En nom de CIU, li he demanat a l’Alcalde que posi un “Gerent de Projecte” per tirar endavant el Museu. Per un projecte així, ens cal una persona que tingui un sol objectiu i mantingui contacte permanent amb l’entorn Bassat. Una persona que no tingui altre objectiu que fer realitat aquest Museu.
Sabem que és un objectiu ambiciós però també sabem que és una d’aquelles oportunitats que Mataró no pot deixar escapar. Tots els ciutadans de Mataró es veurien afavorits en major i menor mesura d’un equipament cultural d’aquesta magnitud. El primer que cal dir és que el Fons d’Art és de excel.ent i, per tant, la qualitat n’està garantida. Segon, el projecte arquitectònic també és dels que, per si sol, mereix una visita. Tercer, qui millor que un creatiu de la seva talla per llançar al mon el nom del Mataró i el seu Museu ?
Des del primer moment que vam saber que Llavaneres renunciava a tirar-ho endavant ens vam posar al costat del govern municipal oferint la possibilitat de reclutar esforços a tots nivells. Dijous passat ens vam reunir amb Lluís Bassat per conèixer el projecte de primera ma la seva idea. També hi va ser Núria Poch, que és la persona que li porta el projecte museístic i que hi està dedicada en exclusiva des de fa un any. El Sr. Bassat ha dit, des del primer moment, que aquest suport polític és el que l’encoratja a confiar i negociar amb Mataró.
Evidentment, el primer que vaig fer en sortir de la reunió va ser trucar a l’Alcalde per demanar-li una trobada i explicar-li-ho. Finalment vam poder parlar el dia dels Premis Butaca i em va assegurar que el projecte el portava ell. Estic obligat a confiar en L’Alcalde però continuo pensant que seria millor idea que altre persona ho tingués tot el dia al cap, amb tot el suport de l’Alcalde, però que no estes gens condicionat per una agenda com la del màxim representant de la Ciutat.
Quan a la ubicació, creiem que el millor seria tenir l’edifici de nova planta que s’ha projectat i tota vegada que seria impossible tenir-lo enllestit pel 2009 (desig del promotor) mirar de trobar un emplaçament provisional en un edifici actual, o rehabilitat, de forma que tot fos més ràpid i el Museu vegi la llum tant aviat com sigui possible. I és en aquest punt quan pensem en un entorn proper a l’estació com Ronda Barceló-Avda Maresme ja que aquesta zona presenta oportunitats.
Sabem que és un objectiu ambiciós però també sabem que és una d’aquelles oportunitats que Mataró no pot deixar escapar. Tots els ciutadans de Mataró es veurien afavorits en major i menor mesura d’un equipament cultural d’aquesta magnitud. El primer que cal dir és que el Fons d’Art és de excel.ent i, per tant, la qualitat n’està garantida. Segon, el projecte arquitectònic també és dels que, per si sol, mereix una visita. Tercer, qui millor que un creatiu de la seva talla per llançar al mon el nom del Mataró i el seu Museu ?
Des del primer moment que vam saber que Llavaneres renunciava a tirar-ho endavant ens vam posar al costat del govern municipal oferint la possibilitat de reclutar esforços a tots nivells. Dijous passat ens vam reunir amb Lluís Bassat per conèixer el projecte de primera ma la seva idea. També hi va ser Núria Poch, que és la persona que li porta el projecte museístic i que hi està dedicada en exclusiva des de fa un any. El Sr. Bassat ha dit, des del primer moment, que aquest suport polític és el que l’encoratja a confiar i negociar amb Mataró.
Evidentment, el primer que vaig fer en sortir de la reunió va ser trucar a l’Alcalde per demanar-li una trobada i explicar-li-ho. Finalment vam poder parlar el dia dels Premis Butaca i em va assegurar que el projecte el portava ell. Estic obligat a confiar en L’Alcalde però continuo pensant que seria millor idea que altre persona ho tingués tot el dia al cap, amb tot el suport de l’Alcalde, però que no estes gens condicionat per una agenda com la del màxim representant de la Ciutat.
Quan a la ubicació, creiem que el millor seria tenir l’edifici de nova planta que s’ha projectat i tota vegada que seria impossible tenir-lo enllestit pel 2009 (desig del promotor) mirar de trobar un emplaçament provisional en un edifici actual, o rehabilitat, de forma que tot fos més ràpid i el Museu vegi la llum tant aviat com sigui possible. I és en aquest punt quan pensem en un entorn proper a l’estació com Ronda Barceló-Avda Maresme ja que aquesta zona presenta oportunitats.
