Repensant aquests darrers dies les accions que des de l’Ajuntament de
Mataró vam iniciar per defensar els clients de l’antiga Caixa Laietana,
tenedors de participacions preferents i altres productes financers de risc, que
havien perdut els seus estalvis com a conseqüència d’una evident mala pràctica
bancària -per dir-ho en paraules planeres-, m’han servit per reafirmar velles
idees, idees que moltes vegades sembla que hagin passat de moda, “que ja no es
portin”, però que estic segur que són la raó de ser de molts alcaldes,
alcaldesses, regidors i regidores del país. De res serveix una administració,
un ajuntament, si no és per intentar solucionar els problemes dels ciutadans,
per ajudar –amb el que es pugui- als col·lectius, veïns i veïnes que més
pateixen, per escoltar, per acompanyar i per transformar la seva lluita i el
seu clam de justícia amb un crit unànime de la ciutat, amb l’ajuntament al
capdavant.
A Mataró, no teníem en absolut la pretensió d’esdevenir els defensors de
les causes perdudes, ni d’abanderar-nos en la defensa dels afectats per una presumpta
estafa bancària amb majúscules. En absolut. Simplement hem lluitat -i lluitarem-
perquè Mataró ha estat un municipi especialment afectat per la comercialització
d’aquests productes ja que Caixa Laietana, entitat fortament arrelada a la
ciutat i a la comarca del Maresme, va ser una de les entitats que més en va
vendre.
I sé que potser això no és una competència de l’Ajuntament, o més ben dit,
no ens tocaria a nosaltres defensar els afectats. Però com que som novells i
inexperts –ho reconec-, tenim aquest grau de tossuderia que molts cops la
política havia perdut, i no ens espanta la voluntat transformadora, el fer les
coses d’una altra manera. Només reclamant i aconseguint justícia podrem
enfortir la dignitat dels polítics, les administracions i les ciutats.
I ho hem fet i ho continuarem fent conscients que lluitem contra
institucions i organismes fins ara intocables, invencibles. I ho fem junts,
tots els grups polítics del Consistori, si, tots, CiU, PSC, PP, PxC, ICV i CUP,
i també amb les plataformes d’afectats (Estafabanca, ADICAE, APREDEF), amb el
defensor del ciutadà, amb el Col.legi d’advocats, amb l’Agència Catalana de
Consum. Amb la unanimitat també del Consell d’Alcaldes del Maresme, amb el
suport de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de
Municipis, amb la creació d’una oficina municipal d’atenció als afectats
gràcies a la complicitat de molts treballadors públics. La clau és comuna, les
responsabilitats també, dels govern, dels grups polítics, de tots els
ciutadans, dels mataronins, dels maresmencs. Tenim, doncs, la força de la raó i
la unitat política. Volem una societat més justa i per això lluitem.
I malgrat les dificultats, les enormes dificultats, aquesta unió, aquesta
tossuderia, aquest clam de justícia, aquesta capacitat de superació que la
ciutat ha demostrat ens esperona i encoratja encara més per continuar reclamant
solucions justes. Defensant els afectats, hem defensat també una manera de fer,
un enfortiment de la dignitat de les institucions, una manera de fer política
superant l’immobilisme i demostrant que, quan cal, hi som tots.
