Aquesta tarda he volgut acompanyar als amics de l'associació de sords del Maresme, de Mataró, en el seu recorregut des del centre del pla d'en Boet fins a l'Ajuntament, on han llegit un manifest amb les seves reclamacions.
Són un col·lectiu que, com tots, passa els seus alts i baixos però que, de fa un parell d'anys, estan treballant molt intensament per ajudar a qui pateix aquesta situació. Demanen comprensió i que se'ls tingui en compte.
De mica en mica anem avançant però encara hi ha molt camí per recórrer.
Tot i que no era l'objectiu -que no era cap d'altre que donar-los suport i expressar-los compromís- (el mateix que fem quan ens trobem en privat) he tingut ocasió de parlar amb el President de la nostra associació de Mataró, i també amb el de FESOCA i al final, també amb la Raquel Barandiaran, periodista de www.lescroniques.com (premsa de la comunitat sorda) que ha tingut molt d'interès en saber què en pensava, jo, com a polític, de tot el que han dit.
Afortunadament, al grup de CiU a Mataró, comptem amb una visió molt propera d'aquests temes i amb una relació molt franca. Avui m'ha acompanyat la regidora Montserrat Quijo que, fins i tot, te més que nocions bàsiques sobre per exemple, la llengua de signes.
Com ja he dit, buscaven conscienciació i com sempre, no és una tasca senzilla ni ràpida ni gratis però, si hi ha voluntat -que n'hi ha- s'aconseguirà avançar.
Ànims i moltes gràcies per la humanitat que destil·leu.
