Aquesta tarda, al Casal, hem fet el miting comarcal de CIU. Hem estat patint fins el darrer moment per saber si en Duran i Lleida podria venir finalment a Mataró. L'esforç que està fent és encomiable i avui estava en plena forma. El cansament se li notava a la cara però gens en el seu discurs. Molt bé Duran ! Espero, demà, poder deixar-vos les intervencions gravades del miting però, de moment, aquí teniu la meva intervenció de benvinguda.Avui ens acompanyen molts amics de la Comarca. Diputats, Alcaldes, regidors però deixeu-me que doni especialment les gràcies als qui heu vingut a escoltar-nos amb la força de voluntat.
També ens acompanyen, òbviament, l’amic JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA (Cap de llista al Congrés) , l’amic JOSEP SÁNCHEZ LLIBRE (també candidat al Congrés) , l’amiga MONTSERRAT CANDINI (Cap de llista al Senat), i MARTA GARCÈS i CARLES DEPRIUS (també amics de la comarca i candidats al Congrés).
Ells són qui us dirigiran els discursos més orientats a les nostres propostes però a mi com a amfitrió, permeteu-me que us parli amb les paraules que em surten de dins ...
Deixeu-me primer, que tingui un emotiu record per l’amic Eduard Trens que ens ha deixat aquesta setmana. L’Eduard, fundador de Convergència, a qui em trobava a tots els caus nacionalistes, era potser el militant que més em trucava per donar-me ànims: Au “nano” ! aquesta vegada ho hem de fer ! Com sigui, tu !
Te’n dec una, Eduard ! Te’n dec una ...
Als que em coneixeu, ja sabeu que sóc fill de pagesos, empresari informàtic i treballador incansable. Sabeu que per naixement i vivències visc el maresme intensament com molts de vosaltres ...
Si bé sóc militant des del 91, com és que tenint una empresa, una família i prou feina per tots costats, vaig acceptar només fa un any i mig, el repte de presentar-me com a candidat de CIU a l’Alcaldia de Mataró.
Doncs mireu, va ser un dia quan veient aquells llibres que corren per casa sobre la nostra història, tant la de fa cents d’anys com contemporània, em va venir al cap una imatge. De cop em vaig veure gran –avi- ... al mateix sofà, amb els meus nets preguntant-me per aquests llibres ... què són aquests llibres que tens avi ? Aquest llibres que parlen del que hem estat, del que som però sobretot, del que volem ser ... Us ben asseguro que amb aquesta reflexió vaig trobar i continuo trobant la força per a continuar endavant.
Aquella visió em va fer passar a l’acció i avui sóc davant vostre per impulsar els valors i les actituds que sempre ens han caracteritzat: ESFORÇ, SACRIFICI, FEINA BEN FETA, SERIETAT, AMBICIÓ, NOBLESA, LLEIALTAT, PARAULA.
Només fa un parell de dies llegia que el President Pujol ha arribat a dir que CATALUNYA, o reacciona o ens rendim !
Doncs jo sóc dels que no em vull rendir i cada dia faig l’esforç que puc per donar exemple del que us deia.
No m’agrada la trifulca política perquè sí !
No m’agrada tenir un País dividit ni dirigit per polítics de curta volada !
No m’agrada un País subordinat ni última per la cua !
I ...
És clar que vull un País de 1ª ! Qui no vol que el seu sigui un País de 1ª ?
És clar que vull un País optimista ! Qui no vol que el seu sigui un País optimista ?
Però em podeu explicar com es fa una Catalunya de 1ª i optimista sense el respecte ! Sense que se’ns respecti ! Sense fer-nos respectar aquí i al mon sencer !
CONVERGÈNCIA I UNIÓ ja hem demostrat moltes vegades fins quin punt hem sabut aguantar i mantenir el respecte per Catalunya. És que hi ha algú més que tingui aquest full de serveis ?
És ben clar que el País necessita d’una CONVERGÈNCIA NACIONAL de les forces de sobirania catalana però també ha quedat clar que aquesta CONVERGÈNCIA NACIONAL només la pot portar la força dels vostres vots ja que dividint-nos, els catalans només aconseguim TRIPLICAR la força d’aquells que venen avui a buscar un cubell de vots per demà fer TRIPIJOCS i TRIPARTITS oblidant-se del que som, i de qui som.
O com és possible que tinguem davant de casa els únics 150km del que anomenen “Nacional II” sense desdoblar -els únics de tot l’estat- ? o com és que tenim pràcticament les mateixes infraestructures ferroviàries de fa 100 anys –els nostres “Rodalies” fan vergonya ? o com és que estem aïllats pels peatges ? o com és que se’ns escanya financerament de forma sistemàtica i com es juga a amagar les Balances fiscals per, a sobre, tatxar-nos d’insolidaris ?
Som a Mataró, al maresme ... algú em pot dir alguna inversió important en infraestructures tant de l’Estat com de la Generalitat en els darrers 5 anys ? i si anem més endarrere, què ha fet l’Estat ? No us fa vergonya els que heu vingut per la General ? no us sembla que fa 30 anys ja anàveu per la mateixa carretera saturada i farcida de perills ?
Doncs d’aquest punt se’n surt reaccionant ! sortint de casa i arrossegant si cal als vostres amics i familiars per portar-los a votar el dia 9.
Catalunya, amics, en aquestes eleccions ens juguem molt més que la puntualitat dels trens, tres unces del pressupost o 30 monedes de plata, ens hi juguem la DIGNITAT NACIONAL !
La DIGNITAT, amics, es defensa reaccionant.
Com guanyarem el DRET A DECIDIR sobre el que ens és propi de la nostra Nació si ens quedem a casa ?
Ni jo em rendeixo ni vosaltres us rendireu ... ni heu de permetre que es rendeixi ningú !
RENDIR-SE, AMICS ... és el que ha fet en Pasqual MARAGALL desenganyat i decebut del seu propi partit en veure com aquest es desfà com un sucre dins el PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL!
RENDIR-SE, AMICS ... és el que ha fet l’Heribert BARRERA desenganyat i decebut del seu propi partit en veure com aquest posa per davant l’eix ESQUERRA/DRETA (per mi absolutament caducat) a l’eix de la sobirania nacional!
Votar en blanc, que és el que darrerament demanen aquests dos homenots de la política catalana és amics, rendir-se.
Jo no vull dependre de l’ESPAÑA POPULAR però tampoc de l’ESPAÑA SOCIALISTA ! No vull dependre ni viure subordinat a qui no em respecta ni em vol com sóc.
No ... amics ... No ... NI VOSALTRES NI JO ENS RENDIREM MAI !
