Aquest matí m’ha trucat en Xavier Bada per convidar-me al Parlament. Li ho he agraït molt, i també a en Pim Montserrat que hi ha pensat. Ho dic perquè ha estat un acte molt emotiu.
Del Congrés me’n havien parlat però no es pot donar cap a tot i no ho havia seguit gaire. Els objectius d’aquest Tercer Congrés Catalanista, hereu dels celebrats el 1880 i el 1883 impulsats per Valentí Almirall, no eren sinó sacsejar el catalanisme i visualitzar-ne el moment actual, visió, present i futur. L’Assumpta Fargas, Presidenta d’aquest 3er Congrés, ho explica molt bé en aquesta entrevista publicada al diari Avui.
Amb la Presència de Jordi Pujol –Maragall no ha pogut ser-hi- i l’ex-president del Parlament Sr. Rigol, l'acte ha tingut solemnitat des de l'inici. Els discursos han estat memorables . Emocionants i realistes, no han defugit la realitat ni la feinada tenim davant. L’Espar Ticó ha obert l’acte amb una intervenció que m’atreviria a qualificar molt intel·ligent; tendre i parlant a l’orella dels que omplíem l’auditori del Parlament.
Després, les conclusions dels quatre àmbits: Cultura i llengua, Societat i Valors, Economia i Innovació i el de Política, a càrrec de Jaume Sobrequés, Jordi Sales, Jordi Cuixart i Patricia Gabancho. He anat prenent notes però no se pas què destacar. Totes les intervencions destil·laven la sensació de que ja ho hem provat tot i que l’status polític actual no ens convé perquè ens ofega i empobreix. Espar ens parlava d’aconseguir el 51%, sense proclames, treballant-hi! En el seu àmbit, Sobrequés deia que no s’hi pot treballar plenament sense un Estat propi però que tenim actualment eines per treballar en aquest sentit però que vivim en una somnolència nacional preocupant. Jordi Salas deia que el catalanisme és civilitzador, harmonitzador social i superador de conflictes. En definitiva, una tasca noble. Jordi Cuixart ha destacat l’asfixia financera que ens tenalla econòmicament en impedir-nos desenvolupar les nostres potencialitats. I la Patricia? Sota el preàmbul “Som una nació, volem un Estat propi” ja queda tot dit. Seguia, dient que aquesta Nació no hi cap a l’estat espanyol perquè aquest Estat no està preparat per acollir altres nacions en el seu sí. Ha estat molt directa i explícita en dirigir-se directament als polítics presents, encapçalats pel President del Parlament, i etzibar-los/nos frases com aquesta: “la sentencia caurà (referint-se al TC per l’Estatut) i us posarà en la disjuntiva de servir a l’Estat o a Catalunya” i feia referències explicant que les solucions violentes a causes pacífiques no son possibles avui i ha acabat fent tres peticions oficials al Parlament de Catalunya per mitjà del President Benach:
1a/ que treballin per la internacionalització intel·ligent del conflicte català, en el context mundial.
2a/ Joc net. El debat del sobiranisme, la identitat, i la relació entre polítics i societat. La relació amb l’Estat no avançarà i ens deixarà estancats en un punt que només ens generarà frustració: finançament injust, crisi que posa en evidència les mancances del País en infraestructures, etc. Us demanem que afavoriu el debat sobiranista.
3a/ Poseu fil a l’agulla de la regeneració política.
... i ha acabat amb una sentencia “algun dia els vostres fills i nets us preguntaran que vau fer davant aquesta disjuntiva. Espero que la resposta us honori.”
Després de la Patrícia, l’Assumpta Fargas ha fet lliurament de les conclusions al President Benach a qui li he sentit un bon discurs, situat en l’eix nacional que toca.
M’ha semblat sentir que l’Espar i Ticó ha comentat que mirarien d’editar les conclusions per Sant Jordi (si hi ha pressupost) però espero que les penjaran al web o miraré d’escanejar-les i penjar-les jo mateix.
Un acte, en resum, d’afirmació catalanista, realista i que ens deixa sobre la taula un full de ruta clar perquè les conclusions diuen que només hi ha una solució.
Absències d'avui? la feina que ens queda per fer.
Un detall, en l'àmbit d'economia i innovació hi ha treballat en Miquel Rubirola i llegint-ne les conclusions us puc ben dir que es nota.
