Ahir vam ser tot el matí fent campanya pel Centre, plaça de Cuba, carrers comercials, etc i ens va sorprendre la notícia de la mort de l’Eduard.
A la tarda, abans de continuar a la Plaça de les Tereses, amb en Quim vam anar al tanatori a donar el condol a l’Elisa i a la família.
L’Eduard és un, encara no em surt l’era, enamorat de Catalunya i de Convergència. Va ser-ne un dels fundadors i tenia l’orgull de ser amic personal d’en Jordi Pujol.
És, potser, el militant que més em trucava per donar-me idees o dir-me les que li bullien pel cap. Em preparava trobades, em feia veure detalls, m’empenyia ... però estava il.lusionat com un nen.
A la tarda, mentre repartiva propaganda electoral em venia al cap l'Eduard. Jo pensava que potser hauria d'haver-me quedat al costat de l'Elisa però només veia a l'Eduard dient-me: Nano ! aquesta vegada ho hem de fer eh ! Com sigui ... ! i vaig continuar treballant per portar Convergència on volia l'Eduard.
Per tu Eduard ! Te’n dec una !
Demà dilluns, a les 11h, a Sant Josep, et direm l’últim adéu.
Demà dilluns, a les 11h, a Sant Josep, et direm l’últim adéu.
