Benvolgudes Majestats,
Avui és un dia immensament especial per a tots nosaltres,
en especial per als nens i nenes.
Avui és un dia feliç perquè uns tenim novament aquí,
entre nosaltres, fidels a la cita de cada any, i us ho volem agrair.
Quan jo era petit, amb les meves dues germanes ens
tremolaven les cames només de l’emoció de tenir-vos davant nostre. Us havíem
esperat durant mesos i mesos tot parlant sobre el que volíem demanar-vos. El
pare i la mare, molt murris, ens ajudaven a fer la carta de manera que, cada
nit de reis, rebíem una lliçó de la
vostra bondat i saviesa ancestral.
Majestats, ens vau ensenyar que l’important no era el
preu ni la quantitat de les joguines sinó els valors que transmetien ... Que era més important
despertar-nos la curiositat i fer-nos jugar amb els altres nens i nenes, que no pas una joguina només per a
ensenyar. Que una estona de joc amb la
família valia tant com el millor regal ...
Ens vam fer grans aprenent que si alguna de les coses que
havíem demanat no arribava, doncs quedava oblidat, en segons, en veure que ho
havíeu sabut canviar per una altra cosa que, de seguida, ens agradava més! Que savis que sou!
Per tot això, benvolguts Melcior, Gaspar i Baltasar, pels
valors que ens ensenyeu cada any, com a pares i mares, us volem agrair que ens
feu tornar a sentir infants i ens feu tornar a tremolar les cames. Volem sentir
aquella felicitat i creure en l’esperança d’un demà millor. I en nom de tots els nens i nenes de la
Ciutat, tant els que han sortit aquest vespre a rebre-us , com d’aquells que
per malaltia s’han hagut de quedar a casa,
-en nom de tots ells- us demano
que els porteu, si no pot ser tot el que demanin, sí tot allò que els pugui
ajudar a créixer feliços. En el fons,
Majestats, estem convençuts de que sabeu el que necessitem a cada casa perquè
sou Màgics!
Espero, doncs, que
aquesta nit de feina us sigui plaent, i
a tal efecte us en lliuro la clau de la Ciutat.
Mataronines, mataronins, avui a dormir aviat, i us
desitjo que les vostres llars s’omplin de felicitat.
