (Xina) em podreu dir que em precipito però segueixo sense entendre-ho per més que hi penso ... Jo no sóc metge però demà procuraré fer-ho millor, tot. Fem tots igual i evitem que el País i la nostra confiança amb ell, se’n vagi en orris.
MÉS SHENZEN
.
Avui he visitat la fira amb un “traductor”. No es pot dir que dominés l’anglès perquè prou feina tenia per comprendre les coses bàsiques i, jo mateix, l’havia de dirigir pels pavellons però com a mínim li podia preguntar petites coses i així hem anat trampejant tot el matí.No se si perquè era diumenge o què, però gairebé no es podia ni caminar. Avui, la fira era aclaparadora. Les escales mecàniques anaven abocant milers i milers de persones contínuament. Si a les nou ja m’ha semblat que estava ple, durant tot el matí no ha parat d’entrar gent i gent. Al final, els passadissos estaven bloquejats completament.
Potser, això m’ha fet pensar en el perquè de tanta barreja tecnològica (informàtica, telecomunicacions, aviació, cotxes, coets, satèl·lits, aplicacions d’energia nuclear (inclosa maqueta central nuclear), etc. Potser també és una manera de mostrar el potencial a la mateixa gent de l’interior ...
El fet és que de gent de fora, com nosaltres, ben poca –per no dir que cap-. Fins i tot, ahir ens van dir que érem la primera delegació important d’Espanya que els visitava ...
Demà acabaré de veure la resta.
