Mataró viu en estat pur. Molts actes paral.lels i que t'obliga ha prioritzar. M'ha sapigut greu no poder ser a la Va Jornada de l'empresariat del Maresme organitzat per la FAGEM, però ja m'havia compromés.
Tot i així, aquest vespré he tingut el privilegi d'assistir a la Nit solidària que organitzava Rotary Club de Mataró Maresme a benefici del Menjador de Sant Joaquim de Mataró i de l'Aula Sant Miquel del Cros d'Argentona.
Tot i així, aquest vespré he tingut el privilegi d'assistir a la Nit solidària que organitzava Rotary Club de Mataró Maresme a benefici del Menjador de Sant Joaquim de Mataró i de l'Aula Sant Miquel del Cros d'Argentona.
Durant el sopar ens han presentat els dos projectes. El primer de la mà del seu president, Josep Benet que ens ha explicat que la recaptació serviria per a comprar equipaments per a la cuina del menjador del Camí Ral, gestionat per la Fundació Sant Joaquim, , entitat benèfica de caràcter privat amb més de 100 anys que ofereix cada dia més àpats a les persones més necessitades. I per altre banda, Anna Sánchez que ha presentat el projecte de l'Aula Sant Miquel del Cros, que treballa per potenciar nois i noies amb risc d'exclusió social perquè puguin arribar a la seva inserció socio-laboral.
Us adjunto les meves paraules de benvinguda i si més no, de reflexió:
No és temps de fer retòrica ni pels jocs florals, és temps per arremangar-se i treballar colze amb colze. Tampoc és temps per fer caritat, sinó per ser solidari amb les persones.
No és el moment d'omplir-se la boca de bones paraules, sinó de fer gestos.
I algú es pot preguntar: com podem fer-ho si les coses ens van malament, si tenim menys recursos, si no és com abans?.
També molts es poden preguntar: si anem més escurats? si no arribo com abans a final de mes?
Segurament és veritat. Però és segur que també podem ajudar una mica.
Les societats que són capaces de pensar en els altres, de saber socórrer a aquell que més ho necessiten, de donar un cop de mà a aquells que els hi van malament les coses son les societats que acaben cohesionant-se i sent íntegres.
I aquí no hi ha política, ni colors, ni bàndols... hem de posar les condicions per poder mirar als que ens envolten saben que hem fet el possible perquè alguna persona, amb la nostra petita voluntat, passi menys necessitats.
Ja sé que molts creuen que les institucions han de garantir que la gent no pateixi; que les institucions han de fer que no hi hagi pobres, etc.... Segurament, una part de la tasca de les institucions és procurar que no hi hagi desigualtats, ni marginacions, ni misèria,...
Però, nosaltres no tenim res a dir?
Nosaltres, els que podem ser generosos, no hem de fer cap gest?
Podem passar per aquesta vida sense sentir la necessitat d'ajudar a unapersona perquè, com a mínim, visqui amb una mica més de dignitat?
Per això voldria destacar el paper del Rotary i dels que fan treball social. Dels que pensen en la gent.
Dels que ajuden als altres sense demanar res a canvi... perquè poden fer-ho; perquè volen fer-ho; perquè senten que ho han de fer.
Us vull agrair aquest esforç i encoratjar-vos a continuar endavant. I sobretot, a esperonar-vos perquè sigueu la veu de la consciència que ens digui que no hem de ser tant egoistes i que, si volem, podem ajudar.
La cloenda ha estat a càrrec del conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries.
Només em queda dir: - Gràcies a tots per la feina que feu.
Només em queda dir: - Gràcies a tots per la feina que feu.
