A part de la sensacional tertúlia històrica sobre l'economia de Mataró i el concert de Santa Maria, el fet més rellevant ha estat, sens dubte, la manifestació en contra de l’enderroc de Can Fàbregas. He fet una bona part de la marxa amb en Pep Riera comentant la varietat i normalitat de gent que hi havia. No crec que haguem de discutir sobre si érem molts o pocs. Crec que hi havia tothom que hi podia i hi volia ser. Si es convoqués dissabte vinent per segona vegada, seríem molts més. Es veia clarament que la gent s'hi anava afegint en la mesura que veia que érem gent poc donada a estridències. No se què pensar. Ja vaig dir que hi seria per coherència, però de mica en mica vaig pensant que, per què no ? vist la gent que érem, crec que aquesta manifestació ha estat més important del que avui podem pensar. No tant pel fet en sí, sinó pels companys de viatge que ens hi hem aplegat que, fet i fet, ho hem fet actuant en consciència, sense consignes, i assumint els riscos polítics que se'n puguin derivar.
El judici, el deixo per a vosaltres. Penseu-hi !!
