Em ve molt de gust escriure aquest post.
Aquests dies, el retreat anual del meu fòrum d’EO m’ha permès conèixer aquest petit racó de pau la Costa Brava. He de confessar que si hagués hagut de decidir jo, com va passar per exemple, l’any passat, no hagués buscat pas res cap aquí, i senzillament per pèrdua d’hàbit. Fa anys solia venir per aquests indrets però els darrers anys m’ha costat molt acostar-m’hi. I això que encara recordo els temps que voltant amb la vespa, quan tenia 16 o 17 anys, descobria l’Empordà dormint en càmpings o en qualsevol lloc al costat d’un rierol o un petit tros amb pollancres –em ve al cap Sant Pere Pescador- p.e.
Bé, dic això perquè ha hagut de ser un amic suec i un alemany qui, enamorats de Catalunya, han buscat a internet un lloc on reunir-nos un cap de setmana i després de googlejar “hotel a llafranc” i tafanejar el que sortia, van decidir que vindríem al Blau Mar.
Quin descobriment! Només arribar ja vaig quedar parat perquè em va semblar que qui m’atenia ho feia, potser, més carinyosament del compte i amb una atenció especial. Vaig detectar de seguida que aquell hotel era diferent. Després he sabut que era la Cristina Pont, propietària juntament amb el seu marit, en Miquel Grau. Tots dos s’han ocupat meticulosament de que no ens manqués però, sobretot, ens han fet sentir la sensació autèntica de que érem hostes a casa seva (de fet viuen allà mateix) i que aquest és el seu projecte vital. Fer-nos sentir bé.
És un hotel petit, el primer que s’obre en 50 anys a Llafranc. Dissenyat per ell i decorat per ella. Construït amb l’esforç de tots dos com a projecte de vida després de deixar antigues ocupacions. Em sembla que ell era un “petit empresari tèxtil” (segons diuen) i ella una mestre. Aquest matí encara m’han explicat molt del que els manca per fer i el que van fent de mica en mica. Imagino o vull imaginar que ho van fent a mida que la disponibilitat els ho permet però, de veritat, és un paradís a tocar de casa i un lloc perfecte per passar-hi uns dies i conèixer aquest Quin País!! tant autèntic que tenim.
Han decidit que no farien menjars i que volien ser un complement per a la zona, en el sentit de tenir-hi una mena de casa de turisme rural amb el nom d’hotel i que es preocuparien de recomanar als seus hostes llocs on dinar i sopar descobrint la gastronomia de la zona, o itineraris a peu i visites a poblets de l’Empordà i, fins i tot, per el Pirineu proper.
En definitiva, emprenedors de mitja edat que han creat una il·lusió que m’ha retornat la meva per la Costa Brava. M’atreveixo a dir que, ells, han aconseguit que torni a girar els ulls cap aquí.
No se si la qualitat de les fotografies permetran veure els tons i la llum però feia molts anys que no ho recordava i, entre això i l’experiència de busseig a Calella, vaig tornar a sentir-me quasi un adolescent.
Hi tornaré a l'Hotel Blau Mar, de Llafranc
I que com és que em ve de gust escriure aquest post? Doncs perquè te una certa retirada aun alre que vaig fer sobre Els Avets, a Camprodon.
