DISSABTE, TOTS A LA MANI

Jo hi aniré perquè estic d’acord, evidentment, amb els convocants però, sobretot, perquè en tinc ganes. Sempre he dit que aquest País no se’n sortirà si no fa una catarsi col.lectiva on ens adonem de que la única manera d’aconseguir la dignitat que necessitem per poder decidir sobre el nostre futur vindrà del convenciment col.lectiu.

Gràcies Plataforma per donar-nos la oportunitat de ser-hi.

MUSEU BASSAT

En nom de CIU, li he demanat a l’Alcalde que posi un “Gerent de Projecte” per tirar endavant el Museu. Per un projecte així, ens cal una persona que tingui un sol objectiu i mantingui contacte permanent amb l’entorn Bassat. Una persona que no tingui altre objectiu que fer realitat aquest Museu.
Sabem que és un objectiu ambiciós però també sabem que és una d’aquelles oportunitats que Mataró no pot deixar escapar. Tots els ciutadans de Mataró es veurien afavorits en major i menor mesura d’un equipament cultural d’aquesta magnitud. El primer que cal dir és que el Fons d’Art és de excel.ent i, per tant, la qualitat n’està garantida. Segon, el projecte arquitectònic també és dels que, per si sol, mereix una visita. Tercer, qui millor que un creatiu de la seva talla per llançar al mon el nom del Mataró i el seu Museu ?
Des del primer moment que vam saber que Llavaneres renunciava a tirar-ho endavant ens vam posar al costat del govern municipal oferint la possibilitat de reclutar esforços a tots nivells. Dijous passat ens vam reunir amb Lluís Bassat per conèixer el projecte de primera ma la seva idea. També hi va ser Núria Poch, que és la persona que li porta el projecte museístic i que hi està dedicada en exclusiva des de fa un any. El Sr. Bassat ha dit, des del primer moment, que aquest suport polític és el que l’encoratja a confiar i negociar amb Mataró.
Evidentment, el primer que vaig fer en sortir de la reunió va ser trucar a l’Alcalde per demanar-li una trobada i explicar-li-ho. Finalment vam poder parlar el dia dels Premis Butaca i em va assegurar que el projecte el portava ell. Estic obligat a confiar en L’Alcalde però continuo pensant que seria millor idea que altre persona ho tingués tot el dia al cap, amb tot el suport de l’Alcalde, però que no estes gens condicionat per una agenda com la del màxim representant de la Ciutat.
Quan a la ubicació, creiem que el millor seria tenir l’edifici de nova planta que s’ha projectat i tota vegada que seria impossible tenir-lo enllestit pel 2009 (desig del promotor) mirar de trobar un emplaçament provisional en un edifici actual, o rehabilitat, de forma que tot fos més ràpid i el Museu vegi la llum tant aviat com sigui possible. I és en aquest punt quan pensem en un entorn proper a l’estació com Ronda Barceló-Avda Maresme ja que aquesta zona presenta oportunitats.

ESCRIVINT DIUMENGE, CAP AL TARD ...

BASSAT, MARESMENC IL.LUSTRE

Es va posar a tothom a la butxaca en la seva xerrada al sopar que l’IMPEM va organitzar com a lliurament dels premis CREATIC, la Nit amb visió.
Tenir com a veí un home així és una oportunitat que Mataró i el Maresme ha de saber aprofitar. Ara tenim el projecte del Museu però n’hi podria haver més. Hem de saber estar a l’alçada dels seus somnis perquè quan un creatiu amb la seva agenda posa els ulls en un punt, aquest comença a brillar amb llum pròpia. Aquí, no podem dormir.
Potser, de la nit, la nota “política” va ser el fet de que l’Alcalde no es pot estar de fer oposició de l’oposició i intenta justificar com pot el seu projecte de la TDT. Ara ja no diu ni projecte tecnològic ni no se quantes coses més. Ara ja som a la fase de “cohesionar” la comarca. Encara no està en marxa i l’excusa per gastar-hi diners ja no se la creu ni ell. Però bé, això és anècdota.
L’important és el Sr. Bassat i tot el que pot aportar. Per mi, ja podem anar pensant en el títol de Maresmenc il.lustre.

EL CLUB ROTARY DE MATARÓ AJUDA A L’ASSOCIACIÓ CONTRA EL PARKINSON
Divendres estava mort però la causa mereixia la pena. Com que dijous vaig anar a dormir tard i divendres a les 7 ja estava al carrer, al vespre estava molt cansat. Vaig ser tot el dia a Bellaterra en un esdeveniment de l’Associació de Serveis Oficials i Agents de Peugeot on, a la tarda, hi vaig fer un speech sobre “Noves tecnologies i tendències d’internet”. M’ho vaig passar bé però era un d’aquells dies que voldries anar de cap al llit. Tots, malauradament, coneixem algun malalt de Parkinson i només pensant-hi ja tornes a tenir piles. Així que, cap a Argentona a sopar amb els Rotary.
Al final –a mi em costa poc- ni me’n recordava del cansament i vam gaudir de valent amb la festa. Crec que, al final, van recollir gairebé 4000 euros per l’Associació contra el Parkinson.

FULL DISSABTE

CONSELL NACIONAL DE CDC
L’Artur, per mi, ha estat particularment encertat en el seu informe. Cada vegada estic més convençut de la sinceritat d’aquest home en les seves propostes.
Distingeixo la crida a la unitat per participar en la manifestació del dia 1, convocada per la Plataforma pel dret a decidir. Dissabte que ve, a la tarda, tots a Barcelona per dir prou.
Els catalans ja som grandets i volem decidir per nosaltres mateixos. Volem gestionar els nostres impostos i tot el que vulguem més ! Exigim la publicació d’una vegada de les Balances Fiscals.

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLENCIA A LES DONES
A la tarda vaig ser per la Riera i la Rambla fins a les sis que vam fer la “passejada” oficial per la Fira de Nadal. Entre un comentari del matí i les parades de molsa i figuretes vaig prendre consciència absoluta de que ja som a Nadal.
Després, vaig ser a l’Ajuntament on es va llegir el manifest.

I AVUI ...

FRED I BOIRA
Des de la darrera setmana d’agost que no tenia temps per tocar la moto. Ja vaig passat de km per fer-hi la revisió i no he tingut ni temps per fer-ho però, en Vicent em va punxar per aquest matí, i a dos quarts de nou ja érem brrumm brummm. Total 5gw en ruta.
Hem decidit anar a esmorzar a Ventolà i hem patit l’hivern de la Plana de Vic. Boira “pixanera” remullant de valent i un fred que pelava. Els que anàvem preparats encara ..., però hi ha hagut qui ha quedat glaçat. De tota manera, a la que hem entrat al Ripollès, un sol espatarrant i un dia preciós.
No us explico l’esmorzar perquè és un secret d’estat però ja sabeu que, allà, de croissants no en tenen.

FULL DE RUTA

Escric aquest post abans de llegir el discurs sobre la Casa Gran del Catalanisme i que ha pronunciat l'Artur Mas aquesta tarda vespre.
Per tant, no hi emetré cap judici personal fins que l'hagi llegit.
Que per què ho faig així ? Doncs perquè m’acaba de trucar l’Amadeu Ferrer, després en Quim Fernández i la Maria José Recoder. També SMS de la Montserrat Candini ...
Tots han sortit satisfets però, sobretot, amb un missatge comú: s’ha parlat clar !
Jutgeu vosaltres mateixos després de llegir el discurs
Pels observadors, no veig les sigles de CDC a les fotos de l'acte ... i què ?

PLE DEL CONSELL COMARCAL

Aquest ha estat el motiu per el que no he pogut ser al Palau de Congressos però ja se sap que primer és la obligació que la devoció.
Realment el CCM no dona per gaire “política” i el contingut ha estat molt de tràmit.
Al final però, també s’ha aprovat la proposta que va llançar CIU però que ha estat recollida per tots els grups del Consell, igual que va passar a Mataró, de demanar que Mataró sigui seu dels Serveis Territorials d’Educació Maresme-Vallès Oriental. Us deixo el link de la que vam aprovar a Mataró.
... però com que al bloc i deixo el que em sembla rellevant (sempre i quan tingui temps) crec que també es positiu comentar l’anècdota de la meva absència del Ple en la votació de dos punts referits al fet de que el Consell Comarcal inverteix 27000 euros (aquest any) en la nova TDT que lidera majoritàriament Mataró. De sobra és coneguda la posició de CIU a Mataró i, per tant, mentre el Grup Comarcal acaba el debat que tenim encetat, he optat per aquesta sortida del Ple. Una qüestió de forma però també de fons.
Ja se que s’ha de ser responsable , solidari i tot el que es vulgui però algú em pot explicar què hi fa el Consell Comarcal agafant un 5% d’un projecte empresarial d’una televisió ?
Si algú ens ho explica, ens ho raona i ens ho justifica, potser podrem entendre’ns. Mentre estant, és urgent que ens plantegem com gestionem els diners dels nostres impostos.
La votació ... que quedi clar, ha estat tothom a favor menys el PP que s’ha abstingut ... i jo en una situació “gens políticament correcte”.
Segur que hi haurà qui hi traurà punta, i en farà mil lectures. La meva és que si sóc en política és per fer allò que cregui millor per els meus conciutadans i ningú podrà dir que en aquest tema de la TDT no he i hem estat molt clars.

RETREAT ANUAL EO

Surto d’un parell de dies del retreat anual d’EO, l’associació d’emprenedors de la qual formo part des de ja fa gairebé 6 anys. Cada any ens trobem els 3 fòrums de Barcelona per a tenir sessions de creixement personal i generar esperit d’equip. Aquesta vegada hem comptat amb el Dr. Jorge Cherbosque, un Mexicà expert de la Universitat de UCLA en Intel.ligència emocional que ha vingut expressament des de Califòrnia per fer-nos aprofundir en aqueta dimensió tant de moda.

Com cada any, el resultat ha estat excel.lent i no me’n penedeixo gens de la inversió en temps que representa. Exercitar la ment sempre m’ha motivat molt i no deixo de sorprendre’m de quanta ciència hi ha al darrera de moltes coses que, sovint, vivim com a “casualitats”.

Cada any fem una activitat física o altre i aquest any ha tocat el Paintball . Jo no ho havia fet mai però vaig gaudir de valent. Primer estava molt fred però ràpidament vam entrar en les tàctiques d’equip i com que a ningú li agrada ser eliminat després de la primera partida ja era un “marcador” autèntic. Era una tarda freda però la suada va ser històrica. Semblàvem nens petits però fèiem tot el que podiem per guanyar.

Com que érem en una casa de turisme rural, teníem tota la llibertat i, durant el sopar d’ahir, vam tenir el que vam denominar una “nit bohèmia”. Tothom portava una canço, un llibre o un poema que li hagués impactat a la vida. Gran nit ! La meva aportació (en portava preparada un altre –una cançó-) la vaig canviar a darrera hora en sentir un poema d’un company. Vaig creure que m’havia aportat més un pensament de Maimònides (pensador i metge hebreu) nascut a Còrdova el 1135 i que, potser no és exacte però més o menys fa ... “no desesperis perquè per la teva ànima i la teva persona, la veritable saviesa resideix en apartar-se del camí dels necis, no en derrotar-los”.

L’ensurt va ser divendres quan vaig rebre un sms informant-me del foc al Centre Natació. Sort, però, que no hem hagut de lamentar mals personals.

PERQUÈ NO ENS AFEGIM A CELEBRAR EL DIA DE LA CONSTITUCIÓ A PROPOSTA DEL PP ?

No ens hi afegirem perquè no hi veiem cap mena de sinceritat en la seva proposta ni cap interès sincer per la Constitució.
Ens sembla electoralista. La CE massa vegades s’ha utilitzat com a arma llancívola contra Catalunya i gairebé sempre s’interpreta a favor d’un nacionalisme espanyol.
Per nosaltres la CE era un pacte polític en un moment donat i en un context molt precís i concret: la transició. Amb la CE que ens reconeixia i gramatitzava el dret a la Autonomia política i no a l’autonomia administrativa del seu “café para todos”.
Què ha passat amb les moltes possibilitats que la CE ens dona ? De què ha servit la diferència entre nacionalitats i regions ? Nosaltres no ens en desdiem, el que critiquem és com tant el PP com el PSOE l’han aplicat i interpretat.
La CE és coneguda per la seva flexibilitat. És a dir, dóna moltes possibilitats ... fins l’extrem que el Tribunal Constitucional va definir com “bloc de la constitucionalitat”, és a dir que la CE no es tanca en el seu text i necessita els complements dels estatuts d’autonomia. La suma dels dos CE+ESTATUTS fan el model. I què va passar a l’hora de desenvolupar-lo ?
Hi ha moltes, però moltes sentències del Tribunal Constitucional que en algun recurs plantejat per la Generalitat contra els excessos competencials del legislador estatal, el Tribunal Constitucional reconeix que els arguments de la Generalitat són correctes però, els de l’Estat també ... ! Així, les interpretacions només son respectuoses amb Catalunya quan, des d’aquí, tenim la força i el coratge suficient d’exigir-ho. Quan la força dels vots ens ho permet ...
O no recorden com cridava des del Parlament de Catalunya el Sr. Alejo Vidal Cuadras per la desaparició de la Guardia Civil de les carreteres catalanes ... que no era constitucional fer-ho ? En resum, només han estat “constitucionalistas” tal i com ho entenem nosaltres en aquells moments, pocs i breus. La resta del temps han utilitzat la CE per “laminar-nos” i no només jurídicament. O qui ha provocat “incendis” –que deia el PSC- son declaracions dels Rodríguez Ibarra i Bono per canviar la CE per “reconducir a los nacionalistas” ...
O no es recorden de la famosa ponència en el darrer Congrés del PP “Patriotismo Constitucional” ? Si la CE és de tots, què fa el PP fent-ne una lectura “pròpia” en el seu congrés ? el que vàrem dir nosaltres d’aquesta fatxenderia és obvi però recordaran que fins i tot els espanyolistes del PSOE varen acusar al PP de voler-se apropiar de la CE. Clar que eren temps en que ZP i en Maragall parlaven de l’Espanya plural i federal ... (quan ara ja fins i tot en Maragall els ha deixat per impossibles –això sí, per falta de pagament- ) ... però bé, en aquell temps els socialistes varen criticar i varen enfrontar-se a la “lectura pepera sectària i partidista de la CE”
L’actitud política del PP en contra del nou EAC ha estat “guerracivilista” i no ho dic només pel diari El Mundo, La Cope. Què ha fet el PP ? és constitucionalista la seva actitud, declaracions i la literatura incendiària contra Catalunya ? Què han fet amb el Tribunal Constitucional, recusant a magistrats tant el PP com el PSOE ? No recorden aquells anuncis per les ràdios d’Andalusia pagats pel PP contra Catalunya ? on son les balances fiscals que en compliment de la CE –principi de solidaritat- haurien de publicar per saber quins són els números d’aquesta solidaritat imposada per la CE ?
No s’hi val ser constitucionals només amb els temes que els interessen ...
Encara que estiguem d’acord amb el mateix text com a punt de convivència no podem compartir-ne la seva mala utilització i interpretació i no és cap procés d’intencions sinó la constatació de fets, LOAPAS, lleis de Bases, etc.
Per nosaltres vostès no fan més que jugar amb hipocresia. Descarada i brutal hipocresia ! Mentre nosatlres participàvem en la transició i fèiem el que ara el PP reescriu, vostès feien articles en contra del futur text constitucional ... I ara s’han convertit en els seus grans defensors ? Quan feien LOAPAS nosaltres havíem d’anar al TC i guanyar ! Ara no guanyaríem perquè PP i PSOE han destrossat al TC.
I quan nosaltres varem proposar que les CCAA proposessin a les Corts magistrats ... quin escàndol ! volíem interferir la justícia !! ara ... quan això es fa en base al carnet de conservador progressista no passa res.
Compartim el mateix text però no la mateixa forma d’utilitzar-lo i interpretar-lo.
Si volen celebrar la seva mala utilització, no ens esperin a l’Acte Institucional i ... si algun dia ens hi arribessin a veure serà perquè compartim el seu bon ús.
Tal com van les coses ara –només cal llegir els diaris d’avui- “Montilla avisa Espanya de la desafecció catalana – desapego catalán” no és un bon moment per parlar-ne. Ja entenem aquest missatge del President de la Generalitat és un pas endavant. Que avisi Espanya ... està bé, sobretot venint del partit que ve, tot i que ens agradaria que, apart d’avisar, es tingués veu pròpia al congrès (que és on fa falta) però, potser tot arribarà ...
I tornant a la CE, per tot el que han dit, si ens fan triar entre una dictadura feixista o aqueta constitució, la resposta és evident però d’això, del 6 de desembre del 1978 han passat molts anys i, jo mateix, ni tant sols tenia edat per votar.
Per tant, la posició de CIU és que passat 30 anys preferim no fer celebracions i continuar lluitant pels mateixos ideals de fa 30 i de fa 300 anys.

... acabo dient que tot i la nostra oposició, acompanyats de la CUP i, també d'ERC la proposta del PP va sortir endavant amb perquè l'Alcalde i el seu grup, i també la Tinenta d'Alcalde Quitèria Guirao i el seu grup hi van votar a favor.

SOM UN GOVERN NOU … JA ;-))

EL PLE DE NOVEMBRE

Fins avui no he pogut escriure sobre el Ple de dijous passat.

Vam acabar a la una i em ficava al llit a les dues per llevar-me a les 4 i marxar a València a veure dues fires (MADERALIA i FIMMA).

Sort que hi anava acompanyat i vaig dormir tot el camí perquè, tot el dia caminant per la fira va ser un matament.

Molts ja la coneixeu però als que no, us recomano visitar la Ciutat de València.

La primera vegada que la vaig visitar va ser quan tenia 19 anys i hi vaig anar a visitar clients (botigues d’esports). Des de llavors hi he anat regularment i el canvi està essent espectacular i la Fira de Valencia n’és un exemple.

Bé, me’n he anat del tema del Ple.

Va ser també un Ple llarg. Els molts temes que vam portar-hi van fer el seu efecte.

La nostra insistència amb la vergonya del tema RENFE i ADIF va aconseguir fer que el Ple de Mataró hagi demanat el cessament de la Ministra de Fomento deixant en evidència les contradiccions del PSC que no saben com sortir-se’n d’una cosa que veu tothom –ells els primers- i que no saben com defensar perquè és indefensable. Només el fet de que tampoc pinten res dins el PSOE i, precisament, per no evidenciar-ho és pel que fan aquest paper tant galdós.

Un altre cosa digna de conèixer és la situació de Can Fàbregas. El govern continua marejant la perdiu per no reconèixer que no volen moure ni un dit, i el regidor d’Urbanisme ho va dir ben clar: va qualificar la fàbrica de “naueta”. Ja està dit tot.

Quan se’ls pressiona els surt de dins: “naueta” ... com en ple passat, el dels pressupostos, la regidora de serveis centrals, quan ja no sabia com justificar la pluja, ens va dir que si no ens agradava com ens donaven la informació –tant petita que no es podia llegir- que en féssim ampliacions.

Tot plegat, només són inseguretats i politiqueria. Què hi farem !

L’Alcalde s’ho mira i no sabem què pensa ... deu pensar que millor no embolicar-se però, que quedi clar que n’és el responsable.

Vull deixar clar també el perquè no vam votar la proposta del PP de celebrar el dia de la Constitució Espanyola, i hi vaig dedicar un bon temps perquè el tema és molt seriós .
El PP no és gens innocent fent aquests propostes, i la feblesa del PSC actual hi fa un seguidisme nefast per Catalunya. El fet que IC també ho hagi votat crec que s’ha de llegir més en clau “local” que altre cosa.

Deixaré les notes sobre aquest tema en un altre post.

I potser una cosa nova més ... en aquest Ple, com que els estem marcant el pas en molts temes i els estem fent veure com van d’endarrerits en moltes coses, i la poca feina que fan, ara s’han empescat una nova idea: SOM UN GOVERN NOU ! Això si que fa riure. Si no tenen política de fires és per culpa seva, si no han posat en marxa la Comissió de seguiment del front marítim és per culpa seva. De govern nou res de res. Si s’ho volen creure que ho facin però a nosaltres no ens entabanaran. Els serveis de propaganda es deuen haver empescat aquesta idea per desviar l’atenció sobre la pressió que els estem fent, però fa riure sentir-ho i cada vegada que s’ho posen a la boca fan fer rialles a qui els escolta.

CERDANYOLA

Aquest matí hem esmorzat i passejat per Cerdanyola per intercanviar impressions amb els veïns, visitar mercats, el Casal d’avis, Parcs, aparcament, etc.
Com sempre, hem anotat una colla d’idees per a millorar i que, òbviament, farem arribar al govern.
Sempre dic el mateix ... quina diferència! fora de campanyes electorals la gent s’obre molt més i tothom entén perfectament que estiguem fent la seva feina. Quan els preguntem, es nota la sinceritat per ambdues parts, i no hi ha aquella sensació postissa de la campanya. Tenen raó !

Posicionaments de CiU

Ahir al vespre vaig explicar el nostre posicionament davant del Pla d'Actuació Municipal 2008 i el Pressupost.

Com que tenia més temps, vaig desgranar completament el discurs preparat per al ple del dia 30 i que es va haver de retallar. Aquest és el sencer.

Vam dedicar també una bona estona a explicar la situació de Can Fàbregas i el nostre posicionament, així com a escoltar la visió del públic.

Hi va haver coincidència absoluta en que el govern tripartit s'ha posat en una ratera i ens vol fer beure a galet. Pel que sembla, mai sabrem, el perquè no s'ha volgut estudiar la opció de tenir la gran superfície però respectant el patrimoni.

Nosaltres sempre ens hem manifestat a favor de la vinguda de l'anomenada locomotora, entre d'altres coses perquè les associacions de comerciants també s'hi han posicionat a favor però, ara bé, el fet de que sigui el propi Ajuntament qui, quan l'interessa, utilitzi la seva força per jugar amb el Patrimoni és quelcom que provoca un efecte de mal exemple enorme en tant en quant a un ciutadà no se li permetria mai. O sí ?

Ahir també varem presentar un nou canal participatiu “de debò”. A través del portal www.ciumataro.cat i www.joanmora.cat, els mataronins podran fer arribar al grup de CiU totes aquelles propostes, per tal que el nostre Grup les inclogui en les al·legacions al pressupost municipal. Aquest procés de participació estarà obert fins al proper 19 de novembre, data en la que acaba el termini per presentar les al·legacions al pressupost.

Al nostre espai del youtube podreu veure el vídeo de l'acte.

Aprofito per convidar-vos al Ple d'avui on veureu que el nostre govern a l'ombra vafent la seva feina.

LA FEINA REALITZADA PER AL PLE DE NOVEMBRE

El govern a l’ombra de CiU continua treballant sense descans. Aquests són els precs, preguntes i propostes de resolució que presentem en el proper Ple de novembre, dijous vinent.

1. Proposta de Resolució per tal que l’Ajuntament de Mataró expressi el seu rebuig a l’actual traçat del TGV pel centre de Barcelona.
2. Proposta de Resolució referent al caos de RENFE i el col·lapse a les carreteres.
3. Proposta de Resolució en suport al reconeixement a totes les víctimes de bombardejos durant la Guerra Civil.
4. Proposta de Resolució per a que el Servei Territorial d’Educació del Maresme-Vallès Oriental tingui la seu a la ciutat de Mataró.
5. Pregunta sobre les Fires de Mataró.
6. Pregunta sobre el reglament d’usos dels equipaments cívics.
7. Pregunta sobre la situació en que es troba el casal de Can Feliu de la Penya, més conegut com a Can Sisternes.
8. Pregunta referent a la contractació d’exregidors de l’Ajuntament de Mataró.
9. Pregunta sobre la nova Escola d’Educació Especial l’Arboç.
10. Pregunta referent a la creació a Mataró d’una nova escola d’hosteleria a Mataró.
11. Pregunta referent al Front de Mar.
12. Pregunta referent al compliment del Pla de Millora del futbol de Mataró, El Pacte pel Futbol.
13. Pregunta sobre el procés participatiu del PAM i el Pressupost Municipal.
14. Pregunta sobre la retirada de vehicles de la via pública.
15. Pregunta sobre l’informa: “Alternativa al tractament que s’ha de donar a la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt”.
16. Prec per tal que el govern estudiï com millorar els ajuts per a la preservació del centre històric de Mataró.

AVUI, DOS INFERNS

AL PIC DE L’INFERN

Al matí, amb un fred important però esperant tenir una matinal de sol, hem pujat al Pic de l’Infern des d’Ull de Ter. Hem sortit de la carretera, on s’agafa el camí al Xalet, a les 8 del matí.
Amb menys d’una hora érem al Coll de la Marrana i amb dues, esmorzant a la barraca de Tirapits. Després ens hem enfilat cap a la carena i l’hem seguit fins al Pic. No hi havia gaire neu però hem hagut de sortir del camí i seguir la cresta de la carena perquè el glaçada era important i les pedres relliscaven força. Feia un dia tant clar que es divisava perfectament el Carlit, p.e., el Canigó, el bestracà, o el Montseny ...
Us deixo una foto des de dalt, amb el Canigó al fons i dues de curioses. A la primera es veuen dos llacs: un de molt conegut, l’estany de les truites (el gran de Carança) i l’altre el de la Coma de l’Infern. Es veu clarament com aquest últim està glaçat amb les marques del vent. Cal dir que és més alt que l’altre i un dels que no s’hi acosta massa gent. Recordo que és l’únic lloc on, jo, he vist Martes. Suposo que n’hi deu haver a mes llocs però jo només n’he vist allà.
El que sí que hem vist avui han estat una pila d’isards. Cada dia n’hi ha més i son més tafaners.

AL CAMP DEL MATARÓ

I he dit dos inferns perquè el Mataró ho està passant molt malament. A la tarda he anat al camp a veure si, jugant contra l’últim, podíem guanyar i agafar confiança.
Malament ! Ha estat un 0 a 3 després del 0-5 de la setmana passada. En situacions així tothom ho passa malament i cadascú te la part proporcional d’emprenyament. No crec que els jugadors siguin feliços, l’entrenador –l’he sentit a Mataró Ràdio a la roda de premsa i els ha fotut un escàndol als jugadors de por- és nou i no te pels a la llengua però no estava gens content. I la directiva ? El President estava trist i molt preocupat, igual que la resta de directiva. I els afeccionats ... bàsicament he vist resignació.
Quan al Cassà, ja he felicitat al seu President. Els ha sortit tot ... han aguantat bé la primera part, han aprofitat una jugada dubtosa per marcar el primer en temps de descompte i a la segona part han fet dos gols de bandera quan nosaltres passejàvem un voler i no poder massa evident.

CATALUNYA SOTA ESPANYA

Aquest és el títol del llibre que va venir a presentar el Notari i, actualment, vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena a Can Palauet.

Van ser dues hores entre presentació i preguntes, on la gent semblava voler saber-ne més i més.

Per mi, l’evolució de l’autor, des de posicions, diguem-ne, nacionals però sense trencament fins a arribar clarament, i per eliminació, a posicions independentistes és paradigmàtica. Ell ha arribat a la conclusió de que no hi ha cap més sortida per a Catalunya que la independència i ho raona amb molts motius.

La forma ... llegiu el llibre, però va dir : “de la llei a la llei, passant per la llei” ...

CRÍTICA POLÍTICA

Ahir vam tenir el primer Ple de Pressupostos d’aquest mandat. El format és difícil d’entendre però és el que és.

Els temps de les intervencions estan molt marcats i, per tant, hem d’adaptar el discurs al temps que tenim. Cada grup de l’oposició hem tingut 30 minuts per explicar la nostra posició.

A CiU vam optar per fer un discurs que donés la nostra visió sobre la situació actual de la Ciutat, la opinió sobre el Pla d’Actuació Municipal que ens proposa el govern tripartit i per últim, pinzellades sobre el Pressupost i Ordenances Fiscals.

Vam optar per introduir-hi moltes propostes que, des de CiU, creiem fermament que són bones per a la Ciutat i alternar amb la crítica sobre les diferents àrees. És a dir, control de govern i propostes alhora. Preparar el discurs va costar moltes i moltes hores a tot l’equip. Es va pensar bé i es va reflexionar tant sobre les propostes com sobre les crítiques.

D’entrada va quedar una mica llarg i vam haver de fer una versió més reduïda perquè entrés als 30 minuts. Al final, crec que va quedar com volíem i dóna la mida de com veiem la situació.
Us convido a llegir-lo amb calma.

Crec que es va aconseguir l’objectiu perseguit que era donar un toc d’atenció al govern i, sobretot, a l’Alcalde en relació al ralentí d’algunes àrees del govern, a les males maneres de fer i a la nul·la voluntat de consens. Si amb prou feines ens arriba la informació que estan obligats a donar-nos ... us imagineu quina voluntat hi ha de diàleg ?

Potser és que, després de tants anys manant, esperen llancem la tovallola i acceptem aquesta situació com a normal. Doncs no ho farem i continuarem denunciant el que creiem que no es fa bé, alhora que estenent la ma en tot allò que creiem que sigui d’interès general.

Va semblar que, a manca d’arguments per contestar les nostres crítiques, el govern va optar per la via de fer-se els ofesos ... Però senyors ? Aquí fem política ! Això d’ofendre’s passa als patis de les escoles. Aquí no venim a ofendre sinó a fer el que ens han encomanat els electors. Per tant, si ens sembla que no fan bé la feina els ho diem on pertoca i si ho veuen diferent, doncs contestin i prou, que ja som tots grandets.

Algú em va comentar, en sortint del Ple, que ja era hora de que se’ls digués públicament el que molta gent diu al carrer. En tot cas, la nostra feina queda allà i tothom la pot jutjar.