L’afició pel caminar em va portar a conèixer en Joan Vila pels camins de la Vall de Camprodon. Al bloc hi tinc moltes referències fent muntanya o apuntant al seu bloc per altres coses. És un enginyer/empresari perseverant, entregat i tossut. Quan es proposa alguna cosa és dels que no para fins aconseguir-ho. Homes com ell han fet el País que tenim i hauríem de saber prendre’n exemple. És un convençut de les possibilitats industrials del País i des de l’empresa paperera LC 1881 continua invertint de valent. 125 anys d'història industrial ! Ell empolsinat sempre de paper i la seva germana –a qui conec poc però que també intueixo una bona peça- a la Direcció Financera porten tot el grup que fa possible aquest petit o gran miracle.Avui, amb el meu fill petit, hem anat a visitar la seva darrera obra: la nova màquina de paper! Si no fos perquè ja havia visitat la fàbrica fa uns anys i, per tant, m’imaginava alguna cosa gran, hauria tingut una bona sorpresa. Tot i això, n’he sortit impressionat. Quan hi vaig ser, vaig veure el procés de fabricació de paper per estovalles amb la màquina que tenien i encara tenen. La nova fa paper tissú per tovallons, paper de cuina, eixugamans, higiènic, per camilles, etc. En el meu argot, quan parlo d’una màquina, fins que vaig veure aquella, pensava en qualsevol giny de dimensions “normals” però, en això del paper, les coses son diferents: “la màquina” és una fàbrica sencera formada per multitud de motors, tubs, corrons, cables, ponts grua, ordinadors, sensors, etc ... escales, instal·lacions soterrànies, pisos superiors, magatzem de matèries primeres, d’acabats, i fins i tot la central de cogeneració elèctrica amb un motor de 8000 cavalls i un altre de 5000. Per dir-ho d’alguna manera, podríem fer l’equivalència amb un vaixell. En realitat, tot el vaixell, des del casc al timó, tot forma part d’un mateix conjunt .
En el cas de la nova màquina, s’ha anat construint màquina i naus, naus i màquina, tot alhora. Es va haver de sincronitzar perquè no es podria fer d’altra manera per les dimensions del conjunt i de moltes de les peces. Ja he dit que n’he sortit impressionat. Fins el punt que li he preguntat si ho podia explicar i si em permetia fer-ho gairebé en format entrevista (el resultat és al final del post)
He caminat hores i hores al costat d’en Joan discutint de mil temes. Feia molts anys que preparava aquest nou projecte, dissenyant-lo, cercant-ne el finançament, buscant la millor fórmula per construir la màquina que volia. Sempre m’ha semblat que l’empenyien dues coses però, a la primera, potser no hi donava tanta importància perquè no l’apassionava tant. Evidentment, la viabilitat econòmica del projecte passa perquè hi hagi un mercat que compri el producte generant plusvàlues suficients per a amortitzar la inversió i generar el benefici que permeti continuar mantenint l’empresa. Però un cop assumit el risc d’aquesta primera premissa, el que veritablement l’ha fet trempar ha estat la il·lusió constant per fer un projecte d’enginyeria innovador i punter. Trencar cànons, experimentar noves solucions, buscar la màxima eficiència i aprofitar qualsevol possibilitat de millora ha estat el seu veritable repte.
Una empresa paperera consumeix molta energia i, tradicionalment, molta aigua. Ell, conscient d’això, i estudiós de l’eficiència energètica, ja te a la fàbrica la central de cogeneració i la depuradora. Fins i tot, ha fet una volta més de cargol fins a patentar un nou sistema d’aprofitament energètic. És, a més, líder en el mínim consum d’aigua ja que depura i recicla constantment tot el seu consum en un circuit tancat.
Veure funcionar la màquina és espectacular. Veure com produeix és una meravella. Anar fent paper sobre la marxa i embolicant-lo en un cilindre fins que fa unes quatre tones és, mai millor dit, una obra d’enginyeria digna d’admirar. Veure la màquina a tota marxa, amb el Yankee (cilindre que asseca el paper) girant a tota velocitat fent córrer la làmina de paper que semblaria haver de trencar-se en qualsevol moment genera reconeixement vers la capacitat humana i vers l’empenta d’aquest emprenedor que és en Joan Vila.
Pels meus gairebé nuls coneixements de les lleis de la física tot em sembla impossible però hi ha, en el fons, una gran lliçó que es repeteix: una idea –visió- , la capacitat d’assumir riscs, l’esforç, el sacrifici, la dedicació i fins i tot l’amor per la feina ben feta fan que aquesta empresa catalana pugui competir en un mon de gegants i sortir-se’n. En necessitem molts de Joan Vila. En aquest País n’hem tingut molts i encara en tenim, però no estic segur de que en continuem produint tants perquè la crisi de valors que patim va, precisament, en contra.
Potser que en prenem nota i tornem a posar gent com en Joan d’exemple per als nostres fills.
I una cosa més, potser ... també seria injust no esmentar el grau de capacitat de lideratge que un projecte com aquest genera en el territori. S’ha dissenyat a Besalú, se’n ha comprat algunes peces a tot el mon, però s’ha muntat i construït tot amb industrials i professionals de l’entorn. Aquest aspecte també genera allò que se’n diu un ecosistema de cluster sense el qual, una fàbrica així seria inviable. No ho deixem perdre.
Aquí us deixo un link on ell mateix explica el procés tècnic de la fabricació del paper. El miracle del paper, en diu ell.
Entrevista a en Joan Vila:
Escolta’m Joan, tot això que es veu val una pasta i no de paper ... ?
L'import del projecte és de 18 milins d'euros als que encara falta una segona fase de 3 milions més.
Fa molts anys que, tot caminant, en parlem d’aquest projecte. Ha estat una història molt llarga i plena de dificultats. Ningú més es creia el projecte?
La part més important del projecte, apart l'estalvi energètic i d'aigua que són impressionants, és el que s'ha hagut de fer per fer-lo realitat. Quan vaig començar cap banc va voler saber-ne res. Llavors vam recórrer a l'ampliació de capital. Recordaràs que et vaig demanar opinió sobre capital risc. Vam decidir entrar dos clients com a socis amb un capital de 6 milions d'ampliació. Per fer realitat el projecte vam demanar al constructor principal, un italià, que financés la seva part. Ho va fer (5+1 anys, cosa que és un desastre per un projecte com aquest) i va trobar un aval del govern italià. amb aquest aval finalment va ser un banc espanyol , el BBVA, qui va finançar la part italiana. Nosaltres havíem pensat que seria un banc italià, però no, va ser espanyol. Un altre punt clau del projecte és el finançament Profit del Ministeri d'industria. Vam presentar el projecte energètic al ministeri i en van donar un crèdit a 10 anys sense interès. És el millor del total del finançament. Hem tingut una subvenció de l'ICAEN per valor de 350.000 euros, i la resta han estat crèdits ICO a 5+2.
És aquesta volta la que fa que el projecte sigui modèlic. Nosaltres no teníem prou solvència per afrontar un projecte com aquest amb una facturació de 12 milions. El fet d'associar-nos amb clients és fonamental per créixer en talla, tecnologia i productivitat. Aquest és el millor exemple del projecte.És el que ha de fer la indústria del país. No serveix de res lamentar-se, cal cercar solucions i mirar endavant.
Creus que, a casa nostra, hi ha facilitats per a les indústries i, en general, per a qui te ganes d’emprendre projectes d’aquesta envergadura?
Vaig començar a pensar en el projecte l'any 2003. Vaig anar a Portugal a comprar peces d'una màquina d'ocasió que ens la hem fotut per barret. Quan tothom estava de festa amb la “verbena” immobiliària, jo ja treballava en això. Recorda que ni tu ni jo vam creure que aquella borratxera duraria sempre. Doncs el projecte és el resultat de saber que allò no duraria sempre i que la sortida seria fatal.
Per sort havíem acabat el finançament quan ha arribat la crisi, perquè ens podia passar haver fet els deures i quedar enganxat per manca de finançament a mig projecte.
I tot això sense tenir la llicència d'obres. La primera llicència la vaig presentar el 2005. Canvi de govern a l'ajuntament el 2006. El mateix 2006 vaig a veure en Nadal que em convoca una reunió amb el director general d'urbanisme. el canvien i 1 any més tard tenim reunió amb el nou director general i l'alcalde de Beuda. Arribem a l'acord que l'empresa redactarà la modificació de les normes subsidiàries, enlloc de persistir en l'arquitecte del consell comarcal. En aquest moment estem esperant que Medi Ambient tregui la seva documentació per entrar la modificació a Urbanisme de Girona. Tothom està d'acord en donar la llicència, l'equip de govern de Beuda, l'oposició, el municipi veí de Besalú, Urbanisme de Girona, Urbanisme de Barcelona, el conseller,... però l'adminsitració no és prou àgil per avançar en la llicència. Si no arribo a tenir clar el tema, si enlloc de jo és un estranger, el projecte no es fa. Que trist.
Sembla ben bé una cursa d’obstacles ... ?
El projecte és un exemple de supervivència i superació d'obstacles. perquè vegis una anècdota. El yankee el vam comprar l'any 2004 a Bolton, Anglaterra. Amb el vessament de fuel vam frenar la construcció. tot i això l'empresa ja havia fos les peces. Les van deixar sense mecanitzar. Quan l'any 2006 tornem a posar en marxa la construcció, l'última setmana d'agost ens envien un correu dient que l'empresa tanca i que es liquida. Vam haver de recomprar el material a pes al jutge per poder continuar la construcció. La sort va ser que l'empresa va ser recomprada i va continuar l'activitat. si s'arriba a liquidar com immoble ho perdem tot, és a dir 900.000 euros.
Una altra anecdota que t'agradarà. El Yankee es va construir a Bolton. D'aqui va anar a Liverpool per anar en Barco a Barcelona. S'havia estudiat Palamós, però la carretera de Palamós estava en obres i el port exigia un vaixell dedicat, doncs no hi ha el trànsit de Barcelona. Va arribar el Yankee a Barcelona i es va haver d'esperar dos mesos per obtenir el permís per circular fins Besalú. El dia que va sortir, un dilluns a les 6 del matí, va tardar només un dia en arribar. El dimarts a les 6 de la tarda el Yankee ja estava al seu lloc dins la màquina. És un exemple de comparació entre la productivitat de l'adminsitració i la de la indústria.
Una quantitat de riscos enorme. Qui vols que es dediqui a la indústria si ningú vol assumir cap esforç ni risc?
Algunes dades que ajuden a contextualitzar:
• Papelera la Confianza
Un exemple de revolució industrial
Fundada per Joan Grelon l’any 1881.
Continuació del moli paperer de Borgonyà
• Una història discreta
• Des de la mort de Joan Grelon a l’any 1990 la fàbrica va ser arrendada fins l’any 1957.
• A partir de l’any 1960 comença la col·laboració entre Pere Llosas i la família Vila
• L’any 1968 es constitueix la societat anònima actual amb Pere Llosas, Vila Tarradell S.A. i Ramon Prujà
• L’any 1978 surt de la societat Ramon Prujà
• L’any 1983 Pere Llosas deixa de ser soci.
• Esforç de supervivència
• La crisi de l’any 1980 es resol trencant el lligam comercial entre l’empresa i Vila Tarradell S.A. L’any 1981 es perd l’equivalent a tot el capital circulant. Es pacta el retorn del deute amb els proveïdors.
• Vila Tarradell tanca.
• Durant tota la dècada Papelera La Confianza treballa sense crèdit bancari
• Inversions amb recursos propis
• L’any 1984 es compren 4 assecadors d’ocasió per ampliar la màquina. L’any 1986 es compra una taula i les premses de Torras Domènech. L’any 1987 es compra una size press. L’any 1988 es compra una secció de premses. L’any 2000 es compra una secció d’assecadors.
• Totes les ampliacions es realitzen amb personal propi
• Central de cogeneració
• L’any 1992 es decideix amb Enher constituir la societat Confirel AIE per explotar una central de cogeneració amb un motor diesel amb fuel oil.
• Durant la construcció de la central, operaris de la fàbrica treballen de paletes.
• La construcció de la central permet superar la greu crisi dels anys 1992 i 1993
• Resultats de la central de cogeneració
• La central va significar un salt endavant financerament i en coneixements.
• L’any 1994 es funda l’enginyeria Powergen S.A. especialitzada en centrals de cogeneració.
• L’any 1995 es constitueix l’empresa L.C.Energia S.A. dedicada al manteniment extern de centrals de cogeneració
• Nova màquina 2
• A partir de l’any 1996 es come´ça a treballar en una nova màquina de paper.
• El mercat triat és el de papers MG, la fabricació dels quals depèn d’un cilindre assecador. Això ens posa a recés de multinacionals.
• La nova màquina es construeix in situ. Es posa en marxa l’any 1999, coincidint amb l’ampliació de la central de cogeneració
• Nova màquina 3
• A partir de l’any 2003 es comença a veure que la productivitat no és prou elevada per competir en el mercat global i es planteja una nova màquina.
• El nou projecte es basa en una màquina de tissú. Aquell any a la península ibèrica la meitat de la producció de paper tissú prové d’Itàlia
• Accident de fuel
• L’any 2004 es compra el cilindre Yankee per la màquina tissú a l’empresa Sandusky. El plantejament és el de comprar material d’ocasió, construir una màquina modesta, i pocs anys més tard fer una nova fase amb material modern.
• El 7 de juny de 2004 hi ha un vessament de fuel que afecta greument la vida de l’empresa
• Nou projecte de màquina 3
• L’any 2005, una vegada recuperada la normalitat, es percep que el mercat de tissú ha canviat amb l’entrada de multinacionals amb grans i modernes màquines de tissú
• Es decideix continuar el projecte anant directament a la segona fase.
• Es constata que el sistema bancari no vol entrar en el projecte
• Ampliació de capital
• L’any 2006 es redacta un pla estratègic i es busquen nous accionistes. S’entrega el pla a una empresa especialitzada en fusions i adquisicions per redactar-ho en llenguatge bancari.
• Garcia de Pou i Lisma accepten aportar la totalitat de l’ampliació de capital de 6 milions d’euros.
• Pla estratègic
• El pla estratègic preveu direccionar tots els productes de l’empresa al mercat d’hostaleria. La MP2 fabricarà estovalles de colors impreses en línia. La màquina MP3 fabricarà tovallons amb els mateixos colors. Alhora la nova màquina tindrà la millor tecnologia en estalvi energètic i d’aigua i estarà dotada de la màxima instrumentació
• Comença el projecte
• El nou projecte es finança amb crèdit proveïdor (italià), amb l’ampliació de capital, amb un crèdit profit a 10 anys del ministeri d’indústria i amb crèdits ICO.
• La primavera 2006 comença l’obra civil
• El mes de juliol es signa el contracte amb Acelli
• El mes de Setembre Sandusky diu que tanca i que no acaba el Yankee
• Es signen els contractes
• El mes de Desembre es sap que l’empresa italiana PMT compra Sandusky i acabarà el Yankee.
• El mes de Gener 2007 es contracta la campana a Milltech, el circuit de cap de màquina a POM, la bomba de buit a Ecopump, la instrumentació a Hoynewell, les bombes a Andritz i la caldera a Cerney.
• Comença el muntatge
• El mes de maig de 2007 comença el muntatge de la màquina
• El mes de setembre comença a aixecar-se l’estructura de la nau. Arriba el yankee a Barcelona
• El mes de novembre, dos mesos més tard, s’obté el permis de circulació i el yankee arriba a Besalú
• Acaba el muntatge
• El mes de desembre de 2008 acaba el muntatge.
• La primera prova de paper es realitza el 22 de desembre.
• La màquina comença a fer proves industrials el 20 de gener de 2009. S’inicia el periode d’aprenentatge, definició de procés i de producte, i de formació del personal
• Algunes dades del projecte
• Producció màxima diària 140 tm
• Inversió en primera fase 18 milions
• Hores de muntatge 110.000 locals
• Potència instal·lada 6 MW
• Consum energia equivalent a 4,5 molins eòlics de lAlt Empordà
• Consum elèctric -30% estàndard
• Consum de gas -50% estàndard
• Consum d’aigua -50% estàndard
• Desenvolupament tecnològic
• El projecte és innovador de cap a peus
• Des de l’entrada de pasta fins a màquina temps de 30 minuts
• Circuit de cap de màquina POM, el primer en màquina tissú
• Campana de disseny propi amb cogeneració. Patent posada. Permet una reducció del 50% de consum de gas
• Crepador d’angle variable i control de vibracions
• Segona fase
• El paper es rebobina en la seva totalitat. La producció màxima de la rebobinadora és de 90 tm/dia. Per superar la producció cal una segona rebobinadora.
• El paper de colors necessita ser emmagatzemat per servir els clients amb un temps prudent. Es planteja un magatzem intel·ligent amb protecció de foc amb springler a cada bobina
• Estratègia de mercat i de producció
• El mercat d’estovalles té dificultats per la crisi. Per entrar al mercat francès cal acabar el projecte del tinter, avui en fase de desenvolupament de la tinta.
• El mercat de tissú té demanda. Tant la corba d’aprenentatge com la manca de mercat de la MP2 obliguen a treballar alternativament amb una màquina durant l’any 2009
Fundada per Joan Grelon l’any 1881.
Continuació del moli paperer de Borgonyà
• Una història discreta
• Des de la mort de Joan Grelon a l’any 1990 la fàbrica va ser arrendada fins l’any 1957.
• A partir de l’any 1960 comença la col·laboració entre Pere Llosas i la família Vila
• L’any 1968 es constitueix la societat anònima actual amb Pere Llosas, Vila Tarradell S.A. i Ramon Prujà
• L’any 1978 surt de la societat Ramon Prujà
• L’any 1983 Pere Llosas deixa de ser soci.
• Esforç de supervivència
• La crisi de l’any 1980 es resol trencant el lligam comercial entre l’empresa i Vila Tarradell S.A. L’any 1981 es perd l’equivalent a tot el capital circulant. Es pacta el retorn del deute amb els proveïdors.
• Vila Tarradell tanca.
• Durant tota la dècada Papelera La Confianza treballa sense crèdit bancari
• Inversions amb recursos propis
• L’any 1984 es compren 4 assecadors d’ocasió per ampliar la màquina. L’any 1986 es compra una taula i les premses de Torras Domènech. L’any 1987 es compra una size press. L’any 1988 es compra una secció de premses. L’any 2000 es compra una secció d’assecadors.
• Totes les ampliacions es realitzen amb personal propi
• Central de cogeneració
• L’any 1992 es decideix amb Enher constituir la societat Confirel AIE per explotar una central de cogeneració amb un motor diesel amb fuel oil.
• Durant la construcció de la central, operaris de la fàbrica treballen de paletes.
• La construcció de la central permet superar la greu crisi dels anys 1992 i 1993
• Resultats de la central de cogeneració
• La central va significar un salt endavant financerament i en coneixements.
• L’any 1994 es funda l’enginyeria Powergen S.A. especialitzada en centrals de cogeneració.
• L’any 1995 es constitueix l’empresa L.C.Energia S.A. dedicada al manteniment extern de centrals de cogeneració
• Nova màquina 2
• A partir de l’any 1996 es come´ça a treballar en una nova màquina de paper.
• El mercat triat és el de papers MG, la fabricació dels quals depèn d’un cilindre assecador. Això ens posa a recés de multinacionals.
• La nova màquina es construeix in situ. Es posa en marxa l’any 1999, coincidint amb l’ampliació de la central de cogeneració
• Nova màquina 3
• A partir de l’any 2003 es comença a veure que la productivitat no és prou elevada per competir en el mercat global i es planteja una nova màquina.
• El nou projecte es basa en una màquina de tissú. Aquell any a la península ibèrica la meitat de la producció de paper tissú prové d’Itàlia
• Accident de fuel
• L’any 2004 es compra el cilindre Yankee per la màquina tissú a l’empresa Sandusky. El plantejament és el de comprar material d’ocasió, construir una màquina modesta, i pocs anys més tard fer una nova fase amb material modern.
• El 7 de juny de 2004 hi ha un vessament de fuel que afecta greument la vida de l’empresa
• Nou projecte de màquina 3
• L’any 2005, una vegada recuperada la normalitat, es percep que el mercat de tissú ha canviat amb l’entrada de multinacionals amb grans i modernes màquines de tissú
• Es decideix continuar el projecte anant directament a la segona fase.
• Es constata que el sistema bancari no vol entrar en el projecte
• Ampliació de capital
• L’any 2006 es redacta un pla estratègic i es busquen nous accionistes. S’entrega el pla a una empresa especialitzada en fusions i adquisicions per redactar-ho en llenguatge bancari.
• Garcia de Pou i Lisma accepten aportar la totalitat de l’ampliació de capital de 6 milions d’euros.
• Pla estratègic
• El pla estratègic preveu direccionar tots els productes de l’empresa al mercat d’hostaleria. La MP2 fabricarà estovalles de colors impreses en línia. La màquina MP3 fabricarà tovallons amb els mateixos colors. Alhora la nova màquina tindrà la millor tecnologia en estalvi energètic i d’aigua i estarà dotada de la màxima instrumentació
• Comença el projecte
• El nou projecte es finança amb crèdit proveïdor (italià), amb l’ampliació de capital, amb un crèdit profit a 10 anys del ministeri d’indústria i amb crèdits ICO.
• La primavera 2006 comença l’obra civil
• El mes de juliol es signa el contracte amb Acelli
• El mes de Setembre Sandusky diu que tanca i que no acaba el Yankee
• Es signen els contractes
• El mes de Desembre es sap que l’empresa italiana PMT compra Sandusky i acabarà el Yankee.
• El mes de Gener 2007 es contracta la campana a Milltech, el circuit de cap de màquina a POM, la bomba de buit a Ecopump, la instrumentació a Hoynewell, les bombes a Andritz i la caldera a Cerney.
• Comença el muntatge
• El mes de maig de 2007 comença el muntatge de la màquina
• El mes de setembre comença a aixecar-se l’estructura de la nau. Arriba el yankee a Barcelona
• El mes de novembre, dos mesos més tard, s’obté el permis de circulació i el yankee arriba a Besalú
• Acaba el muntatge
• El mes de desembre de 2008 acaba el muntatge.
• La primera prova de paper es realitza el 22 de desembre.
• La màquina comença a fer proves industrials el 20 de gener de 2009. S’inicia el periode d’aprenentatge, definició de procés i de producte, i de formació del personal
• Algunes dades del projecte
• Producció màxima diària 140 tm
• Inversió en primera fase 18 milions
• Hores de muntatge 110.000 locals
• Potència instal·lada 6 MW
• Consum energia equivalent a 4,5 molins eòlics de lAlt Empordà
• Consum elèctric -30% estàndard
• Consum de gas -50% estàndard
• Consum d’aigua -50% estàndard
• Desenvolupament tecnològic
• El projecte és innovador de cap a peus
• Des de l’entrada de pasta fins a màquina temps de 30 minuts
• Circuit de cap de màquina POM, el primer en màquina tissú
• Campana de disseny propi amb cogeneració. Patent posada. Permet una reducció del 50% de consum de gas
• Crepador d’angle variable i control de vibracions
• Segona fase
• El paper es rebobina en la seva totalitat. La producció màxima de la rebobinadora és de 90 tm/dia. Per superar la producció cal una segona rebobinadora.
• El paper de colors necessita ser emmagatzemat per servir els clients amb un temps prudent. Es planteja un magatzem intel·ligent amb protecció de foc amb springler a cada bobina
• Estratègia de mercat i de producció
• El mercat d’estovalles té dificultats per la crisi. Per entrar al mercat francès cal acabar el projecte del tinter, avui en fase de desenvolupament de la tinta.
• El mercat de tissú té demanda. Tant la corba d’aprenentatge com la manca de mercat de la MP2 obliguen a treballar alternativament amb una màquina durant l’any 2009
