... i la princesa es
va mirar el seu cavaller, el que ella havia triat, un Sant Jordi desproveït de
tota arma, i
va acceptar la rosa que li oferia. Una flor amb els pètals amarats de valors com
l’esforç, la solidaritat, la identitat, la justícia, la constància...
La nostra princesa comparteix
amb el seu cavaller el bon gust per la bellesa més simple, la d’una senzilla
flor, i per l’art de la paraula, que esdevé escriptura, que esdevé lectura, que
esdevé sentiment o coneixement. El mateix que assaboria i transmetia el poeta, l’autor
teatral, l’historiador i el promotor cultural, Esteve
Albert; el mateix que escrivia en occità el Premi Nobel de Literatura Frederic
Mistral.
Aquesta princesa que sap
el que vol, no dubta a pujar al cavall majestuós del seu Sant Jordi per a creuar
rials i rieres, pujar muntanyes i desafiar l’aigua de mar del mes d’abril. Amb
l’arma més imbatible que existeix, la més poderosa i immortal, la paraula, marxen
plegats a cercar el Drac que té atemorit al seu poble. La valenta i bonica princesa
sap que per alliberar la seva gent ha d’unir el seu esforç a l’esforç del seu
cavaller. Sense llances, només amb la raó dels que tenen raó; amb la paraula
dels que tenen veu, i les lletres dels que escriuen clar. Contra aquesta munició
no hi ha cap Drac que s’hi pugui resistir.
Fem de la paraula, el
llibre i la rosa l’estendard d’aquest Sant Jordi!
