CRIDA A LA FESTA MAJOR. QUIN ESPECTACLE !
Estem en plenes Santes i ahir tocava el marítim amb la milla internacional - Memorial Ventura Brunet que, com cada any, organitza el Centre atlètic Laietània i on els atletes de la casa hi van tenir un gran paper.
.
Més tard, les havaneres de cada any van donar-nos l'oportunitat de gaudir de la música, amics i cremat compartint moments amb la gent de sempre. Total que sense adonar-me'n se'ns van fer les dues i avui era dia de feina.
Més tard, les havaneres de cada any van donar-nos l'oportunitat de gaudir de la música, amics i cremat compartint moments amb la gent de sempre. Total que sense adonar-me'n se'ns van fer les dues i avui era dia de feina..
A les 9 havia de ser al Consell Comarcal a la Junta de portaveus per a preparar el ple de constitució de dilluns que ve. M'he llevat corrent i ja no he parat fins a les 5 de la matinada perquè he arribat a casa "a les últimes". La reunió ha durat poc però, he marxat pitant a Barcelona a fer una visita, i no he arribat al despatx fins a les quatre. Just per contestar correus, lligar temes i sense temps per canviar-me anar a l'Ajuntament per la Crida.
.
Quin espectacle ! La riera plena de gom a gom. El meu primer dia de "balcó". He vist desenes de crides però mai "des de dalt" i per tant mai havia estat conscients de tots els detalls de l'organització i de l'ordre que impera a l'acte. La riera feia goig de veure i he d'agraïr als mataronins el privilegi que m'han donat de poder viure aquests instants des d'aquesta posició.
Gràcies, de veritat !
Després hem fet el "sopar a la fresca" que s'ha convertit també en una tradició encara que potser l'haurem de repensar. És complicat perquè tanta gent no pot sopar en una hora i se'ns fa difícil poder ser a tot el Desvetllament. De tota manera, a la gent que s'estima més la tranquil.litat li va més que bé.
ESCAPADA I RUIXADA
Aquest any he tornat a la nit ! ! Amb el meu fill petit i un nebot, tots de 12 anys, hem entrat de ple al correfoc. Una hora i mitja de pólvora, foc, espurnes, salts i crits ! Un altre espectacle, vaja ! Potser fa 6 anys que no hi anava i crec que cada dia és millor. Hem acabat tant assedegats que m'he pres un litre seguit de granisat. Primera suada forta de les Santes !
.
Després, que si sí que si no hem anat a treure el nas a la ruixada, però els nanos estaven acabant els torrons i tenien poques ganes de gresca. Segurament el fet que, majoritàriament, hi hagués gent més gran que ells els ha fet sentir cohibits. La veritat és que es pot aplicar allò de que "¡UNA RETIRADA A TIEMPO ES UNA VICTORIA!" i, per tant, tancar els ànecs a les 5 del matí ja està bé.
Demà més !
