Ahir vam tenir el primer Ple de Pressupostos d’aquest mandat. El format és difícil d’entendre però és el que és.Els temps de les intervencions estan molt marcats i, per tant, hem d’adaptar el discurs al temps que tenim. Cada grup de l’oposició hem tingut 30 minuts per explicar la nostra posició.
A CiU vam optar per fer un discurs que donés la nostra visió sobre la situació actual de la Ciutat, la opinió sobre el Pla d’Actuació Municipal que ens proposa el govern tripartit i per últim, pinzellades sobre el Pressupost i Ordenances Fiscals.
Vam optar per introduir-hi moltes propostes que, des de CiU, creiem fermament que són bones per a la Ciutat i alternar amb la crítica sobre les diferents àrees. És a dir, control de govern i propostes alhora. Preparar el discurs va costar moltes i moltes hores a tot l’equip. Es va pensar bé i es va reflexionar tant sobre les propostes com sobre les crítiques.
D’entrada va quedar una mica llarg i vam haver de fer una versió més reduïda perquè entrés als 30 minuts. Al final, crec que va quedar com volíem i dóna la mida de com veiem la situació.
Us convido a llegir-lo amb calma.
Crec que es va aconseguir l’objectiu perseguit que era donar un toc d’atenció al govern i, sobretot, a l’Alcalde en relació al ralentí d’algunes àrees del govern, a les males maneres de fer i a la nul·la voluntat de consens. Si amb prou feines ens arriba la informació que estan obligats a donar-nos ... us imagineu quina voluntat hi ha de diàleg ?
Potser és que, després de tants anys manant, esperen llancem la tovallola i acceptem aquesta situació com a normal. Doncs no ho farem i continuarem denunciant el que creiem que no es fa bé, alhora que estenent la ma en tot allò que creiem que sigui d’interès general.
Va semblar que, a manca d’arguments per contestar les nostres crítiques, el govern va optar per la via de fer-se els ofesos ... Però senyors ? Aquí fem política ! Això d’ofendre’s passa als patis de les escoles. Aquí no venim a ofendre sinó a fer el que ens han encomanat els electors. Per tant, si ens sembla que no fan bé la feina els ho diem on pertoca i si ho veuen diferent, doncs contestin i prou, que ja som tots grandets.
Algú em va comentar, en sortint del Ple, que ja era hora de que se’ls digués públicament el que molta gent diu al carrer. En tot cas, la nostra feina queda allà i tothom la pot jutjar.
