Des que va saltar la notícia, gairebé no m’ho podia creure.
Que el Cap de Policia de Mataró fos enxampat begut és lleig però que, a hores d’ara, no ens hagi demanat disculpes a tots els mataronins públicament no se com qualificar-ho.
No volia escriure res (ja hem estat prou notícia a tots els mitjans estatals) però, quan em van trucar de El Periódico per preguntar-me la opinió no em podia imaginar el que, llegint, descobreixo ara. Per tant, no me’n he pogut estar.
Ja vam dir que estarem al costat de l’Alcalde si s’actuava amb una transparència que va faltar fins divendres quan, el mateix Alcalde, em va dir que estava a l’espera de l’expedient que, finalment, instruirà el secretari per poder decidir ...
Crec fermament que no hi ha gaires coses a decidir i que només hi ha una sortida.
Tant de bo fos el mateix responsable qui presentés una sortida digna però, ara per ara, no sembla que es produeixi. Si no és així, l’Alcalde només te una sortida i és òbvia.
El tema està molt embolicat i ja ha arrencat malament. Malauradament, els fets van passar sota la responsabilitat del regidor més qüestionat del govern i només han sortit a la llum quan aquest ha cedit la responsabilitat de l’àrea al nou regidor. A més, hi ha el paper de l’advocat del cos que també va actuar particularment en el cas quan també és molt dubtós que ho podés fer, apart de que mereixíem haver estat informats (Ajuntament)
L’assumpte s’ha de tancar bé perquè cal preservar, a qualsevol preu, la honorabilitat del Cos de la Policia Municipal i del mateix Ajuntament. Als mataronins no ens pot quedar mal regust ni cap desconfiança.
