Hi havia un temps on el carrer era el lloc de trobada habitual dels ciutadans; el lloc on s'hi feia més vida social. Pocs carros o pocs cotxes, poc perill i moltes ganes de compartir conversa a la fresca, tot matant el temps asseguts al portal o al voltant d'una immensa taula amb els veïns. Si, a més, s'hi afegia l'ingredient de la diversió amb un toc de música i una mica de sopar podem dir que la serenata ja estava muntada. Tot en la seva justa mesura; i ja se sap que la mesura justa no està escrita, s'intueix.
La Serenata del carrer Sant Ramon és fruit d'aquell moment històric de fa 149 anys, quan els carrers de la ciutat vivien la seva pròpia identitat amb saraus a la fresca i sopars de veïns. A la Revista Mataronesa del 8 de setembre de l'any 1865 trobem per primera vegada una referència escrita de la Serenata del carrer Sant Ramon, al costat de la del carrer Sant Agustí, carrer Nou o Sant Roc, entre altres.
Mataró dedica el 2014 a parlar dels valors; cada més un valor. La Serenata cau de ple enmig de dos d'aquests valors, el de l'acollida (agost) i el de la identitat (setembre). Un i altre valors, el carrer de Sant Ramon els té ben interioritzats. Acollida com a sinònim d'inclusió, d'acceptació, de saber compartir un espai on tots els veïns hi són protagonistes. I identitat com a definició del sentir d'un carrer de Mataró que se sap amb tradició i que no vol deixar de lluir la seva personalitat.
La Serenata té tradició, pòsit històric i força, i és un referent obligat quan l'estiu comença a acomiadar-se.
Ànims, per molts anys, i que continuï el ball.
