Sempre que m’ho permet l’agenda, intento no perdre’m la representació de
la "La
Passió , últims dies de Jesús" dels Armats de Mataró al pati de
la presó amb motiu de la
Setmana Santa de Mataró.
Mataró és una ciutat que viu intensament la Setmana Santa.
I ho fa des de l’espiritualitat i el sentiment religiós, i
també des de la tradició popular. L’imaginari popular mataroní identifica
la Setmana
Santa amb les processons, les confraries i les germandats; amb
l’esforç i el sacrifici; amb l’altruisme, la solidaritat i el compromís. I un
element imprescindible d’aquesta Setmana Santa mataronina, un dels seus actors
principals, són els Armats.
Els Soldats de la Pau que és com els va qualificar el Papa Joan Pau II)
formen part de la història d’aquesta ciutat. El col.lectiu té, indubtablement,
un pes remarcable dins l’estructura associativa de la vella Iluro. I
no solament per la seva antiguitat – existeix documentació que acredita la seva
existència ja des del 1705 – sinó per la seva capacitat d’aglutinar al seu
entorn persones de totes les edats, condicions socials i creences. Ciutadans que
viuen amb passió el formar part d’una de les tradicions més antigues que hi ha a
la capital del Maresme.
Però els Armats també serveixen per projectar la ciutat a l’exterior.
Cal recordar que quan a Catalunya no existien experiències de col.lectius de
reconstrucció històrica que poguessin traslladar als nostres dies el record i
l’estètica de fa segles, els Armats de Mataró es passejaven per Catalunya fent
els seus quadres i les seves desfilades. Per això no ens ha de sorprendre veure
que quan altres municipis commemoren alguna efemèrides destacada (per exemple,
el 50è aniversari dels Armats de Torredembarra celebrat l’abril del 2012) criden
els nostres Armats a participar-hi activament.
Mataró necessita projecció interna i externa. Per poder tenir més
oportunitats, per poder créixer i recuperar-nos més depressa del sotrac econòmic
actual la ciutat ha de tenir visibilitat. I això es pot fer de moltes maneres. I
una d’elles és, també, amb la presència dels Armats pels nostres carrers (o
qualsevol carrer de qualsevol ciutat de Catalunya), a les nostres processons i
al nostre teixit associatiu.